Efeito combinado do exercício físico e da degradação da matriz extracelular na plasticidade do córtex cerebral após isquemia

O acidente vascular cerebral (AVC) é a maior causa de mortes e incapacidades neurológicas no Brasil, e mais de 80% deles são decorrentes de evento isquêmico. Os sobreviventes de AVC apresentam uma variedade de déficits motores, cognitivos e sensoriais, que prejudicam suas atividades de vida diária, limitando assim sua independência. Portanto, torna-se cada vez mais necessário elaborar estratégias terapêuticas que promovam a recuperação funcional de pacientes acometidos por AVC. Após isquemia do tecido nervoso, ocorre no meio extracelular a super expressão de moléculas inibitórias a regeneração neuronal e à plasticidade sináptica, como os proteoglicanos de sulfato de condroitina (PGSCs), o principal componente das redes perineuronais (RPNs). A remoção destas moléculas com a ação da enzima condroitinase ABC (ChABC) tem sido usada como estratégia para induzir a plasticidade neuronal. Outro fator que tem sido utilizado para estimular a neuroplasticidade é o exercício físico específico para o membro afetado após AVC. O exercício físico está relacionado à liberação de neurotrofinas, importantes para a regeneração do sistema nervoso. Portanto, a remoção dos PGSCs junto com o exercício físico pode potencializar a indução da plasticidade cerebral e recuperação funcional após lesão isquêmica experimental na área sensório-motora de ratos. Para testar nossa hipótese, utilizamos n=16 ratos (Ratus norvergicus) da linhagem Wistar, divididos nos seguintes grupos experimentais (todos com sobrevida de 21 dias após AVC isquêmico): Grupo Controle ou BSA (Isquemia experimental, implante de Elvax saturado com BSA); Grupo Exercício (Isquemia experimental, implante de Elvax saturado com BSA + exercício físico específico); Grupo ChABC (Isquemia experimental, implante de Elvax saturado com ChABC); e Grupo ChABC + Exercício (Isquemia experimental, implante de Elvax saturado com ChABC + exercício físico específico). A lesão isquêmica foi induzida através de microinjeções do vasoconstritor Endotelina-1 (ET-1) no córtex sensório-motor, na representação da pata anterior. Logo em seguida foi implantado uma microfatia de polímero de Etileno vinil acetato saturado com ChABC (grupos ChABC e ChABC + Exercício) ou BSA (grupos Controle e Exercício). Foram avaliadas a área de lesão e a degradação dos PGSCs, além da recuperação funcional da pata afetada através do teste da exploração vertical e do teste da escada horizontal. Avaliamos a área de lesão (mm²) com auxílio do programa ImageJ (NIH, USA), delimitando a área com palor celular e também marcada com azul de colanil que estava presente na solução de injeção do peptídeo vasoconstritor ET-1 e verificamos que não houve diferença significativa no tamanho da área de lesão entre os grupos Controle (0,48±0,12), Exercício (0,46±0,05), ChABC (0,50±0,18) e ChABC + Exercício (0,55±0,05) (ANOVA, pós-teste de Tukey, ***p<0,001; **<0,01; *p<0,5). Animais que foram submetidos à remoção enzimática dos PGSCs apresentaram imunomarcação para o anticorpo anti-condroitin-4-sulfato (C4S) na área de lesão ao final da sobrevida, não havendo evidencias de degradação de PGSCs nos grupos Controle e Exercício. Verificamos ainda no teste do cilindro que a indução da lesão isquêmica não provocou perda funcional ampla, não alterando o comportamento exploratório, nem a frequência de uso da pata anterior afetada dos animais após a lesão (grupo Controle: pré-lesão ou baseline (0,33±0,10), 3 (0,29±0,17), 7 (0,30±0,10), 14 (0,29±0,16) e 21 (0,27±0,13) dias após a lesão; grupo Exercício: pré-lesão ou baseline (0,30±0,12), 3 (0,32±0,24), 7 (0,19±0,37), 14 (0,31±0,10) e 21 (0,32±0,09) dias após a lesão; grupo ChABC: pré-lesão ou baseline (0,34±0,07), 3 (0,20±0,11), 7 (0,23±0,07), 14 (0,33±0,14) e 21 (0,39±0,16) dias após a lesão; grupo ChABC + Exercício: pré-lesão ou baseline (0,34±0,04), 3 (0,20±0,09), 7 (0,26±0,04), 14 (0,18±0,08) e 21 (0,27±0,04) dias após a lesão) (ANOVA, pós-teste de Tukey, ***p<0,001; **<0,01; *p<0,5). O grupo que teve apenas a remoção dos PGSCs apresentou um melhor desempenho motor no teste da escada horizontal, mantendo sua frequência de acertos quando comparado aos demais grupos, sendo que ao final da sobrevida de 21 dias, os grupos Controle e ChABC + Exercício alcançaram uma recuperação espontânea (equivalente ao teste pré-lesão), se aproximando do grupo ChABC. Apenas o grupo tratado somente com Exercício não alcançou a recuperação espontânea, apresentando um desempenho motor significativamente inferior aos demais grupos em todos os momentos de reavaliação (grupo Controle: pré-lesão ou baseline (7,70±0,54), 3 (5,30±0,71), 7 (5,4±1,14), 14 (5,20±0,37) e 21 (6,70±0,48) dias após a lesão; grupo Exercício: pré-lesão ou baseline (8,40±0,28), 3 (4,30±0,48), 7 (4,75±0,50), 14 (5,35±0,41) e 21 (5,05±0,67) dias após a lesão; grupo ChABC: pré-lesão ou baseline (7,65±0,97), 3 (6,90±0,65), 7 (7,80±0,37), 14 (7,15±0,87) e 21 (7,45±0,32) dias após a lesão; e grupo ChABC + Exercício: pré-lesão ou baseline (8,10±0,22), 3 (3,65±1,48), 7 (4,95±1,06), 14 (7,35±0,37) e 21 (6,70±0,48) dias após a lesão (ANOVA, pós-teste de Tukey, ***p<0,001; **<0,01; *p<0,5). Portanto, a remoção dos PGSCs, o exercício físico forçado precoce e sua associação não influenciaram no tamanho da área de lesão após isquemia focal no córtex sensório-motor. Porém, apenas a remoção dos PGSCs das redes perineuronais melhorou precocemente o desempenho motor do membro afetado após isquemia focal no córtex sensório-motor. Enquanto que a remoção dos PGSCs associada ao exercício físico melhorou o desempenho motor do membro afetado após a lesão, porém essa melhora foi tardia. E o exercício físico aplicado precocemente após isquemia focal no córtex sensório-motor prejudicou o desempenho motor do membro afetado.

Pràctica 3: Desenvolupament psicomotor de 3-6 anys

Al llarg d’aquesta pràctica pretenem conèixer els aspectes fonamentals del desenvolupament psicomotor dels xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys a partir de l’anàlisi i l’estudi de diferents enfocaments d’ensenyament-aprenentatge, centrant-nos fonamentalment en l’enfocament de la psicomotricitat relacional, per a conèixer les possibilitats que té per a la contribució al desenvolupament global d’aquests.

Pràctica 4: El desenvolupament de l’escriptura

A través d’aquesta pràctica es pretén iniciar l’alumnat en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura. Per això, analitzarem i descriurem les diferents etapes del desenvolupament de l’escriptura des d’un enfocament constructivista segons Emilia Ferreiro (1998) i Ana Teberosky (1992), les quals han establit una progressió del procés d’aprenentatge del sistema d’escriptura desenvolupant 5 hipòtesis sobre la llengua escrita. També es pretén que l’alumnat conega les diferents teories i metodologies de la lectoescriptura que aborden l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquest procés.

Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys: manual de pràctiques

Aquest quadern de pràctiques de Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys permet el seguiment de les sessions pràctiques de les materies d'esta àrea. Inclou fitxes i casos pràctics amb les indicacions necessàries per a gestionar el procès d'ensenyament-aprenentatge de manera eficaç per al docent i els alumnes.

Pràctica 1. Els meus companys de classe

Abans de començar qualsevol assignatura és necessari i convenient que els alumnes coneguen els aspectes curriculars del material (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) i els qui compartiran de manera personal el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, el docent i els companys que componen el grup classe. En aquest sentit, les activitats de dinàmiques de grups són una eina molt útil, amena i de fàcil aplicació que afavoreixen el coneixement dels membres del grup i la seua interacció. Aquesta pràctica és una dinàmica de grup que permet conèixer aspectes dels alumnes del grup que en el transcurs del curs poden ser d’utilitat i pràctica. Aquests aspectes poden referir-se a aspectes personals, professionals i competencials que tinguen els alumnes.

L’eina de debats del Campus Virtual. Explotació aplicada a la formació de traductors economicofinancers

Aquest treball s’emmarca dins de les metodologies en el procés d’ensenyament-aprenentatge, així com de la innovació tecnològica. L’objectiu és doble. D’una banda, intentem mostrar com utilitzem l’eina de debats de la plataforma d’ensenyament-aprenentatge del Campus Virtual de la Universitat d’Alacant en el context de la formació en línia de traductors per a l’àmbit de l’economia i els negocis. D’altra banda, valorem la idoneïtat d’aquesta eina en el context esmentat, especialment pel que fa a l’ús que el professorat en pot fer, amb la intenció de proposar diferents punts de desenvolupament que eventualment podrien ajudar a optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge dels agents implicats en l’ús de l’eina de debats. Aquest treball pot ser d’interès no solament per als docents, sinó també per als desenvolupadors d’aquest tipus d’eines, que, per a ajustar-ne les funcionalitats a les necessitats dels seus usuaris, necessiten el feedback d’aquests últims.

Avaluació recíproca. L’aportació de moodle a l'activitat docent

Un dels objectius de moltes assignatures és l'assoliment de criteris per part dels alumnes. Els estudiants els assoleixen, però no sempre en són conscients. Posar-los enfront dels treballs dels companys, i demanar-los que els valoren, els ajuda a utilitzar el criteri adquirit en cada assignatura. Per a facilitar-los la tasca, com a docent, els facilite els paràmetres al voltant dels quals fer girar la seua avaluació. Aquesta pràctica resulta útil en diferents aspectes, com avaluar la mesura de l'adquisició de criteris específics, de l'assentament dels coneixements, la reflexió dels estudiants sobre el propi aprenentatge i carències, i fins i tot perquè senten empatía amb els professors. Vaig aplicar l'avaluació recíproca el curs 2012-2013 i en vaig realitzar un primer estudi que m'ha permès incorporar algunes millores suggerides pels estudiants. En aquesta comunicació traduiré com s'han acceptat les evolucions en el present curs així com què és allò que els alumnes valoren més i/o menys d'aquesta pràctica docent. Igualment, parlaré de què està suposant l'ús de moodle per al desenvolupament de l'avaluació mútua. Finalment, explicaré les millores que els alumnes suggereixen i com em plantege incorporar-les d'ara endavant.

L’eina ‘examinador’ de UACloud. Aplicació a l’ensenyament en línia de la traducció comercial i propostes de desenvolupament

L’objectiu d’aquest treball, que s’emmarca dins dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’innovació docent, és doble. D’una banda, una vegada revisades les referències bibliogràfiques publicades a partir de les Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària al voltant d’aquesta eina, mostrem l’ús que, en el context de la formació en línia de traductors per a l’àmbit de l’economia i del comerç, fem de l’examinador de la plataforma UACloud Campus Virtual de la Universitat d’Alacant. D’altra banda, valorem la idoneïtat d’aquesta eina en el context esmentat, especialment pel que fa a l’ús que el professorat de la nostra universitat pot fer-ne, per tal de proposar diferents punts de desenvolupament que eventualment puguen ajudar a optimitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge de les persones implicades en la utilització d’aquesta eina. El treball pot ser tingut en compte no només per docents, sinó també pels programadors que desenvolupen aquesta classe d’eines.

El treball autònom de l’alumnat: un cas aplicable a l’assignatura 12039

A partir d’una assignatura espcífica de postgrau (12039), dissenyada per a estudiants egressats de geografia i història, un grup de professors de la facultat de filosofia i lletres (història contemporània, història de l’art, filología española, antropologia i filologia catalana), elaboren temes de treball diferents que dialoguen entre ells enriquint els objectius inicials de l’assignatura: els coneixements de la història i cultura contemporànies. Amb aquest punt de partida, la xarxa creada explora els punts següents: metodologies docents i col·laboratives per a fomentar la participació activa i el treball en equip de l’alumnat;s’hi treballa sobre alguns casos pràctics sobre els quals investiguen els diversos docents implicats: història i poètiques de la memòria: la violència política en la representació del franquisme, sobre les repercussions del franquisme en l’art i l’arquitectura, repercussions del franquisme en la història i en la novel·la, teatre, cine i documentals, i les seues connexions amb altres literatures i cultures pròximes.

Actitudes hacia los recursos tecnológicos en el aula de los futuros docentes

El objetivo de este estudio es analizar las actitudes de los futuros docentes hacia los recursos tecnológicos en el aula. Hemos considerado tres dimensiones de análisis: la práctica en las aulas, el aprendizaje del alumnado y la valoración que los futuros docentes hacen de su propia actitud frente a los recursos tecnológicos. Para el análisis estadístico se han utilizado técnicas descriptivas; la prueba t para la comparativa de grupos independientes, y el análisis univariado de covarianza (ANOVA). Los resultados indican que la actitud es positiva, aunque podemos comprobar que existen algunas diferencias significativas en cuanto a género respecto a algunas de las cuestiones planteadas.

Com Sona l’ESO: un exemple del tractament de la llengua i la literatura des de l’àrea de música dins del concepte d’ensenyament integral

Com Sona l'ESO és un projecte en què s’integren música i dansa, literatura, llengua i educació amb una doble finalitat: traure fora de les quatre parets de l’aula el treball que es fa dia a dia amb l’alumnat i oferir-los l’oportunitat d’actuar en directe damunt d’un escenari. En aquest article es descriu el treball dins i fora de l’aula que culmina en aquest espectacle durant 16 edicions està recorrent diferents poblacions i centres del territori lingüístic i es posa en valor el caràcter multidisciplinari, la implicació social, el protagonisme de l’alumnat i l’èxit d’un treball que esdevé plenament aprenentatge significatiu.

Noves (i velles) didàctiques per a ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Aquest article parteix de la hipòtesi inicial que les eines TIC presenten un gran potencial per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura, però que aquesta potencialitat (COLL: 2008) només es pot fer efectiva quan es fonamenta en una sòlida formació del professorat i quan l'ús de les TIC s'integra en metodologies actives que atorguen el protagonisme a l'estudiant i que se centren en l'acompanyament al llarg del procés, com els treballs per projectes o les seqüències didàctiques (SD) (CAMPS: 1994). Per desenvolupar aquest plantejament, primerament argumentaré la necessitat d'una formació dels docents que ha d'incloure tant la integració de les eines i dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast, com els coneixements sobre els continguts que volem ensenyar i els coneixements pedagògics sobre com s'ensenya i com s'aprèn. I, tot seguit, em centraré en les característiques de les SD i en les possibilitats que obren per integrar els avenços que la recerca en didàctica de la llengua i de la literatura ha posat de manifest, i defensaré que són el millor marc per a un ús significatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Ensenyar i aprendre literatura en contextos digitals: reptes i necessitats didàctiques

En aquest article es presenta una perspectiva del desenvolupament de la tecnologia al servei de l'ensenyament. El docent del segle XXI ha d'acomplir amb objectius cognitius, metodològics i tecnològics per a abastir el seu alumnat dins dels paràmetres de competència curricular, com també els instrumentals. La generació que està a les nostres aules són usuaris i gestors d'una societat en què estan consolidant habilitats i coneixements transversals que han de formar-se a l'escola tant com ho fan a l'àmbit domèstic.

Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

Disseny d'unes jornades de salut per a primària, "Aprenem amb la salut!"

Aquest treball presenta, unes jornades de salut anomenades "Aprenem amb la salut", destinades a l'alumnat d'Educació Primària. A través aquestes jornades s'incorpora en l'alumnat la promoció d'hàbits saludables, centrant-se en l'alimentació, els hàbits d'higiene, els hàbits saludables i la pràctica d'activitat física o esport. Tots aquests aspectes es treballen mitjançant jocs i tallers, entre altres. A més, durant aquestes jornades es vincula l'aprenentatge de l'alumnat amb les seus famílies per tal de formar i conscienciar a les famílies en aspectes tan importants com és l'alimentació. Durant aquesta jornada, s'utilitzen diferents estils d'ensenyament combinant tradicionals amb un participatiu. Respecte a l'estil d'ensenyament participatiu, a través del microensenyament l'alumnat de sisè d'Educació Primària col·labora en les jornades, realitzant la funció de monitors i monitores en les gymkanes. Per acabar, en aquestes jornades es pretén fomentar en l'alumnat d'Educació Primària hàbits saludables, per tal de millorar la seua salut.