Long-term functional improvements in the 2-year treatment of schizophrenia outpatients with olanzapine long-acting injection

BACKGROUND: Little is known about the long-term changes in the functioning of schizophrenia patients receiving maintenance therapy with olanzapine long-acting injection (LAI), and whether observed changes differ from those seen with oral olanzapine. METHODS: This study describes changes in the levels of functioning among outpatients with schizophrenia treated with olanzapine-LAI compared with oral olanzapine over 2 years. This was a secondary analysis of data from a multicenter, randomized, open-label, 2-year study comparing the long-term treatment effectiveness of monthly olanzapine-LAI (405 mg/4 weeks; n=264) with daily oral olanzapine (10 mg/day; n=260). Levels of functioning were assessed with the Heinrichs-Carpenter Quality of Life Scale. Functional status was also classified as 'good', 'moderate', or 'poor', using a previous data-driven approach. Changes in functional levels were assessed with McNemar's test and comparisons between olanzapine-LAI and oral olanzapine employed the Student's t-test. RESULTS: Over the 2-year study, the patients treated with olanzapine-LAI improved their level of functioning (per Quality of Life total score) from 64.0-70.8 (P<0.001). Patients on oral olanzapine also increased their level of functioning from 62.1-70.1 (P<0.001). At baseline, 19.2% of the olanzapine-LAI-treated patients had a 'good' level of functioning, which increased to 27.5% (P<0.05). The figures for oral olanzapine were 14.2% and 24.5%, respectively (P<0.001). Results did not significantly differ between olanzapine-LAI and oral olanzapine. CONCLUSION: In this 2-year, open-label, randomized study of olanzapine-LAI, outpatients with schizophrenia maintained or improved their favorable baseline level of functioning over time. Results did not significantly differ between olanzapine-LAI and oral olanzapine.

Estudi de software lliure en diferents entorns

El software lliure està tenint últimament un pes cada cop més important en les empreses, però encara és el gran desconegut per a molta gent. Des de la seva creació als anys 80 fins ara, hi ha hagut un creixement exponencial de software lliure de gran qualitat, oferint eines per a tot tipus de necessitats, eines ofimàtiques, gestors de correu, sistemes de fitxer, sistemes operatius…. Tot aquest moviment no ha passat desapercebut per a molts usuaris i empreses, que s’han aprofitat d’ell per cobrir les seves necessitats. Pel que fa a les empreses, cada cop n’hi ha més que en petita o gran mesura, utilitzen el software lliure, ja sigui per el seu menor cost d’adquisició, o bé per la seva gran fiabilitat o per que és fàcilment adaptable o per no establir cap lligam tecnològic, en definitiva per tenir més llibertat. En el moment de la creació d’una nova empresa, on es parteix de zero en tota la tecnologia informàtica, és el moment menys costòs d’implementar l’arquitectura informàtica amb software lliure, és quan l’impacte que té sobre l’empresa, usuaris i clients és menor. En les empreses que ja tenen un sistema informàtic, caldrà establir un pla de migració, ja sigui total o parcial. La finalitat d’aquest projecte no és la de dir quin software és millor que l’altre o de dir quin s’ha d’instal•lar, sinó el de donar a conèixer el món del software lliure, mostrar part d’aquest software, fer alguna comparativa de software lliure amb software propietari, donant idees i un conjunt de solucions per a empreses, per què una empresa pugui agafar idees d’implementació d’algunes de les solucions informàtiques exposades o seguir algun dels consells proposats. Actualment ja hi ha moltes empreses que utilitzen software lliure. Algunes només n’utilitzen una petita part en les seves instal•lacions, ja que el fet de que una empresa funcioni al 100% amb software lliure, tot i que n’hi comença ha haver, de moment ho considero una mica arriscat, però que en poc temps, aquest fet serà cada cop més habitual.

Sistemes logístics de codificació i identificació, i perspectives de futur

Comptar amb sistemes sofisticats de gestió o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no és suficient per a les organitzacions. Per a què aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informació d’entrada ha de llegir-se de forma automàtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminació d’errors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu és important comptar amb eines i serveis d’identificació automàtica i col•lecció de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducció al lector de la importància dels sistemes logístics d’identificació en un entorn global d’alta competitivitat), són conèixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat d’implantació es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretén comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en l’àmbit de l’autoidentificació. A partir de la situació actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravellós món que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusió a la que s’arribarà és que malgrat les limitacions tècniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logística gràcies a l’estandarització i la utilització d’un llenguatge comú, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traçabilitat dels productes gràcies en part a la gestió de les bases de dades i del flux d’informació. La tecnologia RFUD amb l’EPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el màxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i això, RFID, amb l’EPC, no serà un adequat identificador logístic fins que es superin importants barreres, com són la falta d’estandarització i l’elevat cost d’implantació.

Projecte de legalització d'una activitat dedicada a l'explotació ramadera i a la formatgeria artesanal

La integració en una mateixa activitat d'una explotació ramadera ecològica basada en el bestiar cabrú de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autòctones de formatge de cabra, permet ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del país per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mínimes garanties higiènico-sanitàries dificulten l'avanç d'un sector amb molt bones perspectives de futur com és el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabrú, que és actualment molt reduït en l'àmbit Català. A més d'això, les actuals exigències en el camp del benestar animal així com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indústries alimentàries el compliment d'una sèrie de requisits, tan de disseny dels locals i de les instal•lacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gestió i funcionament en aquestes matèries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, és la legalització d'una activitat, que anomenarem “Mas Peirot, S.L.”, dedicada a l'explotació ramadera ecològica de bestiar cabrú de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. És important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalització d'una activitat,, també s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execució de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que així es tracten amb més detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitació de dues naus ramaderes actualment en desús, per tal que puguin destinar-se a l'explotació ramadera de bestiar cabrú i a la formatgeria artesanal, projectant-se així mateix totes les instal•lacions necessàries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions més importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabrú és possible obtenir una producció mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16è any, cosa que permetrà recuperar la inversió inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i instal•lacions projectades, en un termini de 8 anys i permetrà, com s'ha dit, ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat per la indústria agroalimentària a Catalunya.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Determinação não destrutiva do nitrogênio total em plantas por espectroscopia de reflectância difusa no infravermelho próximo

Diffuse reflectance near-infrared (DR-NIR) spectroscopy associated with partial least squares (PLS) multivariate calibration is proposed for a direct, non-destructive, determination of total nitrogen in wheat leaves. The procedure was developed for an Analytical Instrumental Analysis course, carried out at the Institute of Chemistry of the State University of Campinas. The DR-NIR results are in good agreement with those obtained by the Kjeldhal standard procedure, with a relative error of less than ± 3% and the method may be used for teaching purposes as well as for routine analysis.

Estudi comparatiu de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament en els centres penitenciaris de Catalunya

El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.

Rendimiento académico e inserción laboral de los titulados en medicina por la Universitat de Barcelona. Un estudio longitudinal

Introducción. El proceso de Bolonia ha provocado cambios en la estructura universitaria dando protagonismo a los conceptos de competencia y calidad. Esta situación planteó el reto de querer mostrar la contribución de la Universitat de Barcelona (UB) en la formación de médicos para la sociedad catalana y la distribución de estos titulados en relación a todo el colectivo de profesionales colegiados en la provincia de Barcelona. Sujetos y métodos. Estudio longitudinal de cuatro promociones de alumnos de la Facultad de Medicina de la UB, que ingresaron entre 1994 y 2001. Para cada cohorte se calcularon estadísticas de rendimiento académico, de formación especializada y de colegiación después de consultar diferentes bases de datos y utilizando el programa informático R. Resultados. El 85-96% de los alumnos que ingresaron en la Facultad de Medicina obtuvieron el título de licenciado en un plazo inferior a siete años. Del total de licenciados, un 83% constaba registrado en el colegio oficial de médicos de la provincia (COMB). Comparadas con la población colegiada de profesionales, estas promociones destacan por una tasa de feminización mayor (tres de cada cuatro) y tasas de extranjería prácticamente nulas. Conclusiones. Los titulados en medicina por la UB demostraron un alto rendimiento de estudio y se insertaron a la profesión en su entorno geográfico.

Factors clau per a una educació matemàtica infantil de qualitat

En el present article, s’hi analitzen cinc factors que es consideren clau per avançar cap a una educació matemàtica infantil de qualitat: la formació inicial del professorat, la formació permanent, els itineraris didàctics, els processos matemàtics i la investigació en educació matemàtica infantil

Estudo da especiação de arsênio inorgânico e determinação de arsênio total no monitoramento ambiental da qualidade de águas subterrâneas

This work reports an alternative, fast and robust method, for the determination of total As, As(III) and As(V) by HG-AAS without the use of prereductants. The method is based on the different rates of arsine formation of the inorganic As species and the effect of As(III) in the signal obtained for total As. Groundwater and mineral spiked waters were used to sample preservation evaluation. The method was validated by the determination of As in SRM 1640 and used in the determination of total As and its inorganic species in groundwater samples collected from mines in the Iron Quadrangle - MG.

Comparison of gas chromatographic and gravimetric methods for quantization of total fat and fatty acids in foodstuffs

Different methods to determine total fat (TF) and fatty acids (FA), including trans fatty acids (TFA), in diverse foodstuffs were evaluated, incorporating gravimetric methods and gas chromatography with flame ionization detector (GC/FID), in accordance with a modified AOAC 996.06 method. Concentrations of TF and FA obtained through these different procedures diverged (p< 0.05) and TFA concentrations varied beyond 20 % of the reference values. The modified AOAC 996.06 method satisfied both accuracy and precision, was fast and employed small amounts of low toxicity solvents. Therefore, the results showed that this methodology is viable to be adopted in Brazil for nutritional labeling purposes.

Distribuição de Hg total e suas associações com diferentes suportes geoquímicos em sedimentos marinhos da margem continental brasileira: Bacia de Campos - Rio de Janeiro

Mercury distribution and geochemical support on the Continental Margin was evaluated at the Campos Basin, Rio de Janeiro state, Brazil. The average concentrations for all analyzed elements were, respectively, 20 ± 5 ng g-1 (Hg); 30 ± 14 mg g-1 (Al); 16 ± 6 mg g-1 (Fe), and 254 ± 83 µg g-1 (Mn). Silt and clay content, total carbonate and Hg, and organic carbon increased with depth. Finally, the relationship between Hg and silt clay showed significant positive correlation. Total Hg concentrations are the background level described primarily (~40 ng g-1).

Validação de metodologia analítica para determinação de mercúrio total em amostras de urina por espectrometria de absorção atômica com geração de vapor frio (CV-AAS): estudo de caso

Mercury is a toxic metal used in a variety of substances over the course history. One of its more dubious uses is in dental amalgam restorations. It is possible to measure very small concentrations of this metal in the urine of exposed subjects by the cold vapor atomic absorption technique. The present work features the validation as an essential tool to confirm the suitability of the analytical method chosen to accomplish such determination. An initial analysis will be carried out in order to evaluate the environmental and occupational levels of exposure to mercury in 39 members of the auxiliary dental staff at public consulting rooms in the city of Araguaína (TO).

Comparação interlaboratorial para análise de dureza total e cloreto em água

Interlaboratorial comparison of the determination of hardness and chloride in water had been performed by 38 and 37 laboratories, respectively. In all cases the participating laboratories used its routine methods. Homogeneity and stability testing were performed on the samples sent to the laboratories. The codified results are graphically reported and compared to assigned value, determined by the consensus of the laboratories. Satisfactory results were obtained for 71 and 73% of the laboratories, considering hardness and chloride determination, respectively.