gvSIG Mini y Phone Cache

gvSIG Mini es una aplicación open-source de usuario final cliente móvil de Infraestructura de Datos Espaciales IDEs con licencia GNU/ GPL, diseñada para teléfonos móviles Java y Android que permite la visualización y navegación sobre cartografía digital estructurada en tiles procedente de servicios web OGC como WMS(-C) y de servicios como OpenStreetMap (OSM), Yahoo Maps, Maps Bing, así como el almacenamiento en caché para reducir al mínimo el ancho de banda. gvSIG Mini puede acceder a servicios geoespaciales como NameFinder, para la búsqueda de puntos de interés y YOURS (Yet Another OpenStreetMap Routing Service) para el cálculo de rutas y la renderización de la información vectorial el lado del cliente. Por otra parte, gvSIG Mini también ofrece servicio de localización GPS. La versión de gvSIG Mini para Android, posee algunas características adicionales como son el soporte de localización Android o el uso del lacelerómetro para centrado. Esta versión también hace uso de servicios como son la predicción del tiempo o TweetMe que permite compartir una localización utilizando el popular servicio social Twitter. gvSIG Mini es una aplicación que puede ser descargada y usada libremente, convirtiéndose en una plataforma para el desarrollo de nuevas soluciones y aplicaciones en el campo de Location Based Services (LBS). gvSIG Mini ha sido desarrollado por Prodevelop, S.L. No es un proyecto oficial de gvSIG, pero se une a la familia a través del catálogo de extensiones no oficiales de gvSIG. Phone Cache es una extensión que funciona sobre gvSIG 1.1.2 que permite generar una caché, para poder utilizar gvSIG Mini para Java en modo desconectado

Improving resource utilization in carrier ethernet technologies

Ethernet está empezando a pasar de las redes de área local a una red de transporte. Sin embargo, como los requisitos de las redes de transporte son más exigentes, la tecnología necesita ser mejorada. Esquemas diseñados para mejorar Ethernet para que cumpla con las necesidades de transporte se pueden categorizar en dos clases. La primera clase mejora solo los componentes de control de Ethernet (Tecnologías basadas en STP), y la segunda clase mejora tanto componentes de control como de encaminamiento de Ethernet (tecnologías basadas en etiquetas). Esta tesis analiza y compara el uso de espacio en las etiquetas de las tecnologias basadas en ellas para garantizar su escalabilidad. La aplicabilidad de las técnicas existentes y los estudios que se pueden utilizar para superar o reducir los problemas de escalabilidad de la etiqueta son evaluados. Además, esta tesis propone un ILP para calcular el óptimo rendimiento de las technologias basadas en STP y las compara con las basadas en etiquetas para ser capaz de determinar, dada una específica situacion, que technologia utilizar.

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat.

Enhanced fault recovery methods for protected traffic services in GMPLS networks

Les noves tecnologies a la xarxa ens permeten transportar, cada cop més, grans volums d' informació i trànsit de xarxa amb diferents nivells de prioritat. En aquest escenari, on s'ofereix una millor qualitat de servei, les conseqüències d'una fallada en un enllaç o en un node esdevenen més importants. Multiprotocol Lavel Switching (MPLS), juntament amb l'extensió a MPLS generalitzat (GMPLS), proporcionen mecanismes ràpids de recuperació de fallada establint camins, Label Switch Path (LSPs), redundants per ser utilitzats com a camins alternatius. En cas de fallada podrem utilitzar aquests camins per redireccionar el trànsit. El principal objectiu d'aquesta tesi ha estat millorar alguns dels actuals mecanismes de recuperació de fallades MPLS/GMPLS, amb l'objectiu de suportar els requeriments de protecció dels serveis proporcionats per la nova Internet. Per tal de fer aquesta avaluació s'han tingut en compte alguns paràmetres de qualitat de protecció com els temps de recuperació de fallada, les pèrdues de paquets o el consum de recursos. En aquesta tesi presentem una completa revisió i comparació dels principals mètodes de recuperació de fallada basats en MPLS. Aquest anàlisi inclou els mètodes de protecció del camí (backups globals, backups inversos i protecció 1+1), els mètodes de protecció locals i els mètodes de protecció de segments. També s'ha tingut en compte l'extensió d'aquests mecanismes a les xarxes òptiques mitjançant el pla de control proporcionat per GMPLS. En una primera fase d'aquest treball, cada mètode de recuperació de fallades és analitzat sense tenir en compte restriccions de recursos o de topologia. Aquest anàlisi ens dóna una primera classificació dels millors mecanismes de protecció en termes de pèrdues de paquets i temps de recuperació. Aquest primer anàlisi no és aplicable a xarxes reals. Per tal de tenir en compte aquest nou escenari, en una segona fase, s'analitzen els algorismes d'encaminament on sí tindrem en compte aquestes limitacions i restriccions de la xarxa. Es presenten alguns dels principals algorismes d'encaminament amb qualitat de servei i alguna de les principals propostes d'encaminament per xarxes MPLS. La majoria dels actual algorismes d'encaminament no tenen en compte l'establiment de rutes alternatives o utilitzen els mateixos objectius per seleccionar els camins de treball i els de protecció. Per millorar el nivell de protecció introduïm i formalitzem dos nous conceptes: la Probabilitat de fallada de la xarxa i l'Impacte de fallada. Un anàlisi de la xarxa a nivell físic proporciona un primer element per avaluar el nivell de protecció en termes de fiabilitat i disponibilitat de la xarxa. Formalitzem l'impacte d'una fallada, quant a la degradació de la qualitat de servei (en termes de retard i pèrdues de paquets). Expliquem la nostra proposta per reduir la probabilitat de fallada i l'impacte de fallada. Per últim fem una nova definició i classificació dels serveis de xarxa segons els valors requerits de probabilitat de fallada i impacte. Un dels aspectes que destaquem dels resultats d'aquesta tesi és que els mecanismes de protecció global del camí maximitzen la fiabilitat de la xarxa, mentre que les tècniques de protecció local o de segments de xarxa minimitzen l'impacte de fallada. Per tant podem assolir mínim impacte i màxima fiabilitat aplicant protecció local a tota la xarxa, però no és una proposta escalable en termes de consum de recursos. Nosaltres proposem un mecanisme intermig, aplicant protecció de segments combinat amb el nostre model d'avaluació de la probabilitat de fallada. Resumint, aquesta tesi presenta diversos mecanismes per l'anàlisi del nivell de protecció de la xarxa. Els resultats dels models i mecanismes proposats milloren la fiabilitat i minimitzen l'impacte d'una fallada en la xarxa.

Os Medicamentos Homeopáticos em Portugal

A homeopatia rege-se por princípios antagónicos relativamente à medicina clássica. Centra-se no doente e está apoiada em princípios como a cura pelos similares - ‹‹similia similibus curentur››, a utilização de pequenas doses de substância activa e na avaliação do doente como um todo. A introdução desta doutrina em Portugal, veio trazer um novo tipo de abordagem ao modo de tratar um paciente. Criada por Samuel Hahnemann, em 1796, e introduzida em Portugal por Manuel da Silva Passos, em meados dos anos 1830, a homeopatia assume-se como uma das principais medicinas alternativas complementares [MAC]. Apoia-se no rigor da formulação do medicamento, na qualidade das matérias-primas, em processos de diluição e controlo de qualidade descritos em farmacopeias oficiais e, disponíveis em várias formas farmacêuticas; o medicamento homeopático apresenta uma razoável cota de mercado, o que requer legislação adequada. A adopção dos conteúdos da Directiva 2001/83/CE no Decreto-Lei [DL] n.º 176/2006, de 30 de Agosto, permitiu a Portugal inserir-se num mercado com maior liberdade de circulação de produtos homeopáticos, mais seguro e previsível. Ferramentas como os procedimentos administrativos centralizados e descentralizados envolvendo os Estadosmembros da Comissão Europeia [CE] e a introdução de medicamentos homeopáticos via registo simplificado [RS], permitiram a Portugal aproximar-se de países como a Alemanha e França, os mercados mais significativos ao nível europeu.

El estado de la descentralización fiscal en el Ecuador (Tema Central)

La descentralización fiscal ha tenido un mejor desarrollo relativo si se la compara con la descentralización administrativa de la que es su complemento, se pueden mostrar resultados visibles en dos escenarios que forman parte de su contenido esencial: por una parte, la transferencia de recursos del presupuesto general del Estado a favor de los gobiernos autónomos descentralizados que observan los criterios de asignación contemplados en la Constitución, ha logrado definir el sistema de transferencia de recursos que cumple con sus características esenciales: ser predecible, automática y oportuna. Por otra parte, está el sistema impositivo subnacional que, con su base constitucional, se ha desarrollado en la legislación secundaria, de manera que tres de los cuatro niveles de gobierno subnacional tienen la posibilidad real de incrementar sus recursos propios, a través del ejercicio de la potestad tributaria que les permite crear, modificar y exonerar tasas y contribuciones especiales de mejoras, dentro del ámbito de competencias de cada nivel.

Potential predictability of rapid changes in the Atlantic meridional overturning circulation

We explore the potential predictability of rapid changes in the Atlantic meridional overturning circulation (MOC) using a coupled global climate model (HadCM3). Rapid changes in the temperature and salinity of surface water in the Nordic Seas, and the flow of dense water through Denmark Strait, are found to be precursors to rapid changes in the model's MOC, with a lead time of around 10 years. The mechanism proposed to explain this potential predictability relies on the development of density anomalies in the Nordic Seas which propagate through Denmark Strait and along the deep western boundary current, affecting the overturning. These rapid changes in the MOC have significant, and widespread, climate impacts which are potentially predictable a few years ahead. Whilst the flow through Denmark Strait is too strong in HadCM3, the presence of such potential predictability motivates the monitoring of water properties in the Nordic Seas and Denmark Strait.

Uncertainties in future projections of extreme precipitation in the Indian monsoon region

Uncertainties in changes to the spatial distribution and magnitude of the heaviest extremes of daily monsoon rainfall over India are assessed in the doubled CO2 climate change scenarios in the IPCC Fourth Assessment Report. Results show diverse changes to the spatial pattern of the 95th and 99th subseasonal percentiles, which are strongly tied to the mean precipitation change during boreal summer. In some models, the projected increase in heaviest rainfall over India at CO2 doubling is entirely predictable based upon the surface warming and the Clausius–Clapeyron relation, a result which may depend upon the choice of convection scheme. Copyright © 2009 Royal Meteorological Society and Crown Copyright

Stratospheric circulation in seasonal forecasting models: implications for seasonal prediction

Accurate seasonal forecasts rely on the presence of low frequency, predictable signals in the climate system which have a sufficiently well understood and significant impact on the atmospheric circulation. In the Northern European region, signals associated with seasonal scale variability such as ENSO, North Atlantic SST anomalies and the North Atlantic Oscillation have not yet proven sufficient to enable satisfactorily skilful dynamical seasonal forecasts. The winter-time circulations of the stratosphere and troposphere are highly coupled. It is therefore possible that additional seasonal forecasting skill may be gained by including a realistic stratosphere in models. In this study we assess the ability of five seasonal forecasting models to simulate the Northern Hemisphere extra-tropical winter-time stratospheric circulation. Our results show that all of the models have a polar night jet which is too weak and displaced southward compared to re-analysis data. It is shown that the models underestimate the number, magnitude and duration of periods of anomalous stratospheric circulation. Despite the poor representation of the general circulation of the stratosphere, the results indicate that there may be a detectable tropospheric response following anomalous circulation events in the stratosphere. However, the models fail to exhibit any predictability in their forecasts. These results highlight some of the deficiencies of current seasonal forecasting models with a poorly resolved stratosphere. The combination of these results with other recent studies which show a tropospheric response to stratospheric variability, demonstrates a real prospect for improving the skill of seasonal forecasts.

A simple model of convection with memory

There are at least three distinct time scales that are relevant for the evolution of atmospheric convection. These are the time scale of the forcing mechanism, the time scale governing the response to a steady forcing, and the time scale of the response to variations in the forcing. The last of these, tmem, is associated with convective life cycles, which provide an element of memory in the system. A highly simplified model of convection is introduced, which allows for investigation of the character of convection as a function of the three time scales. For short tmem, the convective response is strongly tied to the forcing as in conventional equilibrium parameterization. For long tmem, the convection responds only to the slowly evolving component of forcing, and any fluctuations in the forcing are essentially suppressed. At intermediate tmem, convection becomes less predictable: conventional equilibrium closure breaks down and current levels of convection modify the subsequent response.

Evaluation of two hybrid metric-conceptual models, for simulating phosphorus transfer from agricultural land in the river enborne, a lowland UK catchment

Across Europe, elevated phosphorus (P) concentrations in lowland rivers have made them particularly susceptible to eutrophication. This is compounded in southern and central UK by increasing pressures on water resources, which may be further enhanced by the potential effects of climate change. The EU Water Framework Directive requires an integrated approach to water resources management at the catchment scale and highlights the need for modelling tools that can distinguish relative contributions from multiple nutrient sources and are consistent with the information content of the available data. Two such models are introduced and evaluated within a stochastic framework using daily flow and total phosphorus concentrations recorded in a clay catchment typical of many areas of the lowland UK. Both models disaggregate empirical annual load estimates, derived from land use data, as a function of surface/near surface runoff, generated using a simple conceptual rainfall-runoff model. Estimates of the daily load from agricultural land, together with those from baseflow and point sources, feed into an in-stream routing algorithm. The first model assumes constant concentrations in runoff via surface/near surface pathways and incorporates an additional P store in the river-bed sediments, depleted above a critical discharge, to explicitly simulate resuspension. The second model, which is simpler, simulates P concentrations as a function of surface/near surface runoff, thus emphasising the influence of non-point source loads during flow peaks and mixing of baseflow and point sources during low flows. The temporal consistency of parameter estimates and thus the suitability of each approach is assessed dynamically following a new approach based on Monte-Carlo analysis. (c) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.

Climate predictability in the second year

In this paper, the predictability of climate arising from ocean heat content (OHC) anomalies is investigated in the HadCM3 coupled atmosphere–ocean model. An ensemble of simulations of the twentieth century are used to provide initial conditions for a case study. The case study consists of two ensembles started from initial conditions with large differences in regional OHC in the North Atlantic, the Southern Ocean and parts of the West Pacific. Surface temperatures and precipitation are on average not predictable beyond seasonal time scales, but for certain initial conditions there may be longer predictability. It is shown that, for the case study examined here, some aspects of tropical precipitation, European surface temperatures and North Atlantic sea-level pressure are potentially predictable 2 years ahead. Predictability also exists in the other case studies, but the climate variables and regions, which are potentially predictable, differ. This work was done as part of the Grid for Coupled Ensemble Prediction (GCEP) eScience project.

North Atlantic subtropical mode waters and ocean memory in HadCM3

A study of the formation and propagation of volume anomalies in North Atlantic Mode Waters is presented, based on 100 yr of monthly mean fields taken from the control run of the Third Hadley Centre Coupled Ocean-Atmosphere GCM (HadCM3). Analysis of the temporal and. spatial variability in the thickness between pairs of isothermal surfaces bounding the central temperature of the three main North Atlantic subtropical mode waters shows that large-scale variability in formation occurs over time scales ranging from 5 to 20 yr. The largest formation anomalies are associated with a southward shift in the mixed layer isothermal distribution, possibly due to changes in the gyre dynamics and/or changes in the overlying wind field and air-sea heat fluxes. The persistence of these anomalies is shown to result from their subduction beneath the winter mixed layer base where they recirculate around the subtropical gyre in the background geostrophic flow. Anomalies in the warmest mode (18 degrees C) formed on the western side of the basin persist for up to 5 yr. They are removed by mixing transformation to warmer classes and are returned to the seasonal mixed layer near the Gulf Stream where the stored heat may be released to the atmosphere. Anomalies in the cooler modes (16 degrees and 14 degrees C) formed on the eastern side of the basin persist for up to 10 yr. There is no clear evidence of significant transformation of these cooler mode anomalies to adjacent classes. It has been proposed that the eastern anomalies are removed through a tropical-subtropical water mass exchange mechanism beneath the trade wind belt (south of 20 degrees N). The analysis shows that anomalous mode water formation plays a key role in the long-term storage of heat in the model, and that the release of heat associated with these anomalies suggests a predictable climate feedback mechanism.

Atlantic climate variability and predictability: A CLIVAR perspective

Three interrelated climate phenomena are at the center of the Climate Variability and Predictability (CLIVAR) Atlantic research: tropical Atlantic variability (TAV), the North Atlantic Oscillation (NAO), and the Atlantic meridional overturning circulation (MOC). These phenomena produce a myriad of impacts on society and the environment on seasonal, interannual, and longer time scales through variability manifest as coherent fluctuations in ocean and land temperature, rainfall, and extreme events. Improved understanding of this variability is essential for assessing the likely range of future climate fluctuations and the extent to which they may be predictable, as well as understanding the potential impact of human-induced climate change. CLIVAR is addressing these issues through prioritized and integrated plans for short-term and sustained observations, basin-scale reanalysis, and modeling and theoretical investigations of the coupled Atlantic climate system and its links to remote regions. In this paper, a brief review of the state of understanding of Atlantic climate variability and achievements to date is provided. Considerable discussion is given to future challenges related to building and sustaining observing systems, developing synthesis strategies to support understanding and attribution of observed change, understanding sources of predictability, and developing prediction systems in order to meet the scientific objectives of the CLIVAR Atlantic program.

Toward an integrated seasonal forecasting system for South America

This study proposes an objective integrated seasonal forecasting system for producing well-calibrated probabilistic rainfall forecasts for South America. The proposed system has two components: ( i) an empirical model that uses Pacific and Atlantic sea surface temperature anomalies as predictors for rainfall and ( ii) a multimodel system composed of three European coupled ocean - atmosphere models. Three-month lead austral summer rainfall predictions produced by the components of the system are integrated ( i. e., combined and calibrated) using a Bayesian forecast assimilation procedure. The skill of empirical, coupled multimodel, and integrated forecasts obtained with forecast assimilation is assessed and compared. The simple coupled multimodel ensemble has a comparable level of skill to that obtained using a simplified empirical approach. As for most regions of the globe, seasonal forecast skill for South America is low. However, when empirical and coupled multimodel predictions are combined and calibrated using forecast assimilation, more skillful integrated forecasts are obtained than with either empirical or coupled multimodel predictions alone. Both the reliability and resolution of the forecasts have been improved by forecast assimilation in several regions of South America. The Tropics and the area of southern Brazil, Uruguay, Paraguay, and northern Argentina have been found to be the two most predictable regions of South America during the austral summer. Skillful rainfall forecasts are generally only possible during El Nino or La Nina years rather than in neutral years.