[Archives de la Parole]. , Malagueña (Estilo del Breva) ; Malagueña (Estilo Mochuelo) / Antonio del Pozo [el Mochuelo], chant ; Manuel Lopez, acc. de guitare

[Traditions. Europe. Espagne]

La Secció d'Arqueologia del GEiEG

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG

Prieto Arciniega, Alberto. La Antigüedad a través del cine.

Durante los últimos treinta y cinco años Alberto Prieto Arciniega ha ejercido de docente en la Universidad Atónoma de Barcelona, donde es catedrático de historia antigua en la actualidad. En ese tiempo la historia social ha sido uno de sus campos de investigación predilectos y, en el último cuarto de siglo, también se ha interesado por analizar cómo el cine ha presentado la Antigüedad. Fruto de esa dedicación son sus numerosos artículos en revistas y ponencias en congresos, una parte de esos escritos dispersos, los publicados hasta el año 2001, ya fueron recogidos en su anterior libro La antigüedad filmada (Madrid, 2004). La obra que ahora comentamos debe considerarse una segunda recopilación pues reúne los trabajos publicados entre 2001 y 2009.

La seguretat. Element clau del model turístic de Catalunya

El turisme és un sector de sectors amb els que el turista interacciona directament com a un ciutadà més i és aquesta complexa cadena de valor el que acaba conformant la experiència turística. La visió 2020 i els objectius estratègics 2016 conformen la base sobre la que s’han proposat les directrius nacionals 2020 i el pla d’accions 2013-2016.

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Anàlisi, classificació i propostes de millora de la xarxa de camins del Parc Narutal de la Serra del Montsant

Aquest treball pretèn analitzar, classificar, descriure i proposar les actuacions necessàries a la xarxa viaria del Parc Natural del Montsant, per tal d’adequar-la als objectius definits en el Pla de Prevenció d’Incendis i fer d’aquesta xarxa viaria una eina útil per a l’ús dels medis d’extinció. A més, mitjançant un estudi de les conques que afecten als camins, s’han proposat i dimensionat altres mesures de drentatge i pavimentació per tal d’evitar el deteriorament degut a l’acció erosiva de l’aigua, i per tant, millorar l’estat d’aquests i disminuir les tasques de manteniment.

Minimització del risc per Incendi Forestal a la Interfície Urbano-Forestal del terme de Mont-roig del Camp

El treball s'inclou dins el marc dels incendis forestals afectant nuclis habitats, i mitjançant la comparació de dues metodologies diferents, extretes de les proposades per Lampin-Maillet (2010) i Caballero (2004), dona resposta a l'avaluació del risc a la zona, utilitza la metodologia escollida per avaluar la zona de màxim risc i proposa mesures preventives en aquesta zona finalitzant amb el pressupost de les mateixes.

La genealogia a Espanya del segle XVI al segle XX.

En el treball s’intenta recollir el que ha estat la Genealogia a Espanya, des del segle XVI fins als nostres dies. L’estudi, dividit en períodes seculars, abasteix primordialment l’àmbit territorial de Castella, Catalunya i Aragó, reflectint-hi les característiques socials, fonts documentals, autors i obres de cada etapa més rellevants. Tanmateix, es fa ressò de l’impacte que tenen les noves tecnologies en la practica de la genealogia, cosa que ha permès la seva evolució i migració a sectors socials més amplis. Cal afegir que l’aportació tradicional a les ciències socials, s’ha vist incrementada darrerament per tenir una creixent aplicació en altres camps científics.

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una novamanera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que apartir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més enel coneixement d'una determinada societat. Depenent del'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la maneraque té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té del'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o enaquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació del'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escripturaens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes iles dones del passat davant la mort. Així doncs, el que enaquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dinsaquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa alguntemps preocupen els investigadors d'història de la cultura ide les mentalitats

Evolución estacional de δ13C en hojas y madera de dos quercíneas mediterráneas concurrentes (Quercus ilex subps. ballota L. y Quercus faginea Lam.): dinámica de la eficiencia en uso del agua

En el ámbito mediterráneo es frecuente la concurrencia en un mismo hábitat de especies perennifolias y caducifolias como Quercus ilex y Q. faginea. En este estudio se pretende analizar la diferencia en la respuesta ecofisiológica de las dos especies frente a la variación climática estacional mediante la composición isotópica de carbono de la materia orgánica soluble de las hojas (δ13Ch) y de la α-celulosa de la madera (δ13Cm). Se observaron patrones intraanuales dependientes de la especie en la δ13Ch. Por un lado, Q. faginea utiliza reservas de almidón como fuente de carbono para producir nuevas hojas a principios de abril, dando lugar a valores altos de δ13Ch. Por otro, Q. ilex utiliza asimilados recientes de las hojas formadas el año anterior (aún funcionales). No obstante, los valores globales de δ13Ch en ambas especies son similares (-25,4±0,55 y -25,5±0,89, para Q. faginea y Q. ilex, respectivamente), lo que apunta a valores equivalentes de eficiencia intrínseca en el uso del agua. Como en las hojas, la δ13Cm de Q. faginea reflejó claramente el uso de reservas en la madera temprana. Tanto la δ13Ch como la δ13Cm de las dos especies registran ajustes como respuesta a las variaciones ambientales estacionales. No obstante, y como parámetro integrador de eficiencia hídrica, la menor amplitud de las variaciones en la δ13Cm de Q. ilex sugiere una menor sensibilidad de esta especie frente a las fluctuaciones climáticas, lo que puede otorgarle cierta ventaja competitiva bajo condiciones de incremento progresivo de aridez.

Efectos del fuego controlado en la velocidad de infiltración del agua en los suelos forestales: un caso de estudio en la costa norte de California

Utilizando infiltrómetros cilíndricos de gran tamaño -1 m de diámerto- se midieron velocidades de infiltración e suelos, tanto quemados como sin quemar, y en ambos casos bajo pinares de Pinus muricata D. Don en la costa Norte de California (Noroeste de la Ciudad de Santa Rosa). Las condiciones de suelo quemado se obtuvieron mediante fuego prescrito. Las velocidades (o tasas) de infiltración (de 1,17 a 1,34 x 10-4 m/s) no difirieron significativamente entre el control y miniparcelas bajo quemas controladas de pequeña intensidad lineal del fuego (menor que 60 kW/m) y pequeño/moderado consumo de combustible (50-120 mm). Resulta alentador poder reducir la cantidad de combustible acumulado (biomasa) mediante el uso de quemas prescritas sin comprometer los ritmos de los procesos hidrológicos del lugar. Además los fuegos no muy severos pueden diversificar los mosaicos de agrupaciones vegetales del paisaje: pirodiversidad genera biodiversidad.

Análisis de los resultados de la política de precios iniciada a finales de la década de 1960, sobre la superficie y producción del sector triguero

El artículo analiza la influencia de la política de precios sobre la superficie y producción triguera desde finales de la década de 1960 hasta el momento de la liberalización de mercado de aquel cereal. Se evalúa la efectividad de la política de precios frente al objetivo, fijado por los organismos oficiales, de modificar el uso de la tierra desde el trigo hacia su principal sustituto, la cebada. El método de trabajo utilizado es la estimación del modelo de regresión en el que la variable dependiente es la relación entre superficies trigo/cebada en el período (t + 1) y la variable independiente los precios relativos de ambos cereales en el período (t). La conclusión a la que se llega es que se logró la sustitución de cultivos pero no por la influencia directa de los precios relativos sobre las decisiones de cultivo de los productores, sino por la confluencia de otras circunstancias contemporáneas que modificaron las expectativas de futuro de éstos.

Cambios y tendencias de la formación en España, del Primer al Segundo programa nacional de Formación Profesional

A la formación se le asigna capacidad para favorecer la productividad, la competitividad y el acceso a una ocupación. Teniendo en cuenta esta característica, el artículo analiza los cambios y tendencias de la formación inicial, continua y ocupacional en España desde la aprobación del primer Programa Nacíonal de Formación Profesional en 1993, hasta el segundo Programa aprobado en 1998. En este sentido, se observa que los tres subsistemas de formación no están exentos de ciertos puntos débiles que dificultan la plena consecución de los objetivos que tienen asignados y que en ciertos aspectos no han sido corregidos en el nuevo Programa Nacional de Formación Profesional.