Las competencias docentes : diagn??stico y actividades innovadoras para su desarrollo en un modelo de educaci??n a distancia

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament escolar dels esports col·lectius

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives.

Trabalho colaborativo e o desenvolvimento profissional do professor de matemática

Longe vão os tempos em que a formação inicial era tida como suficiente para o desempenho da profissão docente. É importante e urgente que os professores tenham em atenção a atualização e aperfeiçoamento da sua própria formação enquanto pessoas e profissionais de educação. Atualmente, numa sociedade em constante mudança, é-nos exigida colaboração na concretização de objetivos comuns. O professor não vive isolado, vive inserido num determinado contexto que poderá ser muito útil para o seu desenvolvimento profissional. Neste sentido, este trabalho de projeto tem como objetivo principal encontrar resposta para a seguinte questão: como implementar práticas colaborativas no agrupamento a que pertenço, propiciadoras do desenvolvimento profissional do professor de matemática? É extremamente importante as interações entre professores, uma vez que estas promovem uma cultura profissional colaborativa, onde partilhando dúvidas e incertezas, os professores crescem profissionalmente (Rocha, 1995). Para encontrar resposta à questão foi elaborado um projeto de intervenção, que tem como base a implementação de práticas colaborativas entre professores de matemática no agrupamento a que pertenço, que propiciem o seu desenvolvimento profissional e se tornem uma prática quotidiana. Nas ações a desenvolver estão incluídas a realização de workshops na plataforma moodle, painéis sobre trabalho colaborativo, sessões sobre quadros interativos, observação de aulas interpares, exploração de tarefas de investigação, análise do programa de matemática e metas de aprendizagem, partilha de experiências e reflexão, exploração de material didático ligado à matemática, elaboração de um portefólio, organização de atividades relativas ao dia da matemática, entre outras. Assim, há elevadas expectativas na envolvência dos professores neste projeto de tal forma que todos consigam rever e reformular as suas próprias práticas letivas, levá-las à discussão entre colegas, sem qualquer receio de serem julgados, resolver problemas colaborativamente e, acima de tudo, mostrar que o sucesso do professor é o sucesso tanto da escola como dos seus alunos. O trabalho docente deve ser voltado para práticas colaborativas que envolvam a constante interação dos vários docentes em detrimento do trabalho individual.

O ensino : aprendizagem da produção textual : um estudo a partir de textos produzidos por alunos do ensino fundamental

RESUMO : Esta pesquisa teve como objetivo analisar o processo de ensino-aprendizagem da produção textual em relação a competência comunicativa escrita do aluno, identificando as características e verificando se as propostas teóricas sobre produção textual foram implementadas em sala de aula, de forma a possibilitar o aprendizado da escrita de maneira motivadora, preparando-o para realizar tarefas sobre distintos componentes da competência comunicativa em nível de palavra, frase e texto. Foi realizado um estudo quantitativo-qualitativo e para a coleta de dados, aplicamos um questionário, e logo em seguida damos início as atividades de produção textual com temas indicados tanto pela professora-investigadora como pelos próprios alunos os quais serviram de base para a análise temática. Esta análise foi feita levando em consideração as condições de produção propostas por Geraldi, a perspectiva interacionista da linguagem Bakhtiniana e a teoria sociointeracionista de Vigotsky. Seguimos também os caminhos da Análise do Discurso de Orlandi. A sequência de textos foi de gêneros diferenciados, porém aplicada a todas as turmas. ABSTRACT: This study aimed to analyze the process of teaching and learning of text production in relation to communicative competence student writing, identifying the characteristics and verifying the theoretical proposals on textual production have been implemented in the classroom, to enable the learning of written in a way motivating, and thus prepare them to perform tasks on different components of communicative competence of a word, phrase or text. We conducted a quantitative and qualitative study and exploratory. To collect data, a questionnaire was administered, and then the activities of writing (narration, description and essay) with themes identified by both the teacher-researcher as the students themselves, which served as the basis for thematic analysis.The analysis was made taking into consideration the production conditions proposed by Geraldi. We adopt the interactionist perspective of language Bakhtiniana and the theory of Vygotsky sociointeractionist. The following texts were of different genres, but applied to all classes.

Propuesta metodológica para un proceso de enseñanza aprendizaje más activo y participativo en el Colegio Nacional Mixto "Aida Gallegos Moncayo"

La metodología y la didáctica son la llave maestra para abrir un abanico de posibilidades en la producción de aprendizajes eficaces, direccionados por el modelo pedagógico constructivista de actual vigencia. De allí que el problema de esta investigación responde, primeramente, a un diagnóstico inicial para evidenciar las limitaciones metodológicas en las prácticas profesionales actuales de los docentes que laboran en el Colegio; para posteriormente presentar una propuesta de mejoramiento del proceso de enseñanza y aprendizaje, a través de métodos, técnicas y estrategias activas y participativas. Para fundamentar el estudio, se acude a fuentes teóricas claras y básicas; como las teorías del aprendizaje de la educación, que se aproximan a los avances de la ciencia psicopedagógica, cuyo debate y aplicación aterriza en el modelo pedagógico constructivista. Así por ejemplo tenemos aportes de David Ausúbel que refieren al aprendizaje significativo; Tony Buzan que refiere al aprendizaje de esquemas mentales Jerome Brúner que ilustra el aprendizaje por descubrimiento; Rubén Fuertstein que habla sobre el aprendizaje mediado; Lev Vigotski que señala el aprendizaje sociocultural y añade el concepto zona de desarrollo próximo (ZDP); entre otros. El trabajo de investigación presenta además, un análisis de los métodos, técnicas y estrategias activas y participativas en los procesos de enseñanza y aprendizaje que guardan relación con el modelo pedagógico constructivista. Finalmente se presenta una propuesta metodológica a través de círculos de estudio, para facilitar espacios de diálogo en el aula, entre estudiante y maestro y así prevenir los desajustes emocionales en los aprendices, en virtud de que la juventud se mueve en un mundo donde el acelerado progreso de la ciencia y la tecnología es compleja y cambiante, por tanto la tarea de enseñar se torna de mucha responsabilidad para los docentes.

La Unión Europea y la nueva integración latinoamericana: parámetros de comparación aplicados en diferentes estudios sobre los procesos de integración (Otros Temas)

El artículo se refiere a la prudencia que debe existir para tomar la comparación como método de análisis, porque no todas las instituciones, experiencias sociales y de política pueden ser replicables en diferentes contextos. El autor se concentra en el problema existente en el ámbito de la integración regional y la literatura que sobre el tema ha aparecido a partir del año 2000, que compara al referente de la integración europea con otros procesos en diferentes regiones, bajo diversos parámetros, que podrían no ser necesariamente susceptibles de comparación.

La educación como oportunidad para la emergencia de la humanidad

El presente trabajo parte de una investigación etnográfica en una pequeña comunidad educativa del centro de la Sierra ecuatoriana, develando en ella el carácter de reproductora de cultura de la institución escolar y, en particular, de las distorsiones de las relaciones sociales en las prácticas escolares. A partir de esta investigación cualitativa, y mediante un prolijo estudio de las teorías curriculares, como también de ciertas categorías como cultura, ideología y poder; apoyándose en la teoría crítica del currículum, en la ley general del desarrollo cultural de Lev Vygotsky, en la teoría de Pierre Bourdieu del poder simbólico, en la observación de las microestructuras de poder de Michel Foucault, y en muchos otros aportes geniales de ayer y de hoy, el autor ha logrado ampliar significativa mente las conceptualización sobre la educación. Esta es una obra que renueva el debate sobre los fines de la educación, las políticas educativas y la calidad de la educación y, en consecuencia, puede ser útil para todas las personas que tienen que ver con la función de educar: padres, docentes, estudiantes, gobernantes y, en general, para quienes desprendiéndose de la educación tradicional esperan que la educación sirva para la construcción de un mejor orden social y planetario.

The SV2A ligand levetiracetam inhibits presynaptic Ca2+ channels via an intracellular pathway

Levetiracetam (LEV) is a prominent antiepileptic drug (AED) which binds to neuronal synaptic vesicle glycoprotein 2A (SV2A) protein and has reported effects on ion channels, but retains a poorly-defined mechanism of action. Here, we investigate inhibition of voltage-dependent Ca2+ (CaV) channels as a potential mechanism by which LEV imparts effects on neuronal activity. We used electrophysiological methods to investigate the effects of LEV on cholinergic synaptic transmission and CaV channel activity in superior cervical ganglion neurons (SCGNs). In parallel, we investigated effects of the LEV ‘inactive’ R-enantiomer, UCB L060. Thus, LEV, but not UCB L060 (each 100 μM), inhibited synaptic transmission between SCGNs in long-term culture in a time-dependent manner, significantly reducing excitatory postsynaptic potentials (EPSP) following ≥30 min application. In isolated SCGNs, LEV pretreatment (≥1 h), but not acute (5 min) application, significantly inhibited whole-cell IBa amplitude. In current clamp recordings, LEV reduced the amplitude of the afterhyperpolarizing potential (AHP) in a Ca2+-dependent manner, but also increased action potential (AP) latency in a Ca2+-independent manner, suggesting further mechanisms associated with reduced excitability. Intracellular LEV application (4-5 min) caused a rapid inhibition of IBa amplitude to an extent comparable to that seen following extracellular LEV pretreatment ( ≥ 1 h). Neither pretreatment nor intracellular application of UCB L060 produced any inhibitory effects on IBa amplitude. These results identify a stereospecific intracellular pathway by which LEV inhibits presynaptic CaV channels; resultant reductions in neuronal excitability are proposed to contribute to the anticonvulsant effects of LEV.

Proanthocyanidins inhibit Ascaris suum glutathione-S-transferase activity and increase susceptibility of larvae to levamisole and ivermectin in vitro

Proanthocyanidins (PAC) are a class of plant secondary metabolites commonly found in the diet that have shown potential to control gastrointestinal nematode infections. The anti-parasitic mechanism(s) of PAC remain obscure, however the protein-binding properties of PAC suggest that disturbance of key enzyme functions may be a potential mode of action. Glutathione-S-transferases (GSTs) are essential for parasite detoxification and have been investigated as drug and vaccine targets. Here, we show that purified PAC strongly inhibit the activity of both recombinant and native GSTs from the parasitic nematode Ascaris suum. As GSTs are involved in detoxifying xenobiotic substances within the parasite, we hypothesised that this inhibition may render parasites hyper-susceptible to anthelmintic drugs. Migration inhibition assays with A. suum larvae demonstrated that the potency of levamisole (LEV) and ivermectin (IVM) were significantly increased in the presence of PAC purified from pine bark (4.6-fold and 3.2-fold reduction in IC50 value for LEV and IVM, respectively). Synergy analysis revealed that the relationship between PAC and LEV appeared to be synergistic in nature, suggesting a specific enhancement of LEV activity, whilst the relationship between PAC and IVM was additive rather than synergistic, suggesting independent actions. Our results demonstrate that these common dietary compounds may increase the efficacy of synthetic anthelmintic drugs in vitro, and also suggest one possible mechanism for their well-known anti-parasitic activity.

PMIP4-CMIP6: the contribution of the Paleoclimate Modelling Intercomparison Project to CMIP6

The goal of the Palaeoclimate Modelling Intercomparison Project (PMIP) is to understand the response of the climate system to changes in different climate forcings and to feedbacks. Through comparison with observations of the environmental impacts of these climate changes, or with climate reconstructions based on physical, chemical or biological records, PMIP also addresses the issue of how well state-of-the-art models simulate climate changes. Palaeoclimate states are radically different from those of the recent past documented by the instrumental record and thus provide an out-of-sample test of the models used for future climate projections and a way to assess whether they have the correct sensitivity to forcings and feedbacks. Five distinctly different periods have been selected as focus for the core palaeoclimate experiments that are designed to contribute to the objectives of the sixth phase of the Coupled Model Intercomparison Project (CMIP6). This manuscript describes the motivation for the choice of these periods and the design of the numerical experiments, with a focus upon their novel features compared to the experiments performed in previous phases of PMIP and CMIP as well as the benefits of common analyses of the models across multiple climate states. It also describes the information needed to document each experiment and the model outputs required for analysis and benchmarking.

What Bronx Community College Students Can Do!

The dominant discourse in faculty spaces with respect to student performance too often focuses on what community college students, in need of developmental courses, can’t do. Deeply inspired by the work of Robert Glaser, Lev Vygotsky, bell hooks, and Bagele Chilisa we (Monique Guishard, and four intermediate psychology students) have collaborated using student podcasts to theorize back to deficit, damaged centered theories of student underperformance.

Stranger than fiction : En studie kring berättarstruktur i en film

Denna uppsats är en narratologisk analys av berättarstrukturen inom filmen Stranger than fiction. Uppsatsen inleder med en terminologi samt en teoridel kring vad som är berättarstruktur. Utifrån detta analyserar jag filmen för att grundläggande redogöra kring hur den är berättad genom att först beskriva filmens totala fabula för att sedan analysera vad som egentligen förmedlas och på så sätt även komma fram till en slutsats kring filmens totala berättarstruktur. Resultatet visar på att Stranger than fiction är berättad genom flertalet olika nivåer som visar på två olika berättare inom två olika diegeser som förmedlas genom samma berättare. Detta resultat leder till en tematisk diskussion ett postmodernt ontologiskt syfte som genom filmens komplicerade narratologiska struktur försöker förmedla budskapet ”lev det liv du vill ha” samt ”livet blir viktigt först när döden gör sig synlig.

Translation, Communication and 'Learning' : Experiences from teaching a master program in Viet Nam

In Vietnam, as in other Asian countries, co-operation with foreign universities plays an important role for the development of higher education. This paper is based on personal experiences from teaching a Swedish Master Programme in Education Science at Vietnam National University in Hanoi. Using theories developed by Lev Vygotsky and Donald Schon, the programme is explored as an inter-cultural learning process. Three aspects are focused upon. Firstly, the fact that communication between students and teachers is conducted with the help of translators who support both teachers and students in their attempt to understand and make themselves understood. Secondly, the expressed need to connect the ideas and techniques which are studied in the programme to the students´ professional worlds. Thirdly, the need to construct a framework wherein the students can inquire into their own situations and to encourage them to try new and more productive ways to deal with problems they are confronted with.

Studies on physiologic specialisation of albugo candida causing white blister on broccoli in Victoria

White blister caused by oomycete Albugo candida (Pers. Ex. Lev.) Kuntze, (AC), is an important disease affecting many cruciferous hosts, including vegetable brassicas. The outbreaks of white blister in broccoli and cauliflower crops (Brassica oleracea var. italica and var. botrytis) in Southern Australia in the last three years led to restrictions on movement of fresh produce and seedlings from the disease-affected areas. Current classification of AC races is based on physiologic specialisation of this pathogen. Race 9 has been identified to cause white blister on B. oleracea in the USA. We report on specialisation of AC causing disease in Victorian broccoli crops and the use of molecular tools for the separation of AC races. In a glasshouse, 12 Brassicaceae species/varieties replicated 6 times, were inoculated twice at the fully developed cotyledon stage with a distilled water suspension of zoosporangia (1x104 per ml) collected from a single broccoli leaf. Two weeks after inoculation the incidence of white blister on cotyledons and seedling leaves of cauliflower, broccoli, black mustard and Indian mustard was 79.7, 78.4, 73.7 and 6.9% respectively. Cabbage plants were symptomless indicating that further specialisation of the pathogen may have occurred in Australia. High disease incidence among black mustard plants shows that the Australian isolate differs from overseas AC race 9. The interaction of a number of B. oleracea varieties to a range of AC isolates from various hosts will be investigated. Degenerate primers are now being used to amplify actin and β-tubulin genes to identify race specific polymorphisms in AC isolates from three different hosts (wild radish, Chinese cabbage, and broccoli). Differing PCR amplification efficiencies from broccoli and wild radish isolates using degenerate actin primers indicates sequence differences in the two isolates. The fragments are now being cloned and sequenced for race comparison.