1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera Telemtica por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETBsegn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera de Sistemas de Telecomunicacin por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETBsegn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Estudi que mitjanant enquestes dopini avalua el programa dacompanyament a judici elaborat per les oficines datenci a la vctima del delicte (OAVD) per tal esbrinar el nivell de satisfacci de les persones usuries del programa i dunificar els criteris tcnics i metodolgics de la intervenci per part dels i les professionals de les OAVD.
Resumo:
In this paper we relax the Colonel Blotto game assumption that for a given battle the player who allocates the higher measure of resources wins that battle. We assume that for a given battle, the Colonel who allocates the higher measure of resources is more likely to win that battle. We have a simpler model for which we are able to compute all Nash equilibria in pure strategies for any valuations pro le that players might have. Something that is not possible for the original Blotto game. JEL: C72, D74, H56. KEYWORDS: Colonel Blotto game; lottery contest function.
Resumo:
En els darrers anys, institucions pbliques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la muni de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant daquesta situaci, sha tractat dactualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democrcia, doferir respostes als conflictes pblics i socials. En aquest context, la Mediaci Comunitria i la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a frmules que aporten qualitat de govern des duna nova manera de gestionar el conflicte collectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenci.
Resumo:
Els avenos en tcniques de genotipat de polimorfismes gentics a gran escala estan liderant una revoluci en el camp de lepidemiologia gentica i la gentica de poblacions humanes. La informaci aportada per aquestes tcniques ha evidenciat lexistncia destructuracions poblacionals que poden augmentar lerror en els estudis dassociaci a escala genmica (GWAS, genome-wide association studies). Estudis recents han demostrat la presncia daquestes estructuracions a nivell interregional i intrarregional a Europa. El present projecte ha avaluat el grau destructuraci gentica en poblacions de la Pennsula Ibrica i altres regions del sudoest europeu (Itlia i Frana) per quantificar limpacte que aquesta potencial estructuraci pot tenir en el disseny destudis dassociaci GWAS i reconstruir la histria demogrfica de les poblacions de la Mediterrnia. Per aconseguir aquests objectius, shan analitzat mostres de DNA de 770 individus de 26 poblacions de la Pennsula Ibrica, Frana, Itlia i daltres pasos de la Mediterrnia. Aquestes mostres van ser genotipades per 240000 SNPs utilitzant larray 250K StyI dAffymetrix en el marc daquest projecte o mitjanant altres arrays dAffymetrix en els projectes internacionals HapMap i POPRES. Shan realitzat anlisis estadstiques incloent anlisis de components principals, Fst, identitat per descendncia, desequilibri de lligament, barreres gentiques, etc. Aquests resultats han perms construir un marc de referncia de la variabilitat en aquesta regi, avaluar el seu impacte en estudis dassociaci i proposar mesures per evitar lincrement de qualsevol tipus derror (tipus I i II) en estudis nacionals i internacionals. A ms, tamb han perms reconstruir la histria de les poblacions humanes de la Mediterrnia aix com analitzar les seves relacions demogrfiques. Donada la duraci limitada daquesta acci (24 mesos, doctubre de 2010 a setembre de 2012), els resultats daquest projecte es troben actualment en fase de redacci i conduiran a diverses publicacions en revistes internacionals i a la preparaci de comunicacions a congressos.
Resumo:
En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, lobjecte daquest treball s reconixer elements clau dels processos didentificaci nacional a Catalunya en la poblaci nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculaci comunitria. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociolgica entorn a la idea didentitat, aix com levoluci del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i naci en relaci al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc danlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a travs dhistries de vida de diverses realitats migratries del nostre pas corresponents a les diverses onades del segle XX, tant dimmigraci espanyola com d'immigraci de fora de l'Estat espanyol. La voluntat daquest segon bloc s extreure experincies socials dinterpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experincies tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenmens esdevenen rellevants en la configuraci despais de referncia i identificaci nacional a nivell individual. Finalment sincorpora un apartat dentrevistes en profunditat a diversos actors socials i poltics rellevants a fi de reconixer aquells elements que centren el discurs de la nova cultura pública comuna. Lobjectiu s interrelacionar el discurs poltic i filosfic actual amb lexperincia biogrfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situaci en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexi s: Quins elements afavoreixen la identificaci nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesi hi podrien funcionar?
Resumo:
DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissi. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teric sobre la noci de ciutadania, incorporant la dimensi del gnere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialitzaci i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relaci a aspectes com el procs de reagrupaci, la incorporaci al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relaci amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais pblics en els que participen, especialment dins l'mbit associatiu.
Resumo:
El presente trabajo pretende un anlisid de la intervencin estatal en Bolivia a travs de la hacienda pública. El trabajo supone un avance respecto a anteriores estudios por dos motivos. Por un lado, porque presenta un horizonte temporal de anlisis mucho ms amplio: se inicia en el ltimo cuarto de siglo XIX y llega hasta la actualidad. Por otro lado, porque presenta evidencia cuantitativa totalmente indita: una estimacin de los ingresos y gastos fiscales del Estado Central desagregados de acuerdo a parmetros internacionales.
Resumo:
Seor Presidente, cundo tendr mi piso? 1A pesar de la existencia de otros y muy diversos problemas, el acceso a la viviendasupone un autntico quebradero de cabeza para aquellos que, por suerte o por desgracia,desean independizarse. En las encuestas, el encarecimiento de los precios es el principalproblema de los espaoles; en la calle, el acceso a una vivienda supone una autntica carrerade obstculos; en los plats de televisin, sin embargo, el problema de la emancipacinnicamente sirve para poner en aprietos al Presidente del Gobierno.Qu hay de cierto en la mediatizacin del problema? Es realmente difcil accedera una vivienda? Si lo es, por qu? Puede la Administracin dar respuesta a este problemade forma eficaz y, siendo ms exigentes, de forma eficiente? O es la intervencin fcticaun problema al libre funcionamiento del mercado? En las pginas que siguen hemosintentado dar respuesta a estas y muchas otras consideraciones.Podemos argir, en una primera reflexin, que el problema de acceso a la viviendase debe a su encarecimiento en los ltimos aos. Pero, cmo? Pues bien, el encarecimientoha sido motivado por un increble aumento de la demanda especulativa no habitacional (esdecir, gente que invierte para no habitar y revender), al mismo tiempo que el sustitutomercado del alquiler se ha mostrado descoordinado y poco preparado para dar cabida aaquellos desdeados por la propiedad.Ante esta situacin, el Estado tena dos opciones: intervenir en el mercado opermitir el libre albedro. La creacin de Viviendas de Proteccin Oficial y el incentivo alalquiler han sido los estandartes de la intervencin pública en estos ltimos aos. Las VPOno han podido dar cabida a la totalidad de la demanda, precisamente por la restriccin en lacapacidad financiera estatal que impide tal nivel de inversin. La discriminacin por nivelde renta y la alta movilidad de los inquilinos se hacen imprescindibles.Mientras, el alquiler, cuyo futuro es casi panaceico, se enfrenta a diversos retos. Lanula proteccin contractual y la baja rentabilidad suponen serias trabas a la salida de pisosal mercado. La potencialidad de este tipo de tenencia es conceptualmente prometedora:consumo de vivienda a precios ms bajos.1 Pregunta formulada al Presidente del Gobierno por uno de los participantes del programa televisivoTengo una pregunta para usted, emitido por Televisin Espaola.
Resumo:
En un panorama econmic mundial on les grans potncies emergents creixen amb fora i, com alguns informes recents de la OCDE apunten, la Xina es trobar durant els propers anys en situaci de sobrepassar els EEUU com a primera potncia econmica. En aquest context la Uni Europea apareix en una posici afeblida i els estats membres difcilment poden adoptar individualment un paper rellevant a nivell mundial. Tamb comencen a sentir-se veus demanant una major integraci al s de la UE. Una de les opcions per assolir-la seria la creaci duna Hisenda Pública Europea. Lobjecte destudi daquest treball ser la Uni Europea; ms concretament la possibilitat dassolir una Hisenda Pública Europea. Es pretn respondre a dues preguntes: Seria possible la creaci duna Hisenda Pública Europea? Com es podria estructurar? Per tal de poder respondre slidament aquestes qestions sanalitzar qu sha fet fins ara en lmbit de la uni fiscal tant a la UE com a diversos pasos; quins passos es podrien donar per avanar cap a una Hisenda Pública de la Uni; i a quin model es podria arribar. Tamb es contrastar amb el marc teric proposat, aix com amb lexperincia prvia de les diferents fases dIntegraci Europea dutes a terme fins ara.
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar la poltica dinfraestructures i transports desenvolupada des del Govern de lEstat Espanyol en el tren dalta velocitat. Es vol verificar si lAVE s un poltica feta sense tenir en compte la rendibilitat econmica del projecte i sense haver fet un anlisi cost-benefici previ o si, per contra, aquesta actuaci pública augmenta el benestar de la poblaci grcies a la seva construcci. Sintenta fer una avaluació daquesta poltica pública, sobretot a travs de lanlisi cost-benefici per tal de veure si els projectes alternatius haurien sigut ms desitjables.
Resumo:
Aquest projecte tracta d'establir un canal ms de comunicaci entre docents i professors per tal de facilitar el seguiment i la progressi dels alumnes en l'mbit acadmic. Per aconseguir-ho es proposa dissenyar un portal web on pares i professors puguin consultar les avaluacions i demanar reunions de seguiment.
Resumo:
El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet s el resultat de la combinaci d'un medi biofsic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres
Resumo:
En aquest article es presenten les diferents mesures que la societat gironina ha anat adoptant al llarg dels anys per fer front al risc d'avingudes, fent especial mfasi, per, a les mes recents. Aquestes mesures d'adaptaci poden classificar-se en dos grans grups, que no son ni moltmenys excloents: les mesures estructurals, integrades bsicament per les obres hidruliques, i les mesures no-estructurals, mes dirigides a l'mbit del comportament individual i collectiu enfront el risc. Finalment es realitzar una valoraci de l'estat actual del sistema de defenses de la ciutat i es proposaran un seguit d'alternatives
