Pla de difusió del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte són les següents: posar en valor i donar a conèixer la realitat patrimonial que té Pineda de Mar, conèixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l’inventari d’elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no només un turisme de sol i platja, ser un projecte útil i factible per a l’ajuntament del municipi.Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusió que es presenta en aquest treball.

Maleta pedagògica familiar "Descobrim l'estany de Banyoles"

L’educació ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradició. Són diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Ciències Naturals i Socials, tot oferint als centres allò que la seva infraestructura no els permet obtenir o allò que el seu context geogràfic els impedeix conèixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, constitueixen una zona de gran interès paisatgístic i natural, a més de cultural i artístic, que comporten un gran nombre de possibilitats didàctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedagògics. Per això, amb l’interès de fer conèixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experiència directa el treball de l'aula, va néixer l’Escola de Natura de Banyoles (d’ara endavant EdNB)

The 16PF5 and the NEO-PI-R in Spanish and Swiss samples: A cross-cultural comparison

This study compared the Spanish (Castilian) and French versions of the 16PF5 and of the NEO-PI-R in Spanish and Swiss samples. The five-factor solution for the 16PF5 only seems clear for the Castilian version, but not for the French version. Indeed, the congruence coefficients for the Tough-Mindedness and the Self-Control dimensions are low. On the other hand, the five-factor solutions are highly similar for both countries concerning the NEO-PI-R, and the congruence coefficients are above .95 for all five dimensions. The low cross-cultural replicability for the 16PF5 makes it difficult to analyze the differences at the mean level for this inventory. For the NEO-PI-R, the differences are generally very small and globally account for 2.6% of the total variance. Spaniards seem to have slightly lower scores on Actions and slightly higher scores on Dutifulness. These differences could either be due to translation problems, sample selection, or cultural differences.

A review of the cross-cultural equivalence of frequently used personality inventories

Personality inventories are frequently used for career guidance. Some should theoretically depend on cultural context, while others are supposed to be universal. The cross-cultural equivalence is only partial for culture-dependent models, as the locus of control. Concerning models that are supposed to be universal like the one proposed by Cattell or the Five-Factor Model, a partial and a full structural equivalence are, respectively observed. The extent of the scalar equivalence is difficult to assess indicating that more studies should be conducted to understand how culture affects processes underlying the evaluation of personality.

A cross-cultural shortened form of the ZKPQ (ZKPQ-50-CC) adapted to English, French, German, and Spanish languages.

The aim of the present study was to develop a short form of the Zuckerman-Kuhlman Personality Questionnaire (ZKPQ) with acceptable psychometric properties in four languages: English (United States), French (Switzerland), German (Germany), and Spanish (Spain). The total sample (N = 4,621) was randomly divided into calibration and validation samples. An exploratory factor analysis was conducted in the calibration sample. Eighty items, with loadings equal or higher than 0.30 on their own factor and lower on the remaining factors, were retained. A confirmatory factor analysis was performed over the survival items in the validation sample in order to select the best 10 items for each scale. This short version (named ZKPQ-50-CC) presents psychometric properties strongly similar to the original version in the four countries. Moreover, the factor structure are near equivalent across the four countries since the congruence indices were all higher than 0.90. It is concluded that the ZKPQ-50-CC presented a high cross-language replicability, and it could be an useful questionnaire that may be used for personality research.

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència

El arte que traduce. 1995-2010: la traducción como mediación cultural en los procesos de transmisión y recepción de las obras de arte

El trabajo de investigación realizado durante los tres últimos años de beca se centra en las teorías críticas y en las prácticas artísticas contemporáneas que utilizan la traducción como mediación cultural en los procesos de transmisión y recepción de las obras de arte contemporáneo. En el contexto artistico contemporáneo la traducción es entendida como intercambio, adaptación, traslado o transacción. Tomando como referentes conceptuales las teorías nacidas en el marco interdisciplinar de los Estudios Visuales y de los Estudios de Traducción, dicha investigación se ha centrado en el análisis del fenómeno de la traducción en la producción artística. A partir de este análisis se han investigado las conexiones entre estas disciplinas humanísticas y la práctica artística, así como la problemática que éstas conllevan en la formulación de nuevos criterios y nuevas categorías de la Historia del Arte actual. En la práctica artística cuestiones relativas a la traducción se han podido integrar al arte visual: por un lado como práctica indispensable para la comprensión e interpretación de la obra de arte entre diferentes contextos geográficos o culturales, y por otro, como elemento “formal” indispensable para la realización de los artefactos artísticos que, a su vez, quieren interpretar diferentes realidades sociales, antropológicas o políticas. Sobretodo a partir de la serie On Translation del artista catalán Antoni Muntadas, así como de otros artistas de varios contextos geográficos y culturales, se han analizado las dinámicas prácticas y teóricas de la traducción que acompañan el proceso de la realización de los artefactos artísticos. Muchas de estas obras de arte contemporáneo asimilando los significantes propios del contexto cultural, social, político, económico, y utilizando elementos formales variados (sobretodo tecnológicos) necesitan de un análisis interdisciplinar.

Pràcticum I : Psicologia de l'Educació. Anàlisi de l'educació inclusiva a través d'una aula USEE a secundària

L'existència d'una aula USEE ha de permetre la inclusió dels alumnes amb NEE en un entorn majoritàriament ordinari. El present treball és una aproximació a l'educació inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a través d'una experiència pràctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques pràctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informació per a la identificació i l'anàlisi dels grau d'inclusió dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenció a la pròpia aula USEE a través d'un taller de ceràmica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinença dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE és un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.

Pràcticum II de Psicologia Clínica i de la Salut

L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant més de cent hores de pràctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visió general del centre, la seva història i els seus òrgans de funcionament. Es fa una petita exposició dels motius de l'elecció per part de l'alumne, l'orientació teòrica del centre, així com la metodologia utilitzada i la temporalització amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les àrees infanto-juvenil i d'addicció i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexió per als futurs estudiants de psicologia, en l'àrea clínica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prácticum clínico que no convierta a los estudiantes de psicología en pedigüeños de las prácticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros públicos o privados, a la búsqueda de algún paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep Mª Farré, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de María Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psicólogo", en la seva segonda edició).