1000 resultados para Portugal História Séc. XVIII
Resumo:
A obra composta por trs partes: a primeira parte sobre Ideologias das colonizaes e aco educativa; a segunda parte sobre Processos de independncia e aco educativa e a terceira aborda a temtica A educao e o outro. Antnio Nvoa apresenta a obra, resultante de comunicaes, em portugus e castelhano, seleccionadas no 15 Congresso Internacional de História da Educao (Lisboa, 1993), dedicado ao tema A educao no encontro dos povos e das culturas: a experincia colonial (séculos XVI-XX), que inicia com intervenes proferidas, na sesso inaugural, pelo Profs. Jos V. de Pina Martins e Joaquim Ferreira Gomes.
Resumo:
Este trabalho procura sistematizar e aprofundar a problematizao acerca do lugar ocupado pelos manuais de Pedagogia, Didtica, Metodologia e Prtica de Ensino utilizados em cursos de formao de professores, na produo e circulao intra e internacional do discurso pedaggico e profissional docente. A reflexo d continuidade a estudos anteriores j realizados pelos autores numa perspectiva socioistrica comparada, no mbito de um projeto maior sob o ttulo: Estudos comparados sobre a escola: Brasil e Portugal (séculos XIX e XX), financiado na parte brasileira pelo Acordo Capes-ICCTI. Tal colaborao insere-se tambm no mbito do Prestige, programa financiado pela Unio Europia. O artigo tece consideraes sobre levantamento razoavelmente extenso da literatura produzida sobre manuais escolares e para professores, analisando a predominncia de certos tpicos e de diretrizes especficas de pesquisas na rea. Esses elementos ajudam a entender como as produes sobre o objeto de estudo foram geradas e postas em circulao, colaborando para a construo da história da história dos manuais pedaggicos e do discurso educacional.
Resumo:
L'autor exposa aqu el seu treball fruit de l'estudi dels arxius parroquials de dites localitats del Maresme. En concret, el seu estudi est fet sobre els llibres de Naixements, bits i Matrimonis. D'aqu n'extreu la informaci de carcter sanitari per tamb informaci sobre la societat de l'poca, la demografia i dades estadstiques.
Resumo:
Laspiraci de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterstiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a cincia auxiliar de la codicologia.Des de les ltimes dcades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un inters creixententre els restauradors de document grfi c com una eina ms per a la presa de decisions i pera la valoraci del procs de restauraci i entre els documentalistes, historiadors, muselegsi biblifils per a la dataci i autenticaci de les obres i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurdiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant aix, durant aquests 150 anys, lestudi del paper a travs de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap aven significatiu pel que fa als mtodes i procediments seguits per a lobtenci i gesti deles dades. En lmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesdestudi, aquestes limiten la investigaci a lanlisi de la filigrana sense assolir una visi global del plec sortit de la forma.
Resumo:
Neste texto, acompanhamos de perto o percurso de Eduardo, um aluno moambicano cooperante. Esta narrativa complementada por uma anlise das condies de formao em Portugal dos alunos de polcia de Moambique, mas tambm de Angola, Cabo Verde e So Tom e Prncipe. Os cadetes preparam-se, em cinco ou mais anos de treino (equivalentes a mestrado), para virem a ser oficiais de polcia em seus pases de origem. Defendemos o argumento de que esses alunos integram comunidades de saber, onde se incluem aprendizagens pela pedagogia da imagem e do exemplo. Tais comunidades so situadas histrica e contextualmente. No mesmo sentido, descrevemos como os alunos cooperantes em formao em Portugal mobilizam ideias de sacrifcio e de esperana associadas tanto experincia situada quanto expectativa de regresso aos pases de origem.
Resumo:
Laspiraci de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterstiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a cincia auxiliar de la codicologia.Des de les ltimes dcades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un inters creixententre els restauradors de document grfi c com una eina ms per a la presa de decisions i pera la valoraci del procs de restauraci i entre els documentalistes, historiadors, muselegsi biblifils per a la dataci i autenticaci de les obres i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurdiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant aix, durant aquests 150 anys, lestudi del paper a travs de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap aven significatiu pel que fa als mtodes i procediments seguits per a lobtenci i gesti deles dades. En lmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesdestudi, aquestes limiten la investigaci a lanlisi de la filigrana sense assolir una visi global del plec sortit de la forma.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s presentar dues situacions diferents que es van produir a la Comunitat de Preveres de Sallent durant la segona meitat del segle XVIII i que permeten analitzar alguns aspectes del funcionament de les comunitats de preveres en general. En primer lloc, un conflicte intern produt per la prdua de rendes desprs de la reducci de 1750. En segon lloc, els problemes que es van generar entre la Comunitat i la poblaci a causa dunes prctiques indignes dalguns dels membres de la Comunitat. Finalment, els llevadors de comptes de March Sanmart, que va ser collector entre 1775 i 1778, a partir dels quals analitzem les diferents procedncies dels ingressos. Lelecci dels temes ha estat donada per la mateixa documentaci. La parrquia de Sallent va perdre larxiu durant la Guerra Civil i, per tant, hem utilitzat el fons de lArxiu Episcopal de Vic i el fons de larxiu del mas Sanmart, don era originari el collector.
Resumo:
Lestudi de collectius minoritaris esdev una de les peces importants de lanliside la histria social, econmica i cultural. El tema dels jueus acumula una amplabibliografia, atesa la rellevncia daquesta minoria en el decurs de levoluci histrica.Les connotacions de partida sn, endems, de caire bblic; per els historiadors hantractat desbrinar, a banda daquestes perspectives que es relacionen de manera msdirecta amb les confessions religioses, la funci dun grup que tingu enormeimportncia en camps diferents del coneixement, de la cultura (en el seu sentit ms lax)i de leconomia.
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
En aquest treball analitzem les aportacions que fu Pierre Vilar sobre les terres de Lleida i els nous resultats obtinguts posteriorment per altres historiadors. Vilar precisa les transformacions agrries del segle XVIII, entre les quals destaquen els progressos demogrfics i agraris, i les seves limitacions, aix com les tensions socials que els acompanyen i els avenos en la intensificaci de les relacions comercials de les terres de Lleida dins el conjunt de Catalunya. Els nous treballs, emprant sovint fonts de la zona, han perms matisar les cronologies demogrfica i agrria i comprendre el paper de frmules contractuals precries en uns espais, especialment al Segri, que havien estat novament en mans senyorials des del despoblament del segle XVII, el reforament de les banalitats i la resistncia de la renda senyorial real a perdre vitalitat en el marc de lexpansi agrria del set-cents. Les dificultats de la pagesia per reproduir la unitat familiar en un espai productiu amb moltes limitacions, sintentaven superar parcialment amb la venda al mercat de productes per a lalimentaci fonamentalment blat. Aquestes oportunitats no van poder ser aprofitades per amplis sectors duna pagesia endeutada i sotmesa al pagament de rendes senyorials. Lacumulaci de rendes per part dels senyors i de la incipient burgesia agrria i comercial ser laltre component del procs.
Resumo:
El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no slo la continuidad cmica de los tipos, sino tambin su relacin con los ideales de conducta coetneos: la autoridad del marido, la discrecin de la mujer, el cuidado de la economa familiar... Los sainetes se unen a otros gneros literarios (el periodismo, la poesa satrica y el ensayo de carcter moral) en la ridiculizacin de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ramn de la Cruz, Vzquez y Gonzlez del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, as como para observarlo a contrario: su afeminacin, su frivolidad y su inutilidad.
Resumo:
L"estudi sobre la producci cermica de Barcelona en poca medieval i postmedieval s'est fent des del Museu d"Histria de Barcelona i des de l"ARQUB en aquest darrers anys. Aquest estudi s"ha reforat amb els treballdesenvolupats en el marc del projecte de recerca Tecnolonial, cosa que ha perms ampliar les classes cermiques i el marc cronolgic d"estudi. Els resultats aconseguits fins ara mostren que per a un mateix moment cronolgic es preparen diverses pastes segons el producte final que es vol obtenir. Finalment, el canvi d"ubicaci dels tallers que segurament es va produr cap a finals del segle XIII / inicis del segle XIV podria estar relacionat amb l"explotaci d"un nou llit d"argiles, la qual cosa coincidiria amb el fet que la producci del segle XIII s completament diferent qumicament a la del segle XIV en endavant.
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
