1000 resultados para Música Filosofia e estética
Resumo:
Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585
Resumo:
Leducaci emocional cada dia guanya ms rellevncia en lmbit educatiu. Sest comprovant que les emocions estan molt lligades al desenvolupament intellectual i social de les persones. La prctica inclosa en aquest treball pretn afirmar la hiptesi de que leducaci emocional a travs de la música afavoreix la convivncia a laula. Grans terics, al llarg de la histria, han destinat part de la seva carrera a lestudi de levoluci del concepte democi i les diferents vessants relacionades amb aquesta, com la intelligncia emocional i/o leducaci emocional. Ls de la musica com a recurs per treballar leducaci emocional ha perms un progrs en la convivncia a laula, grcies al seu efecte socialitzador.
Resumo:
Actualment, vivim en una societat on hi conviuen diferents cultures i la música s un llenguatge que sutilitza en totes elles. Aquest treball tractar el tema de la música i la multiculturalitat a laula per investigar si s possible, a partir de la música dels diferents pasos dorigen dels infants, conixer-se millor i conixer millor als companys. Com a mestres hem de tenir en compte totes les cultures de la nostra aula per tal dajudar als infants a respectar i valorar cada una delles. En aquesta investigaci trobarem quina ha estat la metodologia destudi, quina ha estat la intervenci a laula i quins sn els resultats que hem obtingut.
Resumo:
La música com a eina dinclusi i cohesi de grup de tots els alumnes duna mateixa aula constitueix el ttol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conixer la importncia de la música per leducaci i els beneficis que aporta als nens i nenes dEducaci Infantil. Tamb he aprofundit en la inclusi escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participaci i a laprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogrfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de leducaci per tal de valorar la visi que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Aix mateix, sha portat a terme una intervenci educativa basada amb prctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusi i cohesi de grup. Finalment, shan relacionat conceptes i shan extret conclusions sobre el paper de la música en relaci a la inclusi educativa.
Resumo:
Lobjectiu del projecte s crear un videojoc de plataformes dscroll automtic en 2D basat en la música. Aix vol dir que tots els elements de lescenari i els moviments que haur de fer el jugador per a passar-sel estaran ntegrament lligats a la banda sonora de la pantalla. A ms, el joc ha de ser compatible per als dispositius Android
Resumo:
Seguint la trajectria iniciada lany 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasi es posaran en com les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant duns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, per notrobem cultures sense música. La música est present en les nostres vides i tamb en elcinema. La música illuminaqualsevol celebraci de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la histria.s per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebraci i trobada...
Resumo:
The concepts of molecule and of molecular structure are so central to understand chemical phenomena that seems to be no doubt about the uniqueness of its meanings. Nevertheless, the idea that the world exhibits a multiform structure and that to different spheres of the world correspond different ways of knowing (Berger & Luckmann, 1967) has received support from different areas of scientific inquiry. Bachelard (1940, 1982) showed that a single philosophical doctrine is not enough to describe all the different ways of thinking when we try to explain a single concept. Wooley's question about the possibility of deducing the concept of molecular structure from quantum theory (Wooley, 1978) strengthened the feasibility of thinking the concept of molecule as a profile that encompasses different meanings. Moreover, research on students' learning of scientific concepts have brought to light that students use several ideas to explain scientific and everyday phenomena which are different from those learned in formal schooling. These ideas are not extinguished or replaced by scientific concepts, despite the efforts to do so in science classes. The common sense and scientific ways of understanding and talking about reality seems to be complementary in the same sense of the Bohr's complementarity (Halliday & Martin, 1993). So, we have to include in our profile of the concept of molecule not only scientific but also common sense zones. Drawing from Bachelard's notion of epistemological profile, from the history of science and from the research on children's ideas in science, we have developed the idea of a conceptual profile and used it to analyse basic scientific concepts, such as the concepts of matter and physical states of matter (Mortimer, 1995) and to investigate new ways to teach them. In the present paper, we will discuss the zones that might constitute a conceptual profile of molecule. The need of complementary views to account for the molecular structure in different contexts bring important issues for understanding and teaching chemistry, which will be discussed further in the article.
Resumo:
Este estudio propone una introduccin a la complejidad y la especificidad de la problemtica inherente al desarrollo turstico en los desiertos. El trabajo se centra en el sureste marroqu, en la regin de las dunas del Erg Chebbi y, en particular, en la poblacin de Khamlia. La intencin es presentar un informe del turismo sostenible especfico a los desiertos teniendo en cuenta sus caractersticas
Resumo:
A partir de lestudi general de lobra dAleksandr Scriabin i a partir de lanlisi particular de la Sonata nm. 9 aix com de les distintes influncies que va tenir, el treball pretn fer una valoraci de com caldria interpretar la Sonata nm. 9. s per aix que hom fa una introducci general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context histric; estudia el seu inters per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa lobra com a compositor. La segona part del treball, prpiament analtica, entra en la qesti de les sonates i la importncia que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata nm. 9 i lenfocament interpretatiu que podria tenir. Aqu, a partir del que prviament sha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relaci a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.
Resumo:
El propsit d'aquest treball s donar a conixer la lyra viol i la seva música. Entre d'altres maneres de tocar aquest instrument, mostrar com aquest servia per acompanyar la veu, aix com arranjar peces polifniques tal i com trobem en publicacions de l'poca. I ser a partir d'aquests exemples, que he fet els meus propis arranjaments per a viola de gamba i que incloc en aquest treball.
Resumo:
Las canciones para lad o ayres en la Inglaterra de finales del siglo XVI y principios del XVII adems de ser un gnero muy importante dentro de la música inglesa, son una manifestacin cultural de varios mbitos, tales como patronaje, comercio, gnero, clase social, filosofa y religin. Con sus letras erticas en combinacin con la voz solista, la música del lad y la viola da gamba, fueron un medio de expresin muy intenso que permita la entrada a un universo de sentimiento, pero que tambin representaba un pensamiento filosfico y una conciencia retrica. Basado en estudios previos, este ensayo explora las ayres desde diferentes mbitos: el social, el de gnero, el humanista y el literario para entender el gnero de las ayres a fondo de manera que le sea til al intrprete al momento de abordar este repertorio.
Resumo:
Gesti de projecte d'actualitzaci d'eines de gesti a plataforma unificada per a una escola de música.
Resumo:
A lo largo del tiempo el hombre ha tenido la necesidad de crear obras artsticas que han sido el resultado del contexto social imperante, ya que mediante el artista y la forma de expresar sus sentimientos y sus ideas, se transmiten valores morales
Resumo:
Este trabajo recoge la presentacin de la comunicacin "Música y Sonido en los trailers: estilos y gneros" en el I Congreso de Música y Cultura Audiovisual (Murcia, 2014)
Resumo:
Este trabajo recoge la presentacin realizada de la comunicacin "Música e intenciones comunicativas en los lipdub" en el I Congreso de Música y Cultura Audiovisual
