998 resultados para Leishmania (L.) major
Resumo:
Critical limb ischemia is a major public health problem in our western countries due to the epidemia of (diabesity). The outcome of patients suffering from critical limb ischemia reains poor with an amputation free survival rate at one year of about 50%. The treatment should be multidiciplinary and done in emergency in specialized centers to ensure the limb salvage: this management should be centered aroud 3 axis: the screening of the cardiovascular risk factors, the best medical treatment and the invasive approaches. Due to multiple endovascular technical innovations, more frail patients with com plex diseases can be treated with good results. Therefore, the endovascular treatment is essential in the management of such patients by vascular surgeons.
Resumo:
Aquest treball d'investigació fa una anàlisi de les possibilitats de lescala EuropASI. Aquest instrument, adaptació europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versió presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciàries. En aquesta investigació s'ha fet una revisió dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relació amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquiàtric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informació en el global de l'escala. La inclusió de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informació especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació i amb la recomanació que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formació, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.
Resumo:
We studied the role of CD4+, CD8+, CD4- CD8- T cells and IgG anti-Leishmania after infection or vaccination in the CBA/ca mouse. Mice were either infected with L. m. mexicana promastigotes or vaccinated with parasite-membrane antigens incorporated into liposomes. Successfully vaccinated mice were used as cell-donors in adoptive transfer experiments. Naive, syngeneic recipients received highly-enriched CD4+, CD8+ or CD4- CD8- T cells from those two set of donors and challenged with live parasites. Our results showed that, both CD4+ and CD8+ T cells from infected or vaccinated donors conferred significant disease-resistance to naive recipients. In addition, adoptive transfer of CD4- CD8- T cells from vaccinated donors significantly delayed lesion growth in recipient mice. We concluded that vaccination of CBA mice correlates with the induction of protective CD4+, CD8+ and CD4- CD8- T cells and the synthesis of IgG anti-Leishmania.
Resumo:
La intrusió de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya s’ha convertit en un problema de primer ordre. En alguns d’aquests espais fa temps que s’han començat a gestionar aquestes espècies exòtiques. No és el cas del PNAP, que degut a la seva recent creació, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemàtica. Per tant, amb el present estudi s’ha treballat en conèixer la distribució d’aquetes espècies en el Parc i en crear una base de referència. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressió humana es molt forta. Un cop establertes prop de les àrees més antropitzades, aquestes espècies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta raó, també es proposen les mesures d’actuació més adients per a gestionar aquestes espècies en el territori de lAlt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del món.
Resumo:
Els fongs de podridura blanca (WRF - de l'angls: White-rot fungi) són de gran interès en l'àmbit de la bioremediació per la seva capacitat de degradar la lignina. La lacasa, un dels enzims extracellulars que aquests fongs excreten per degradar la lignina, pot ser utilitzada per degradar els contamiants presents en una matriu donada. Trametes versicolor ha estat estudiat per la seva capacitat de produïr aquest enzim en rersidus agrícoles com a substrats. Un primer triatge basat en la producció de CO2, la mesura de l'activitat lacasa i la quantificació de l'ergosterol han permés seleccionar els substrats on es donava un major poder oxidatiu dels cultius inoculats amb T. versicolor. Els posteriors experiments de colonització de sòls, on es monitoritzava l'activitat lacasa i l'ergosterol, han mostrat que T. vesicolor és capaç de colonitzar sòls i que té una major activitat lacasa en condicions no estèrils. També h'ha provat, mitjançant el test ND24, que T. versicolor és capaç de degradar un contaminant emergent, el naproxè, en sòls estèrils i no estèrils esmenats amb residus agrícoles.
Resumo:
Il y a environ 125 millions d'années, au Crétacé inférieur, la position des continents et le climat terrestre étaient bien différents de ce que l'on connait aujourd'hui. Le Sud-Est de la France, secteur de cette étude, était alors recouvert d'eau, sous un climat chaud et humide. Sur la bordure de cette étendue d'eau (appele bassin Vocontien), qui correspond aujourd'hui aux régions de la Provence, du Vaucluse, du Gard, de l'Ardèche et du Vercors, des plateformes carbonatées, (telles que les Bahamas), se développaient. Le calcaire, formé à partir des sédiments accumuls sur ces plateformes, est appel Urgonien. L'objectif de cette étude est de définir les facteurs qui ont influencé le développement de cette plateforme carbonatée dite « urgonienne » et dans quelle mesure. Plusieurs missions de terrain ont permis de récolter de nombreux échantillons de roche en 52 lieux répartis sur l'ensemble du Sud-Est de la France. Les observations réalisées sur le terrain ainsi que les données acquises en laboratoire (microfaune, microfacies et données géo-chimiques) ont permis, de subdiviser chacune des 52 séries urgoniennes en séquences stratigraphiques et cortèges sédimentaires. La comparaison des épaisseurs et des faciès de chaque cortège sédimentaire permet de concevoir la géométrie et l'évolution palogéographique de la plateforme urgonienne. Les résultats de cette étude démontrent que son organisation est principalement dirigée par des failles qui ont jouées pendant le dépôt des sédiments. Sur la bordure nord du bassin Vocontien, trois failles subméridiennes contrôlent la géométrie et la répartition des environnements de dépôt. Sur sa bordure sud, ces failles synsédimentaires d'orientation N30° et N110° délimitent des blocs basculs. En tête de bloc, des séries d'épaisseurs réduites à faciès de lagon interne se sont déposées alors que les pieds de blocs sont caractérisés par des épaisseurs importantes et la présence de faciès plus externes. Ces concepts ont ensuite été testés en construisant un modèle numérique en trois dimensions de l'Urgonien du Sud-Est de la France. Sa cohérence avec les données acquises tout au long de cette étude d'une part, et sa cohérence géométrique d'autre part, valide les théories avancées. Des formations équivalentes à l'Urgonien sont réparties dans le monde entier et notamment au Moyen-Orient où elles constituent les réservoirs pétroliers les plus importants. Etre capable de caractériser les facteurs ayant influencé son architecture permet par la suite une meilleure exploitation de ses ressources énergétiques. -- Au Crétacé inférieur, l'intense activité magmatique due à la dislocation du super-continent Pangée influence fortement les conditions environnementales globales. Au Barrémien terminal et Aptien basal, période géologique dont fait l'objet cette étude, le bassin Vocontien, puis Bédoulien, recouvre le Sud-Est de la France, sous un climat chaud et humide. Sur les bordures de ces bassins, des plateformes carbonatées se mettent en place. Les sédiments qui se déposent sur ces plateformes sont à l'origine de la formation urgonienne. Afin d'étudier cette formation, une charte biostratigraphique, principalement basée sur les Orbitolinidés, et un modèle de faciès ont été développés. Les assemblages faunistiques, la succession des faciès, les observations de terrain ainsi que l'étude de signaux géochimiques ont permis le découpage séquentiel de la série urgonienne le long de 54 coupes et puis, répartis sur l'ensemble du Sud-Est de la France. Les corrélations induites par cette étude stratigraphique ont mis en évidence d'importantes variations d'épaisseur et d'environnements de dépôt au sein même de la plateforme urgonienne. Ces variations sont expliquées par le jeu de failles syn-sédimentaires qui ont compartimentées la plateforme urgonienne en blocs. Sur la bordure sud du bassin Vocontien, ces failles d'orientation N30° et N110° délimitent six blocs basculs. Au sommet du Barrémien terminal, la subsidence des blocs situés le plus au sud s'amplifie jusqu'à provoquer l'ouverture du bassin de la Bédoule au sud du secteur d'étude. Cette théorie d'évolution a ensuite été testée par l'élaboration d'un modèle numérique en trois dimensions de l'Urgonien du Sud-Est de la France. Sa cohérence avec les données acquises tout au long de cette étude d'une part, et sa cohérence géométrique d'autre part, valide les théories avancées. Des analogues de l'Urgonien sont répartis dans le monde entier et notamment au Moyen-Orient où ils représentent d'importants réservoirs pétroliers. Être capable de caractériser les facteurs ayant influencé l'architecture de l'Urgonien du Sud-Est de la France permet par la suite une meilleure exploitation de ses ressources énergétiques. -- During the Early Cretaceous epoch, intensive magmatic activity due to the dislocation of the super-continent Pangaea, highly influenced global environmental conditions, which were characterized by a warm and generally humic climate. In this context, carbonate platforms were important in tropical and subtropical shallow-water regions, and especially during the late Barremian and early Aptian, platform carbonates of so-called Urgonian affinity are widespread. In southeastern France, the Urgonian platform was part of the northern Tethyan margin and bordered the Vocontian and the Bedoulian basins. The goal of this thesis was the systematic study of the Urgonian Formation in this region, and in order to achieve this goal, a biostratigraphic chart and a facies model were developed. The faunistic assemblages, the facies succession, the field observations and the study of geochemical signals lead to a sequential subdivision of the Urgonian series along 54 sections and wells allocated in five different regions in southeastern France (Gard, Ardèche, Vercors, Vaucluse and Provence). Correlations from this stratigraphic study highlight important variations in thickness and depositional environments of the Urgonian series. These variations are explained by relative movements induced by syn-sedimentary faults, which divided the Urgonian platforms into blocks. On the southern border of the Vocontian basin, these faults, oriented N30° and N110°, delineate six tilted blocks. At the top of the upper Barremian carbonates, subsidence of the two southern blocks accelerated leading to the opening of the Bedoulian basin. The reconstruction of the sequence-stratigraphic and paleoenvironmental evolution of the Urgonian platforms was then tested by the construction of a 3D numerical model of the Urgonian formation of southeastern France. Firstly, its consistency with the data collected during this study, and secondly, its geometrical coherence validate the proposed theory. Urgonian analogs exist all over the world and particularly in Middle East where they constitute important oil reservoirs. The exact reconstruction of the major factors, which influenced the architecture of these formations, will allow for a better exploitation of these energy resources.
Resumo:
The aim of this paper is to present McHale's coparenting scale,a self-administered questionnaire enabling assessment of the quality of coparenting, and first steps in structural and construct validation of the French version. A total of 41 French speaking Swiss families and 84 US families completed this questionnaire and the Dyadic Adjustment Scale, a measure of marital satisfaction. The results of the Swiss families correspond to those of US families: first, items distributed into four factors (family integrity, conflict, affection and disparagement) and second, a partial link was found between quality of coparenting and marital adjustment. This finding supports the construct validity of the questionnaire, reflecting the established link between these two family sub-systems. Given that coparenting quality has a major influence on children's socio-affective development, the questionnaire will find great use in assessing not just negative features of coparenting, such as conflicts and disparagement, but also positive components such as warmth and support. This will be an important asset for research as well as clinical purposes.
Resumo:
La gran majoria d'hivernacles situats en clima mediterrani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla. El cultiu en hivernacle te com a objectiu principal incrementar la producció agrícola per unitat de superfície mitjançant l'aïllament de les condicions del medi. Aquest projecte presenta inventaris detallats i de qualitat del cicle de vida complet del compost amb aplicació en aire lliure i en hivernacle, aportant informació dels impactes ambientals i avaluant la viabilitat agronómica del compost com a fertilitzant quan s’aplica en cultius hortícoles. S’han considerat quatre opcions de cultiu, depenent del tipus de fertilitzant utilitzat (fertilitzans minerals o compost) i de si el cultiu és a laire lliure o en hivernacle. Les dades s’han obtingut experimentalment en parceles pilot i en una planta de compostatge industrial, ambdos localitzats prop de Barcelona, en una àrea mediterrànea. Per al cultiu en hivernacle, s’han obtingut produccions de tomàquet superiors a les d’aire lliure en el cas d’aplicar fertilitzants minerals, mentre lús de compani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla.
Resumo:
En els darrers 30 anys, els anàlegs de nucleòsids han estat una part essencial de la teràpia antiviral. Més recentment, els anàlegs carbocíclics de nucleòsids s'han convertit en importants objectius pel desenvolupament de nous agents terapèutics antivirals i antitumorals, en tant que l'absència de l'enllaç N-glicosídic els confereix una major estabilitat davant l'acció de les fosforilases. Per altra banda, s'ha descrit que alguns nucleòsids de configuració L presenten, en alguns casos, una bona activitat antiviral, una major estabilitat metabòlica i una toxicitat inferior a la dels seus homòlegs de configuració natural. El present treball planteja la síntesi estereoselectiva de derivats ciclobutènics de L-nucleòsids com a agents terapèutics, susceptibles de presentar una major activitat antiviral i una menor toxicitat que els agents actuals. Per assolir aquest objectiu, s'ha construït l'anell ciclobutènic mitjançant una reacció de fotocicloaddició [2+2]. Al mateix temps, s'ha desenvolupat un estudi de la influència del dissolvent en la reacció de fotocicloaddició [2+2] d'enones a alquens halogenats. A més, s'han estudiat diverses condicions de treball per dur a terme la reacció de deshalogenació dels derivats clorats preparats amb la metodologia anterior, utilitzant Zn com a reductor i amb un sistema d'escalfament per microones com a substituent dels mètodes d'escalfament convencionals. Aquest estudi ha permès disminuir notablement el temps d'aquesta reacció, passant de 7 hores a 20 minuts. Les condicions òptimes d'ambdues reaccions determinades amb aquests estudis han permès preparar l'intermedi clau per a la introducció de les bases nitrogenades, essent aquest un potencial precursor dels anàlegs ciclobutènics de nucleòsids, així com sintetitzar el primer producte de la ruta sintètica dissenyada que presenta la base nitrogenada a la seva estructura.
Resumo:
A comparative study was undertaken on the immunogenic properties of 63kDa glycoproteins obtained from five different strains/species of Leishmania and assessed in C57BL/10 mice. The humoral immune response was assessed by ELISA against the five different antigens of the immunized animals. The cellular immune response was derived from Leishmania. The response was found to be species-specific in all of determined by means of the cytokine profiles secreted by the spleen cells of immunized animals. The presence of ³-IFN and IL-2, and the absence of IL-4 in the supernatants of cells stimulated by L. amazonensis antigen established that the cellular response is of Th1 type. The five glycoproteins tested were equally effective in protecting C57BL/10 mice against challenge by L. amazonensis. About 50% of the immunized animals were protected for six months.
Resumo:
Sequence analysis of Leishmania (Viannia) kDNA minicircles and analysis of multiple sequence alignments of the conserved region (minirepeats) of five distinct minicircles from L. (V.) braziliensis species with corresponding sequences derived from other dermotropic leishmanias indicated the presence of a sub-genus specific sequence. An oligonucleotide bearing this sequence was designed and used as a molecular probe, being able to recognize solely the sub-genus Viannia species in hybridization experiments. A dendrogram reflecting the homologies among the minirepeat sequences was constructed. Sequence clustering was obtained corresponding to the traditional classification based on similarity of biochemical, biological and parasitological characteristics of these Leishmania species, distinguishing the Old World dermotropic leishmanias, the New World dermotropic leishmanias of the sub-genus Leishmania and of the sub-genus Viannia.
Resumo:
La plataforma d’e-learning: COMalaWEB és una eina multimedia de suport a lestudi, lexperimentació i ladquisició de tècniques d’autoaprenentatge. COMalaWEB s’ofereix com a punt de trobada entre estudiants, professors i altres professionals relacionats amb el mon de les telecomunicacions i/o de la docència universitària. Mitjançant el present projecte s’ha dut a terme la consolidació de la plataforma COMalaWEB com a eina WWW d'autoaprenentatge per a l'EEES (Estudis de Bachelor i de Màster): Dins de la plataforma s’hi ha integrat un Laboratori Virtual per a comunicacions analgiques i digitals (LaViCAD) que ofereix activitats experimentals amb un gran ventall de possibilitats que van des de les demostracions teòriques fins a lemulació de sistemes de comunicacions quotidians com per exemple la televisió digital o el sistema Wifi dels sistemes WLAN. Laltre gran component de la plataforma es la base de dades de continguts empaquetada en unitats bàsiques anomenades objectes de coneixement, organitzada en cursos, integren tant continguts teòrics com un conjunt d’exercicis proposats per a aprofundir cadascun dels temes tractats. Amb lactual projecte s’ha treballat en les següents lnies d’actuació: - Integració dels simuladors del laboratori LAVICAD a la plataforma d’autoaprenentatge. - Creació de base de dades de recursos docents basats en paquets SCORM per a oferir materials docents de tipus teòric i colleccions d’exercicis resolts en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Creació de base de dades de tipus qüestionari per a oferir exercicis a treballar en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Inserció de metodologies docents basades en els anteriors recursos en diferents assignatures d’estudis d’enginyeria i de màster.
Resumo:
Neuroblastoma represents the most common and deadly solid tumour of childhood, which disparate biological and clinical behaviour can be explained by differential regulation of apoptosis. To understand mechanisms underlying death resistance in neuroblastoma cells, we developed small hairpin of RNA produced by lentiviral vectors as tools to selectively interfere with FLIP(L), a major negative regulator of death receptor-induced apoptosis. Such tools revealed highly efficient in interfering with FLIP(L) expression and function as they almost completely repressed endogenous and/or exogenously overexpressed FLIP(L) protein and fully reversed FLIP(L)-mediated TRAIL resistance. Moreover, interference with endogenous FLIP(L) and FLIP(S) significantly restored FasL sensitivity in SH-EP neuroblastoma cell line. These results reveal the ability of lentivirus-mediated shRNAs to specifically and persistently interfere with FLIP expression and support involvement of FLIP in the regulation of death receptor-mediated apoptosis in neuroblastoma cells. Combining such tools with other therapeutic modalities may improve treatment of resistant tumours such as neuroblastoma.
Resumo:
The frequency of asymptomatic infection among relatives and neighbors of cases of visceral leishmaniasis (VL) was compared and characterization of the immunological response in these subjects was performed. Cases were from a new endemic area, close to the beach and near Salvador, capital of the State of Bahia, Brazil. The characterization of asymptomatic infection was made using a skin reaction test and detection of antibody to Leishmania chagasi by the ELISA test. To characterize the immunological response of these subjects with asymptomatic L. chagasi infection the cytokines profile and the lymphoproliferative response were determined after stimulation of lymphocytes by L. chagasi antigen. There was no difference in the frequency of L. chagasi infection in relatives (45%) and in neighbors (27%) of cases of VL (P>0.05). The immunological response from these subjects was characterized by high production of IFN-g and a low production of IL-10 and a good lymphoproliferative response to L. chagasi antigen