1000 resultados para Identitat corporativa
Resumo:
En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?
Resumo:
L'escola és avui dia un espai de cohabitació on els adolescents immigrants construeixen i consoliden la seva identitat. En aquest context les relacions d'amistat determinen en bona mesura el grau d'aprenentatge de la cultura del país d'acolliment així com la vinculació simbòlica amb la societat que els acull. Aquesta investigació explora les característiques de les relacions d'amistat dels adolescents immigrants en el context de l'escola. La mostra va estar integrada per 682 estudiants dels últims cursos de Secundària Bàsica Obligatòria (15-16 anys), de sis instituts de Catalunya. Els resultats revelen que els adolescents immigrants en bona mesura nominen com a amics a altres adolescents de la seva mateixa cultura i a altres pertanyents a altres cultures però amb els quals comparteix la condició d'immigrant. En canvi, els amics dels adolescents autòctons pertanyen, majoritàriament, a la seva pròpia cultura. Finalment, s'aprecien algunes diferències respecte al suport que ofereixen els amics dels diferents grups, sent lleugerament inferior el suport que perceben els adolescents d'origen estranger. Aquests resultats confirmen les conclusions d'estudis precedents i alerten sobre la necessitat d'aprofundir en les seves causes per evitar els negatius efectes que pot generar per als adolescents immigrats les deficiències del procés de socialització a l'entorn de l'escola.
Resumo:
This paper analyzes how the ideas and concepts of Europe have developed in Catalonia, under the conditions of a decentralizing “nation-state” (Spain) on one hand, and the European integration process on the other. It analyzes the programmes, manifestations of political leaders, and political actions of the Catalan political parties, specially the nationalists, from the setting up of the Spanish state of autonomies (1977-1982) until today. The paper tries to show how, in multilevel governance, holistic and enthusiastic visions of an economically and political integrating Europe as a “natural ally” of a Catalan nationalism were partially replaced by more pragmatic and even more critical assessments.
Resumo:
Este trabajo representa una prueba piloto de una parte del futuro trabajo de investigación al que me dedicaré durante el doctorado.Se trata concretamente de poner a prueba ciertas estructuras lingüísticas escogidaspara el análisis de artículos periodísticos, a través de un análisis de una muestrareducida de 20 artículos del periódico El País.El análisis de prensa tiene como objetivo, dentro del marco más amplio de la futuratesis doctoral, identificar la construcción lingüística de la identidad nacional italianadentro de la prensa española, describirla e identificar las estrategias discursivas que la rigen.Esta prueba piloto ha demostrado que las estructuras lingüísticas escogidas eranapropiadas (temas, predicación del sujeto, adjetivación, adverbios, colecciones desentidos, figuras del discurso y posición del enunciante con respecto al discurso), pero también ha sacado a luz la necesidad de una metodología de análisis constantementeredefinida según los textos que constituyen el corpus, una redefinición in itinereconstante.También se ha podido describir los elementos que componen el concepto de la identidad nacional italiana tal y como se representa en la prensa española (aunque hay que recordar que la muestra es demasiado pequeña para ser considerada representativa).Finalmente, se ha identificado una coherencia global en los artículos de la muestra en servir una macro-estrategia de transformación de la identidad nacional italiana que hemos definido como metamorfosis a peor, desde un pasado glorioso hacia un presente y futuro próximo de decadencia.
Resumo:
The following dissertation proposes a qualitative approach on the matter ofadvertising, society and construction of identity, based on the effect of householdappliances commercials in constructing female identity of Spanish women today.Conclusions will be drawn based on a juxtaposition of social background andadvertising content and on how Spanish women of today perceive the evolution offemale imagery depicted in advertisements. The aim is to demonstrate how muchcommercials mirrors society and how far it reinforces paradigms no longer existing
Resumo:
This paper lays down some theoretical framework for further research to be made on the subject of how identity of young Slovenian and Catalan users is forming within the social networking website Facebook. The author pursues his interest based on observation of how communicationand thus interaction between users is changing and how this is reflected in everyday practices. In so doing he tries to identify the connections between the individual, society and technology, asthese are more and more interwoven, and we cannot think one without the other in thecontemporary globalised world.
Resumo:
El presente proyecto plantea estudiar la relación que existe entre la interpretación que los jóvenes de origen inmigrante otorgan a la representación de su colectivo en laficción televisiva y la formación de su identidad cultural. El trabajo además depresentar los objetivos y aspectos metodológicos, presenta un marco teórico que va desde el contexto histórico, aspectos identitarios, inmigración, medios de comunicación y teorías de la audiencia. Además se expone, en el estado de la cuestión, los trabajos más relevantes relacionados con jóvenes de origen inmigrante, ficción televisiva y construcción de la identidad y migración y medios de comunicación en general. Porúltimo se presenta los resultados del cuestionario y grupos discusión realizados como parte de la prueba piloto
Resumo:
El desinterès per la lectura ha esdevingut un nou focus de recerca en l’àmbit de la didàctica de la lectura a Catalunya. En aquesta investigació s’estudia aquest fenomen des d’una mirada sociocultural, prenent el marc teòric i metodològic sobre la literacitat com a pràctica social desenvolupat pels Nous Estudis de Literacitat. L’estudi de cas d’orientació etnogràfica que es presenta té com a objectiu explorar les identitats lectores dins i fora del context acadèmic d’un adolescent barceloní de 14 anys que, al final de l’E.S.O, reconeix que no li agrada llegir i és vist a l’entorn acadèmic i social com un ‘lector amb dificultats’ i un ‘mal estudiant’. Les dades es recullen longitudinalment al 2007, a través d’un cicle d’entrevistes amb profunditat amb aquest adolescent. També s’entrevisten persones clau en la seva formació lectora: la mare, el germà, un amic i el professor de català. Partim de l’anàlisi de les pràctiques lletrades d’aquest adolescent per estudiar, d’una banda, com es construeix la identitat ‘poc-lectora’ i, de l’altra, els factors personals que l’han portat a configurar un punt de vista indiferent envers la lectura.
Resumo:
El propósito general de esta investigación es identificar, a través del discurso empleado en un grupo de discusión, el imaginario político en el inmigrante latinoamericano en Cataluña como acto integrador. Parte del análisis estructural del texto y de la teoría de las representaciones sociales y utiliza una metodología empírica y cualitativa. Para esta labor conformamos un grupo de 8 inmigrantes latinoamericanos que, bajo la técnica cualitativa grupos de discusión, fueron puestos en situación de interrelación cara a cara para que dialogaran sobre temas concernientes a la inmigración, a su situación y a su inserción en la sociedad catalana. Tomamos como referencia las siguientes unidades de análisis: las lexías como unidades de sentido, sus funciones, esto es, qué significa y qué propósito cumple cada lexía dentro del discurso, así como también sus modalidades. Estas unidades de análisis permitieron encontrar la posición del grupo con respecto a los principales temas que entran en la investigación. Encontramos que el imaginario, como conjunto de representaciones sociales de los inmigrantes, está estructurado bajo las acciones de los propios inmigrantes, de los autóctonos y de las instituciones. Esto significa que la integración depende no sólo de ellos, sino de todos en conjunto, aunque con una clara tendencia a la dependencia institucional para poderse integrar. Finalmente, también concluimos que el imaginario está provisto de intuición y deseo concreto en la vida social dentro de la sociedad catalana. Y como tal, está contenido de voluntad y deseo. El primero marcado por la determinación de sus acciones y las de los otros, mientras que el deseo es aspiración y/o proyecto futuro: la inserción y el reconocimiento de su individualidad y colectividad como grupo al que pertenecen, por parte de los grupos autóctonos de Cataluña, de sus autoridades e instituciones.
Resumo:
L’estudi presentat en aquest informe correspon a la investigació al voltant del paper del color al màrqueting empresarial. La seva influència, ja sigui com a eina comunicativa o identificadora d’un producte o empresa, es torna molt superior a la qualse li podria atribuir en un primer moment (fins al punt de convertir-se en un aspecte clau) quan s’observa la reacció dels consumidors davant les seves variacions i l’aplicació que en fan les companyies.La primera idea a confirmar pel treball és el caràcter inconscient de les reaccions generades per la percepció visual i les motivacions existents per explotarles.Un estudi sobre els precursors i les teories actuals de la psicologia del color condueix a una comparació entre allò que reflecteixen els estudis amb la realitat empresarial actual, mostrant una correlació evident entre valors de les organitzacions iles seves expressions pictòriques i exemplificant situacions de coincidència entre canvi de color i canvi d’estratègia corporativa. Aquest procés dóna lloc a la hipòtesi principal: el color és un element indispensable del procés de comercialització.Per tal de contrastar-la, inicialment s’acudirà a l’evidència recaptada mitjançant un qüestionari d’elaboració pròpia. A partir dels seus resultats, observarem com els consumidors no creuen estar tan influenciats per l’estètica i el color dels productes que compren com efectivament ho estan, i podrem seguir reafirmant la teoria exposada a la primera part amb paral·lelismes respecte les opinions mostrades.A continuació, es reflexionarà sobre quatre funcions del color aplicades a l’empresa de les quals aquestes es poden beneficiar: segmentador de mercats, indicador de canvi de tendència, identificador nacional i element associatiu immediat.Les determinacions preses a cada apartat a partir de reflexions teòriques i exemples formaran un entramat de conclusions que posarà fi al projecte en un apartat en el quals’ordenen les bases per a la correcta aplicació del color al món empresarial, en funció del rol de la companyia dins del seu mercat, els valors a transmetre, el tipus de producte a comerciar, etc.Finalment, els nombrosos fonaments que se li poden atribuir a favor fan que lahipòtesi inicial quedi ratificada com a certa, ja que es demostrarà una permanent voluntat per part de les empreses d’influir sobre el comportament dels destinataris del seu procés publicitari mitjançant aquest recurs, ja sigui de manera directa o indirecta.
Resumo:
Aquest projecte ha investigat el procés de construcció de la identitat lingüística i cultural dels joves llatinoamericans i xinesos a partir de l’anàlisi de les seves actituds lingüístiques i percepcions respecte a la identitat cultural i els usos lingüístics propis. Hem escollit joves d’ensenyament secundari procedents de dos contextos diferenciats: (a) llatinoamericans que entren en el sistema educatiu amb ple domini d’una de les llengües oficials, el castellà, i (b) xinesos que inicien estudis als centres sense dominar cap llengua romànica. La recerca s’ha dut a terme amb una perspectiva etnogràfica en dos centres escolars on conviuen joves d’orígens lingüístics i culturals diferents. Gràcies als vincles creats amb docents dels centres, hem pogut posar en pràctica una metodologia d’observació participant en diversos espais escolars. També hem realitzat entrevistes a joves llatinoamericans i xinesos durant les quals hem investigat pràctiques lingüístiques i experiències quotidianes al centre relacionades amb l’aprenentatge de llengües, així com actituds vers les llengües oficials i les llengües de l’entorn familiar i vers la pluralitat d’identitats a Catalunya. Tot i que en un inici teníem la intenció d’entrevistar joves autòctons, finalment ens hem concentrat només en joves immigrants amb l’objectiu de maximitzar els recursos humans i pressupostaris. Mitjançant observacions i entrevistes amb docents, hem esbrinat com interpreten i aborden els reptes de la diversitat. En el cas d’un centre, també hem entrevistat la mediadora social que facilita les relacions entre els progenitors i el centre. Mitjançant entrevistes amb progenitors dels joves, hem investigat usos i actituds lingüístiques d’ells i dels seus fills, així com actituds al nucli familiar vers la pluralitat cultural i identitària a Catalunya. Les entrevistes han estat transcrites, traduïdes i analitzades en relació a les observacions de camp, tot tenint en compte estudis i marcs teòrics previs.
Resumo:
Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra. L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.
Resumo:
Nos últimos anos os investimentos socialmente responsáveis têm tido um crescimento significativo a nível mundial. Neste âmbito, este estudo pretende analisar se o investimento em índices socialmente responsáveis tem um desempenho superior, inferior ou igual aos índices convencionais. Neste estudo é analisado o desempenho de 13 índices de acções sustentáveis, a nível internacional, durante o período de 01 de Janeiro de 2002 a 31 de Dezembro de 2008, com base nas medidas tradicionais de desempenho de Treynor (1965), Sharpe (1966) e Jensen (1968) e nos modelos multi-factores de Fama e French de três factores (1993) e Carhart de quatro factores (1997). Os resultados obtidos sugerem que os investimentos em índices socialmente responsáveis não tiveram um desempenho inferior nem superior aos seus pares convencionais. Foi ainda verificado que muitos índices sustentáveis apresentaram um nível de risco superior aos dos seus benchmarks.
Resumo:
Nos últimos anos os investimentos socialmente responsáveis têm tido um crescimento significativo a nível mundial. Neste âmbito, este estudo pretende analisar se o investimento em índices socialmente responsáveis tem um desempenho superior, inferior ou igual aos índices convencionais. Neste estudo é analisado o desempenho de 13 índices de acções sustentáveis, a nível internacional, durante o período de 01 de Janeiro de 2002 a 31 de Dezembro de 2008, com base nas medidas tradicionais de desempenho de Treynor (1965), Sharpe (1966) e Jensen (1968) e nos modelos multi-factores de Fama e French de três factores (1993) e Carhart de quatro factores (1997). Os resultados obtidos sugerem que os investimentos em índices socialmente responsáveis não tiveram um desempenho inferior nem superior aos seus pares convencionais. Foi ainda verificado que muitos índices sustentáveis apresentaram um nível de risco superior aos dos seus benchmarks.
Resumo:
El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.