The relationship between Lamb weather types and long-term changes in flood frequency, River Eden, UK

Research has found that both flood magnitude and frequency in the UK may have increased over the last five decades. However, evaluating whether or not this is a systematic trend is difficult because of the lack of longer records. Here we compile and consider an extreme flood record that extends back to 1770. Since 1770, there have been 137 recorded extreme floods. However, over this period, there is not a unidirectional trend of rising extreme flood risk over time. Instead, there are clear flood-rich and flood-poor periods. Three main flood-rich periods were identified: 18731904, 19231933, and 1994 onwards. To provide a first analysis of what is driving these periods, and given the paucity of more sophisticated datasets that extend back to the 18th century, objective Lamb weather types were used. Of the 27 objective Lamb weather types, only 11 could be associated with the extreme floods during the gauged period, and only 5 of these accounted for > 80% of recorded extreme floods The importance of these five weather types over a longer timescale for flood risk in Carlisle was assessed, through calculating the proportion of each hydrological year classified as being associated with these flood-generating weather types. Two periods clearly had more than the average proportions of the year classified as one of the flood causing weather types; 19001940 and 19832007; and these two periods both contained flood-rich hydrological records. Thus, the analysis suggests that systematic organisation of the North Atlantic climate system may be manifest as periods of elevated and reduced flood risk, an observation that has major implications for analyses that assume that climatic drivers of flood risk can be either statistically stationary or are following a simple trend. Copyright (c) 2011 Royal Meteorological Society

La escenificación del poder: el marqués de Castelldosrius, primer virrey Borbón del Perú (1707-1710)

The change in dynasty brought with it a series of transformations to Peruvian viceroyalty political culture. Analysis is made of the government of the Marquis of Castelldosrius (1707-1710) who, in his eagerness to increase a meagre patrimony, was to attenuate his conflicts with the Creole sectors and the Consulate, with a style of politics that was characterised by courtly and cultural uses that included traditions that were in vogue in the courts of Louis XIV and in his native Catalonia

The VOP Voice Vol. 11, 2014

Spotlight on Meredith Funke, AmericCorps VISTA Continuing Education New Resources for volunteers

The VOP Voice Vol. 10, 2014

Spotlight on Kim Cooper Person-Centered Matters: Making Life Better for Someone Living with Dementia Continuing Education New Resources for Volunteers

Carles Ros i Hebrera. Col·loqui nou, graciós i entretengut, on se referixen les festes celebrades en la ciutat de València a la proclamació de son rei i senyor nòstron Fernando Sext, que Déu guard, en los dies 19, 20 i 21 d'agost del present any 1746 : Edició crítica i estudi

En aquest treball es presenta una edició crítica del col·loqui sobre la proclamació del rei Ferran VI. També s'explica la relació dels col·loquis i el teatre breu, temes, llocs de representació, destinatari final i la funció dels seus creadors i recitadors anomenats col·loquiers. A més, s'explica el context sociopolític en què es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producció literària en català.

El poble d'Ollers i el veïnat d' Espàsens, a final dels segle XVIII

Article sobre l' estructura social del poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens a finals dels segle XVIII

El Segle de Pierre Vilar

Tot i que els interessos de Pierre Vilar, en el curs de la seva llarga vida professional, van ser molt més amplis, em penso que no és cap exageració afirmar que el segle XVIII fou el seu segle. En tot cas, el que segur que no és exagerat és dir que els investigadors catalans sobre el segle XVIII han estat aquells sobre qui la influència de l’obra de Vilar més s’ha fet sentir. Aquest fet és fàcil d’explicar. En primer lloc, perquè va ser la documentació del segle XVIII la que Pierre Vilar va explorar i treballar de primera mà en els arxius i la que va alimentar el miler de pàgines dels volums tercer i quart –segon i tercer si pensem en l’edició francesa original– de la seva voluminosa tesi doctoral. En segon lloc, perquè en aquest segle Vilar va cercar-hi els fonaments de les societats contemporànies. De fet, i no podia ser d’altra manera tenint en compte el mètode d’anàlisi històrica de Pierre Vilar, la recerca empírica sobre el segle XVIII català va fer-li plantejar el “problema” històric dels “fonaments econòmics de les estructures nacionals”

Una Font poc utilitzada: el registre d'hipoteques

La font que presento no és una font documental autònoma. La seva riquesa dependrà de la riquesa dels arxius notarials i de les peculiaritats del règim jurídic de cada zona. A Catalunya, un element i l'altre actuen favorablement. La presentació d'aquesta font serà més comprensible per a tots aquells que coneguin la importància dels protocols notarials. Aquí farem referencia sobretot a les possibilitats que deriven de la utilització dels llibres del registre d'hipoteques en estudis sobre la propietat de la terra, però les mateixes consideracions es poden fer, i han estat fetes, en part, per a d'altres tipus d'estudi

Las condiciones de reproducción de la unidad familiar campesina en la Catalunya Nova: las "Terres de Lleida"

El trabajo intenta evaluar la dimensión mínima de la tierra que debiera poseer la unidad familiar campesina para garantizar su reproducción en el marco histórico de la etapa final de la Edad Moderna. Geográficamente, el trabajo se refiere a las tierras del interior llano catalán, que experimentaron durante el siglo XVIII un notable proceso de colonización agraria para atender los déficits cerealísticos del litoral catalán. Dado que la mayor parte del campesinado no disfruta de explotaciones viables económicamente, se analizan las estrategias campesinas encaminadas a la obtención de ingresos complementarios. Estas, lejos de situarse en actividades no agrarias, tienen una estrecha relación con la agricultura y con el aprovechamiento de los recursos naturales.

L'herbari Bernades a l'Institut Botanic de Barcelona

The Bernades herbarium in the Botanic Institute of Barcelona (BC).- The BC-Bernades herbarium is one of the oldest collections conserved in the Botanical Institute of Barcelona. It contains part of the field collections of Miquel Bernades i Mainader and Miquel Bernades i Clarís, doctors of medicine and botanists of Catalonian origin living in Madrid in the 18th century. The collection consists of 817 sheets, the complete list provided in the annexe. We also present information concerning the localities of certain specifi c recollections, the taxonomic groups and families, as well as a list of sheets of special interest. This list contains witness of cornfi eld weed now very rare or extinct in Iberian lands, such as Hymenocarpos circinatus (L.) Savi or Securigera securidaca (L.) Degen & Dörfl , and also some of the first witness known from Spain of introduced plants, such as Aster cordifolius L. or Bidens bipinnata L.

Els Certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII

Repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelona fins a l’entrada de l’època contemporània, des del s. XIV fins al XVIII

Robert Jütte (Ed.), Medical Pluralism. Past - Present - Future (Stuttgart, F. Steiner Verlag, 2013)

Initiée en anthropologie à la fin des années 1970, la notion de pluralisme médical se voit réappropriée par diverses disciplines des sciences humaines, à l'instar des treize contributions de cet ouvrage collectif édité par Robert Jütte. Historiens, sociologues et anthropologues y interviennent à la suite d'un colloque organisé en 2001 en Italie par l'Institut d'histoire de la médecine de la Fondation Robert Bosch et le Centre Italo-Tedesco pour l'Excellence européenne, en collaboration avec le Forum de dialogue Pluralismus in der Medizin. Encore très questionnée et souvent nuancée selon les contextes, la définition du pluralisme médical se situe quelque part entre le fait que différentes formes de soins existent simultanément et s'influencent les unes les autres, et le constat d'une popularité grandissante des médecines alternatives et complémentaires défiant l'hégémonie de la biomédecine - cette situation s'observant plus particulièrement dans les pays occidentaux. C'est dans ce dernier contexte que s'inscrit le volume, dont chacune des contributions examine le phénomène du pluralisme médical soit en Allemagne, en Italie, en France ou en Grande-Bretagne - avec une exception pour l'Inde. La profondeur diachronique adoptée par l'ouvrage, couvrant l'époque pré-moderne à nos jours, offre une exploration élargie des expériences thérapeutiques. Ainsi sont évoqués, d'une part, les tenants de la médecine dite orthodoxe ou conventionnelle, regroupant les praticiens officiels que sont les médecins académiques en première ligne, suivis des chirurgiens, barbiers, apothicaires et sages-femmes; d'autre part sont pris en compte les représentants des médecines complémentaires, alternatives, naturelles ou encore populaires - des homéopathes aux acupuncteurs en passant par les magnétiseurs et les magiciennes guérisseuses. La réflexion sur les concurrences et les complémentarités entre ces acteurs variés, qui fait consensus au sein des contributions, est développée sous divers aspects.