Les relacions de suport i el component emocional com a aspectes clau per al desenvolupament del procés resilient i el benestar dels infants al sistema de protecció

La present comunicació mostra el potencial que pot tenir l’establiment de certes relacionsque ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promociódel benestar emocional i del procés resilient. La recerca es contextualitza al sistema de proteccióa la infància, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situació de desproteccióhan hagut d’abandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecció a la infància.L’afrontament d’aquesta situació afegit a l’entorn advers del qual provenen, comporta que elsadolescents hagin de lidiar amb unes necessitats específiques de l’àrea emocional i relacional.Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional,promocionant un desenvolupament del procés resilient, així com millorant el seu benestarpersonal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements característicsd’aquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent elsaspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions...

Normal values for pancreatic stone protein in different age groups.

BACKGROUND: Pancreatic stone protein (PSP) has been identified as a promising sepsis marker in adults, children and neonates. However, data on population-based reference values are lacking. This study aimed to establish age-specific reference values for PSP. METHODS: PSP was determined using a specific ELISA. PSP serum concentrations were determined in 372 healthy subjects including 217 neonates, 94 infants and children up to 16 years, and 61 adults. The adjacent categories method was used to determine which age categories had significantly different PSP concentrations. RESULTS: PSP circulating levels were not gender-dependent and ranged from 1.0 to 99.4 ng/ml with a median of 9.2 ng/ml. PSP increased significantly between the age categories, from a median of 2.6 ng/ml in very preterm newborns, to 6.3 ng/ml in term newborns, to 16.1 ng/ml in older children (p < 0.001). PSP levels were higher on postnatal day three compared to levels measured immediately post delivery (p < 0.001). Paired umbilical artery and umbilical vein samples were strongly correlated (p < 0.001). Simultaneously obtained capillary heel-prick versus venous samples showed a good level of agreement for PSP (Rho 0.89, bias 19 %). CONCLUSIONS: This study provides age-specific normal values that may be used to define cut-offs for future trials on PSP. We demonstrate an age-dependent increase of PSP from birth to childhood.

Expressive writing intervention for mothers following the birth of their premature baby.

The birth of a preterm infant is in most cases unexpected and can be a distressing experience for parents. Parents of premature babies report more stress, experience more adjustment difficulties and need for support during the first year after delivery compared to parents of infants born at term. It has been documented that parents may experience posttraumatic stress reactions, anxiety and depression following the premature birth of their baby, which subsequently may impact on the mother-baby-interactions, their attachment relationship and the cognitive, social and behavioural development of the baby. In this pilot study, we offered an expressive writing intervention to women who recently had a premature baby to alleviate their psychological distress and to improve their physical health. During the expressive writing intervention, women were asked to write down their deepest thoughts and feelings about the most traumatic aspect of their experience of having a premature baby for 15 min over three consecutive days. The aims of the study were as follows: (1) To evaluate the effect of expressive writing on psychological and physical health in women who recently had a premature baby. (2) To evaluate the effect of expressive writing on the use of healthcare services and medication in this population. (3) To evaluate the acceptability and feasibility of this intervention for this population. Forty participants were randomly allocated to either the expressive writing intervention group or a wait list control group. Pre- and post questionnaires to evaluate the effectiveness of the expressive writing intervention, as well as their acceptability and feasibility were completed. The intervention took place when the baby was 3 months of corrected age. Post-measures were completed at 1 and 3 months following the intervention. Results and their clinical implications will be discussed with regards to the implementation of this safe and cost-effective method as a preventative measure in the routine care of women who recently gave birth to a premature baby

La música i la multiculturalitat a l'aula. Com la pràctica de les diferents expressions musicals dels infants a l'aula pot ajudar al coneixement mutu en el grup- classe

Actualment, vivim en una societat on hi conviuen diferents cultures i la música és un llenguatge que s’utilitza en totes elles. Aquest treball tractarà el tema de la música i la multiculturalitat a l’aula per investigar si és possible, a partir de la música dels diferents països d’origen dels infants, conèixer-se millor i conèixer millor als companys. Com a mestres hem de tenir en compte totes les cultures de la nostra aula per tal d’ajudar als infants a respectar i valorar cada una d’elles. En aquesta investigació trobarem quina ha estat la metodologia d’estudi, quina ha estat la intervenció a l’aula i quins són els resultats que hem obtingut.

El Grafisme al parvulari. Observació i anàlisi de l’espai en els dibuixos dels infants.

Els dibuixos dels infants són petites marques de la personalitat i del caràcter de cadascú. Cada infant tendeix a representar i a dibuixar d’una determinada manera i és això el que fa que els seus dibuixos siguin únics. Aquest treball és un estudi qualitatiu sobre l’evolució de la percepció de l’espai en els dibuixos dels infants d’entre tres i cinc anys. L’estudi està format a partir de la recerca i comparació de teories de diferents autors sobre el dibuix i d’un mostreig de 61 dibuixos de diferents infants. Els instruments que s’utilitzen són l’observació directe, a partir de graelles d’observació, notes de camp, fotografies i gravacions. Un cop fetes les intervencions convenients s’extreuen uns resultats, analitzant dibuix per dibuix, per més tard, fer una comparació del que s’ha vist amb el mostreig obtingut i amb el que deien els autors.

La veu dels infants

Aquest treball pretén donar a conèixer els principis bàsics de la pedagogia de Reggio Emilia (Itàlia), amb la seva idea d'infant capaç, "intel·ligent" i biològicament predisposat a comunicar, a viure en relació; la idea d'un mestre amb interès, curiositat i disposat a escoltar, observar, documentar, interpretar, reflexionar i confrontar per poder oferir als infants contextos i experiències riques i adequades a cada un d'ells, on es puguin expressar a través de tots els llenguatges possibles. També es mostra com s'han realitzat els dos principals objectius pràctics del treball. Per una banda, l'observació de com es du a terme l'escolta, l'observació, la documentació i la seva interpretació i reflexió a les escoles de Castelnovo di Sotto (Reggio Emilia). I per altra banda, l'elaboració de dues documentacions, una referent a la vida escolar i una referent a la vida personal a Itàlia.

La selecció del fons documental a la biblioteca escolar: com, qui i per què triar els llibres per a infants

L’infant ha de tenir l’oportunitat d’estar envoltat per una col·lecció de llibres que el permeti escollir les lectures que necessita a cada moment. L’escola, concretament la biblioteca escolar, ha de possibilitar aquesta trobada mitjançant un fons documental seleccionat a partir de les necessitats i els interessos d’infants i mestres. El present treball pretén recollir algunes recomanacions bàsiques per a la selecció de documents a la biblioteca escolar en un marc teòric inicial. En la segona part del projecte, s’intenta analitzar com es porta a la pràctica aquest procés en el nostre territori a partir de l’anàlisi de tres realitats concretes: la biblioteca escolar, la biblioteca pública i el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Com conceben els infants els fenòmens meteorològics

En aquest projecte es reflexiona sobre la capacitat dels infants per aprendre ciències des del parvulari, i la possibilitat de l’escola d’iniciar-los en temes complexos com són els fenòmens meteorològics. És positiu que els docents s’interessin per conèixer les teories intuïtives dels seus alumnes abans d’introduir nous temes de ciències, d’aquesta manera aquests es podran abordar més efectivament i per tant serà més senzill fer-ne evolucionar les seves idees inicials, acostant-los a un model més aproximat amb la ciència. L’estudi, que es basa en les idees d’infants de 4 a 7 anys, es fonamenta amb un recull de dades reals a través d’entrevistes relacionades amb els fenòmens de la pluja, la neu i la boira. D’aquesta manera, s’analitzen les teories dels infants que expressen a través dels conceptes intuïtius que han anat creant i dels conceptes introduïts durant la seva estada a l’escola. La recerca finalitza amb unes conclusions en què es reflexiona sobre la possibilitat d’aprenentatge dels infants en relació als fenòmens meteorològics que els envolten.

Elements apresos i/o retinguts per infants de dos centres de contextos diferents a partir d'una comunicació generada entre ells amb les TIC

La comunicació com a mètode per aprendre no és nou, tot i així les noves tecnologies obren la porta a noves oportunitats i nous projectes entorn aquest concepte. No només es tracta de treballar elements curriculars, sinó també actitudinals a través de la opció de connexió entre contextos. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar quina és l’actitud i els aprenentatges i/o retencions dels infants a partir d’una connexió generada entre dos contextos. Per tal de donar resposta a aquest plantejament de la investigació es crea una intervenció entre les aules i s’utilitzen com a instruments de recollida de dades les observacions, els dibuixos i els grups de discussió. Els resultats mostren una actitud oberta i d’interès per part dels infants davant de la metodologia de comunicació a l’aula, però un aprenentatge i/o retenció relacionat amb els continguts dels elements de l’altre context per sobre dels elements TIC. Es conclou doncs que dins l’aula treballant amb les noves tecnologies es genera un incentiu pels infants fent evident que hi ha hagut un aprenentatge compartit.

Anàlisi de l'experiència dels infants, entre 3 i 6 anys, de l'escola Verntallat, amb les TIC

Vivim immersos en l’era digital i els infants, des del moment que neixen i formen part d’aquest món, entren en contacte amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquesta recerca pretén descriure i analitzar l’experiència que tenen, els infants entre tres i sis anys, d’una escola que aglutina poblacions de diferents nuclis, amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Els resultats, fruït d’un estudi de cas, ajuden a entendre quins usos informals i formals fan els infants amb les TIC, quina actitud mostren vers aquestes i altres aspectes relacionats. L’estudi serveix de punt de partida per als mestres que es dediquen a l’Educació Infantil i desitgen incorporar les TIC a les escoles.

Com afronten els infants amb factors de risc de TDAH l'adquisició de la lectura: la consciència fonològica com a eina per millorar l'aprenentatge dels components bàsics de la lectura a educació infantil

L’adquisició de la lectura és un dels moments més importants i reconeguts socialment en la vida de l’infant, per això, amb aquesta recerca es pretén investigar les dificultats i mancances que tenen els infants davant d’aquest gran repte. Es centrarà l’atenció en aquells infants que mostren factors de risc de TDAH per tal de justificar i comprovar que aquests mostren més dificultats en l’adquisició de la lectura que els infants que no mostren aquest factor de risc. Per una altra banda, amb aquesta recerca també es pretén demostrar la importància del treball sistemàtic de la consciència fonològica en l’etapa d’educació infantil, per afavorir i garantir l’adquisició de la lectura de manera integra i significativa.

Brain Connections Associated With Socio-Cognitive Skills in Preterm and Low Birth Weight School Age Children

Identification of neuroimaging biomarkers following extreme prematurity (EP) and intrauterine growth restriction (IUGR) is crucial for understanding their cognitive and behavioral impairments at school age

Variation in Current Management of Term and Late-preterm Neonates at Risk for Early-onset Sepsis: An International Survey and Review of Guidelines.

BACKGROUND: Uncertainty about the presence of infection results in unnecessary and prolonged empiric antibiotic treatment of newborns at risk for early-onset sepsis (EOS). This study evaluates the impact of this uncertainty on the diversity in management. METHODS: A web-based survey with questions addressing management of infection risk-adjusted scenarios was performed in Europe, North America, and Australia. Published national guidelines (n = 5) were reviewed and compared with the results of the survey. RESULTS: 439 Clinicians (68% were neonatologists) from 16 countries completed the survey. In the low-risk scenario, 29% would start antibiotic therapy and 26% would not, both groups without laboratory investigations; 45% would start if laboratory markers were abnormal. In the high-risk scenario, 99% would start antibiotic therapy. In the low-risk scenario, 89% would discontinue antibiotic therapy before 72 hours. In the high-risk scenario, 35% would discontinue therapy before 72 hours, 56% would continue therapy for 5-7 days, and 9% for more than 7 days. Laboratory investigations were used in 31% of scenarios for the decision to start, and in 72% for the decision to discontinue antibiotic treatment. National guidelines differ considerably regarding the decision to start in low-risk and regarding the decision to continue therapy in higher risk situations. CONCLUSIONS: There is a broad diversity of clinical practice in management of EOS and a lack of agreement between current guidelines. The results of the survey reflect the diversity of national guidelines. Prospective studies regarding management of neonates at risk of EOS with safety endpoints are needed.

Incidence and Outcome of Group B Streptococcal Sepsis in Infants in Switzerland.

The incidence and outcome of group B streptococcal (GBS) sepsis were assessed prospectively between September 2011 and February 2015 in all tertiary care pediatric hospitals of Switzerland. We describe a low incidence of GBS early-onset sepsis (0.12/1000 livebirths) and a predominance of GBS late-onset sepsis (0.36/1000 livebirths), a pattern that has not been reported in other countries.