Modeval2 Reference Manual

El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.

Modeval2 Manuel de Reference

El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.

Centres de documentació química

El flux de la informació científica segueix uns camins entre la producció del document original i la difusió d'aquesta informació, al final dels quals hi trobem els centres de documentació. Així doncs, un centre de documentació té com a objectiu principal la difusió de la informació, cosa que s'aconsegueix amb unes eines i uns serveis que s'ofereixen als usuaris (utilització d'obres de referència, consulta de revistes d'abstracts, connexió amb bases de dades, etc.). A més, un centre de documentació pot també recollir i tractar els documents originals (majoritàriament revistes) d'interès per al camp científic que tracta.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Directrius per a les Biblioteques de presó de Catalunya

El dret universal d’accés a la informació ha estat reconegut internacionalment com un dret al llarg del segle XX tant per institucions d’àmbit general com per associacions professionals de biblioteconomia i documentació. Tant les Nacions Unides (Declaración, 2004) com la UNESCO (UNESCO, 2002) i l’IFLA (IFLA. Secció de Biblioteques Públiques; UNESCO, 2002) han reconegut el dret de totes les persones, independentment de la raça, el sexe, les creences i la condició social, a rebre informacions i opinions per qualsevol mitjà d’expressió i a gaudir dels serveis i dels materials que la biblioteca pública, com a institució fonamentada en la igualtat d’accés,posa a l’abast de tots els ciutadans i les ciutadanes...

Per aprendre anglès, quan abans millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera. When Learning English, is it a case of 'The earlier the better?' Learning English as a foreign Language

En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s'ha trobat en contextos d'adquisició natural de segones llengües i d'immersió, començar al més aviat possible l'aprenentatge d'idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l'escriptura, no sembla l'opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d'anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d'instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d'anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d¿aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l'aprenentatge d'idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.

La família multicultural: un espai educatiu per la conviència plural. El cas de les famílies adoptives i les famílies acollidores

L'article s'inicia relflexionant sobre la concepció actual de la familia i de com les seves activitats socioeducatives poden potenciar el desenvolupament de la convivència i la promoció de l'acceptació de la diferència. Continuem presentant a les famílies multiculturals que s'han format a partir de l'adopció i de l'acolliment i analitzant alguns dels grans interrogants que plantejen aquestes pràctiques socioeducatives per a que aquestes famílies puguin atendre a les necessitats dels nens i nenes i formin ciutadans i ciutadanes capaços de conviure en una societat plural. Per últim, obrim alguns aspectes a la discussió.

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

Les dones i la nova ciutadania: cap a una educació per a la igualtat des de la diferència

En aquest article es presenten els interrogants clau que avui dia planteja l'educació per a la ciutadania paritària. S'analitzen dues dicotomíes bàsiques en aquest camp: "àmbit públic/àmbit privat" i "igualtat/diferencia". Aquestes dicotomíes s'han construït sobre la diferenciació sexual entre home i dona. De tal forma que l'esfera d'allò públic, de la política, de la ciutadanía, se l'hi ha adjudicat a l'home, mentre que la dona ha quedat relegada a l'àmbit del privat, d'allò quotidià, de la família. S'aporten evidencies que posen de manifest en què moment estem. Així, se planteja la situació de les dones en diferents esferes: en el món educatiu i de la docència, en el món del treball i en els mitjans de comunicació. Per altra lloc, es recullen els principis i assumpcions bàsiques d'una educació per a la igualtat des de la diferència. Conclou l'article amb una sèrie de reptes que té pendent l'educació per a la ciutadanía paritària en aquest mil·lenni.

Elaboració d'un programa de formació per promoure la participació activa en societats multiculturals

Aquest article exposa les bases teòriques i l'estudi diagnòstic que fonamenten l'elaboració i l'aplicació d¿un programa de formació, específicament dissenyat per a dones, per promoure una participació activa. El programa, que inclou vint-i-dues activitats organitzades en cinc blocs temàtics, busca crear i promoure espais de participació on es fomenti el dret i la responsabilitat de participar, s'adquireixin les competències ciutadanes necessàries per tenir presència activa a l'espai públic, i es promogui un tipus d'identitat cívica a partir del diàleg i les relacions que es generen entre les persones participants.

Cos i salut en persones immigrades.

La realitat multicultural de la societat comporta reorientar les accions dels serveis socials, educatius i sanitaris de la comunitat per tal de donar resposta a les necessitats específiques de les persones immigrants i reduir les diferencies amb la població autòctona. La promoció de la salut ha d"anar dirigida a capacitar la població immigrant per gestionar la seva salut, amb la finalitat de reduir les desigualtats en salut com a conseqüència de les discriminacions per raons ètniques o culturals. Des de l"educació, s"han d"aplicar estratègies per millorar la salut física i emocional que augmenti el benestar i la qualitat de vida de tota la societat, bo i incorporant actituds d"empatia i transformant les percepcions negatives en mirades positives envers la diversitat cultural, com un fet que ens enriqueix i amb el que hem de viure i conviure.

Science in Western Islam. The circulation of knowledge in Mediterranean region

La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.

Protocol per a la implantació de noves eines didàctiques: competències i habilitats adquirides pels estudiants

L'adaptació al nou espai europeu d'educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l'enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l'estudiant el que pren el rol d'actor principal de la seva formació, i l'aprenentatge s¿orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d'opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d'Innovació Docent G¿IDEA ha participat activament en aquest procés d'adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d¿aquest article és presentar el protocol dissenyat per l'equip d'investigadors del G¿IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d'una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d'una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D'altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l'alumnat fa d'aquests recursos permet al grup d'investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible.

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l'acollida de nouvinguts

La gran diversitat lingüística i cultural present en la nostra societat sovint no s'ha fet gaire visible. Determinats aspectes més aparents, com la nacionalitat, imposen estereotips que amaguen realitats complexes. D'altra banda, persisteix una actitud assimiladora basada en la idea que la integració ha de voler dir la renúncia a bona part del bagatge cultural dels nouvinguts. Tanmateix, Catalunya té una llengua molt poc coneguda en altres societats, i per això la consciència que és important reconèixer l'altre aquí és molt habitual: la nacionalitat diu massa poc de nosaltres, i el mateix passa amb molts altres. Aquest projecte de recerca pretén reunir en format de fitxes una sèrie de dades molt bàsiques, especialment sobre la diversitat lingüística, i oferirles a qualsevol persona que tingui contacte amb persones immigrades per tal de posar a disposició algun element senzill que permeti expressar reconeixement i sensibilitat cap a la diversitat.

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l'acollida de nouvinguts

La gran diversitat lingüística i cultural present en la nostra societat sovint no s'ha fet gaire visible. Determinats aspectes més aparents, com la nacionalitat, imposen estereotips que amaguen realitats complexes. D'altra banda, persisteix una actitud assimiladora basada en la idea que la integració ha de voler dir la renúncia a bona part del bagatge cultural dels nouvinguts. Tanmateix, Catalunya té una llengua molt poc coneguda en altres societats, i per això la consciència que és important reconèixer l'altre aquí és molt habitual: la nacionalitat diu massa poc de nosaltres, i el mateix passa amb molts altres. Aquest projecte de recerca pretén reunir en format de fitxes una sèrie de dades molt bàsiques, especialment sobre la diversitat lingüística, i oferirles a qualsevol persona que tingui contacte amb persones immigrades per tal de posar a disposició algun element senzill que permeti expressar reconeixement i sensibilitat cap a la diversitat.