972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
Malgrat que el debat de lEstat del Benestar està en el bell mig de lactualitat poltica i econòmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendències han conduit a desenvolupar lEstat del Benestar fins a extrems insostenibles. Això té explicacions múltiples i variades com les que s’aborden al llarg del present text. Aquestes tendències tenen una dinàmica econòmica i social pròpia que s’ha constatat amb força durant els darrers anys. Fa unes dues dècades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs països, però amb conclusions estimulants. Suècia és lexemple més reeixit. La reforma duta a terme en el país nòrdics és una referència de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font d’inspiraci per a la resta de països. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementària i des d’una perspectiva econòmica i jurídica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de lEstat del Benestar, el de la burocratitzaci. La reflexi d’acadèmics d’escoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visi rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que se’n deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pública i entrant en lestudi concret del cas catal, hem volgut endinsar-nos en lanàlisi del pressupost. Essent com és una eina indispensable per avaluar el conjunt de poltiques econòmiques i socials d’un país. Aquesta anàlisi es duu a terme des d’una doble perspectiva: la primera, mitjançant un estudi comparatiu de levoluci del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de lany 2012 i les principals crítiques de loposici. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res està definitivament escrit, però la pretensi d’aquest treball és modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, és fonamental deixar de banda lactual concepci de lEstat del Benestar i començar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a lúnic model que, a parer nostre, aconseguirà que això sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepci actual del paper que ha de tenir lEstat, de caràcter liberal i, alhora, social.
Resumo:
El control de qualitat terapèutica i el monitoratge de lefecte d’aprenentatge constitueixen dues responsabilitats ineludibles durant ladquisici i manteniment de noves modalitats terapèutiques. Lobjectiu d’aquest estudi va ser avaluar qualitat terapèutica i efecte d’aprenentatge a partir de corbes CUSUM, associats a la introducci i desenvolupament de procediments endovasculars incloent 553 pacients consecutius amb arteriopatia obliterant aorto-ilíaca, fémoro-popltia o renal, tractats per cirurgians vasculars a lHospital del Mar entre 2003-2009, registrant-ne iatrogènia, no consecuci tècnica i fracàs tècnic durant el primer mes i realitzant corbes CUSUM per a cada territori, que han acabat constituint un excellent sistema d’avaluaci de qualitat terapèutica.
Resumo:
El riu Canaletes va resultar afectat per l incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de lany 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneraci no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar levoluci de la recuperaci del bosc de ribera en la zona afectada per lincendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de lincendi eren ocupats per arbres caducifolis.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la State University of New York a Stony Brook, EEUU, a lagost i setembre del 2008. S’ha demostrat com està relacionada la diferència en el rendiment de lasejat de dos mostres altament dopades amb iterbi (20 at. %) de capes epitaxials de KY(WO4)2 (KYW) dopat amb Yb crescut sobre un substrat de KYW i de KLu(WO4)2 (KLuW) dopat amb Yb crescut sobre un substrat de KLuW, respectivament, amb la presència de estrès estructural en les capes epitaxials, investigat per Topografia de Feix Blanc de Raig X de Sincrotró. A partir dels resultats obtinguts, queda clar que les mostres que mostren una quantitat d'estrés estructural més gran, les epitaxies de KYW dopat amb Yb crescudes sobre substrats de KYW, duen a una eficincia més petita durant el lasejat, permetent establir una correlaci directa entre l'existència i la magnitud d'aquest estrès estructural i la pèrdua del rendiment lser en aquestes capes epitaxial, que per altra banda, des del punt de vista espectroscòpic són equivalents.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la Westfälische Wilhelms-Universität, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situacin del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX (con especial atencin a Cataluña). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situacin del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX. La legislacin hipotecaria española en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que sólo se solucionó con una completa reforma hipotecaria y registral. El “sistema de crédito territorial que, ideado por el desconocido abogado cataln Joaquín Borrell y Vilá, debe considerarse como el verdadero primer paso jurídico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crédito hipotecario en España, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes económicos.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant lúltima dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de limpacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resoluci estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de lhemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribuci i la composici isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resoluci, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribuci de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a loceà principalment per via eòlica. Lalcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar lalcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansi de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composici isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Stanford University, EEUU, entre 2007 i 2009. El present projecte es basa 1) en la síntesi de cadenes d'ARN dirigides a la inhibici de l'expressi gènica per un mecanisme d'ARN d'interferència (siRNAs o short interefering RNAs) i 2) en l'avaluaci de l'activitat in vitro d'aquests oligonucleòtids en cultius cellulars. Concretament, la meva recerca ha estat enfocada principalment a l'estudi de cadenes de siRNA modificades amb nucleobases 5-metil i 5-propinil pirimidíniques. Es tractava d'avaluar l'efecte que exerceixen els factors estèrics en el major groove (solc major) dels siRNAs sobre la seva activitat biolgica. En aquest sentit, he dut aterme síntesi de fosforamidits de nucleòsis pirimidínics modificats a la posici C-5 de la nucleobase. A continuaci he incorporat aquestes unitats nucleosídiques en cadenes d'ARN emprant un sintetitzador d’ADN/ARN i he estudiat l'estabilitat dels corresponents dúplexs d'ARN mitjançant experiments de desnaturalitzaci tèrmica. Finalment he dut a terme experiments d'inhibici de l'expressi gènica en cèl.lules HeLa per tal d'avaluar l'activitat biolgia d'aquests siRNAs modificats. Els resultats d'aquests estudis han posat de manifest que la presència de grups voluminosos com el propinil a l'extrem 5' del dúplex de siRNA (definit per la cadena guia o antisense) influeix de forma molt negativa en la seva activitat biolgica. En canvi, grups menys voluminosos com el metil hi influeixen positivament, de manera que algunes de les cadenes sintetitzades han resultat ser més actives que els corresponents siRNAs naturals (wild type siRNAs). A més, aquest tipus de modificaci contribueix positivament en l'estabilitat de cadenes de siRNA en sèrum humà. Aquest treball ha estat publicat (Terrazas, M.; Kool, E.T. "Major Groove Modifications Improve siRNA Stability and Biological Activity" Nucleic Acids Res. 2009, in press).
Resumo:
La creaci de sistemes educatius competencials, que responen a poltiques estratègiques i a la necessitat de crear un segell propi i comú amb una clara visi de futur de compromís i de qualitat, afavoreix la construcci, promoci i consolidaci de centres educatius excellents i intelligents, on els conceptes de millora contínua, qualitat, diversitat i eficincia es troben institucionalitzats i afavoreixen un més alt grau de satisfacci a tota la comunitat educativa
Resumo:
El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesistic de l Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesistic espanyol, atorga als individus i a les collectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religi, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constituci espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religis en l àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relaci a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l administraci local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaraci de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els lmits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcaci de Girona. Per últim, fem una reflexi a mode de conclusi, sobre quines actuacions en relaci al fet religis queden sota l autonomia local i en quina intensitat una administraci local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religis.
Resumo:
El Projecte que aquí es presenta, té la voluntat d’aprofundir en una nova metodologia -emprada en altres països del nostre entorn europeu-, consistent en lencreuament de varies fonts d’informaci. En aquest cas, les dues principals i, fins els moment, utilitzades en les anàlisis de lestat de la seguretat a Catalunya; la pròpiament estreta del registre policial i la de la victimitzaci i la percepci ciutadana. Aquest anàlisi se centra en làmbit territorial de la ciutat de Barcelona i en els seus 10 districtes. De manera més específica, lanàlisi pretén mostrar la correlaci entre ambdós resultats i la consistència dels diferents indicadors triats, tant respecte el nivell de victimitzaci com respecte la percepci de seguretat i la valoraci de la policia. Aquest estudi, doncs, pretén esdevenir una eina útil per a la diagnosi, ja sigui respecte un determinat àmbit territorial o tipologia delinqüencial, mitjançant la definici de determinats blocs d’indicadors prou fiables i, que alhora, puguin ajudar a la presa de decisions dels òrgans directius de lAjuntament de Barcelona i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participaci. Així com senyalar, en quins àmbits concrets és aconsellable lestudi, la planificaci i el desenvolupament de poltiques públiques de seguretat. Alhora que, amb lestabliment d’aquest estudi de manera peridica, es podrà disposar d’unes sèries temporals suficientment estables, així com facilitar el seguiment, levoluci i avaluaci de làmbit concret analitzat.
Resumo:
Al llarg dels últims 50 anys, el concepte de neocolonialisme ha adquirit una importància central en el debats entre poltics i activistes sobre les dependències que encara afecten les antigues colnies, tot i que no hi ha consens sobre el seu significat exacte ni s’han desenvolupat eines per mesurar-lo. Aquest working paper té lobjectiu d’operativitzar el concepte de neocolonialisme per permetre’ns mesurar, amb una certa precisi, si aquest fenomen és present en un país determinat. Per ferho, es planteja un marc conceptual que inclou indicadors sobre la influència econòmica, poltica, financera i militar de les antigues potències colonials sobre les excolnies, i que s’aplica a dos casos d’estudi: el Camerun i Ghana. Larticle descobreix que França conserva amb el Camerun una relaci neocolonial en tots els sentits, mentre que el Regne Unit només manté sobre Ghana una influència econòmica i un lleuger control financer. En termes més generals, aquest paper identifica una tendència cap a la multilateralitzaci i la privatitzaci de les relacions, i estima que el marc conceptual és raonablement funcional.
Resumo:
Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de lHospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressi migratòria i on, segons les dades oficials, actualment líndex d’immigraci es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformaci urbanístic econòmic i social en aquest període que, lgicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepci general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de lHospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relaci a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepci del risc i la seguretat que té la poblaci autòctona i immigrada en relaci al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els lmits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré lestadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat lessència de les pors individuals i collectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. Lobjecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigraci dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de lestudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evoluci multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.
Resumo:
Tradicionalment, s’ha considerat que les característiques ètniques d’un país són un factor rellevant per a lesclat d’una guerra civil. Han estat objecte d’una anàlisi extensa mitjançant índexs de fraccionament ètnic (quants grups diferents hi ha) i de polaritzaci ètnica (el nombre i la mida relativa dels grups), però sense resultats concloents. Un aspecte que interiorment s’havia passat per alt és la distribuci física dels grups dins d’un país. Aquest article selecciona un índex de segregaci i s’analitza la relaci amb lesclat de guerres civils a través de tres bases de dades consolidades, dues de les quals amb un llindar alt de víctimes mortals i una altra amb un llindar baix. Aquesta recerca revela que líndex de segregaci és significatiu per predir linici d’una guerra civil. Tot i que la segregaci forçosament ha de dependre del fraccionament i que probablement és condicionada per la polaritzaci, lanàlisi mostra que, un cop s’introdueix la segregaci com a variable de control, el fraccionament i la polaritzaci deixen de ser significatius a lhora de calcular les probabilitats de conflicte civil a través de les bases de dades de llindar alt. Larticle sosté que els efectes de la segregaci es desenvolupen a través de la separaci física respecte d’altres grups ètnics, la proximitat física dins d’un mateix grup i lhomogeneïtat en el si d’un territori, i que cada un d’aquests factors influeix tant sobre la motivaci per rebellar-se com sobre la viabilitat de la rebellió. La significativitat de la segregaci mostra que limpacte de les característiques ètniques sobre el conflicte és complex i que el concepte de segregaci aporta una dimensi útil a lespecificaci de letnicitat.
Resumo:
L'estudi s'ha estructurat en tres grans blocs: I. Diagnosi ambiental; II. Anàlisi i evoluci demogràfica i socioeconómica; III. Anàlisi i evoluci del paisatge.En el primer bloc s'emmarca el marc territorial i la delimitaci de l'àrea d'estudi, a partir del qual es pretén sintetitzar la importància de l'espai i els seus actors. Una de les primeres qüestions plantejades ha estat que hi trobem i perquè es considera emblemàtic i s'han analitzat les figures de protecci i les característiques més rellevants del medi natural. Per aquest motiu s'elabora un recull de dades que ens permeti realitzar a grans trets una diagnosi del medi natural de l'àrea d'estudi que ens permetrà mitjançant l'anàlisi del medi físic i bitic conèixer l'estat ambiental actual del territori. Un cop realitzada aquesta primera tasca, se centra l'estudi en l'anàlisi i l'evoluci, per una banda de la societat i per l'altra del paisatge (Bloc II i III respectivament). El sistema antropogènic és el principal actor en l'evoluci passada, present i futura del medi natural. Per aquest motiu es vol caracteritzar en el segon bloc la poblaci de forma històrica, recent i actual, tant en termes demogràfiques com econòmiques. Coneixent aquestes dinàmiques es podrà estimar la poblaci futura a diferents escales temporals i la seva relaci amb l'entorn. Finalment, el darrer bloc s'endinsa en l'evoluci del paisatge mitjançant ortofotoimatges i mapes d'usos del sòl, els quals permetran observar el canvi paisatgístic en els darrers 60 anys. D'aquesta manera, mitjançant la composici i configuraci del paisatge es podrà quantificar la manifestaci dels canvis produïts tant per factors naturals com poblacionals. A més a més, es pretén realitzar un anàlisi del paisatge visual, en el qual es tindran en compte diferents paràmetres de qualitat i fragilitat visual del paisatge així com la seva visibilitat. Amb tot, es pretén interrelacionar la societat amb el paisatge a través de l'anàlisi, evoluci, funcions i estat actual fent-ne una aproximaci transdisciplinària a través dels diferents components de l'ecosistema.
Resumo:
El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigaci s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigaci. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema sovitic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pellcules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficci, com pot ser l'experincia de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficci de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pellcules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema sovitic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian –cineasta armeni i un dels màxims representatnts del documental poètic-. El treball de recerca ha estat presentat en forma de comunicaci en el congrés internacional “IMAGEing Reality: Representing the Real in Film, Television and New Media”, celebrat a Pamplona el mes d'Octubre de 2009. La comunicaci s'ha redactat en format article i està pendent de publicaci.
