Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques III

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 31 de juliol 2006, de 7 de setembre 2006, de 18 de setembre 2006, de 9 d'octubre 2006, de 30 d¿octubre 2006, de 31 d'octubre 2006 i de 24 de novembre 2006.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (maig-setembre 2008)

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 5 de maig 2008, 16 de juliol 2008 i 29 de setembre 2008.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques IV

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques 22 de gener 2007, de 24 de gener 2007, de 15 de febrer 2007, de 16 de febrer 200 i de 19 de febrer 2007.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (maig 2007-febrer 2008)

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 2 de maig 2007, de 10 de juliol 2007, d'11 de juliol 2007, de 16 de juliol 2007, de 17 de juliol 2007, de 22 d'octubre 2007, de 21 de desembre 2007 i 4 de febrer 2008.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques II

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 30 de març 2006, de 18 d'abril 2006, de 10 de maig 2006, de 12 de maig 2006, de 19 de maig 2006, de 22 de maig 2006, de 23 de maig 2006 i de 7 de juliol 2006.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (febrer-abril 2008).

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 6 de febrer 2008, 8 de febrer 2008, 20 de febrer 2008, 2 d'abril 2008 i 18 d¿abril 2008.

Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques V

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 20 de març 2007, de 26 d'abril 2007, de 27 d'abril 2007 i de 30 d'abril 2007

Filón de Alejandría y su De opificio mundi (LIII-LXI): descubriendo las claves de la misoginia griega y occidental platónica en un texto judío platonizante

El objetivo de este artículo es mostrar la secular tradición misógina occidental desde sus orígenes en Grecia, analizando un texto del intérprete alegórico de la Biblia Filón de Alejandría, el De opifico mundi, al cual aplica una lectura claramente platonizante. El análisis minucioso de los capítulos dedicados a la creación divina de la mujer muestra hasta qué punto no es posible entender este texto sin tener en cuenta una tradición filosófica griega ya entonces secular.

Recursos web per a la classificació

En el número (BiD, núm. 5, desembre 2000) vàrem començar un repàs acurat i per temes de les eines bàsiques de treball per al bibliotecari. Aquest segon recull pretén, selectivament, donar a conèixer alguns treballs (associacions, publicacions, guies, recursos temàtics) lligats amb la classificació i, per extensió, a la indexació. Parlem de classificacions numèriques i alfanumèriques, deixant de banda les llistes d'encapçalament i tesaurus que formaran part d'una nova selecció posterior. Insisteixo que es tracta d'un recull selectiu i no pas exhaustiu (al marge de la selecció de recursos per a les classificacions clàssiques, és a dir, CDU, LCC, Bliss o DDC, les classificacionsgenerades per a especialitats concretes han trobat a Internet una magnífica via de distribució, molt especialment relacionades amb les disciplines cientificotècniques, les ciències de la salut, la literatura grisa i la informàtica i les noves tecnologies del coneixement). Es tracta, en la majoria dels casos, i pel que fa a les classificacions generalistes clàssiques, de guies elaborades per les mateixes biblioteques, de manera més o menys detallada, gairebé com a eines de formació d'usuaris. Un altre grup inclou les classificacions completes, pensades per al maneig del bibliotecari o l'usuari interessat en el món de la classificació i la indexació. Un capítol a part i que per raons òbvies s'ha desenvolupat notòriament aquests darrers anys, són les classificacions com a eina de disposició lògica (generalment jeràrquica)dels recursos localitzables a Internet (sovint adaptacions de la Dewey i molt especialment l'LLC), i, en alguns casos, classificacions pròpies i molt simplificades que parteixen dels principis bàsics de tota classificació: àmbits temàtics i de procedència, i, per als recursos electrònics, tipologia i accessibilitat. La selecció inclou, quan s'ha considerat oportú, uns petits comentaris de contingut i, entre cometes, la traducció d'algunes parts de la presentació del recurs o de comentaris realitzats sobre aquell pels mateixos autors. Per una qüestió simplement d'utilitat, no s'han inclòs referències d'algunes de les classificacions anomenades històriques, és a dir: Classification de Brunet (1810), Baconian Classification (1605), etc. (tot i que es troba informació disponible en xarxa). No s'ha inclòs un apartat exclusiu per a la classificació expansiva perquè es considera que el sistema inventat per Charles A. Cutter (1891) va ser la base i encara ho és de la Library of Congress Classification (especialment pel que fa als "Cutter Numbers").

Profesores-artistas y didáctica generativa: Experiencias educativas en la universidad

El presente artículo es fruto del estudio de tesis doctoral que versa sobre las experiencias pedagógicas innovadoras del profesorado universitario vinculado con el Arte ¿específicamente con las artes escénicas- y que desarrolla su actividad profesional en los estudios de educación (Pedagogía, Educación Social y Magisterio). La estructura del mismo está compuesta por una introducción, un marco teórico-contextual, la metodología y unas conclusiones y propuestas. El análisis de los saberes didácticos nacidos de la génesis entre el saber pedagógico y el saber artístico configuran conceptualmente una didáctica generativa en el contexto universitario. Se delimitan las competencias complejas del profesorado universitario vinculado al Arte -a través del análisis de las experiencias pedagógicas en educación superior- partiendo inicialmente del modelo del ¿artista pedagogo¿ (Barret, 1995; Laferrièrre,2000) sumergiéndose en las configuraciones didácticas alternativas e innovadoras que actualmente encuentran su adecuación con la declaración del 2009 como el Año Internacional de la Creatividad y la Innovación.

Opera nova contemplativa per ogni fidel christiano, laquale tratta de le figure del Testamento vecchio, lequale figure sonno verificate nel Testamento nuovo, con le sue expositione et con el detto de li propheti sopra esse figure... - "À la fin" : Opera di Giovanni Andrea Vavassore, ditto Vadagnino

[Biblia pauperum (italien). circa 1530]

Necropolis rupestres y el poblamiento altomedieval en el Alto Arlanza (Burgos)

El estudio del poblamiento altomedieval en el Alto Arlanza sigue vinculado, casi en exclusiva, al análisis que deriva de una visión difusa de sus necrópolis rupestres. Los problemas de visibilidad que plantean los testimonios materiales de estos asentamientos han provocado, como ha ocurrido en otros territorios, que el análisis arqueológico tradicional se haya focalizado en el estudio exclusivo de los elementos funerarios, por lo que disponemos en realidad de un registro parcial y claramente deficitario de las evidencias aldeanas. Poner de relieve la notable indefinición de estos testimonios y señalar las dificultades cronológicas que afecta a estas evidencias constituye dos elementos de reflexión necesarios para redefinir las nuevas estrategias en la construcción de un registro de calidad que permita adentrarnos con seguridad en la génesis del paisaje medieval y, en particular, en la formación de la red aldeana.

Plantes noves per la flora de Montserrat.

En aquestes notes indiquem la troballa de trenta-tres plantes noves per la flora de Montserrat, de les quais fem alguns comentaris ecologies i corológics

Necropolis rupestres y el poblamiento altomedieval en el Alto Arlanza (Burgos)

El estudio del poblamiento altomedieval en el Alto Arlanza sigue vinculado, casi en exclusiva, al análisis que deriva de una visión difusa de sus necrópolis rupestres. Los problemas de visibilidad que plantean los testimonios materiales de estos asentamientos han provocado, como ha ocurrido en otros territorios, que el análisis arqueológico tradicional se haya focalizado en el estudio exclusivo de los elementos funerarios, por lo que disponemos en realidad de un registro parcial y claramente deficitario de las evidencias aldeanas. Poner de relieve la notable indefinición de estos testimonios y señalar las dificultades cronológicas que afecta a estas evidencias constituye dos elementos de reflexión necesarios para redefinir las nuevas estrategias en la construcción de un registro de calidad que permita adentrarnos con seguridad en la génesis del paisaje medieval y, en particular, en la formación de la red aldeana.