Educar las emociones: una reflexión sobre los programas de educación emocional en la primera infancia a través de la lente de la Psicología Positiva

La primera infancia es la etapa comprendida entre los 0 y los 6 años, y es el momento en el cual el cerebro tiene mayor plasticidad, por lo que en la actualidad se cree que la educación debe iniciar en este momento de la vida. La educación inicial ha venido dejando de lado el interés por los procesos cognitivos y ha puesto su foco de atención en el desarrollo social y emocional de los niños. El objetivo del presente trabajo es describir las características de los programas de educación emocional en la primera infancia a través de la lente de la Psicología Positiva utilizando una metodología cualitativa documental y específicamente el estado del arte. Los resultados obtenidos se dividen en corte empírico y corte teórico; para los de corte empírico se encontró que si bien el target que se pretende impactar son los niños en la primera infancia, varios programas le apuntan a trabajar como primera instancia con los cuidadores de los niños. Por otro lado como variables más comunes se manejaban las habilidades interpersonales y la resolución de problemas. Para los de corte teórico se encontró que los programas se orientan bajo una pedagogía dinámica y que muchos se centran en enfoques orientados a la promoción de habilidades sociales.

Relación empírica entre el burnout y los estilos de solución de problemas interpersonales en una muestra de terapeutas y preparadores laborales de adultos autistas integrados en un programa de empleo con apoyo.

Resumen tomado del autor. Resumen en castellano e inglés

Canad?? : informe de evaluaci??n nacional

Resumen del autor. Resumen en castellano y en ingl??s. Este art??culo se incluye en el monogr??fico 'Sistemas nacionales de evaluaci??n'

Centros experimentales y centros de ensayo y aplicación.

Se intenta demostrar la viabilidad y eficacia de la innovación educativa y proporcionar los instrumentos precisos para su aplicación. Se alude a tres técnicas específicas: Research, Development and Difusion; Interacción Social; Problem Solving. La primera concibe la investigación como un proceso secuencial en el que se dan: investigación; desarrollo; difusión. El punto de partida de la innovación puede empezar en cualquiera de las tres etapas. El modelo de Interacción Social se realiza, generalmente, a nivel de maestro o de centro, es el caso de las Técnicas Freinet. El tercer modelo tiende a identificar las necesidades de un centro y diseñar para él una solución específica para el problema. Se explica qué y cuales son las funciones de los centros experimentales que permite clasificarlos en centros experimentales y centros de ensayo y aplicación. La participación y el apoyo de la Inspección Técnica en el proyecto de centros de aplicación y los campos de actuación de los centros de ensayo y aplicación en los que se incluye las innovaciones recomendadas por la Ley General de Educación y las OO.MM., por las que se aprueba la Educación General Básica, Nueva orientación. Finaliza con la sugerencia de que la Dirección General de Ordenación Educativa, la red INCIE-ICES y la Inspección Central estarían probablemente dispuestas a prestar los apoyos necesarios para estimular y coordinar la red de centros experimentales y de aplicación y ofrecer suporte técnico para el desempeño de sus funciones.

Desarrollo de un instrumento para el registro de la capacidad para resolver problemas : resultados de un estudio piloto.

El artículo pertenece a una sección de la revista dedicada a investigación

Marcos y pruebas de evaluaci??n de PISA 2012 : matem??ticas, lectura y ciencias

Es una traducci??n al espa??ol de la publicaci??n original de la OCDE "PISA 2012 Assessment and Analytical Framework Mathematics, Reading, Science, Problem Solving and Financial Literacy "

Robustness on resource allocation problems

En problemes d'assignació de recursos, normalment s'han de tenir en compte les incerteses que poden provocar canvis en les dades inicials. Aquests canvis dificulten l'aplicabilitat de les planificacions que s'hagin fet inicialment. Aquesta tesi se centra en l'elaboració de tècniques que consideren la incertesa alhora de cercar solucions robustes, és a dir solucions que puguin continuar essent vàlides encara que hi hagi canvis en l'entorn. Particularment, introduïm el concepte de robustesa basat en reparabilitat, on una solució robusta és una que pot ser reparada fàcilment en cas que hi hagi incidències. La nostra aproximació es basa en lògica proposicional, codificant el problema en una fórmula de satisfactibilitat Booleana, i aplicant tècniques de reformulació per a la generació de solucions robustes. També presentem un mecanisme per a incorporar flexibilitat a les solucions robustes, de manera que es pugui establir fàcilment el grau desitjat entre robustesa i optimalitat de les solucions.

Supervisory systems in waste water treatment plants: sistematise their implementation

La implantació de Sistemes de Suport a la presa de Decisions (SSD) en Estacions Depuradores d'Aigües Residuals Urbanes (EDAR) facilita l'aplicació de tècniques més eficients basades en el coneixement per a la gestió del procés, assegurant la qualitat de l'aigua de sortida tot minimitzant el cost ambiental de la seva explotació. Els sistemes basats en el coneixement es caracteritzen per la seva capacitat de treballar amb dominis molt poc estructurats, i gran part de la informació rellevant de tipus qualitatiu i/o incerta. Precisament aquests són els trets característics que es poden trobar en els sistemes biològics de depuració, i en conseqüència en una EDAR. No obstant, l'elevada complexitat dels SSD fa molt costós el seu disseny, desenvolupament i aplicació en planta real, pel que resulta determinant la generació d'un protocol que faciliti la seva exportació a EDARs de tecnologia similar. L'objectiu del present treball de Tesi és precisament el desenvolupament d'un protocol que faciliti l'exportació sistemàtica de SSD i l'aprofitament del coneixement del procés prèviament adquirit. El treball es desenvolupa en base al cas d'estudi resultant de l'exportació a l'EDAR Montornès del prototipus original de SSD implementat a l'EDAR Granollers. Aquest SSD integra dos tipus de sistemes basats en el coneixement, concretament els sistemes basats en regles (els quals són programes informàtics que emulen el raonament humà i la seva capacitat de solucionar problemes utilitzant les mateixes fonts d'informació) i els sistemes de raonament basats en casos (els quals són programes informàtics basats en el coneixement que volen solucionar les situacions anormals que pateix la planta en el moment actual mitjançant el record de l'acció efectuada en una situació passada similar). El treball està estructurat en diferents capítols, en el primer dels quals, el lector s'introdueix en el món dels sistemes de suport a la decisió i en el domini de la depuració d'aigües. Seguidament es fixen els objectius i es descriuen els materials i mètodes utilitzats. A continuació es presenta el prototipus de SSD desenvolupat per la EDAR Granollers. Una vegada el prototipus ha estat presentat es descriu el primer protocol plantejat pel mateix autor de la Tesi en el seu Treball de Recerca. A continuació es presenten els resultats obtinguts en l'aplicació pràctica del protocol per generar un nou SSD, per una planta depuradora diferent, partint del prototipus. L'aplicació pràctica del protocol permet l'evolució del mateix cap a un millor pla d'exportació. Finalment, es pot concloure que el nou protocol redueix el temps necessari per realitzar el procés d'exportació, tot i que el nombre de passos necessaris ha augmentat, la qual cosa significa que el nou protocol és més sistemàtic.

An evaluation of private speech

This literature review examines the use of private speech among typically developing and hearing impaired children. This paper supports the view that private speech provides a self-regulatory function and guides behavior and problem-solving.

Neurobehavioral Development in Children With Potential Exposure to Pesticides

Children may be at higher risk than adults from pesticide exposure, due to their rapidly developing physiology, unique behavioral patterns, and interactions with the physical environment. This preliminary study conducted in Ecuador examines the association between household and environmental risk factors for pesticide exposure and neurobehavioral development. We collected data over 6 months in the rural highland region of Cayambe, Ecuador (2003–2004). Children age 24–61 months residing in 3 communities were assessed with the Ages and Stages Questionnaire and the Visual Motor Integration Test. We gathered information on maternal health and work characteristics, the home and community environment, and child characteristics. Growth measurements and a hemoglobin finger-prick blood test were obtained. Multiple linear regression analyses were conducted. Current maternal employment in the flower industry was associated with better developmental scores. Longer hours playing outdoors were associated with lower gross and fine motor and problem solving skills. Children who played with irrigation water scored lower on fine motor skills (8% decrease; 95% confidence interval 9.31 to 0.53), problem-solving skills (7% decrease; 8.40 to 0.39), and Visual Motor Integration test scores (3% decrease; 12.00 to 1.08). These results suggest that certain environmental risk factors for exposure to pesticides may affect child development, with contact with irrigation water of particular concern. However, the relationships between these risk factors and social characteristics are complex, as corporate agriculture may increase risk through pesticide exposure and environmental contamination, while indirectly promoting healthy development by providing health care, relatively higher salaries, and daycare options.

Sociodemographic and nutritional correlates of neurobehavioral development: a study of young children in a rural region of Ecuador

To identify and describe the sociodemographic and nutritional characteristics associated with neurobehavioral development among young children living in three communities in the northeastern Andean region of Cayambe-Tabacundo, Ecuador. Women in the study communities who had a child 3 to 61 months of age completed a questionnaire about maternal and child health and sociodemographic characteristics. The Ages and Stages Questionnaire (ASQ) was directly administered to 283 children by two trained interviewers. Growth measurements and a hemoglobin finger-prick blood test were obtained in 2003–2004. Prevalence of developmental delay was calculated, and associations between child development and maternal, child, and household characteristics were explored. High frequencies of developmental delay were observed. Children 3 to 23 months old displayed delay in gross motor skills (30.1%), and children 48 to 61 months old displayed delay in problem-solving skills (73.4%) and fine motor skills (28.1%). A high frequency of both anemia (60.4%) and stunting (53.4%) was observed for all age groups. Maternal educational level was positively associated with communication and problem-solving skills, and monthly household income was positively associated with communication, gross motor, and problem-solving skills. The results suggest a high prevalence of developmental delay and poor child health in this population. Child health status and the child’s environment may contribute to developmental delay in this region of Ecuador, but sociodemographic factors affecting opportunities for stimulation may also play a role. Research is needed to identify what is causing high percentages of neurobehavioral developmental delay in this region of Ecuador.

Towards a nutrient export risk matrix approach to managing agricultural pollution at source

A generic Nutrient Export Risk Matrix (NERM) approach is presented. This provides advice to farmers and policy makers on good practice for reducing nutrient loss and is intended to persuade them to implement such measures. Combined with a range of nutrient transport modelling tools and field experiments, NERMs can play an important role in reducing nutrient export from agricultural land. The Phosphorus Export Risk Matrix (PERM) is presented as an example NERM. The PERM integrates hydrological understanding of runoff with a number of agronomic and policy factors into a clear problem-solving framework. This allows farmers and policy makers to visualise strategies for reducing phosphorus loss through proactive land management. The risk Of Pollution is assessed by a series of informed questions relating to farming intensity and practice. This information is combined with the concept of runoff management to point towards simple, practical remedial strategies which do not compromise farmers' ability to obtain sound economic returns from their crop and livestock.

Metacognitive experience and transfer of logical reasoning

The experiments examine the influence of metacognitive experience on the transfer of logical processes in a problem solving setting. Subjects were presented with two versions of Wason's (1966) selection task. Although they were able to perform successfully on the concrete tasks (following a minimal explanation of the correct solution on an initial trial), the majority were not able to transfer a successful method to the abstract tasks. Verbalization during, or following, the concrete tasks produced substantial transfer effects however. It is suggested that verbalization may lead to an increased awareness of past behaviour, particularly of those aspects necessary for successful solution.