Patrones metodológicos en la investigación española sobre evaluación de programas educativos.

Resumen basado en el de la publicación

Sesgos relativos al género en las políticas editoriales de revistas científicas españolas del campo de la educación.

Resumen basado en el de la publicación

La orientación vocacional a través de la Revista Española de Orientación y Psicopedagogía : estudio cientimétrico.

Resumen basado en el de la publicación

Revista impresa o electrónica : ¿cuál es la alternativa? : el caso de la Revista de Investigación Educativa (Redie).

Resumen basado en el de la publicación

Al-Motamid e Itimad : una experiencia de convivencia cultural en Marruecos.

Título anterior de la publicación: Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

Referentes principales sobre la enseñanza de la geometría en educación secundaria

Resumen basado en el de la publicación. Resumen en inglés

Nuestras vidas con Cuadernos de Pedagogía

Se hace un relato sobre el papel y el significado de la existencia de la revista Cuadernos de Pedagogía en el contexto y en el tiempo que ha trascurrido desde su fundación en 1975 hasta hoy. Destaca, entre otros aspectos, el dar voz a los grupos, personas e instituciones que protagonizaron la renovación pedagógica, al unir el pensamiento con la práctica y difundir las buenas experiencias.

Cuadernos que narran el valor de la educación

Se analizan los editoriales de Cuadernos de Pedagogía desde su creación hasta la actualidad. Estos editoriales examinan lo que acontece en la realidad educativa y se posicionan ante situaciones injustas. La defensa del derecho a la educación y a la escuela pública es uno de sus constantes así como la formación docente. A través de los titulares y contenidos se percibe las inercias, deterioros y fragmentaciones producidas a lo largo de estos años.

Crónica de la escuela vivida

Se analizan los cambios legislativos en la educación que se han producido desde la aparición del primer número de Cuadernos de Pedagogía en el año 1975. Estas modificaciones del ordenamiento jurídico han provocado las distintas reformas educativas paralelas a los cambios políticos.

La investigación-acción en Didáctica de las Matemáticas : teoría y realizaciones

Resumen tomado de la publicación

Consistency errors in p-values reported in Spanish psychology journals

Resumen tomado de la publicación

La renovació educativa a "El magisterio balear" en temps de la Segona República

Resumen tomado de la publicación

Imposturas en el ecosistema de la publicación científica

Resumen basado en el de la publicación

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat.

Memória para a frente, e...o resto é lotaria dos exames. A reforma do ensino liceal em 1947

A promulgação, em 1947, de um diploma legal reformando o ensino liceal, precedido e procedido de importantes dispositivos legais, enquadra-se na política educativa do Estado Novo, que se confronta então com o problema da identidade do ensino secundário e, especialmente, do ensino liceal. Nessa época, a Assembleia Nacional constituía um espaço político onde os discursos proferidos punham em evidência as medidas de governação de Oliveira Salazar e, simultaneamente, tornavam por vezes públicas as realidades existentes. Por outro lado, a imprensa periódica desempenhava, dentro dos condicionalismos que lhe eram impostos, o principal instrumento de difusão mais alargada das políticas adoptadas. Utilizando como fontes primárias, documentação existente no Arquivo Histórico do Ministério da Educação, actas das sessões da Assembleia Nacional e artigos de imprensa, com este estudo pretende-se pôr em destaque: o processo de preparação da reforma de 1947; os conteúdos das intervenções e o sentir dos deputados sobre o funcionamento dos liceus;o papel desempenhado por alguns jornais, com a publicação de artigos, estudos e notícias, que contribuíram naturalmente para a (in)formação da opinião pública sobre o sentido e valor do ensino liceal e daquela reforma.