1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Aquest treball analitza els discursos d'unes treballadores d'una biblioteca pública a la ciutat de Barcelona. El focus d'estudi principal se centra en establir la relaci entre: 1) les ideologies lingstiques; 2) la identitat, especialment la identitat catalana, castellana i espanyola; i 3) els usos que fan de la llengua catalana i castellana les treballadores.
Resumo:
Les biblioteques pbliques per a infants a Catalunya: Anlisi i propostes de millora de la praxis educativa s una recerca que pretn donar a conixer la realitat actual catalana entorn les biblioteques pbliques infantils, tot fent incidncia en les potencialitats educatives que presenten les biblioteques infantils i juvenils. En el desenvolupament del treball shan recollit i analitzat els avantatges i els inconvenients dels diferents models de biblioteca estudiats, i les possibles relacions que sestableixen entre aquests models i alguns aspectes com lautonomia dels infants, els tipus de projectes i activitats infantils que desenvolupen o les repercussions dels espais
Resumo:
Introducci: Les noves tecnologies han donat peu a la creaci de propostes docents que es desenvolupen a travs dinternet . Objectius: Avaluar quatre cursos de formaci virtual realitzats a la Fundaci Institut Catal de Farmacologia per analitzat-ne lactivitat i la qualitat. Metodologia: Sha mesurat el registre de participaci dels alumnes mitjanant laccs als materials i activitats proposades, i la qualitat de la formaci mitjanant una enquesta de satisfacci. Resultats: La proporci de realitzaci dactivitats ha estat notable i la qualitat dels cursos ben valorada. Conclusi: La bona valoraci rebuda mostra la qualitat dels cursos realitzats i avala les nostres propostes pedaggiques.
Resumo:
Els subproductes de lou, es presenten com a una alternativa viable a lSDPP (Spray Dried Porcine Plasma),principalment per lelevada qualitat de la seva protena, alhora que representen una fontimportant denergia i agents antimicrobians, aix com de vitamines i minerals. A ms,el cost que suposa la seva inclusi en alimentaci garrina s inferior al del plasma i coma element afegit, es donaria sortida a les elevades quantitats de subproductes de lougenerades cada any, no aptes per al consum hum
Resumo:
Estudi econmic, de poblaci, turstic i descriptiu de la zona de Roses, aprofundint en laspecte de la mobilitat (motoritzaci, vehicle privat, aparcaments, autobs, bicicleta i seguretat vial). Es fan estudis de camp per estimar la contaminaci i enquestes a les escoles per conixer el medi de transport que utilitzen els alumnes. Finalment es fan una srie de propostes de millora
Resumo:
Les deixalles acumulades per la prctica de la pesca recreativa, sobretot des de roca, produeixen impactes sobre les espcies de flora i fauna. En aquest estudi es fa una caracteritzaci de les modalitats de pesca recreativa i els estris emprats, una quantificaci de les prdues dels materials al mar i una avaluació dels impactes potencials. Els resultats obtinguts de la quantificaci dormeigs trobats al fons mar de Port Salvi (Sant Feliu de Guixols), mostren que els estris predominants sn ploms, hams, esmerillons, mosquetons i fils. Les plomades ms abundants sn les de surfacting i les de pesca a fons de roca. Els materials que ms abunden en la composici dormeigs de pesca sn en gran part metalls i plstics, ambds de lenta descomposici i alta persistncia al medi
Resumo:
Lobjectiu s proporcionar a la poblaci de lrea destudi (Girona i municipis propers), eines i vies necessries per tal que puguin ser eficients energticament i efectius en la seva mobilitat quotidiana. Es crea un mapa daptitud per determinar la connexi idnia entre la ciutat de Girona i els municipis inclosos en lrea destudi mitjanant una xarxa de vies ciclistes, sanalitza el mapa daptitud amb la xarxa actual i futura de vies ciclistes, es proposen nous carrils bici per tal dunir zones exemptes de vies ciclables i sanalitza lopci de combinar el transport pblic (tren i autobs) amb la bicicleta. Per definir la xarxa sutilitza el programa SIG, considerant uns determinats parmetres, en un radi de 15 km des de lAjuntament de Girona i es compara amb la xarxa de vies ciclables actuals i les propostes de futur. Tamb sinclou un pressupost
Resumo:
Estudi del fenomen del greenwashing que es dna quan una empresa distorsiona i manipula intencionadament mitjanant lamplificaci selectiva dinformaci positiva la seva imatge. Es fa una avaluació de la seva existncia, la importncia i lefecte sobre els consumidors. Concretament lestudi es centra en la publicitat escrita de set grans empreses
Resumo:
Estudi de viabilitat de climatitzaci de la Facultat de Cincies de la UdG per energia solar. Estudi de costos i comparaci de lestalvi respecte al sistema actual
Reconeixement facial en obres d'art : avaluació del rendiment dels mtodes de l'estat de l'art actual
Resumo:
Aquest paper es divideix en 3 parts fonamentals, la primera relata el que pretn mostrar aquest estudi, que s aplicar els sistemes actuals de reconeixement facial en una base de dades d'obres d'art. Explica quins mtodes s'utilitzaran i perqu es interessant realitzar aquest estudi. La segona passa a mostrar el detall de les dades obtingudes en l'experiment, amb imatges i grfics que facilitaran la comprensi. I en l'ltima part tenim la discussi dels resultats obtinguts en l'anlisi i les seves posteriors conclusions.
Resumo:
Un dels principals aspectes que engloba la (in)seguretat ciutadana s precisament la (in)seguretat viria. De fet, els accidents de trnsit sn el quart problema que ms preocupa a la ciutadania. Tanmateix, quan es parla de (in)seguretat viria sacostuma a centrar-se excessivament en els vehicles i en els seus ocupants, deixant sovint de banda la part ms dbil: els vianants. Tot i aix, si analitzem les estadstiques existents sobre sinistralitat viria podem observar que els accidents de trnsit amb vianants (els atropellaments) representaven lany 2010 un percentatge molt important, en concret ms dun 127% dels accidents amb vctimes a Catalunya i, dins lmbit urb, representaven ms del 18% dels accidents amb vctimes. El municipi de Vic no ha quedat al marge daquesta problemtica. Tot el contrari. Darrerament el nombre datropellaments sha incrementat considerablement, la qual cosa, unit a lampli ress informatiu per part dels mitjans de comunicaci locals, ha original una creixent sensaci dinseguretat en el municipi. Per aquest motiu, el consistori local ha comenat a emprendre un seguit dactuacions per tal de poder fer front a aquest tipus de sinistralitat. En aquest estudi es pretn delimitar labast real daquest tipus de sinistralitat, aix com destacar els tres elements principals que podrien explicar perqu els atropellaments, tot i ser una problemtica de (in)seguretat viria i formar part de les agendes poltiques institucionals des de fa ms de quaranta anys, no sha pogut afrontar amb prou xit. En concret, es destaca la manca de coordinaci institucional, el paper del sistema de la justcia penal i lescassa atenci als vianants per part de la diferent normativa sobre seguretat viria. Aix mateix, a travs dun enfocament sistmic, es pretn tamb identificar els principals riscos i amenaces que podrien explicar aquest tipus de problemtica, per tal de, finalment, poder proposar un seguit de mesures dactuaci que es podrien adoptar per fer front als atropellaments de vianants, juntament amb un breu pla dacci, el qual, tenint en compte el carcter transversal de la gran majoria de propostes, shauria dajustar als objectius i al contingut del Pla Local de Seguretat Viria de Vic que actualment est en fase de revisi.
Resumo:
El treball t com a finalitat lestudi dels conflictes de convivncia que tenen lloc amb locupaci i usos dels espais pblics al barri dels Planas/Ca LEscori i nucli antic del Vendrell. Ls i lapropiaci dels espais pblics s un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en lestudi de la vida quotidiana dels ciutadans/nes dels llocs poblats. Aquesta experincia no s igual per a totes les persones ja que segons el gnere, ledat, aix com la classe social i les identitats tniques, es viu i percep de forma diferent, amb la qual cosa, per aproximar-se a la comprensi de ls diferencial del espai cal fer-ho des duna ptica multidisciplinria. Aquest indret mostra una heterogenetat social i tnica dels vens i les venes que fa especialment interessant lanlisi dels espais pblics daquesta zona. La riquesa poblacional (persones residents de tota la vida, persones immigrades daltres regions dEspanya o daltres pasos, etc.) comporta una gran diversitat dexperincies quotidianes i al mateix temps, una gran varietat dopinions sobre la percepci i la concepci dels espais pblics, alhora genera un aprofitament i s intensiu o continuat a la via pública que es tradueix en el qu anomenar "convivncia intensiva". Per la qual cosa crec oport dedicar esforos per tal d'analitzar ls i labs dels espais pblics i de la convivncia en aquest barri del Vendrell. Aquesta polivalncia en els usos dels espais, fa que situ com a focus del meu treball, una caracterstica que acostuma a ser, amb ms o menys fonament, un agreujament de molts problemes. En concret, faig referncia a ls i labs de lespai pblic i, si els conflictes que es produeixen al seu voltant respon a una fonamentaci real o respon a altres factors, com poden ser causes de malestar per la immigraci o la percepci social que d'aquesta es t i, que moltes vegades t un paper destacat com a causa d'estigmatitzaci de les prctiques de sociabilitat en pblic dels immigrants, o d'una part d'ells, la qual cosa provoca una tensi estructural amb dificultats de gesti.
Resumo:
La reflexin que plasmo en estas lneas parte de una concepcin de la seguridad pública que serene los nimos que en estos tiempos de dificultades, algunos, maliciosamente, intentan propagar con malas artes y oscuras intenciones. La seguridad pública, ilustrada en el caso del barrio de La Mina (Sant Adri del Bess), no slo es cosa slo de la polica, ni materia reservada al Cdigo Penal, a no ser que el populismo se imponga sobre la reflexin. Debemos huir de una visin reduccionista de los problemas sociales, porque stos son siempre polidricos, en sus orgenes y en las respuestas que debemos buscar para su mejora. La experiencia debe marcarnos un camino que desde la defensa de los intereses generales nos permita niveles ptimos de seguridad, combinando diferentes polticas públicas, en especial las de integracin social y las urbansticas, sin apartarnos jams de la preocupacin por la garanta de los derechos y libertades.
Resumo:
La catedral de Girona conserva un bon mostrari de retaules barrocs, ubicats en les capelles laterals de l'mplia nau gtica, fet que permet conixer i detectar l'ambient artstic desenvolupat a la ciutat en el primer ter del segle XVIII. Entrant per la porta dels peus de la gran nau trobem, a banda i banda, els retaules de l'Anunciaci i de la Immaculada Concepci; a la banda dreta, tot seguint la direcci vers l'altar, observem els retaules de sant Miquel i el dels sants Iu i Honorat; enfront, ms a prop de la girola, s'hi troba el retaule de sant Narcs; i ja plenament en el deambulatori, el dels Dolors
Resumo:
La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser tamb una guerra d'idees o arguments poltics. A diferncia, per, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagnics conegueren (al Principat i fins i tot mes enll) una difusi sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa
