Perspectives for the treatment of brucellosis in the 21st century: the Ioannina recommendations

Summary Points Brucellosis remains the commonest anthropozoonosis worldwide, and its treatment remains complex, requiring protracted administration of more than one antibiotic. In November 2006, a consensus meeting aimed at reaching a common specialist statement on the treatment of brucellosis was held in Ioannina, Greece under the auspices of the International Society of Chemotherapy and the Institute of Continuing Medical Education of Ioannina. The author panel suggests that the optimal treatment of uncomplicated brucellosis should be based on a six-week regimen of doxycycline combined either with streptomycin for 2–3 weeks, or rifampicin for six weeks. Gentamicin may be considered an acceptable alternative to streptomycin, while all other regimens/combinations should be considered second-line. The development of a common global therapeutic language for human brucellosis, and future, properly conducted clinical trials would definitely solve controversies regarding the disease.

Els marges del pensament polític contemporani

La crisi i esfondrament del pensament metafísic heretat de la modernitat deixa la filosofia contemporània davant d'un nou paradigma on el coneixement s’ha de construir prescindint de tota identitat i fonamentació. El meu projecte s’estableix com un recorregut descendent que parteix d’un àmbit concret, com és el del problema de la manca de fonamentació en la filosofia política contemporània, per arribar a la veritable arrel del problema general que no és altre que la mateixa naturalesa del llenguatge filosòfic. El punt de partida és la pregunta sobre la possibilitat d’una filosofia política en termes postmetafísics. La filosofia política, atrapada entre les forces de la tirania unitària del concepte metafísic i la dissolució pràctica en pro de la realitat instrumental, traça ponts cap a l’estètica i la deconstrucció, que tenen com a corol•lari final qüestionar-nos els propis límits del pensament polític. El concepte d’impolític és una sortida deconstructiva a aquest atzucac. Des d’Esposito, Rancière, Nancy, però sobretot Massimo Cacciari, he aprofundit en el paradigma postmetafísic que origina aquesta negació política de la pròpia política, política com els seus límits, relació com a distància i identitat com a silenci. És evident que la clau de volta és l’herència i recepció contemporània de Nietzsche i la seva crítica a la transcendentalitat moderna en el sí de l’elaboració d’un coneixement en un naufragi constant pel fracàs de la síntesi que anhela. És aquesta herència la que ha possibilitat aquest pensament negatiu contemporani, el del joc wittgensteinià, la deconstrucció del valor que queda convertit en el seu propi marge (Derrida). Definim així no només una comunitat política basada en la incommensurabilitat dels seus membres alhora buits de contingut (Musil), sinó un model de llenguatge que és el seu propi silenci, un llenguatge en contínua lluita contra sí mateix. El meu projecte és una relectura d’aquesta veritat no identitària on el concepte de diàleg pren una importància cabdal. La filosofia de la música aquí es presenta com un terreny fèrtil d’eines conceptuals a l’hora de desenvolupar-ho. La música és el llenguatge negatiu que només troba possibilitat en la seva pròpia impossibilitat de contingut sintètic. Més enllà de les referències obligatòries a chönberg i Adorno entre altres, el camí iniciat per Bergson amb la introducció de la temporalitat a la discussió obra la porta al paper de l’esdveniment en aquest discurs sobre la impossibilitat. Tornant a la filosofia, on el propi llenguatge filosòfic es defineix ja com a impossible, l’esdeveniment reobre l’antiga tensió entre l’escriptura i la paraula viva, veritable fonament del problema, i vèrtex de la possibilitat d’aquesta filosofia impossible.

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

Universal complex structures in written language

Quantitative linguistics has provided us with a number of empirical laws that characterise the evolution of languages and competition amongst them. In terms of language usage, one of the most influential results is Zipf’s law of word frequencies. Zipf’s law appears to be universal, and may not even be unique to human language. However, there is ongoing controversy over whether Zipf’s law is a good indicator of complexity. Here we present an alternative approach that puts Zipf’s law in the context of critical phenomena (the cornerstone of complexity in physics) and establishes the presence of a large-scale “attraction” between successive repetitions of words. Moreover, this phenomenon is scale-invariant and universal – the pattern is independent of word frequency and is observed in texts by different authors and written in different languages. There is evidence, however, that the shape of the scaling relation changes for words that play a key role in the text, implying the existence of different “universality classes” in the repetition of words. These behaviours exhibit striking parallels with complex catastrophic phenomena.

Modern cataract surgery for radiation-induced cataracts in retinoblastoma.

Background Surgery of radiation-induced cataracts in children with retinoblastoma (RB) is a challenge as early intervention is weighted against the need to delay surgery until complete tumour control is obtained. This study analyses the safety and functional results of such surgery. Methods In a retrospective, non-comparative, consecutive case series, we reviewed medical records of RB patients </=14 y of age who underwent either external beam radiotherapy or plaque treatment and were operated for radiation-induced cataract between 1985 and 2008. Results In total, 21 eyes of 20 RB patients were included and 18 out of the 21 eyes had Reese-Ellsworth stage V or ABC classification group D/E RB. Median interval between last treatment for RB and cataract surgery was 21.5 months, range 3-164 months. Phacoaspiration was performed in 13 eyes (61%), extra-capsular cataract extraction in 8 (39%) and intraocular lens implantation in 19 eyes (90%). The majority of cases, 11/21 (52%), underwent posterior capsulorhexis or capsulotomy and 6/21 (28%) an anterior vitrectomy. Postoperative visual acuity was >/=20/200 in 13 eyes and <20/200 in 5 eyes. Intraocular tumour recurrence was noted in three eyes. Mean postoperative follow up was 90 months+/-69 months. Conclusions Modern cataract surgery, including clear cornea approach, lens aspiration with posterior capsulotomy, anterior vitrectomy and IOL implantation is a safe procedure for radiation-induced cataract as long as RB is controlled. The visual prognosis is limited by initial tumour involvement of the macula and by corneal complications of radiotherapy. We recommend a minimal interval of 9 months between completion of treatment of retinoblastoma and cataract surgery.

Estimating the cost-effectiveness of modern screening mammography programmes

Context: The debate about the balance of risks and benefits of mammography screening has prompted a comprehensive review by an independent panel in the UK. However, the panel's remit did not cover the important economic dimension of breast cancer screening. Methods: The life histories of two cohort studies of 50-year-old women, who would be eligible within the National Health Service (NHS) breast screening programme (NHSBSP), were simulated over 35 years, using a life table approach. One cohort participant was offered screening at age 50 and triennially thereafter until age 70, assuming 75% attendance, while the other received no screening. Based on the findings from the panel's report, the cost-effectiveness of the NHSBSP was assessed for various scenarios of screening effect on breast cancer incidence (base case scenario: screening advances diagnosis by 5 years; 10% incidence reduction after screening stops).

CODAMAT: a modern analogue techinque for compositional data

The quantitative estimation of Sea Surface Temperatures from fossils assemblages is afundamental issue in palaeoclimatic and paleooceanographic investigations. TheModern Analogue Technique, a widely adopted method based on direct comparison offossil assemblages with modern coretop samples, was revised with the aim ofconforming it to compositional data analysis. The new CODAMAT method wasdeveloped by adopting the Aitchison metric as distance measure. Modern coretopdatasets are characterised by a large amount of zeros. The zero replacement was carriedout by adopting a Bayesian approach to the zero replacement, based on a posteriorestimation of the parameter of the multinomial distribution. The number of modernanalogues from which reconstructing the SST was determined by means of a multipleapproach by considering the Proxies correlation matrix, Standardized Residual Sum ofSquares and Mean Squared Distance. This new CODAMAT method was applied to theplanktonic foraminiferal assemblages of a core recovered in the Tyrrhenian Sea.Kew words: Modern analogues, Aitchison distance, Proxies correlation matrix,Standardized Residual Sum of Squares

Incidence of HIV-1 drug resistance among antiretroviral treatment-naive individuals starting modern therapy combinations.

BACKGROUND: Estimates of drug resistance incidence to modern first-line combination antiretroviral therapies against human immunodeficiency virus (HIV) type 1 are complicated by limited availability of genotypic drug resistance tests (GRTs) and uncertain timing of resistance emergence. METHODS: Five first-line combinations were studied (all paired with lamivudine or emtricitabine): efavirenz (EFV) plus zidovudine (AZT) (n = 524); EFV plus tenofovir (TDF) (n = 615); lopinavir (LPV) plus AZT (n = 573); LPV plus TDF (n = 301); and ritonavir-boosted atazanavir (ATZ/r) plus TDF (n = 250). Virological treatment outcomes were classified into 3 risk strata for emergence of resistance, based on whether undetectable HIV RNA levels were maintained during therapy and, if not, whether viral loads were >500 copies/mL during treatment. Probabilities for presence of resistance mutations were estimated from GRTs (n = 2876) according to risk stratum and therapy received at time of testing. On the basis of these data, events of resistance emergence were imputed for each individual and were assessed using survival analysis. Imputation was repeated 100 times, and results were summarized by median values (2.5th-97.5th percentile range). RESULTS: Six years after treatment initiation, EFV plus AZT showed the highest cumulative resistance incidence (16%) of all regimens (<11%). Confounder-adjusted Cox regression confirmed that first-line EFV plus AZT (reference) was associated with a higher median hazard for resistance emergence, compared with other treatments: EFV plus TDF (hazard ratio [HR], 0.57; range, 0.42-0.76), LPV plus AZT (HR, 0.63; range, 0.45-0.89), LPV plus TDF (HR, 0.55; range, 0.33-0.83), ATZ/r plus TDF (HR, 0.43; range, 0.17-0.83). Two-thirds of resistance events were associated with detectable HIV RNA level ≤500 copies/mL during treatment, and only one-third with virological failure (HIV RNA level, >500 copies/mL). CONCLUSIONS: The inclusion of TDF instead of AZT and ATZ/r was correlated with lower rates of resistance emergence, most likely because of improved tolerability and pharmacokinetics resulting from a once-daily dosage.

Globalization and the Symphony of the New (Post-modern) World: From Westphalia to Maastricht…passing by Washington DC

Taking on the challenge of understanding and explaining the Symphony of (today’s) New World in realistic terms (not realist), this essay aims to analyse the Post-Cold war era by devising a multi-conceptual framework that combines different theoretical contributions not yet linked in a fully explanatory way. This paper suggests two inter-related analytical contexts (or background melodies) to understand Dvorak´s "New World”. First, the socio-economic structural context that falls under the controversial category of Globalization and, second, the post-modern political structural context that is built on Robert Cooper’s threefold analysis (Pre-modern, Modern and Post-modern) of today’s world [Cooper, R: 1997, 1999]. Lastly, the closing movement (allegro con fuoco) enters the normative arena to assess American foreign policy options in the light of the theoretical framework devised in the first part of the essay.

On the origin and scope of the second language speech production disadvatage

Los hablantes bilingües tienen un acceso al léxico más lento y menos robusto que los monolingües, incluso cuando hablan en su lengua materna y dominante. Este fenómeno, comúnmente llamado “la desventaja bilingüe” también se observa en hablantes de una segunda lengua en comparación con hablantes de una primera lengua. Una causa que posiblemente contribuya a estas desventajas es el uso de control inhibitorio durante la producción del lenguaje: la inhibición de palabras coactivadas de la lengua actualmente no en uso puede prevenir intrusiones de dicha lengua, pero al mismo tiempo ralentizar la producción del lenguaje. El primer objetivo de los estudios descritos en este informe era testear esta hipótesis mediante diferentes predicciones generadas por teorías de control inhibitorio del lenguaje. Un segundo objetivo era investigar la extensión de la desventaja bilingüe dentro y fuera de la producción de palabras aisladas, así como avanzar en el conocimiento de las variables que la modulan. En lo atingente al primer objetivo, la evidencia obtenida es incompatible con un control inhibitorio global, desafiando la idea de mecanismos específicos en el hablante bilingüe utilizados para la selección léxica. Esto implica que una explicación común para el control de lenguaje y la desventaja bilingüe en el acceso al léxico es poco plausible. En cuanto al segundo objetivo, los resultados muestran que (a) la desventaja bilingüe no tiene un impacto al acceso a la memoria; (b) la desventaja bilingüe extiende a la producción del habla conectada; y (c) similitudes entre lenguas a diferentes niveles de representación así como la frecuencia de uso son factores que modulan la desventaja bilingüe.   

Catalogue of a remarkable collection of books in magnificent Modern bindings / formed by an amateur

[Vente (Livres). 1897-11-11. Londres]