Maintenance Therapy With Tumor-Treating Fields Plus Temozolomide vs Temozolomide Alone for Glioblastoma: A Randomized Clinical Trial.

IMPORTANCE: Glioblastoma is the most devastating primary malignancy of the central nervous system in adults. Most patients die within 1 to 2 years of diagnosis. Tumor-treating fields (TTFields) are a locoregionally delivered antimitotic treatment that interferes with cell division and organelle assembly. OBJECTIVE: To evaluate the efficacy and safety of TTFields used in combination with temozolomide maintenance treatment after chemoradiation therapy for patients with glioblastoma. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: After completion of chemoradiotherapy, patients with glioblastoma were randomized (2:1) to receive maintenance treatment with either TTFields plus temozolomide (n = 466) or temozolomide alone (n = 229) (median time from diagnosis to randomization, 3.8 months in both groups). The study enrolled 695 of the planned 700 patients between July 2009 and November 2014 at 83 centers in the United States, Canada, Europe, Israel, and South Korea. The trial was terminated based on the results of this planned interim analysis. INTERVENTIONS: Treatment with TTFields was delivered continuously (>18 hours/day) via 4 transducer arrays placed on the shaved scalp and connected to a portable medical device. Temozolomide (150-200 mg/m2/d) was given for 5 days of each 28-day cycle. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: The primary end point was progression-free survival in the intent-to-treat population (significance threshold of .01) with overall survival in the per-protocol population (n = 280) as a powered secondary end point (significance threshold of .006). This prespecified interim analysis was to be conducted on the first 315 patients after at least 18 months of follow-up. RESULTS: The interim analysis included 210 patients randomized to TTFields plus temozolomide and 105 randomized to temozolomide alone, and was conducted at a median follow-up of 38 months (range, 18-60 months). Median progression-free survival in the intent-to-treat population was 7.1 months (95% CI, 5.9-8.2 months) in the TTFields plus temozolomide group and 4.0 months (95% CI, 3.3-5.2 months) in the temozolomide alone group (hazard ratio [HR], 0.62 [98.7% CI, 0.43-0.89]; P = .001). Median overall survival in the per-protocol population was 20.5 months (95% CI, 16.7-25.0 months) in the TTFields plus temozolomide group (n = 196) and 15.6 months (95% CI, 13.3-19.1 months) in the temozolomide alone group (n = 84) (HR, 0.64 [99.4% CI, 0.42-0.98]; P = .004). CONCLUSIONS AND RELEVANCE: In this interim analysis of 315 patients with glioblastoma who had completed standard chemoradiation therapy, adding TTFields to maintenance temozolomide chemotherapy significantly prolonged progression-free and overall survival. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov Identifier: NCT00916409.

Effect of oral nitrate supplementation on pulmonary hemodynamics during exercise and time trial performance in normoxia and hypoxia: a randomized controlled trial.

BACKGROUND: Hypoxia-induced pulmonary vasoconstriction increases pulmonary arterial pressure (PAP) and may impede right heart function and exercise performance. This study examined the effects of oral nitrate supplementation on right heart function and performance during exercise in normoxia and hypoxia. We tested the hypothesis that nitrate supplementation would attenuate the increase in PAP at rest and during exercise in hypoxia, thereby improving exercise performance. METHODS: Twelve trained male cyclists [age: 31 ± 7 year (mean ± SD)] performed 15 km time-trial cycling (TT) and steady-state submaximal cycling (50, 100, and 150 W) in normoxia and hypoxia (11% inspired O2) following 3-day oral supplementation with either placebo or sodium nitrate (0.1 mmol/kg/day). We measured TT time-to-completion, muscle tissue oxygenation during TT and systolic right ventricle to right atrium pressure gradient (RV-RA gradient: index of PAP) during steady state cycling. RESULTS: During steady state exercise, hypoxia elevated RV-RA gradient (p > 0.05), while oral nitrate supplementation did not alter RV-RA gradient (p > 0.05). During 15 km TT, hypoxia lowered muscle tissue oxygenation (p < 0.05). Nitrate supplementation further decreased muscle tissue oxygenation during 15 km TT in hypoxia (p < 0.05). Hypoxia impaired time-to-completion during TT (p < 0.05), while no improvements were observed with nitrate supplementation in normoxia or hypoxia (p > 0.05). CONCLUSION: Our findings indicate that oral nitrate supplementation does not attenuate acute hypoxic pulmonary vasoconstriction nor improve performance during time trial cycling in normoxia and hypoxia.

Mieux comprendre le syndrome douloureux fémoro-patellaire... pour mieux le traiter [Patellofemoral pain syndrome: understand better in order to treat better].

Le syndrome douloureux fémoro-patellaire (SDFP) est l'une des causes les plus fréquentes de douleur antérieure du genou chez l'adolescent et l'adulte. De par son étiologie complexe, multifactorielle et encore mal comprise, sa prise en charge est un important challenge pour le praticien. Le diagnostic se fait principalement sur l'anamnèse et l'examen clinique du genou mais aussi de l'ensemble du membre inférieur, pouvant parfois nécessiter la réalisation d'une imagerie. Le traitement est dans la grande majorité des cas conservateur, principalement axé sur la rééducation avec de la physiothérapie ciblée et personnalisée. Le traitement chirurgical est réservé aux cas présentant une anomalie structurelle causale. Patellofemoral pain syndrome (PFPS) is one of the most frequent cause of anterior knee pain in adolescents and adults. Due to its complex etiology, which is multifactorial and still poorly understood, its management is a major challenge for the practitioner. The diagnosis is made primarily on the history and clinical examination of the knee, but also of the entire lower limb, which may sometimes require the completion of imaging. The treatment is mostly conservative, focussing on rehabilitation with targeted and personalized therapy. Surgical treatment is reserved for cases with a causal structural lesion.

Voimalaitoksen BoP-järjestelmien prosessikaavioiden ja -kuvausten suunnitteluohjeistus

Tässä työssä luodaan voimalaitoksen BoP- järjestelmien prosessikaavioiden- ja kuvausten suunnitteluohjeistus Sweco Industy Oy:n energia-yksikölle. BoP- järjestelmiin lukeutuvat tässä kaikki oleellisimmat voimalaitoksen apujärjestelmät kuten esimerkiksi suljettu jäähdytysvesipiiri. Tämä työ on tehty erään Keski-Euroopan alueella sijaitsevan voimalaitosprojektin yhteydessä ja tämä ohjeistus toimii pohjatietona myöhemmin tehtäville täydennyksille. Työn alkuosassa esitellään käytössä oleva piirto-ohjelma sekä sovellettava standardi KKS ja sen käyttö. Käytetyt kaaviotyypit ja niiden sisältö käydään pääpiirteissään läpi. Pääpaino työssä on PI-kaavioiden suunnittelemisen ja piirtämisen ohjeistaminen ja yhdenmukaistaminen. Piirtämiseen ja kaavioiden esittämiseen on kerätty olemassa olevaa tietoa eri suunnittelijoilta joiden avulla on valittu käyttöön tuleva esitystapa. Työn aikana ilmeni ongelmia prosessikaavioiden piirto-ohjelman kanssa. Piirto-ohjelmana käytetty Comos on vielä kehitysvaiheessa ja sen tietokannan ja toiminnan muokkaaminen yhtiön tarpeita vastaavaksi tulee viemään vielä aikaa. Tämä onkin tulevaisuutta ajatellen tärkein kehityskohde.

Prospective evaluation of circulating VEGF in patients with advanced non-small cell lung cancer treated with bevacizumab, pemetrexed and cisplatin in the trial SAKK19/09.

Aim: Bevacizumab is a monoclonal antibody directed against the vascular endothelial growth factor (VEGF). The previous phase II trial ABIGAIL (Reck, 2010) suggested circulating VEGF as a prognostic, but not predictive, biomarker for patients (pts) with non-small cell lung cancer (NSCLC) treated with bevacizumab. We prospectively measured VEGF in the multicenter phase II trial SAKK19/09 (NCT01116219). Methods: SAKK19/09 enrolled 77 evaluable patients (pts) with previously untreated, advanced nonsquamous NSCLC and EGFR wild type. Pts received 4 cycles of cisplatin 75mg/m2 (or carboplatin AUC5), pemetrexed 500mg/m2 and bevacizumab 7.5mg/kg, followed by maintenance therapy with pemetrexed and bevacizumab until progression by RECIST1.1. Follow-up CT scans were performed every 6 weeks until week 54 and every 12 weeks thereafter. Baseline EDTA blood samples were sent by same-day courier to the central laboratory for centrifugation, aliquoting, and freezing. Upon completion of enrollment, aliquots were thawed, and VEGF quantification was performed centrally using Luminex® Performance Assay Human Base Kit A (R&D Systems, Abingdon, UK). The mean value was used to stratify pts into two groups (low versus high VEGF). Best response rate assessed by RECIST1.1 (CR + PR versus SD + PD). Results: Clinical results of the SAKK19/09 trial were reported previously (Gautschi, 2013). Baseline plasma VEGF was detectable in 71 of 77 (92%) evaluable patients treated with chemotherapy and bevacizumab. The mean value was 74.9 pg/ml, the median 47.5 pg/ml, and the range 3.55 to 310 pg/ml. Using the mean as a predefined cutoff value, 50 patients had low VEGF levels and 21 patients had high VEGF levels. High VEGF was significantly associated with shorter PFS (4.1 vs 8.3 months, HR = 2.56; 95%CI: 1.43- 4.57; p = 0.0015) and OS (8.7 vs 17.5 months, HR = 2.67; 95% CI: 1.37-5.20; p = 0.0041), but not with best response rate ( p = 0.2256). Conclusions: Consistent with the ABIGAIL trial, circulating VEGF was prognostic, but not predictive for response, in the current trial. Further work is ongoing to identify potentially predictive biomarkers for bevacizumab, using comprehensive proteomic analyses. Disclosure: S.I. Rothschild: I received honoraria for the participation in advisory boards from Eli Lilly and Roche and for presentations at scientific symposiums sponsored by Roche; O. Gautschi: Honoraria for advisory boards of Eli Lilly and Roche; R. Cathomas: Advisory board member: Eli Lilly. All other authors have declared no conflicts of interest.

Implementació d’un sistema SCADA a la cèl·lula de fabricació flexible MPS+2000C

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic disposa d’una cèl·lula de fabricació flexible del fabricant Festo, que simula un procés d’emmagatzematge automàtic, aquesta cèl·lula esta composta per quatre estacions de muntatge diferenciades i independents, l’estació palets, l’estació plaques, l’estació magatzem intermedi i l’estació transport. Cada una d’aquestes estacions està formada per sensors i actuadors elèctrics i pneumàtics del fabricant Festo que van connectats a un PLC SIEMENS S7-300.Els quatre PLC’s (un per cada estació) estan connectats entre ells mitjançant el bus de comunicacions industrials Profibus. L’objectiu d’aquest treball consisteix en l’adaptació de la programació dels PLC’s i la realització d’un SCADA per tal de controlar el funcionament del conjunt de la cèl·lula de fabricació a través del software Vijeo Citect, d’aquesta manera es coneixerà el funcionament de la cèl·lula i permetrà treure’n rendiment per la docència. Aquest projecte ha estat realitzat en quatre fases principals. 1. Estudi i coneixement de les estacions, en aquesta fase s’han estudiat els manuals de funcionament de les estacions i s’han interpretat els codis de programació dels seus PLCs, amb l’objectiu de conèixer bé el programa per tal de interaccionar-hi més endavant amb el sistema SCADA 2. Disseny i programació del sistema SCADA, en aquesta fase s’ha realitzat tot el disseny gràfic de les pantalles de la interfície SCADA així com la programació dels objectes, la connexió amb els PLCs i la base de dades. 3. Posada en marxa del sistema complert, quan es coneixia abastament el funcionament de les estacions i el sistema SCADA estava completat s’ha fet la posada en marxa del conjunt i s’ha comprovat el correcte funcionament i interacció dels sistemes. 4. Realització de la memòria del projecte, en aquesta ultima fase s’ha realitzat la memòria del projecte on s’expliquen les característiques i funcionament de totes les estacions i del sistema SCADA. La conclusió més rellevant obtinguda en aquest treball, és la clara visualització de la potència i simplicitat que han aportat els sistemes SCADA al món de l’automatització, anys enrere per la supervisió de l’estat d’un sistema automatitzat era necessari disposar d’un gran espai amb grans panells de control formats per una gran quantitat de pilots lluminosos, potenciòmetres, interruptors, polsadors, displays i sobretot un voluminós i complexa cablejat, gràcies als sistemes SCADA avui en dia tot això pot quedar reduït a un PC o terminal tàctil, amb pantalles gràfiques clares i una gran quantitat d’opcions de supervisió control i configuració del sistema automatitzat.

Anàlisi de la gestió de fons d’inversió de renda variable en el període 2009-2013

La crisi financera que es va originar l’any 2007 va tenir uns efectes devastadors a tots els àmbits de l’economia. El mercat hipotecari es va desplomar i l’accés al crèdit es va restringir a la majoria de la població. Els efectes que va tenir la crisi sobre aquests mercats han estat analitzats i estudiats repetidament en diverses assignatures. Però el que es vol observar amb la realització d’aquest treball són els efectes que va provocar la crisi econòmica sobre un altre àmbit del mercat financer, el mercat de fons d’estalvi i més concretament, en el de fons d’inversió. Aquest treball vol analitzar si els mercats espanyol i europeu de fons d’inversió ha patit els efectes de la crisi econòmica i si ha estat així, en quin grau s’han vist afectats. Aquests mercats venen regits per experts professionals en la matèria i la rendibilitat d’aquests actius vindrà determinada per la gestió que aquests facin. Per poder mesurar si la seva gestió aconsegueix millorar els resultats que podríem obtenir invertint en el mercat, utilitzarem uns índexs financers anomenats mesures de performance. Dins el ventall disponible de fons d’inversió, ens centrarem en el mercat de renda variable ja que és el que presenta major variabilitat i està més sotmès a possibles canvis en el mercat. En concret s’analitzaran els resultats de la gestió del mercat de fons d’inversió de renda variable durant els anys posteriors a la crisi fins a l’actualitat tant al mercat espanyol com al mercat europeu per diferents categories de fons.

Presence of Leishmania RNA Virus 1 in Leishmania guyanensis Increases the Risk of First-Line Treatment Failure and Symptomatic Relapse.

Treatment failure and symptomatic relapse are major concerns in American tegumentary leishmaniasis (TL). Such complications are seen frequently in Leishmania guyanensis infections, in which patients respond variously to first-line antileishmanials and are more prone to develop chronic cutaneous leishmaniasis. The factors underlying this pathology, however, are unknown. Recently, we reported that a double-stranded RNA virus, Leishmania RNA virus 1 (LRV1), nested within L. guyanensis parasites is able to exacerbate experimental murine leishmaniasis by inducing a hyperinflammatory response. This report investigates the prevalence of LRV1 in human L. guyanensis infection and its effect on treatment efficacy, as well as its correlation to symptomatic relapses after the completion of first-line treatment. In our cohort of 75 patients with a diagnosis of primary localized American TL, the prevalence of LRV1-positive L. guyanensis infection was elevated to 58%. All patients infected with LRV1-negative L. guyanensis were cured after 1 dose (22 of 31 [71%]) or 2 doses (31 of 31 [100%]) of pentamidine. In contrast, 12 of 44 LRV1-positive patients (27%) presented with persistent infection and symptomatic relapse that required extended therapy and the use of second-line drugs. Finally, LRV1 presence was associated with a significant increase in levels of intra-lesional inflammatory markers. In conclusion, LRV1 status in L. guyanensis infection is significantly predictive (P = .0009) of first-line treatment failure and symptomatic relapse and has the potential to guide therapeutic choices in American TL.

Particle detector link system modifications in RE1/1 sector

The large hadron collider constructed at the European organization for nuclear research, CERN, is the world’s largest single measuring instrument ever built, and also currently the most powerful particle accelerator that exists. The large hadron collider includes six different experiment stations, one of which is called the compact muon solenoid, or the CMS. The main purpose of the CMS is to track and study residue particles from proton-proton collisions. The primary detectors utilized in the CMS are resistive plate chambers (RPCs). To obtain data from these detectors, a link system has been designed. The main idea of the link system is to receive data from the detector front-end electronics in parallel form, and to transmit it onwards in serial form, via an optical fiber. The system is mostly ready and in place. However, a problem has occurred with innermost RPC detectors, located in sector labeled RE1/1; transmission lines for parallel data suffer from signal integrity issues over long distances. As a solution to this, a new version of the link system has been devised, a one that fits in smaller space and can be located within the CMS, closer to the detectors. This RE1/1 link system has been so far completed only partially, with just the mechanical design and casing being done. In this thesis, link system electronics for RE1/1 sector has been designed, by modifying the existing link system concept to better meet the requirements of the RE1/1 sector. In addition to completion of the prototype of the RE1/1 link system electronics, some testing for the system has also been done, to ensure functionality of the design.

Clinically occult metastases in patients with cutaneous melanoma. Detection with sentinel lymph node biopsy and whole body positron emission tomography

Objective: The aim of this study was to investigate the use of sentinel lymph node biopsy (SLNB) and whole body positron emission tomography (PET), with emphasis on surgical treatment and prognosis, in the detection of clinically occult metastases in patients with clinically localized cutaneous melanoma. Patients and methods: The study population consisted of 1255 patients with clinical stage I–II cutaneous melanoma, operated at Turku University Hospital between 1983 and 2007. 334 patients underwent SLNB and they were compared to 921 retrospective patients. A subgroup of 30 symptom-free patients with high risk melanoma underwent prospectively whole body PET 6–24 months postoperatively. Results: Overall, the disease-specific survival rate was 84.4 % at five years. Sex, Breslow thickness, age and nodal status were independent prognostic factors for survival. SLNB revealed occult nodal metastases in 17 % of the patients. There was no significant difference in disease-specific overall survival between SLNB patients and controls, but the nodal disease-free time was significantly longer suggesting better local control after SLNB and subsequent completion lymph node dissection. The followup time was different between the study cohorts and initial surgery was performed during different time periods. SLNB detected micrometastases in seven of 155 patients (4.5 %) with thin T1 primary melanoma and in four of 25 patients (16 %) with head and neck melanoma. In six of 30 asymptomatic patients with high risk melanoma (20 %), whole body PET detected occult distant metastases. Conclusion: Both SLNB and whole body PET were reliable methods to detect clinically occult metastases in patients with cutaneous melanoma. This upstaging altered the treatment in each case.

Ohjelmakauden 1995 - 1999 yritystukien vaikuttavuus Etelä-Karjalassa

TE-keskusten toimenkuvaan ei ole kuulunut systemaattisesti selvittää hankkeen päätyttyä tuen vaikutuksia. Vaikuttavuusarviointi on ollut lähinnä hankkeen aloitusajankohdan tietojen keräämistä yrityksiltä. Ensimmäisen ohjelmakauden 1995 - 1999 yritystukien vaikuttavuutta ei ole tutkittu Etelä-Karjalassa jälkikäteisarvioinnilla. Tutkimus selvitti, mitä yhteiskunnallisia ja yrityskohtaisia vaikutuksia TE-keskuksen yritystuilla on ollut 3-5 vuoden jälkeen viimeisestä tukirahan maksatuksesta. Vaikuttavuutta mitattiin laaditulla kyselylomakkeella. Lisäksi tutkimustuloksia verrattiin TE-keskuksen etukäteisarviointituloksiin tukien vaikutuksista. Tutkimustulokset painottuvat eri vaikuttavuustekijöihin kuin TE-keskuksen tuloksissa. Kysely osoitti suurimmiksi tukien vaikutuksiksi yrityksen kilpailukyvyn muutoksen, muun rahoituksen helpomman saannin ja hankkeen nopeamman toteuttamisen. Muut merkittävimmät vaikutukset olivat yritysten tuotteiden ja palveluiden laadun sekä teknologiatason parantaminen ja tuotantomenetelmien kehittäminen. Yritystuilla on myös muita vaikutuksia, mutta ne jäävät alueella pieniksi. Vuoden 2003 lopussa yritystukea saaneista 366 yrityksestä vain 49 % oli toiminnassa olevaa ja 51 % todennäköisesti toimintansa lopettanutta. Tuilla luotiin vain 184 uutta työpaikkaa Etelä-Karjalaan. Keskimäärin syntyi yksi uusi työpaikka yritystä kohden, joka maksoi 38 200 euroa. Tehty arviointi osoittaa tukien vaikuttavuuden jäävän pienemmäksi kuin TE-keskuksen etukäteisarvioinnissa.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

Individual differences in control of language interference in late bilinguals are mainly related to general executive abilities

Background: Recent research based on comparisons between bilinguals and monolinguals postulates that bilingualism enhances cognitive control functions, because the parallel activation of languages necessitates control of interference. In a novel approach we investigated two groups of bilinguals, distinguished by their susceptibility to cross-language interference, asking whether bilinguals with strong language control abilities ('non-switchers") have an advantage in executive functions (inhibition of irrelevant information, problem solving, planning efficiency, generative fluency and self-monitoring) compared to those bilinguals showing weaker language control abilities ('switchers"). Methods: 29 late bilinguals (21 women) were evaluated using various cognitive control neuropsychological tests [e.g., Tower of Hanoi, Ruff Figural Fluency Task, Divided Attention, Go/noGo] tapping executive functions as well as four subtests of the Wechsler Adult Intelligence Scale. The analysis involved t-tests (two independent samples). Non-switchers (n = 16) were distinguished from switchers (n = 13) by their performance observed in a bilingual picture-naming task. Results: The non-switcher group demonstrated a better performance on the Tower of Hanoi and Ruff Figural Fluency task, faster reaction time in a Go/noGo and Divided Attention task, and produced significantly fewer errors in the Tower of Hanoi, Go/noGo, and Divided Attention tasks when compared to the switchers. Non-switchers performed significantly better on two verbal subtests of the Wechsler Adult Intelligence Scale (Information and Similarity), but not on the Performance subtests (Picture Completion, Block Design). Conclusions: The present results suggest that bilinguals with stronger language control have indeed a cognitive advantage in the administered tests involving executive functions, in particular inhibition, self-monitoring, problem solving, and generative fluency, and in two of the intelligence tests. What remains unclear is the direction of the relationship between executive functions and language control abilities.

Automatització de l’estació FESTO MPS2000C

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic disposa d’una cèl·lula de fabricació didàctica de la marca FESTO que simula un procés d’assemblatge d’una comanda. Aquesta cèl·lula esta composta per quatre estacions diferenciades que poden treballar de forma independent o de forma conjunta, l’estació palets, l’estació plaques, l’estació cinta i l’estació magatzem. Cada estació és un conjunt de sensors i actuadors controlats per mitjà d’un PLC, aquests estan interconnectats a través d’un bus industrial. L’objectiu d’aquest treball consisteix en realitzar la substitució dels PLC’s, decidir el funcionament que han de tenir les estacions, instal·lar una pantalla tàctil pel control del procés i realitzar la programació de tots els elements. Aquest projecte ha estat realitzat en cinc fases principals: 1. Estudi i coneixement de les estacions, en aquesta fase s’ha estudiat els diferents sensors i actuadors que les conformen, així com el funcionament d’aquestes amb el programa i PLC’s antics. 2. Instal·lació i cablejat dels nous PLC’s i de la pantalla tàctil. 3. Estudi sobre el nou funcionament que han de seguir les estacions. 4. Programació dels nous dispositius seguint el funcionament acordat. 5. Posada en marxa del sistema i realització de proves. 6. Realització de la memòria del projecte, on s’expliquen les característiques i el funcionament de totes les estacions i de la pantalla tàctil. La conclusió que s’ha extret d’aquest treball és que l’automatització d’un procés de fabricació tot i que suposa un esforç inicial a nivell de recursos, un cop realitzada la instal·lació suposa una millora de l’eficiència del sistema. És per això que la indústria cada cop més tendeix a automatitzar els seus processos, no només per millorar la competitivitat, sinó també per realitzar tasques que les persones no poden executar de forma eficient o segura.