Habitatges C/Pallars

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI: Es tracta d'un edifici lineal de 15 x 53,75 metres amb una alçària de Planta Baixa+13 Plantes Pis. Donada la repercussió visual que té l'edifici des de la Diagonal, es planteja el tester-mitgera com una de les façanes més importants.L'estructura de formigó es planteja amb una retícula de 8x5 metres. La façana dels panys cecs es realitza mitjançant panells de formigó prefabricat. La retícula de macro-marcs de la façana de les unitats residencials s'ha previst de formigó vist i lligada als pilars de façana i al cantell dels forjats.La planta baixa s'ha projectat com un sòcol de panys de vidre dins de les pantalles de formigó. Donada la seva gran alçada, s'ha pensat en un entramat de perfils d'alumini que crean un element de control solar.

Torre Diagonal 682 : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Renovació integral d’un edifici existent conservant solament la seva estructura, per a la seva adequació als requeriments i prestacions propis dels actuals edificis d’oficines.Data Projecte: 1998Data Obra: 1999Emplaçament: Avgda. Diagonal 682 BarcelonaS. Construïda: 12.000 m2.Pressupost: 6.200.000 €

Torre Diagonal 682 : IV Edición de los Premios Veteco-Asefa Ave

Renovació integral d’un edifici existent conservant solament la seva estructura, per a la seva adequació als requeriments i prestacions propis dels actuals edificis d’oficines.

Les antefixes romanes de la Granja Mitjana (Poblet, Tarragona)

Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la Granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.

El món romà a Alcanar i al Montsià. Un exemple de poblament rural a l’antic ager dertosanus

L’estudi dels materials ceràmics trobats als jaciments romans del Cementeri (Alcanar) i la Torreta (Ulldecona) ens permet emmarcar-ho en l’àmbit comarcal i efectuar una aproximació al desenvolupament de la romanització a la comarca del Montsià i a les terres veïnes del Baix Maestrat.

Las “nuevas guerras” del siglo XXI. Tendencias de la conflictividad armada contemporánea

El paper analiza los cambios y las continuidades en los conflictos armados de alta intensidad, las guerras, en el siglo XXI, también llamadas “nuevas guerras”. Se propone un patrón de análisis en torno a diez variables: el número de conflictos, el nivel de intensidad, las víctimas que producen, el contexto espacial en que se desarrollan, las causas que los ocasionan y los objetivos que persiguen las partes, las tácticas e instrumentos de combate utilizados, la economía de los conflictos, las pautas regionales y la relación entre conflictividad armada de alta intensidad y seguridad. Se defiende que las trasformaciones experimentadas en la pauta de conflictividad armada no han conducido a un mundo más seguro sino que, al contrario, han exacerbado la dificultad de gestión de los conflictos debido a la mayor complejidad de los mismos, tanto por la multicausalidad de las incompatibilidades y el carácter estructural de muchas de ellas, como por el mayor número de actores y sobre todo por su diversidad, vinculado al hecho de que las normas e instituciones tradicionales de gestión de conflictos están pensadas para un tipo de conflictividad –la interestatal– en clara regresión, mientras que seguimos sin disponer de instrumentos normativos vinculantes adaptados a las nuevas necesidades, y los que existen no son aceptados por todos los Estados ni siquiera por todas las grandes potencias del sistema interestatal.

De què vas, tio?

My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.

Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII

El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plàstiques més interessants de la producción catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicació al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Així, centrarem la nostra ponéncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest període.

Antipsychotic polypharmacy in a regional health service: a population-based study

Background To analyse the extent and profile of outpatient regular dispensation of antipsychotics, both in combination and monotherapy, in the Barcelona Health Region (Spain), focusing on the use of clozapine and long-acting injections (LAI). Methods Antipsychotic drugs dispensed for people older than 18 and processed by the Catalan Health Service during 2007 were retrospectively reviewed. First and second generation antipsychotic drugs (FGA and SGA) from the Anatomical Therapeutic Chemical classification (ATC) code N05A (except lithium) were included. A patient selection algorithm was designed to identify prescriptions regularly dispensed. Variables included were age, gender, antipsychotic type, route of administration and number of packages dispensed. Results A total of 117,811 patients were given any antipsychotic, of whom 71,004 regularly received such drugs. Among the latter, 9,855 (13.9%) corresponded to an antipsychotic combination, 47,386 (66.7%) to monotherapy and 13,763 (19.4%) to unspecified combinations. Of the patients given antipsychotics in association, 58% were men. Olanzapine (37.1%) and oral risperidone (36.4%) were the most common dispensations. Analysis of the patients dispensed two antipsychotics (57.8%) revealed 198 different combinations, the most frequent being the association of FGA and SGA (62.0%). Clozapine was dispensed to 2.3% of patients. Of those who were receiving antipsychotics in combination, 6.6% were given clozapine, being clozapine plus amisulpride the most frequent association (22.8%). A total of 3.800 patients (5.4%) were given LAI antipsychotics, and 2.662 of these (70.1%) were in combination. Risperidone was the most widely used LAI. Conclusions The scant evidence available regarding the efficacy of combining different antipsychotics contrasts with the high number and variety of combinations prescribed to outpatients, as well as with the limited use of clozapine. Background To analyse the extent and profile of outpatient regular dispensation of antipsychotics, both in combination and monotherapy, in the Barcelona Health Region (Spain), focusing on the use of clozapine and long-acting injections (LAI). Methods Antipsychotic drugs dispensed for people older than 18 and processed by the Catalan Health Service during 2007 were retrospectively reviewed. First and second generation antipsychotic drugs (FGA and SGA) from the Anatomical Therapeutic Chemical classification (ATC) code N05A (except lithium) were included. A patient selection algorithm was designed to identify prescriptions regularly dispensed. Variables included were age, gender, antipsychotic type, route of administration and number of packages dispensed. Results A total of 117,811 patients were given any antipsychotic, of whom 71,004 regularly received such drugs. Among the latter, 9,855 (13.9%) corresponded to an antipsychotic combination, 47,386 (66.7%) to monotherapy and 13,763 (19.4%) to unspecified combinations. Of the patients given antipsychotics in association, 58% were men. Olanzapine (37.1%) and oral risperidone (36.4%) were the most common dispensations. Analysis of the patients dispensed two antipsychotics (57.8%) revealed 198 different combinations, the most frequent being the association of FGA and SGA (62.0%). Clozapine was dispensed to 2.3% of patients. Of those who were receiving antipsychotics in combination, 6.6% were given clozapine, being clozapine plus amisulpride the most frequent association (22.8%). A total of 3.800 patients (5.4%) were given LAI antipsychotics, and 2.662 of these (70.1%) were in combination. Risperidone was the most widely used LAI. Conclusions The scant evidence available regarding the efficacy of combining different antipsychotics contrasts with the high number and variety of combinations prescribed to outpatients, as well as with the limited use of clozapine.

The late roman pottery imports in the East of Hispania Tarraconensis

Recent studies provided new data about late Roman imports (ARS, amphorae, lamps) in the coast of Hispania Tarraconensis. Concerning urban contexts (the ancient towns of Barcino, Tarraco and others) and rural settlements, the data allow us to identify the imports and the economic trends of the region from the 4th to the late 6th /early 7th centuries. We hope this paper to be an interpretative work of synthesis about the economic relationship between town and country in Catalonia and Northern Comunidad Valenciana in the Late Antiquity.

La naturalesa de l'enllaç químic. Contribucions de Linus Pauling

Aquest treball comença amb un breu repàs de l'evolució històrica del concepte d'enllaç químic, seguit d'una introducció als dos models que, en el marc de la mecànica quàntica, es fan servir actualment per explicar aquell concepte (orbitals moleculars i enllaç-valència). Després d'aquesta introducció, es presenten les principals aportacions fetes per Linus Pauling en relació amb l'enllac, la major part de les quals s'enquadren en el context enllaç-valència. El treball de Heitler i London, considerat com l'inici del model enllaç-valència, posa de manifest que, quan els electrons que formen l'enllaç tenen els seus spins antiparal•lels, se situen preferentment entre els nuclis i poden llavors atreure'ls amb intensitat sufficient per vèncer la repulsió internuclear. En paraules de Pauling, la força química és una força d'origen electrostàtic, que pot ser atractiva o repulsiva depenent de l'orientació relativa dels spins electronics. El treball de Pauling relacionat amb la comprensió de l'enllaç és molt ampli. Una de les claus per entendre el seu èxit es deu a la concurrència de dos factors: la seva condició de químic, d'una Banda, i, de l'altra, el seu coneixement de la mecànica quàntica quan tot just s'estava desenvolupant en un restringit cercle de físics teòrics. Aquesta formació li permeté entroncar els conceptes quàntics amb el model de Lewis, ben conegut per la resta de químics. Destaquem l'especial rellevància de les publications dels anys trenta, les quals inclouen les contribucions més importants en relació amb la naturalesa de l'enllaç. Una d'aquestes és el concepte d'hibridació, el qual, malgrat el seu actual desprestigi per part de molts químics quàntics, ha tingut una importància històrica cabdal, en permetre racionalitzar l'estructura de la major part de les molècules i, en particular, dels complexos dels metalls de transició. Una altra contribució rellevant es el concepte de ressonància, desenvolupat per explicar l'estructura de les molècules que, com el benzè, no es poden representar amb una sola estructura de Lewis. Una aplicació menys coneguda d'aquest concepte fou el model introduït per Pawling per explicar les especials propietats dels metalls. El treball conclou amb una breu incursió en les actuals perspectives del mètode enllaç-valència. En els últims anys, aquest mètode ha recuperat interès gràcies als seus avantatges de cara a la interpretació dels resultats de sofisticats càlculs mecanoquàntics utilitzant les idees intuïtives que, de manera quasi constant, fan servir els químics en els seus raonaments. Aquest és, de fet, el punt clau que Pauling ha defensat al llarg de la seva carrera científica i que, malgrat el seu indiscutible interès, queda, de vegades, relegat a un segon terme a causa d'una excessiva preocupació per la precisió dels càlculs.

La Gestió per processos en el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH)

El treball es centra en la milloria dels processos del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) de la Diputació de Barcelona. A partir del cas concret, s’intenta definir una sèrie d’eines que es puguin considerar vàlides per a la creació d’un dispositiu genèric de resolució de problemes procedimentals d’un servei públic. La recerca es basa en l’estudi de cas: la teoria de la Gestió per Processos s’integra amb l’experiència de treball en la Diputació de Barcelona realitzada durant la pràctica del màster.