Adecuación de las solicitudes de densitometría ósea utilizando la herramienta FRAX en población femenina española.

Objectiu :aplicar la taula FRAX i els dintells de la National Osteoporosis Guideline Group (NOGG) a les sol·licituds de densitometria en el nostre medi. Mètode:Estudi observacional, transversal . 1.650 dones (50-90 anys) sense tractament per a la osteoporosi. Es va fer la densitometria òssia central, se va calcular el risc de fractura als 10 anys (FRAX) i es va estratificar (criteris de la NOGG : risc alt, entremig o baix). Resultats:Risc alt:64 casos [3,9 %, IC 95%: 3,0 %– 4,9%] , baix 1329 [80,5 %, IC 95%: 78,6 %– 82,4%]. Requereixen densitometria el 25,2%. Conclusió. Utilitzar la taula FRAX aplicant els dintells de les guies NOGG reduiria les densitometries necessàries.

Característiques dels pacients inclosos als assaigs clínics amb fàrmacs inhibidors del sistema renina-angiotensina : Revisió sistemàtica

Objectiu: Descriure les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients inclosos als assaigs clínics que avaluen l’eficàcia dels fàrmacs inhibidors del sistema renina-angiotensina (ISRA). Metodologia: Revisió sistemàtica dels assaigs clínics que avaluen l’eficàcia dels ISRA, a partir de la base de dades bibliogràfica Cochrane Plus. A partir dels 143 articles identificats, es van recollir els criteris de selecció i les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients tractats amb ISRA. Resultats: El criteri d’inclusió més freqüent dels pacients va ser la hipertensió arterial (111 assaigs) i el d’exclusió l’alteració de la funció renal (68 assaigs). Dels 64.038 pacients inclosos, 38.106 van rebre tractament amb ISRA. Les dades disponibles dels pacients tractats amb ISRA van ser: edat (68,5%), sexe (88,7%), pes (16,2%), pressió arterial sistòlica i diastòlica (67,7%), creatinina (22,8%). L’edat (SD) mitjana dels pacients va ser de 53,1 (7) anys, el 38,1% van ser dones i la concentració de creatinina (SD) mitjana dels pacients va ser d’1,2 (0,3) mg/dl. Conclusió: Hi ha poca informació sobre les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients en les publicacions dels assaigs clínics que avaluen l’eficàcia dels ISRA. Els pacients inclosos tenen una edat mitjana d’uns 50 anys, la majoria són homes i tenen una funció renal conservada.

Hepatitis autoimnune. Diagnòstic, característiques clíniques i resposta al tractament

La hepatitis autoimmune (HAI) és una patologia inflamatòria crónica hepàtica, progressiva i d’origen desconegut d’àmplia variabilitat clínica. S’estudiaren 40 casos (edad mitjana 50.8 anys, 82,5% dones). Al nostre medi la majoria de casos d’HAI són de tipus 1, el 40% debuten en forma d’hepatitis aguda i tenen una malaltia autoimmune associada. El 60% van rebre incialment monoteràpia amb corticoides i el 32,5% associats a azatioprina. Al 94% s’aconsegueix la remissió independentment de la pauta terapèutica i és més freqüent si l’AST està augmentada.

Seguiment d'una cohort d'embarassades exposades a fàrmacs

Objectiu: Analitzar el resultat de la gestació en embarassades exposades a fàrmacs. Mètodes: Estudi descriptiu i retrospectiu sobre embarassades exposades a fàrmacs, motiu de consulta sobre risc de teratogènia a Farmacologia Clínica de l’HUGTiP, anys 2006-2010. Resultats: S’inclogué 33 gestants; els resultats de gestació són: 7 avortaments i 27 nounats vius (16 sans, 5 amb baix pes i prematurs, 3 prematurs, 2 presentaven baix pes, 2 amb retard del creixement intrauterí i altres alteracions i 1 presentava malformacions). S’ha trobat relació estadísticament significativa entre rebre un fàrmac de recent comercialització i prematuritat i baix pes en néixer. Conclusió: L’exposició a fàrmacs de recent comercialització en la gestació s’associa a risc de prematuritat i baix pes en néixer.

Tromboembolismo Pulmonar: diferencias entre pacientes ancianos y no ancianos.

El nostre objectiu va ser analitzar les característiques dels pacients ingressats per tromboembolisme pulmonar (TEP) en el nostre Servei des de 1998 fins 2006 i identificar les diferències entre pacients ancians i no ancians. Realitzarem un estudi retrospectiu, incloerem 283 pacients i distingirem 2 grups: A (&70 anys) i B (≥ 70 anys). El grup A constava de 89 pacients (50,6% dones) i el grup B de 194 (69,1% dones) amb més proporció de dones en el B. Els factors de risc van ser similars en ambdós grups excepte l´antecedent de malaltia tromboembòlica prèvia (major al A). Clínicament, en pacients ancians va ser menys freqüent el dolor toràcic i l'expectoració hemoptoica. En el grup B, hi va haver un major nombre de pacients amb insuficiència respiratòria. La Rx de tòrax va ser patològica en el 70% en ambdós grups. La resta de proves diagnòstiques i la mortalitat van ser similars en ambdós grups.

Estudio de los pacientes con diagnóstico de bronquiectasias, que siguen control en el servicio de neumología del Hospital Son Llátzer. Palma de Mallorca

L'objectiu de l'estudi ha estat conèixer l'etiologia,característiques clíniques, tractament i evolució dels pacients diagnosticats de bronquiectàsies i controlats en el Servei de Pneumologia de l'H Llàtzer. Des de gener 2003 fins juny 2009 s'identifiquen 48 pacients, amb edat mitjana de 60 a. i predomini de dones. L'etiologia més freqüent va ser la post-infecciosa i P. aeruginosa el germen més habitual. El patró ventilatori dominant va ser el obstructiu. Després de 45 mesos de seguiment no es va apreciar deteriorament de la funció pulmonar, probablement relacionat amb el tractament antibiòtic i antiinflamatori en la colonització / infecció bronquial crònica. Paraules clau: bronquiectàsies, Pseudomona aeruginosa, Tomografia computada (TC) de tòrax.

Immigration and the school system

Immigration is an important problem in many societies, and it has wide-ranging effects on the educational systems of host countries. There is a now a large empirical literature, but very little theoretical work on this topic. We introduce a model of family immigration in a framework where school quality and student outcomes are determined endogenously. This allows us to explain the selection of immigrants in terms of parental motivation and the policies which favor a positive selection. Also, we can study the effect of immigration on the school system and how school quality may self-reinforce immigrants' and natives' choices.

Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager (segles II aC-III/IV dC)

L’objectiu d’aquest projecte ha estat identificar i analitzar els rituals funeraris a celebrats als suburbis de Tàrraco i el seu territorium. Per tal d’assolir-lo hem revisat col•leccions de museus, arxius i informes arqueològics arribant a documentar 721 enterraments. A través de la recerca, hem estudiat les peculiaritats i els elements d’aixovar que les tombes presenten amb el suport de les fonts escrites. Hem detectat pràctiques rituals com ara libacions, sacrificis i objectes relacionats amb ofrenes funeràries a l’exterior de les tombes. Hem documentat certa una uniformitat general i repetiva pel que fa a la selecció dels aixovars funerari. No obstant això, hi ha algunes diferències sobretot en aixovars que provenen de les tombes d’individus morts prematurament (individus no casats, infants). També s’ha constatat una diferència sexual entre dones i homes pel que fa als objectes d’aixovar. Hem utilitzat l’evidència arqueològica i literària per tal de trobar el significat d’aquests artefactes quotidians que canvien de significat quan entren en contacte amb els morts. En revisar la informació procedent d’excavacions hem identificat espais rituals específics dins de la necròpolis com jardins funeraris i ustrina. Aquest estudi ha explorat la manera com l’arqueologia ens permeten identificar les pràctiques rituals dins les àrees funeràries. L’estudi de materials arqueològics documentats als estrats de freqüentació de les necròpolis ens ha permès detectar l’evidència material de la ritualitat.

Replacement therapy for iron deficiency improves exercise capacity and quality of life in patients with cyanotic congenital heart disease and/or the Eisenmenger syndrome

La teràpia suplementària de ferro millora la capacitat d’exercici i la qualitat de vida en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica i/ o síndrome d’Eisenmenger El dèficit de ferro és una troballa comú en la cardiopatia congènita cianòtica, i pot ser la causa d’una reducció en la capacitat d’exercici. Actualment, està indicada la reposició dels dipòsits de ferro en aquest grup de malalts, éssent les evidències científiques escasses. En el present treball investiguem la seguretat i eficàcia del tractament amb ferro en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica. Per tal motiu, vint-i-cinc malalts amb una cardiopatia congenita cianòtica i dèficit de ferro van ser inclosos de forma prospectiva entre Agost del 2008 i Gener del 2009. El tractament utilitzat fou fumarat ferròs oral, fins a una dosi màxima de 200 mg tres vegades al dia. En l’anàlisi basal i als tres mesos de seguiment es va utilitzar el test de qualitat de vida “CAMPHOR”, el test de la marxa dels 6 minuts i la prova d’esforç amb consum d’oxigen. L’edat mitja fou 39.9+/-10.9 anys, 80% dones. Catorze malalts tenien la síndrome d’Eisenmenger, sis una malaltia cianòtica complexa i cinc circulació de Fontan. Cap d’ells va haver d'interrompre el tractament degut a efectes adversos. Després de tres mesos de tractament, l’hemoglobina (19.0+/-2.9g/dL a 20.4+/-2.7g/dL, p&0.001), ferritina (13.3+/-4.7mug/L a 54.1+/-24.2mug/L, p&0.001) i saturació de transferrina (17.8+/-9.6% a 34.8+/-23.4%, p&0.001) van augmentar significativament. També hi va haver una millora significativa en la puntuació del test de qualitat de vida (20.7+/-10.9 a 16.2+/-10.4, p=0.001) i el test de la marxa (371.7+/-84.7m a 402.8.0+/-74.9m, p=0.001). No es van evidenciar canvis significatius en els valors de consum d’oxigen (40.7+/-9.2% a 43.8+/-12.4%, p=0.15). En definitiva, la teràpia suplementària amb ferro en els malats amb una cardiopatia congènita cianòtica i dèficit de ferro és segura i millora la qualitat de vida i la capacitat funcional. En aquest grup de malalts, per tant, és aconsellable identificar el dèficit de ferro i restaurar-ne els seus dipòsits.

Fascitis eosinofílica. A propósito de 13 casos.

Es tracta de la descripció d'una sèrie de 13 pacients amb fascitis eosinofílica diagnosticats en un hospital universitari entre 1989 i 2009. És una síndrome esclerodermiforme que es caracteritza per induració cutània i engruiximent i inflamació de la fàscia profunda. Es descriuen les característiques clíniques, el tractament rebut i l'evolució de 9 homes i 4 dones, amb una edat mitjana de 50 anys. Es va realitzar biòpsia profunda en tots els casos i els canvis van ser compatibles amb fascitis eosinofílica. Les característiques descrites en aquesta sèrie no difereixen de les descrites per altres autors.

Speech by Mr. Micheál Martin TD – Meeting The Challenges Of Cultural Diversity In The Irish Healthcare Sector

It gives me great pleasure to accept the invitation to address this conference on “Meeting the Challenges of Cultural Diversity in the Irish Healthcare Sector” which is being organised by the Irish Health Services Management Institute in partnership with the National Consultative Committee on Racism and Interculturalism. The conference provides an important opportunity to develop our knowledge and understanding of the issues surrounding cultural diversity in the health sector from the twin perspectives of patients and staff. Cultural diversity has over recent years become an increasingly visible aspect of Irish society bringing with it both opportunities and challenges. It holds out great possibilities for the enrichment of all who live in Ireland but it also challenges us to adapt creatively to the changes required to realise this potential and to ensure that the experience is a positive one for all concerned but particularly for those in the minority ethnic groups. In the last number of years in particular, the focus has tended to be on people coming to this country either as refugees, asylum seekers or economic migrants. Government figures estimate that as many as 340,000 immigrants are expected in the next six years. However ethnic and cultural diversity are not new phenomena in Ireland. Travellers have a long history as an indigenous minority group in Ireland with a strong culture and identity of their own. The changing experience and dynamics of their relationship with the wider society and its institutions over time can, I think, provide some valuable lessons for us as we seek to address the more numerous and complex issues of cultural diversity which have arisen for us in the last decade. Turning more specifically to the health sector which is the focus of this conference, culture and identity have particular relevance to health service policy and provision in that The first requirement is that we in the health service acknowledge cultural diversity and the differences in behaviours and in the less obvious areas of values and beliefs that this often implies. Only by acknowledging these differences in a respectful way and informing ourselves of them can we address them. Our equality legislation – The Employment Equality Act, 1998 and the Equal Status Act, 2000 – prohibits discrimination on nine grounds including race and membership of the Traveller community. The Equal Status Act prohibits discrimination on an individual basis in relation to the nine grounds while for groups it provides for the promotion of equality of opportunity. The Act applies to the provision of services including health services. I will speak first about cultural diversity in relation to the patient. In this respect it is worth mentioning that the recognition of cultural diversity and appropriate responses to it were issues which were strongly emphasised in the public consultation process which we held earlier this year in the context of developing National Anti-Poverty targets for the health sector and also our new national health strategy. Awareness and sensitivity training for staff is a key requirement for adapting to a culturally diverse patient population. The focus of this training should be the development of the knowledge and skills to provide services sensitive to cultural diversity. Such training can often be most effectively delivered in partnership with members of the minority groups themselves. I am aware that the Traveller community, for example, is involved in in-service training for health care workers. I am also aware that the National Consultative Committee on Racism and Interculturalism has been involved in training with the Eastern Regional Health Authority. We need to have more such initiatives. A step beyond the sensitivity training for existing staff is the training of members of the minority communities themselves as workers in our health services. Again the Traveller community has set an example in this area with its Primary Health Care Project for Travellers. The Primary Health Care for Travellers Project was established in 1994 as a joint partnership initiative with the Eastern Health Board and Pavee Point, with ongoing technical assistance being provided from the Department of Community Health and General Practice, Trinity College, Dublin. This project was the first of its kind in the country and has facilitated The project included a training course which concentrated on skills development, capacity building and the empowerment of Travellers. This confidence and skill allowed the Community Health Workers to go out and conduct a baseline survey to identify and articulate Travellers’ health needs. This was the first time that Travellers were involved in this process; in the past their needs were assumed. The results of the survey were fed back to the community and they prioritised their needs and suggested changes to the health services which would facilitate their access and utilisation. Ongoing monitoring and data collection demonstrates a big improvement in levels of satisfaction and uptake and ulitisation of health services by Travellers in the pilot area. This Primary Health Care for Travellers initiative is being replicated in three other areas around the country and funding has been approved for a further 9 new projects. This pilot project was the recipient of a WHO 50th anniversary commemorative award in 1998. The project is developing as a model of good practice which could inspire further initiatives of this type for other minority groups. Access to information has been identified in numerous consultative processes as a key factor in enabling people to take a proactive approach to managing their own health and that of their families and in facilitating their access to health services. Honouring our commitment to equity in these areas requires that information is provided in culturally appropriate formats. The National Health Promotion Strategy 2000-2005, for example, recognises that there exists within our society many groups with different requirements which need to be identified and accommodated when planning and implementing health promotion interventions. These groups include Travellers, refugees and asylum seekers, people with intellectual, physical or sensory disability and the gay and lesbian community. The Strategy acknowledges the challenge involved in being sensitive to the potential differences in patterns of poor health among these different groups. The Strategic aim is to promote the physical, mental and social well-being of individuals from these groups. The objective of the Strategy on these issues are: While our long term aim may be to mainstream responses so that our health services is truly multicultural, we must recognise the need at this point in time for very specific focused responses particularly for groups with poor health status such as Travellers and also for refugees and asylum seekers. In the case of refugees and asylum seekers examples of targeted services are screening for communicable diseases – offered on a voluntary basis – and psychological support services for those who have suffered trauma before coming here. The two approaches of targeting and mainstreaming are not mutually exclusive. A combination of both is required at this point in time but the balance between them must be kept under constant review in the light of changing needs. A major requirement if we are to meet the challenge of cultural diversity is an appropriate data and research base. I think it is important that we build up our information and research data base in partnership with the minority groups themselves. We must establish what the health needs of diverse groups are; we must monitor uptake of services and how well we are responding to needs and we must monitor outcomes and health status. We must also examine the impact of the policies in other sectors on the health of minority groups. The National Health Information Strategy, currently being developed, and the recently published National Strategy for Health Research – Making Knowledge Work for Health provide important frameworks within which we can improve our data and research base. A culturally diverse health sector workforce – challenges and opportunities The Irish health service can benefit greatly from successful international recruitment. There has been a strong non-national representation amongst the medical profession for more than 30 years. More recently there have been significant increases in other categories of health service workers from overseas. The Department recognises the enormous value that overseas recruitment brings over a wide range of services and supports the development of effective and appropriate recruitment strategies in partnership with health service employers. These changes have made cultural diversity an important issue for all health service organisations. Diversity in the workplace is primarily about creating a culture that seeks, respects, values and harnesses difference. This includes all the differences that when added together make each person unique. So instead of the focus being on particular groups, diversity is about all of us. Change is not about helping “them” to join “us” but about critically looking at “us” and rooting out all aspects of our culture that inappropriately exclude people and prevent us from being inclusive in the way we relate to employees, potential employees and clients of the health service. International recruitment benefits consumers, Irish employees and the overseas personnel alike. Regardless of whether they are employed by the health service, members of minority groups will be clients of our service and consequently we need to be flexible in order to accommodate different cultural needs. For staff, we recognise that coming from other cultures can be a difficult transition. Consequently health service employers have made strong efforts to assist them during this period. Many organisations provide induction courses, religious facilities (such as prayer rooms) and help in finding suitable accommodation. The Health Service Employers Agency (HSEA) is developing an equal opportunities/diversity strategy and action plans as well as training programmes to support their implementation, to ensure that all health service employment policies and practices promote the equality/diversity agenda to continue the development of a culturally diverse health service. The management of this new environment is extremely important for the health service as it offers an opportunity to go beyond set legal requirements and to strive for an acceptance and nurturing of cultural differences. Workforce cultural diversity affords us the opportunity to learn from the working practices and perspectives of others by allowing personnel to present their ideas and experience through teamwork, partnership structures and other appropriate fora, leading to further improvement in the services we provide. It is important to ensure that both personnel units and line managers communicate directly with their staff and demonstrate by their actions that they intend to create an inclusive work place which doesn´t demand that minority staff fit. Contented, valued employees who feel that there is a place for them in the organisation will deliver a high quality health service. Your conference here today has two laudable aims – to heighten awareness and assist health care staff to work effectively with their colleagues from different cultural backgrounds and to gain a greater understanding of the diverse needs of patients from minority ethnic backgrounds. There is a synergy in these aims and in the tasks to which they give rise in the management of our health service. The creative adaptations required for one have the potential to feed into the other. I would like to commend both organisations which are hosting this conference for their initiative in making this event happen, particularly at this time – Racism in the Workplace Week. I look forward very much to hearing the outcome of your deliberations. Thank you.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Alteraciones en la glucemia después del parto en mujeres controladas por Diabetes Gestacional en la consulta de Endocrinología del Hospital Arnau de Vilanova de Valencia

El present estudi és de tipus observacional, descriptiu i analític, retrospectiu i longitudinal. Pretén analitzar-ne en dones del departament de Salut 6 de la Comunitat Valenciana diagnosticades de diabetis gestacional, la alteració en la tolerancia a la glucosa en una mitjana d'1,5 anys després del part. La mostra presa va ser de 128 pacients. El 22, 66% va mostrar alteració glucèmica postpart; les dones amb antecedents familiars de diabetis eren més jóvens (32,06 front a 34,93, amb p=0,04).Ninguna dona tractada amb dieta va desenvolupar diabetis; de les tractades amb insulina ho va fer el 8,16% (p=0,02) i tenien major glucèmia basal (p=0,048).

¿Es el sexo femenino un factor de riesgo quirúrgico en la cirugía de valvular?

RESULTADOS: Se intervino un 60,7% de los pacientes de SV aórtica, un 25,7% de SV mitral , un 13,6% de doble SV. Además, en el 22,5% se realizó revascularización coronaria. Las mujeres presentaban más edad, SV mitral, reintervención, fibrilación auricular, anemia y peor clase funcional. Los varones presentaron más tabaquismo, SV aórtica, enfermedad coronaria, cirugía de revascularización coronaria, función sistólica deprimida y tiempo de clampaje aórtico. En el análisis bivariado relacionado con mortalidad hospitalaria (8,35%) fueron significativos la edad, el sexo, la clase funcional, la posición de la prótesis, la superficie corporal, la anemia, el número de concentrados de hematíes y el tiempo de clampaje aórtico. Se constató como factores de riesgo independientes el sexo (OR 2,92; 95% intervalo confianza 1,05-8,14) y la anemia (OR 4,23; 95% intervalo confianza 1,66-10,8) tras ajustarlos con los factores de riesgo, factores confusores y el año de intervención. CONCLUSIONES: El sexo femenino es un factor de riesgo independiente para la mortalidad hospitalaria en la cirugía de sustitución valvular.

Per què Harry Potter i no Harriet Potter?

Les pel·lícules i sèries de ficció més vistes a Espanya durant el 2008 en clau de gènere.