Pere Bosch Gimpera y Juan Cabré. La pugna por el control de las excavaciones en San Antonio de Calaceite y el Bajo Aragón (1914-1916) y su influencia en la creación del Servei d"Investigacions Arqueològiques del IEC

En la historiografía de la investigación sobre la cultura ibérica, el poblado de San Antonio el Pobre (Calaceite) va indeleblemente unido a las intervenciones del Institut d¿Estudis Catalans (IEC) y a la figura de Pere Bosch Gimpera, sin duda el prehistoriador español de mayor prestigio hasta el final de la guerra civil. Sin embargo, es significativo que dicho conocimiento se deba más a trabajos aislados y a la recuperación de sus diarios de excavación realizada por Francisca Pallarés Salvador en 1958, que a la publicación de una serie de monografías que recogiera sus trabajos en el área entre 1914 y 1923.

Climatic and land use changes in the NW of Iberian Peninsula recorded in a 1,500-year record from Lake Sanabria

L'estudi de diversos descriptors paleoambientals com ara el pol·len, les diatomees i la sedimentologia, realitzat en sediments procedents del llac de Sanabria (NO de la península Ibèrica), ha aportat informació sobre les oscil·lacions climàtiques atribuïdes als períodes càlids tardoromà i medieval, així com a la petita edat del gel. Entre els anys 440 i 950 dC, el clima es caracteritzà per temperatures suaus i un règim de precipitacions mediterrani, malgrat l¿existència de pulsacions més fredes vers els anys 530 i 700 dC. Les evidències pol·líniques dels usos del sòl indiquen l'extensió d¿activitats ramaderes i agrícoles. Aquesta fase correspon al final del període càlid romà i al període càlid medieval. El canvi de condicions climàtiques es produeix entre els anys 950 i 1100 dC, moment en què els valors mínims de matèria orgànica, pol·len arbori, concentració de diatomees, nitrogen total (TN) i mida del gra indiquen temperatures més baixes i un règim de precipitacions més regular. Aquest període correspon a

Martín,A.; Buxó,R,; López,J.B.; Mataró,M. (2000): Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (1987-1992). Monografies d'Ullastret 1. Girona.

Pese a que ya en algunos trabajos de fines del siglo XIX se cita la existencia de materiales arqueológicos en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), y al hecho de que a instancia del Institut d'Estudis Catalans el enclave fuese incluido en el Registre del Patrimoni Historie, Artístie i Arqueologie de Catalunya l'any 1936 (DOGC de 08/07/1936), no fue hasta 1947 en que Miquel Oliva, animado por el Dr. Lluís Pericot, Comisario Provincial de Excavaciones en Gerona, inició las intervenciones sistemáticas en el yacimiento, realizando una labor ininterrumpida hasta su fallecimiento en 1974.

El conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatius

Al final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.

La influència del krausisme a Catalunya

Molta és la recerca historicopedagògica contemporània que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideològic que emmarcà l"evolució educativa del segle XIX i primer terç del segle XX. Cada cop es fan més evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest període. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influència de l"idealisme krausista a Catalunya. Així, en aquest article, s"afaiçona que a Catalunya hi hagué un nucli d"intel·lectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presència de catalans institucionistes.

Reseña de Carmen Alén Garabato / Xosé Afonso Álvarez / Mercedes Brea (dirs.) (2010): Quelle linguistique romane au XXIe siècle?. Paris: L"Harmattan, 294 p.

Con la perspectiva que se va abriendo del nuevo siglo tras el transcurso de su primera década, este volumen colectivo reúne un ramillete de contribuciones de distintos especialistas que muestran aspectos diversos de la lingüística románica, disciplina forjada en el xix y que, camino de dos centurias después, induce a los directores-coordinadores del libro en la página inicial de la Présentation a plantear las expectativas de su enseñanza futura en el marco de la ciencia y de la sociedad que vienen.

Reseña de Fernando Sánchez Miret (ed.) (2009): Romanística sin complejos. Homenaje a Carmen Pensado. Bern: Peter Lang, 555 pp.

«La romanística no tiene complejos» (p. 541). La penúltima frase del texto de Roger Wright, así como del conjunto de textos de esta obra coral en homenaje a Carmen Pensado, motiva el título del libro, que su editor, Fernando Sánchez Miret, personaliza en la figura de la homenajeada, «Carmen Pensado: Una romanista sin complejos»

Reseña de Nicolae Saramandu, La romanité orientale. Bucarest: Editura Acadamiei Române; Tubinga: Gunter Narr Verlag, 2008

Com a «lector estranger» d"aquest llibre, com a habitant de la Romània occidental que observa de lluny l"altre extrem oriental de l"Europa romànica, no em queda més remei que abordar aquesta ressenya amb un propòsit essencialment descriptiu.

Ressenya de M. GLESSGEN (et al. ed.), 'Ex traditione innovatio. Miscellanea in honorem Max Pfister septuagenarii oblata'. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 2002.

Certament ha de ser un motiu de satisfacció per a qualsevol mestre veure l"empremta deixada per l"obra pròpia juntament amb la que es reflecteix en la producció dels seus deixebles. En aquests volums editats en homenatge al professor Max Pfister amb motiu del seu setantè aniversari s"hi combinen encertadament aquestes dues facetes: els editors han estructurat aquest homenatge en dos volums. El primer recull escrits diversos del mateix Max Pfister de tema gal.loromànic o italoromànic; el segon articles de tema divers, però essencialment italoromànic, dels col.laboradors del LEI.