“Deficient in love-interest”: the sexual politics of the office in Canadian fiction (1890-1920)

Con base en las preocupaciones de la época sobre la susceptibilidad al romance y acoso sexual de la trabajadora de oficina, este artículo propone explorar la representación de secretarias y taquígrafas en TheType-Writer Girl (1897), de Grant Allan, y en North of Fifty-Three (1914), de Bertrand Sinclair. Se mirará la presión para adquirir la independencia económica y autonomía personal a través del trabajo en oficina. También, la necesidad de ajustarse a ideologías presentes en la sociedad, que abogaban un destino predeterminado de matrimonio e hijos para la mujer. Se pregunta si el género de literatura workinggirl de esos tiempos abogaba la imagende la mujer independiente, trabajadora y emocionalmente realizada, o si el trabajo de oficina era interpretado como un paso natural hacia una evolución de niñas a madres. Este artículo también cuestiona si la oficina ficcional fue presentada como una ubicación de autonomía y potencial femeninos, o si fue vista como un espacio hostil y peligroso del que debería escapar lo más pronto posible para mantener la seguridad del hogar.

La acción: estudio sobre la representación y la transmisión

El principal objeto de este contexto consisite en sistematicar el fragmentario, disperso, parco e incompleto material legal (LSA, Cde C, LMV, LCCH, y normativa de rango inferior) que ofrece el ordenamiento en materia de documentación y transmisión de acciones. Un material que conduce a la ambigüedad, la duda y, en no pocas ocaciones, a la discrepancia y contradicción, amén de errores de una mala traducción cuando se toman sin más figuras e institutos que pasan por ser análogas en otro ordenamiento y cuya esencia es distina.Así mismo, este libro pretende arrojar luz sobre la importancia que ha tenido la teoría de valor, para el derecho mercantil, genuina aportación donde los hubiere al derecho privado, la teoría del título valor a través del fenómeno de la representación de la acción, la incorporación del derecho al título, la tipología del título que no de la acción, pues la acción es lo que es como derecho, como valor y como alícuota, y es el título el que es nominativo, al portador o la orden, lo que ha supuesto la desincorporación o desdanar un camino que no es tal pues irrumpe el derecho valor, etc.; estos elementos constituyen un apasionante reto que lleva a hallar y bucear en la médula misma del derecho de sociedades y de los título valor.

El virus de l'hepatitis C i la ribonucleasa Phumana: aspectes biològics i terapèutics

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

An efficient and rapid microwave-assisted synthesis of 1-acetyl-1H-indol-3-YL acetates

An efficient and rapid synthesis of 1-acetyl-1H-indol-3-yl acetate 1 and its derivatives 7 via the microwave-assisted cyclisation and decarboxylation of 2-[(carboxymethyl)amino]benzoic acids 5 is described. The latter were left to react with acetic anhydride using triethylamine as the base and were subjected to microwave irradiation for 1 minute, at 80 °C with initial power of 300 W. The target 1-acetyl-1H-indol-3-yl acetate 1 and derivatives 7 were isolated in 34-71% yield. In particular, synthesis of 1-acetyl-6-(trifluoromethyl)-1H-indol-3-yl acetate 7f and 1-acetyl-3-methyl-1H-indol-3-yl acetate 7h is reported for the first time.

Spectroscopic Investigation on the Formation of a Dinuclear Me(2)SO-Ru(2)-Mercaptopyridine Bridged Complex: [Ru(2)Cl(3)(mu-pyS)(mu-dmso)(dmso)(4)]center dot 2H(2)O

A dinuclear ruthenium(II) complex double-bridged by an N-aromatic ligand 2-mercaptopyridine (2-pyridinethiol or 2-pyridyl mercaptan) and a methyl sulfoxide (dmso) have been characterized by X-ray crystallography. The reported compound with formula [Ru(2)Cl(3) (mu-pyS)(mu-dmso)(dmso)(4)] center dot 2H(2)O, [C(15)H(36)Cl(3)NO(7)S(6)Ru(2)] (P2/c, a = 13.8175(2) angstrom, b = 10.5608(2) angstrom, c = 21.3544 (3) angstrom, beta = 106.090(1)degrees, V = 2,994.05(8) angstrom(3), Z = 4) represents a seven-membered ring system with both rutheniums in an octahedral geometry. All the hydrogen bonds (C-H-Cl) and the van der Waals contacts give rise to three-dimensional network in the structure and add stability to the dinuclear compound. To our knowledge, this is the first time that the formation of a dinuclear ruthenium(II) complex double-bridged by an N-aromatic ligand 2-mercaptopyridine and dmso have been reported. The study also provided valuable insight into bioinorganic chemistry as continuing efforts are being made to develop metal-based cancer chemotherapeutics. A major feature of this paper is the resolution of a double bridged ruthenium structure which contributes to a better understanding of ruthenium reactivity.

Um protocolo de comunicação multicast na camada de aplicação com Consciência de Localização

Internet applications such as media streaming, collaborative computing and massive multiplayer are on the rise,. This leads to the need for multicast communication, but unfortunately group communications support based on IP multicast has not been widely adopted due to a combination of technical and non-technical problems. Therefore, a number of different application-layer multicast schemes have been proposed in recent literature to overcome the drawbacks. In addition, these applications often behave as both providers and clients of services, being called peer-topeer applications, and where participants come and go very dynamically. Thus, servercentric architectures for membership management have well-known problems related to scalability and fault-tolerance, and even peer-to-peer traditional solutions need to have some mechanism that takes into account member's volatility. The idea of location awareness distributes the participants in the overlay network according to their proximity in the underlying network allowing a better performance. Given this context, this thesis proposes an application layer multicast protocol, called LAALM, which takes into account the actual network topology in the assembly process of the overlay network. The membership algorithm uses a new metric, IPXY, to provide location awareness through the processing of local information, and it was implemented using a distributed shared and bi-directional tree. The algorithm also has a sub-optimal heuristic to minimize the cost of membership process. The protocol has been evaluated in two ways. First, through an own simulator developed in this work, where we evaluated the quality of distribution tree by metrics such as outdegree and path length. Second, reallife scenarios were built in the ns-3 network simulator where we evaluated the network protocol performance by metrics such as stress, stretch, time to first packet and reconfiguration group time

O ensaio jornalístico na revista Veja: uma análise multidimensional

This work has as objective generality to make a multidimensional analysis in the genre journalistic assay, communicative genre that, beyond complex and multimodal, presents hybrid characteristics. Specifically, with the intention to propose defining criteria of the cited genre, this research looks for to establish differences and similarities between the assay and other genres of the same sphere, from the description and interpretation of used multimodal resources. The analysis of the formal, schematical and rhetorical resources identified in the formatting of the journalistic assay sample that the analyses are supported in the socio-semiotic and socio-rhetorical approaches. In the formal dimension, we contemplate elements that constitute design of the text, including the forms of representation from the typography, the colors, images, as well as the aspects communicative-linguistics: the modalization indices, the communicative operators and the category time; in the schematical dimension, we present the organizational structure, considering the rhetorical movements postulates for Swales (1990) and in the rhetorical dimension we observe the categories: who writes, for who it writes, on what it writes and where writes. The adopted methodologicals postulates are of qualitative nature and the procedure is documentary, data that in we are valid them written texts of this genre as analysis object. Corpus it is constituted by a composed sample for 14 extracted texts of a set of 173 propagated journalistic assays weekly for the magazine Veja, in the period between August of 2004 and January of 2008. The analysis of the data showed that the journalistic assay, object of this study, materializes through multiple symbolic representations and multiple subjects that turn since a small episode of the daily facts of great social relevance in the present time, of historical and cultural nature, nationwide or international. Used for the first time by Montaigne in 1580, to assign, in saying of the proper author, written fast on its life and historical events, which could nor be remembered later , the term `assay' was enriched with other specifications, of form to enclose the one that if they call scientific assay today, academic assay, journalistic assay and other types of specific assays. These denominations have to see with the enrollment of the members of diverse of practices communities, in virtue of the multiplicity of activities carried through in these spheres. The conclusions the one that we arrive had been the following ones: 1. the discursive genre is not a pure entity, in virtue of the multiplicity of situations where the sorts if insert in the social actions; 2. the institutions define the configuration of one definitive genre, also its proper assignment, since for backwards of all discursive genre a voice exists to discipline - institutional voice, and in the case of the assays for analyzed us, the institutional voice if it presents, really, as a defining trace; 3. the journalistic assay, for its multiple symbolic representations, multiple subjects and for passing explicit or implicit opinions of its author, resembles it other genres, being able, therefore, to be inserted in a colony of opinionatives genres

Composição e abundância da ictiofauna de duas lagunas costeiras da América do Sul Austral: lagoa do Peixe (31ºS; 51ºW), Brasil e laguna Mar Chiquita (37ºS; 57ºW), Argentina

This article describes and compares the shallow water fish-fauna from two coastal lagoons (Peixe Lagoon, in Brazil, and Mar Chiquita Lagoon, in Argentina). Peixe Lagoon was sampled between 2000 and 2001 using a 9 m beach seine net (12 mm bar mesh in the wings and 5 mm in the centre 3 m section) totalizing 125 samples, which yielded 33,848 individuals and 32 species. Mar Chiquita Lagoon was sampled from 1995 to 1998 using a 21) m beach seine net (12 mm bar mesh) totalizing 232 samples resulting in 31,097 individuals of 28 species. A total of 47 species were observed in both lagoons and 13 were shared. The "marine-estuarine-related" species were similar and dominate the fish assemblages in both lagoons. The remaining species were similar to the species collected along the southern Brazil, Uruguay and Argentina estuaries. The number of species observed in Peixe Lagoon (S = 32) was higher than in Mar Chiquita Lagoon (S = 28) and is probably associated with a strong latitudinal gradient of species richness increasing from north to south. Considering that the Peixe Lagoon and Mar Chiquita Lagoon are isolated by the large estuaries of Patos Lagoon and Prata River, the composition of the species with low abundance and occasional occurrence were different for each local studied. These results expand the knowledge for the fauna of both sites and help conservation and management from both lagoons.

Hodgkin disease in adult and juvenile groups from two different geographic regions in Brazil: Characterization of clinicopathologic aspects and relationship with Epstein-Barr virus infection

We analyzed clinicopathologic data, immunophenotype, and Epstein-Barr virus (EBV) status in 96 cases of Hodgkin disease (HD) in juveniles (younger than 20 years) and adults (20 years or older) from 2 distinctive states in Brazil. We studied 34 juvenile (group 1) and 16 adult (group 2) cases from Ceara and 31 juvenile (group 3) and 15 adult (group 4) cases from São Paulo. Ceara has a socioeconomic profile similar to a developing country; São Paulo is in better economic condition. Mixed cellularity (MC) was the major histologic subtype among groups 1 (22 [65%]), 3 (21 [68%]), and 4 (7 [47%]); nodular sclerosis (NS) was more frequent in group 2 (8 [50%]). EBV infection was observed in 61 cases (64%), including the following (among others): group 1, MC, 22 (65%) and NS, 4 (12%); group 2, NS, 3 (19%) and MC, 2 (12%); group 3, MC, 16 (52%) and NS, 1 (3%); and group 4, MC, 7 (47%). There was predominance of EBV+ HD cases in group 1 compared with group 3. HD in Brazilian patients is highly associated with EBV infection, but geographic differences reflect histologic subtypes and age distribution.

Avaliação do ganho de peso corpóreo, características da carcaça e qualidade da carne em bezerros submetidos a orquiectomia

Pós-graduação em Medicina Veterinária - FMVZ

Efeito da desintegrina recombinante DisBa-01 incorporada em micelas ou livre em células portando ou não a integrina αvβ3

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Accidental symmetries and massless quarks in the economical 3-3-1 model

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Effect of beta 1,3 glucan in stress responses of the pencilfish (Nannostomus trifasciatus) during transport within the rio Negro basin

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Geração de simuladores de filas para diferentes contextos com estudo de casos para redes de computadores

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Un approccio innovativo alla pianificazione della mobilità ciclabile

L’approccio innovativo di questa tesi alla pianificazione ciclabile consiste nell’integrare le linee guida per la redazione di un biciplan con aspetti, metodologie e strumenti nuovi, per rendere più efficace la programmazione di interventi. I limiti del biciplan risiedono nella fase di pianificazione e di monitoraggio, quindi, nel 1° capitolo, vengono esaminate le differenze esistenti tra la normativa americana (AASHTO) e quella italiana (D.P.R. 557/99). Nel 2° capitolo vengono analizzati gli indicatori usati nella fase di monitoraggio e la loro evoluzione fino alla definizione degli attuali indici per la determinazione del LOS delle infrastrutture ciclabili: BLOS e BCI. L’analisi è integrata con le nuove applicazioni di questi indici e con lo studio del LOS de HCM 2010. BCI e BISI sono stati applicati alla rete di Bologna per risolvere problemi di pianificazione e per capire se esistessero problemi di trasferibilità. Gli indici analizzati prendono in considerazione solo il lato offerta del sistema di trasporto ciclabile; manca un giudizio sui flussi, per verificare l’efficacia delle policy. Perciò il 3° capitolo è dedicato alla metodologia sul monitoraggio dei flussi, mediante l’utilizzo di comuni traffic counter per le rilevazioni dei flussi veicolari. Dal monitoraggio è possibile ricavare informazioni sul numero di passaggi, periodi di punta, esistenza di percorsi preferiti, influenza delle condizioni climatiche, utili ai progettisti; si possono creare serie storiche di dati per controllare l’evoluzione della mobilità ciclabile e determinare l’esistenza di criticità dell’infrastruttura. L’efficacia della pianificazione ciclabile è legata al grado di soddisfazione dell’utente e all’appetibilità delle infrastrutture, perciò il progettista deve conoscere degli elementi che influenzano le scelte del ciclista. Nel 4° capitolo sono analizzate le tecniche e gli studi sulle scelte dell’itinerario dei ciclisti, e lo studio pilota fatto a Bologna per definire le variabili che influenzano le scelte dei ciclisti e il loro peso.