1000 resultados para Verdaguer, Jacint, 1845-1902. Flors del Calvari -- Crítica i interpretació


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Edició crítica del París e Viana català que té com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball conté una anàlisi comparativa de les variants de l'edició de Girona i de les de l'edició de Barcelona. Es desmenteix la hipòtesi de Cátedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Güelfa podria dependre del París e Viana i s'argumenta la inconveniència de classificar aquesta novel·la cavalleresca com a ficció sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el relat

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Sobre la poesia juvenil de clar to satíric, de Jacint Verdaguer i que va escriure al seminari

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La recepció de l’obra de Jacint Verdaguer (1845-1902) a França ha estat estudiada de forma fragmentària; tampoc no han estat estudiats en profunditat els seus traductors al francès, que han patit la mateixa sort i que, ara per ara, no han merescut prou atenció. Aquest és el cas de la professora i traductora nord-catalana Miquela Valls (Perpinyà, 1945). Amb aquest estudi s’intenta aportar una mica més de llum a la seva figura. Sobretot, es para una atenció especial a la seva faceta de traductora i, en aquest sentit, a més d’un esbós biobibliogràfic de Valls, es presenta una ressenya sobre la seva versió de Canigó, que és la més destacada de les que s’han fet.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Nàpols, al servei del rei en Ferran I, i després a la cort de Sicília, al servei de la reina na Joana de Sicília. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, és un sumari destinat a mostrar (sic) «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, Meditació, és una reflexió a fi d’il•luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a (sic) «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, Letras, és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marquès de Santillana a Albert Gran o a Aristòtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bíblia i de moltes altres autoritats científiques i filosòfiques, en català, italià, espanyol, llatí i, també, set mots en arameu