878 resultados para Verb phrase ellipsis


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Ce mémoire de maitrise vise à dresser un portrait des erreurs syntaxiques des élèves du secondaire en analysant un corpus de textes de cinq groupes du Québec, de la 1re à la 5e secondaire. Les résultats actuels aux épreuves ministérielles des élèves de 5e secondaire nous indiquent que les élèves éprouvent des difficultés avec l’écriture du français. Une analyse approfondie nous permet de comprendre que l’amélioration de la situation passe par une meilleure connaissance des erreurs syntaxiques des élèves. En nous appuyant sur la grille de Boivin et Pinsonneault (2014), nous avons analysé les données provenant du codage des textes d’élèves de la 1re à la 5e secondaire. L’analyse de ces données nous a permis de constater que parmi les sept grandes catégories d’erreurs de la grille, c’est en syntaxe que les élèves commettent le plus d’erreurs. Une incursion au cœur des six sous-catégories de la syntaxe a révélé que la ponctuation causait le plus de problème aux élèves, et ce, à tous les niveaux. Les erreurs liées à la détermination de la catégorie grammaticale des mots (homophones) arrivaient en deuxième place. Par la suite, nous avons précisé davantage l’analyse en déterminant, pour chacun des codes, l’évolution du nombre d’erreurs d’un niveau du secondaire à l’autre. Il est ressorti de cette étude que les deux principales erreurs, basées sur les sous-catégories syntaxiques, sont celles portant sur l’usage de la virgule et celles liées à la confusion qui existe encore un verbe terminant par «er» et un adjectif ou un participe passé terminant par «é-e-s».

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse commence comme une simple question en réponse au modèle du « parfait flâneur » que Baudelaire a élaboré dans Le peintre de la vie moderne (1853): un flâneur peut-il être imparfait? Je suggère trois interprétations possibles du mot « imparfait ». Il permet d’abord de sortir le flâneur du strict contexte du Paris du dix-neuvième siècle et permet des traductions imparfaites de personnages dans d’autres contextes. Ensuite, le flâneur déambule dans la dimension « imparfaite » de l’imagination fictionnelle – une dimension comparable à l’image anamorphique du crâne dans la peinture Les ambassadeurs de Holbein. Enfin, il réfère à l’imparfait conjugué, « l’imparfait flâneur » peut rappeler le personnage antihéroïque de l’humain dont l’existence est banale et inachevée, comme la phrase « il y avait ». Ces trois visions contribuent à la réinterprétation du flâneur dans le contexte de la fin du vingtième siècle. Mon hypothèse est que l’expérience urbaine du flâneur et la flânerie ne sont possibles que si l’on admet être imparfait(e), qu’on accepte ses imperfections et qu’elles ne nous surprennent pas. Quatre études de romans contemporains et de leurs villes respectives forment les principaux chapitres. Le premier étudie Montréal dans City of forgetting de Robert Majzels. J’examine les façons par lesquelles les personnages itinérants peuvent être considérés comme occupant (ou en échec d’occupation) du Montréal contemporain alors qu’ils sont eux-mêmes délogés. Quant au deuxième chapitre, il se concentre sur le Bombay de Rohinton Mistry dans A fine balance. Mon étude portera ici sur la question de l’hospitalité en relation à l’hébergement et au « dé-hébergement » des étrangers dans la ville. Le troisième chapitre nous amène à Hong-Kong avec la série Feituzhen de XiXi. Dans celle-ci, j’estime que la méthode spéciale de la marelle apparait comme une forme unique de flânerie imparfaite. Le quatrième chapitre étudie Istanbul à travers The black book d’Orhan Pamuk. Inspiré par les notions de « commencement » d’Edward Saïd, mon argumentaire est construit à partir de l’interrogation suivante : comment et quand commence une narration? En lieu de conclusion, j’ai imaginé une conversation entre l’auteur de cette thèse et les personnages de flâneurs imparfaits présents dans les différents chapitres.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Statistical Machine Translation (SMT) is one of the potential applications in the field of Natural Language Processing. The translation process in SMT is carried out by acquiring translation rules automatically from the parallel corpora. However, for many language pairs (e.g. Malayalam- English), they are available only in very limited quantities. Therefore, for these language pairs a huge portion of phrases encountered at run-time will be unknown. This paper focuses on methods for handling such out-of-vocabulary (OOV) words in Malayalam that cannot be translated to English using conventional phrase-based statistical machine translation systems. The OOV words in the source sentence are pre-processed to obtain the root word and its suffix. Different inflected forms of the OOV root are generated and a match is looked up for the word variants in the phrase translation table of the translation model. A Vocabulary filter is used to choose the best among the translations of these word variants by finding the unigram count. A match for the OOV suffix is also looked up in the phrase entries and the target translations are filtered out. Structuring of the filtered phrases is done and SMT translation model is extended by adding OOV with its new phrase translations. By the results of the manual evaluation done it is observed that amount of OOV words in the input has been reduced considerably

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

In this report, we investigate the relationship between the semantic and syntactic properties of verbs. Our work is based on the English Verb Classes and Alternations of (Levin, 1993). We explore how these classes are manifested in other languages, in particular, in Bangla, German, and Korean. Our report includes a survey and classification of several hundred verbs from these languages into the cross-linguistic equivalents of Levin's classes. We also explore ways in which our findings may be used to enhance WordNet in two ways: making the English syntactic information of WordNet more fine-grained, and making WordNet multilingual.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Se expone una unidad didáctica dedicada a la lengua catalana, en concreto el verbo. Se estructura en una presentación de objetivos, contenidos, criterios de evaluación y actividades de aprendizaje dedicadas a la enseñanza del catalán a partir del trabajo individualizado, como por ejemplo: ordenar oraciones, descubrir palabras, conocer el cómic y conjugación de verbos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudiar la evolución del lenguaje en niños bilingües que hablan euskera y castellano. Hipótesis: se encontrarán pocas marcas gramaticales en las frases. En euskera aparecerán ciertos sufijos de declinación; se espera encontrar el determinante 'A', marca de los casos locativo y posesivo y posiblemente algunos dativos. En castellano se espera no encontrar marcas gramaticales con preposiciones y artículos y sí en los casos locativo y posesivo. No se hallarán marcas formales y sí algunas construcciones lingüísticas por categorías ya que parece que los sistemas gramaticales funcionan de manera autónoma. Un niño en su período entre un año y once meses hasta dos años y tres meses, que se desenvuelve en euskera en el ambiente familiar y en castellano en su ambiente social. Se trata de un estudio descriptivo que está dividido en cuatro apartados: relato del ambiente familiar y social en el que se desenvuelve el niño. Diferencias entre el castellano y el euskera. Teorías que explican este tipo de problemas. Análisis de datos recogidos en las cintas. Las marcas gramaticales en castellano y euskera se clasifican en dos grupos: prefijos y unidades aisladas que preceden al nombre como artículos, pseudoartículos. Sufijos, incluyendo las marcas de casos, y calificativos. Grabaciones en vídeo sobre la producción en castellano y en euskera en situaciones familiares espontáneas. Cada sesión de grabación dura 30 minutos para cada idioma. Análisis de los datos recogidos en la grabación después de haber realizado la transcripción. En este caso, el artículo castellano no aparece inmediatamente. Los artículos indefinidos son más frecuentes que los definidos. Las formas masculinas predominan sobre las femeninas. Los artículos en castellano y los nombres en castellano y euskera son las unidades gramaticales más numerosas. Hay pocos ejemplos de sufijos locativos y posesivos. Aparecen pocas marcas de plural en los nombres. Se usan otras cuantificaciones como números, palabras 'otro', 'más'. A este nivel gramatical no hay fusión de marcas de los dos idiomas: no hay terminaciones 'A' en palabras castellanas usadas en contexto hispano y no hay artículos castellanos delante de nombres vascos usados en contexto vasco.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Cette communication se propose d’en présenter la première étape qui concerne des professeursstagiaires en formation initiale. Après avoir décrit l’activité, nous en analyserons la mise en pratique dans deux dispositifs de formation. Pour ce faire, nous avons élaboré des indicateurs de reconnaissance de la transformation de l’activité du professeur débutant (Garcia-Debanc, 2009; Cogis, Elalouf, Brinker, 2009). En conclusion, nous tenterons de préciser quelques-unes des conditions d’une appropriation potentiellement réussie

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Des de diverses perspectives, alguns autors han remarcat la importància del verb en l'adquisició del llenguatge (Bloom, 1991; Pinker, 1989; Tomasello, 1992). Donat que la seva estructura semàntica proporciona un marc conceptual per incloure-hi estructures lingüistiques més àmplies, esdevé un element clau en el pas a una fase de parla organitzada gramaticalment. Es per aquest motiu que l'adquisició de la categoria formal de verb és essencial per poder entendre com els nens arriben a ser gramaticalment competents. En aquest estudi pretenem explorar com s'adquireix la classe formal de verb tenint en compte les diferents propostes que intenten explicar el procés de gramaticalització i, en concret, l'adquisició de les categories de mot. En les dades sobre l'adquisició inicial dels verbs, es troba que a partir dels tres anys hi ha un ús consistent del elements verbals, però abans d'aquesta edat alguns autors han descrit un ús dels marcadors morfològics limitat a alguns verbs (Bloom, 90) i també que la utilització de l'estructura argumental inicial sembla anar lligada a verbs individuals (Tomasello, 92, Olguin i Tomasello, 93). Aquestes dades apunten que en un principi els verbs serien utilitzats de forma lexicalitzada, de manera que s'adquiririen individualment.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Falar do silêncio na literatura parece paradoxal, o próprio da literatura sendo a representação através do verbal. No entanto, o silêncio e a palavra são indissociáveis. Filósofos e críticos pós-modernos parecem cada vez mais interessados no silêncio eloquente que se manifesta pelos textos de um grande número de escritores contemporâneos. Marguerite Duras faz parte destes últimos. O objectivo do nosso artigo é analisar algumas das formas sintácticas do silêncio nos seus textos narrativos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Although the efficacy of treatments for spoken verb and sentence production deficits in aphasia has been documented widely, less is known about interventions for written verb and written sentence production deficits. Aims: This study documents a treatment aiming to improve production of (a) written subject-verb sentences (involving intransitive verbs) and (b) written subject-verb-object sentences (involving transitive verbs). Methods & Procedures: The participant, a 63-year-old female aphasic speaker, had a marked language comprehension deficit, apraxia of speech, relatively good spelling abilities, and no hemiplegia. The treatment involved intransitive verbs producing subject-verb active sentences and transitive verbs producing subject-verb-object active non-reversible sentences. The treatment was undertaken in the context of current UK clinical practice. Outcomes & Results: Statistical improvements were noted for the trained sets of verbs and sentences. Other improvements were also noted in LW's ability to retrieve some non-treated verbs and construct written sentences. Treatment did not generalise to sentence comprehension and letter spelling to dictation. Conclusions: Our participant's ability to write verbs and sentences improved as a result of the treatment.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

In this study we explore the impact of a morphological deficit on syntactic comprehension. A self-paced listening task was designed to investigate passive sentence processing in typically developing (TD) children and children with Grammatical-Specific Language Impairment (G-SLI). Participants had to judge whether the sentence they heard matched a picture they were shown. Working within the framework of the Computational Grammatical Complexity Hypothesis, which stresses how different components of the grammar interact, we tested whether children were able to use phonotactic cues to parse reversible passive sentences of the form the X was verbed by Y We predicted that TD children would be able to use phonotactics to parse a form like touched or hugged as a participle, and hence interpret passive sentences correctly. This cue is predicted not be used by G-SLI children, because they have difficulty building complex morphological representations. We demonstrate that indeed TD, but not G-SLI, children are able to use phonotactics cues in parsing passive sentences. (C) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Problems with lexical retrieval are common across all types of aphasia but certain word classes are thought to be more vulnerable in some aphasia types. Traditionally, verb retrieval problems have been considered characteristic of non-fluent aphasias but there is growing evidence that verb retrieval problems are also found in fluent aphasia. As verbs are retrieved from the mental lexicon with syntactic as well as phonological and semantic information, it is speculated that an improvement in verb retrieval should enhance communicative abilities in this population as in others. We report on an investigation into the effectiveness of verb treatment for three individuals with fluent aphasia. Methods & Procedures: Multiple pre-treatment baselines were established over 3 months in order to monitor language change before treatment. The three participants then received twice-weekly verb treatment over approximately 4 months. All pre-treatment assessments were administered immediately after treatment and 3 months post-treatment. Outcome & Results: Scores fluctuated in the pre-treatment period. Following treatment, there was a significant improvement in verb retrieval for two of the three participants on the treated items. The increase in scores for the third participant was statistically nonsignificant but post-treatment scores moved from below the normal range to within the normal range. All participants were significantly quicker in the verb retrieval task following treatment. There was an increase in well-formed sentences in the sentence construction test and in some samples of connected speech. Conclusions: Repeated systematic treatment can produce a significant improvement in verb retrieval of practised items and generalise to unpractised items for some participants. An increase in well-formed sentences is seen for some speakers. The theoretical and clinical implications of the results are discussed.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

In this study the focus is on transfer in Brussels French, the variety of French spoken in Brussels. The methodology proposed in Jarvis (2000) and Jarvis and Pavlenko (2009) is followed to provide proof for the fact that grammatical collocations such as chercher après "to look for" are the result of contact with the source language, Brussels Dutch.