1000 resultados para Sistema educatiu
Resumo:
Establecer las diferencias y semejanzas entre el Sistema Educativo de las Islas Baleares y la del conjunto de Espa??a, tanto desde una perspectiva diacr??nica y evolutiva, como sincr??nica y actual, a trav??s de los diferentes niveles educativos analizados: Educaci??n Preescolar, EGB, Ense??anzas Medias con el Bachillerato y la FP, Educaci??n Permanente de adultos y Educaci??n Especial. Recogida de datos, en Palma y en Madrid, en el MEC y en el INE despu??s de un planteamiento general sobre la Sociolog??a de la Educaci??n como disciplina cient??fica.Tabulaci??n de los datos obtenidos. Las variables: n??mero de alumnos, sexo de los alumnos, dependencia del centro, n??mero de profesores, sexo de los profesores, calidad de la ense??anza, etc.. Tablas num??ricas de elaboraci??n propia. Mapas. Gr??ficos. Estad??stica descriptiva. Necesidad de analizar el Sistema Educativo espa??ol en funci??n de las diversas comunidades regionales. Progresiva tendencia hacia la homogeneiciaci??n del Sistema Educativo espa??ol, en todos los niveles educativos y para todo el territorio del Estado espa??ol. Proceso de desaparici??n progresiva de los fen??menos educativos calificados de subproductos escolares. Constataci??n de periodos. Papel desigual de la escuela p??blica y de la escuela privada como eje diferencial entre ambas comunidades. Existencia de diferencias entre el tipo de evoluci??n y de estructura de las Islas Baleares y Espa??a y, entre las Islas y las diferentes zonas. Constataci??n de l??neas de evoluci??n del sistema escolar. Necesidad de articular, internacionalmente, dentro de la Sociolog??a de la Educaci??n la tem??tica: 'Educaci??n, desigualdad y territorio'.
Resumo:
Presenta la estructura de la LOGSE en las etapas de educación infantil y primaria. Explica los rasgos fundamentales de los currículums y la organización de éstos a través del proyecto curricular de centro y la programación.
Resumo:
Sembla que el sistema de qualificacions professionals previst per la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional arriba al final del seu desenvolupament amb no poques dificultats i llacunes. Alguns aspectes sobre la manera com es desenvolupa a les Illes Balears i el marc legal de referència són el contingut dels articles que presentem a continuació. Hi incorporem algunes explicacions del sistema i informació clau de la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears com a mostra de la necessitat de prendre amb serietat el sistema i la millora imprescindible.
Resumo:
La participació de les famílies en l’escola és un element cabdal en un sistema que promou la implicació col·lectiva de la comunitat educativa en la construcció d’una societat més justa, democràtica i igualitària. En aquest sentit, el paper que fan les associacions de pares i mares d’alumnes mereix una atenció especial tant de les institucions que sostenen el sistema educatiu com de la investigació en educació. L’article proposa, doncs, una ràpida mirada a les associacions i al seu pes en el sistema educatiu, que viu un moment socioeconòmic difícil.
Resumo:
L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?
Resumo:
Este a??o acad??mico, al igual que el anterior, se ha visto condicionado por el contexto de recesi??n en la que se encuentra la din??mica social y econ??mica general. Durante los a??os previos a la crisis econ??mica y laboral, la Comunidad aut??noma de las Islas Baleares ha destacado por las altas tasas de actividad y ocupaci??n pero tambi??n por el bajo nivel formativo de la poblaci??n activa. El contexto actual aumenta la vulnerabilidad de un sistema caracterizado por un bajo nivel de escolarizaci??n y graduaci??n en los estudios postobligatorios. En el informe se analizan diferentes indicadores del sistema educativo universitario y no universitario de la CAIB.
Resumo:
Un sistema educatiu tan poc centralitzat com el brit??nic condiciona una estructura administrativa peculiar, que juntament amb la complexitat de les institucions i entitats educatives proporciona un panorama educatiu molt interessant. L???ensenyament de les lleng??es estrangeres tamb?? ser?? motiu d???an??lisi d???aquest treball. Malgrat que tots els governs europeus coincideixen en un inter??s creixent en els termes educatius i en l???harmonitzaci?? dels respectius sistemes educatius, la realitat segueix essent que les estructures d???aquests sistemes mantenen difer??ncies considerables. S??n moltes i molt diverses les institucions responsables del finan??ament, gesti?? i avaluaci?? de l???educaci?? i la formaci??. I no s??n menys les diverg??ncies en temes com l???ensenyament professional, l???educaci?? superior i postobligat??ria, la pol??tica d???ex??mens i titulacions, etc. Basta comparar els aspectes b??sics de dos sistemes educatius com l???espanyol i el brit??nic per entendre la complicada tasca d???intentar integrar els sistemes educatius europeus.
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Davant dels nous reptes educatius que planteja l’augment de la diversitat lingüística i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Català, el present treball descriu els resultats i experiències obtinguts en les tres primeres fases d’un projecte de recerca centrat en la identificació d’indicadors vàlids que permetin dissenyar i implementar estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingüística i cultural present als nostres centres. La part central de la memòria descriu les primeres dades d’un estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del període d’escolarització (Pàrvuls 5 anys , segon i sisè de Primària i segon d’ESO) a quatre centres públics de Vilafranca del Penedès a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de català i de castellà i les possibles influències que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingüística i cultural. El segon bloc d’aquest projecte presenta un seguit d’experiències i propostes d’assessorament centrades en el procés de sensibilització inicial sobre les implicacions educatives a nivell d’aula i de centre de la diversitat lingüística i cultural. També es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procés d’intervenció en centre. A la part final del treball, s’hi desenvolupa una reflexió sobre les condicions que poden afavorir la implementació d’aquestes estratègies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
El trabajo trata de entender las dificultades de detección, interpretación e intervención de los problemas de adaptación al Sistema Educativo español de muchos de los niños adoptados internacionalmente y la complejidad de la relación entre padres adoptantes y docentes.