992 resultados para Sirera, Rodolf, 1948- . Caverna
Resumo:
Iowa Elementary Teachers handbook, vol. 13
Resumo:
Ramat es el resultado de un ambicioso proyecto colonizador, que despus de los primeros cincuenta aos de actividad, se centr finalmente en la viticultura para dar lugar a la mayor explotacin de Europa. En este artculo se mostrar la complejidad de este proceso colonizador, que se caracteriza por la voluntad de implantacin en un paraje antes deshabitado y por la capacidad de superacin de las grandes dificultades que opona a la agricultura esta finca de 3.000 Ha. Como contrapunto, se sealar el modo en que se supieron utilizar sus ventajas de localizacin: las comunicaciones y el agua. La cuestin fundamental es explicar cmo la viticultura se ha ido implantando all paulatinamente, ganando terreno a la silvicuiltura y al resto de cultivos agrcolas, a partir de los datos inditos de la propia empresa.
Resumo:
In the 1940s, when the Governor of Puerto Rico was appointed by the US President and the Puerto Rican government was answerable only to the US Federal government, a large state-owned enterprise (SOE) sector was established on the island. Public services such as water, transportation and energy were nationalized, and several new manufacturing SOEs were created to produce cement, glass, shoes, paper and chalkboard, and clay products. These enterprises were created and managed by government-owned corporations. Later on, between 1948 and 1950, under the islands first elected Governor, the government sold these SOEs to private groups. This paper documents both the creation and the privatization of the SOE sector in Puerto Rico, and analyzes the role played by ideology, political interests, and economic concerns in the decision to privatize them. Whereas ideological factors might have played a significant role in the building of the SOE sector, we find that privatization was driven basically by economic factors, such as the superior efficiency of private firms in the sectors where the SOEs operated, and by the desire to attract private industrial investment to the Puerto Rican economy.
Resumo:
[cat] Les traduccions dels primers captols del llibre VII de la Repblica de Plat on apareix la famosa imatge de la caverna, , presenten una sorprenent i intrigant varietat interpretativa: allegoria, mite, faula, parbola, smil, comparaci... Aquest article, prenent com a exemple la notable fidelitat al text del traductor victori de Plat, B. Jowett, i mitjanant una anlisi rigorosa dels termes que acompanyen la imatge, mant la necessitat de no interpretar ni corregir en aquest cas el gran filsof idealista o ideocntric, assenyalant alhora, si el capteniment filolgic s un altre, les contradiccions resultants i ls dalgun terme ali al lxic platnic com ara allegoria.
Resumo:
r 1974 brjade den finska regeringen kanalisera pengar fr utvecklingssamarbete genom medborgarorganisationer. Tre r senare och fram till r 1988 beviljade regeringen ett speciellt anslag specifikt fr missionsorganisationers utvecklingsprojekt. De finska pingstvnnerna, lutheranerna och de ortodoxa utvidgade samtliga sitt sociala arbete i Kenya med statens std. Deras projekt var likadana: alla byggde lroanstalter, utvecklade Kenyas hlsoservice och sysselsatte kenyaner. Olikheterna mellan pingstvnnerna, lutheranerna och de ortodoxa blev tydliga genom diverse problem som de mtte inom ramen fr utvecklingssamarbetet. Den finska pingstrrelsen bestod av sjlvstndiga frsamlingar, och pingstvnnerna mste omvandla sin takorganisation, Suomen Vapaa Ulkolhetys, s att utvecklingsprojekt blev en viktig gren av dess verksamhet. Lutheranerna som till en brjan hade snt missionrer fr att arbeta i den kenyanska kyrkans tjnst brjade i medlet av 1970-talet i kande grad bygga sociala anstalter med statens pengar. Ett problem var att statens std varade endast fr en begrnsad tid och att den lutherska kyrkan i Kenya inte hade rd att verta dessa anstalter och tcka deras lpande kostnader i framtiden. De finska ortodoxa, fr sin del, igngsatte sociala projekt i samarbete med de ortodoxa i Kenya. Under ngra r fick de dock lra sig att de inte kunde driva sjlvstndiga utvecklingsprojekt i Patriarkens i Alexandria maktsfr. Den finska ortodoxa missionen blev tvungen att underkasta sig rkebiskopen i Nairobi. r fr r beviljade den finska regeringen strre anslag fr missionsorganisationernas utvecklingsprojekt och statens ansvar fr kostnaderna kade frn 50% till 60% r 1984. Intressant nog mottog bde lutheranerna och de ortodoxa mindre statliga pengar fr utvecklingssamarbete r 1989 n 1984. Dremot vxte pingstvnnernas utvecklingssamarbete i Kenya under hela 1980-talet. Eftersom pingstvnnerna inte ville anvnda sina medlemmarnas pengar (som var avsedda fr missionsverksamhet) till sociala projekt tckte de sin andel i utvecklingskostnaderna med pengar frn utanfrstende. Pingstvnnerna utvecklade en omfatttande komersiell och ven industriell verksamhet fr att samla in pengar fr sina utvecklingsprojekt.
