Síntesi i caracterització de compostos azobenzènics per la preparació de nous interruptors moleculars

Aquest treball de recerca té com a objectiu la síntesi i caracterització de nous interruptors moleculars basats en cromòfors azobenzènics i amb aplicació a nivell biològic. Més concretament, es planteja el desenvolupament d’interruptors moleculars basats en el sistema MAG per a controlar el funcionament d’un canal iònic de les cèl·lules del sistema nerviós central governat pel receptor iGluR. Tot i que ja s’han descrit interruptors moleculars tipus MAG que permeten el control d’aquest canal, en aquest treball es pretenen optimitzar dues de les seves propietats: augmentar el rendiment quàntic de fotoisomerització entre els estats trans i cis de l’interruptor i augmentar la constant tèrmica d’isomerització cis-&trans. Aquestes dues propietats depenen de les característiques estructurals del cromòfor azobenzènic central del sistema MAG.

Síntesi de tiourees quirals i el seu ús com a organocatalitzadors

En el present treball de recerca s’ha posat a punt la síntesi d’organocatalitzadors bifuncionals ciclobutànics de tipus tiourea. Amb aquests catalitzadors s’han realitzat proves en reaccions d’addició de malonats a nitroalquens. Amb aquest objectiu i a través d’una metodologia prèviament descrita al grup, s’ha preparat el producte intermedi partint de dicloroetilè i anhídrid maleic. A partir d’aquest compost de partida, l’àcid 1-metoxicarbonil-(1R,2S)-ciclobutan-2-carboxílic,i per reaccions successives, s’han sintetitzat dues tiourees bifuncionals. Aquests catalitzadors han estat assajats en la reacció d’addició d’un malonat a un nitroalquè, obtenint-se bons rendiments i excessos enantiomèrics.

Síntesis y estudio estructural de nuevos γ-péptidos ciclobutánicos

En el presente trabajo se ha llevado a cabo la síntesis y el estudio estructural de tres series diferentes de γ-péptidos conteniendo un ciclobutano como elemento constrictor del esqueleto péptidico. También se han sintetizado una serie de γ-péptidos híbridos formados a partir de monómeros ciclobutánicos y un derivado de prolina para su potencial uso como péptidos capaces de penetrar en las células (CPPs).

Estudis dirigits a la síntesi d'un nou compost fotocròmic amb aplicacions en recobriments protectors fotosensibles

Els compostos fotocròmics es caracteritzen per la seva capacitat d’interconvertir-se entre dos estats amb colors diferents en ser sotmesos a irradiació amb llum, motiu pel qual prenen un gran interès en la comunitat científica per les potencials aplicacions que això els confereix. Una d’aquestes aplicacions és la preparació de recobriments protectors fotosensibles que permetin regular òpticament el pas de llum a través d’ells o la reflexió de llum a la seva superfície. Aquest tipus de sistemes poden ser utilitzats com a filtres en dispositius optoelectrònics o recobriments de miralls i lents oftalmològiques. Aquest treball recull els estudis dirigits a la síntesi d’un nou potencial compost fotocròmic per a ser utilitzat en recobriments protectors fotosensibles. Per tal d’obtenir el compost objectiu, s’ha abordat una primera ruta sintètica que ha hagut d’ésser abandonada degut a la molt baixa solubilitat d’un dels intermedis i la dificultat per fer-lo reaccionar que aquest fet comporta. Seguidament s’ha ideat una segona ruta sintètica i s’ha realitzat un extens estudi sobre les condicions de reacció de l’últim pas sintètic. Malauradament, però, no s’ha aconseguit obtenir el compost objectiu.

Síntesi estereoselectiva de ciclobutan-1,2-diamines

En el present treball de màster s’ha dut a terme la síntesi estereoselectiva de ciclobutan-1,2-diamines protegides ortogonalment. S’han sintetitzat els quatre estereoisòmers de la ciclobutan-1,2-diamina partint d’un intermedi comú, l’àcid 2-metoxicarbonil-(1S,2R)-ciclobutan-1-carboxílic, del qual es disposen metodologies en el nostre grup de recerca per fer-ne la síntesi de manera enantioselectiva.

Desenvolupament d´un mètode per a la determinació de la fitotoxicitat de pèptids antimicrobians

El projecte té dos gran objectius: L’ànàlisi de la fitotoxicitat d’onze peptids antimicrobians derivats de BP100, utilitzant diferents metodes d’estimacio de toxicitat sobre cèl•lules vegetals. I l’estudi dels resultats de fitotoxicitat obtinguts valorant si permeten predir la possibilitat d’obtenir plantes transgeniques que expressin constitutivament aquests peptids

Síntesi i propietats de vidres metàl•lics massissos i materials nanocomposites basats en Fe per aplicacions com a materials magnètics tous

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’ Institut für Komplexe Materialien, Leibniz-Institut für Festkörper- und Werkstoffforschung Dresden, entre 2010 i 2011. S'ha explorat l'efecte de les condicions i influència dels elements d'aleació en la capacitat de formació de vidre, l'estructura i les propietats tèrmiques i magnètiques de vidres metàl•lics massissos i materials nanocristal•lins en base Fe. La producció d'aquests materials en forma de cintes de unes 20 micres de gruix ha estat àmpliament estudiada i s'ha vist que presenten unes propietats excel•lents com a materials magnètics tous. El propòsit general d'aquest projecte era l'obtenció de composicions òptimes amb alta capacitat de formar vidre i amb excel•lents propietats magnètiques com a materials magnètics tous combinat amb bones propietats mecàniques. El projecte prenia com a punt de partida l'aliatge [FeCoBSi]96Nb4 ja que és el que presenta millor capacitat de formar vidre i presenta una alta imantació de saturació i baix camp coercitiu. S'ha fet un estudi dels factors fonamentals que intervenen en la formació de l'estat vitri. La composició abans esmentada ha estat variada amb l'addició d'altres elements per estudiar com afecten aquests nous elements a les propietats, la formació de vidre i l'estructura dels aliatges resultants amb l'objectiu de millorar-ne les propietats magnètiques i la capacitat de formació de vidre. Entre altres s'ha usat el Zr, Mo, Y i el Gd per millorar la formació de vidre; i el Co i el Ni per millorar les propietats magnètiques a alta temperatura. S'han estudiat les relacions entre la capacitat de formació de vidre i la seva estabilitat tèrmica, la resistència a la cristal•lització i la estructura de l'aliatge resultant després del procés de solidificació. Per aquest estudi s'han determinat els mecanismes que controlen la transformació i la seva cinètica així com les fases que es formen durant el tractament tèrmic permetent la formulació de models predictius.

Síntesi i optimització de la DPTMephos. Complexos de Mo i W

La ruta sintètica del bis(2-((difenilfosfino)metil)fenil)sulfà, Ph2PCH2-(C6H4)S(C6H4)-CH2PPh2 , DPTMephos, involucra 5 reaccions en 4 etapes ben diferenciades. Es per aquest motiu que es fa necessària una optimització de la ruta sintètica per assolir rendiments més elevats. La primera reacció parteix del sulfur de difenil i involucra la formació d’un complex litiat per acabar realitzant una carbonilació amb N,N-DMF per obtindre un dialdehid. El següent pas de la ruta passa per la reducció del producte al diol corresponent. Tot seguit ja es por preparar el substrat mitjanjant una bromació per a que en l’última etapa, s’acobli a l’estructura el grup difenilfosfino. Tant mateix s’han sintetitzat els isòmers de la DPTMephos amb [W(CO)6] i [Mo(CO)6], observant-se la formació tant dels complexos meridionals com facials i la seva interconversió. Tot seguit s’ha desenvolupat la sulfuració de la DPTMephos per obtindre els lligands tant mono com di sulfurats. També s’ha realitzat un estudi de l’espectre de RMN 31P{1H} del complex fac-[Mo(CO)3(DPTMephos)] a temperatura variable per determinar el senyal de cada fòsfor no equivalent a 200K. S’ha realitzat un estudi de forma qualitativa de les conformacions que adopta l’anell quelat de 6 baules en les conformacions tant meridional com facial d’un complex.

Síntesi d'un fragment derivat del glutamat per a formar part d'un interruptor molecular

El projecte en el qual s’emmarca aquest treball de recerca es centra en el desenvolupament d’interruptors moleculars que permeten el control del funcionament d’un canal iònic de les cèl·lules del sistema nerviós central. En aquest treball de Màster en Experimentació Química, s’ha treballat, més concretament, en la síntesi del derivat del glutamat. S’ha dissenyat i desenvolupat una ruta sintètica del fragment de glutamat en 8 passos amb un 7% de rendiment global.

Síntesi de nous catecols amb aplicació en materials funcionals bioinspirats

Els catecols (compostos aromàtics amb dos hidroxils veïnals) són una unitat estructural present en la naturalesa de formes molt diverses. En el present treball es sintetitza el catecol amb una cadena alquílica saturada de 32 carbonis. L’objectiu és mimetitzar el comportament de les proteïnes segregades pels musclos que formen els filaments pels quals aquest mol·lusc pot adherir-se sobre diverses superfícies de manera hidrofòbica permanent i que li permet mantenir-se adherit tot i estar submergit en l’aigua del mar. Aquesta síntesi es realitza gràcies a l’obtenció d’un valuós intermedi tipus sal de fosfoni que permet introduïr la cadena hidrocarbonada a l’esquelet catecol.

Disseny i síntesi de nous tensioactius quirals ciclobutànics a partir de β-aminoàcids i γ-hidroxiàcids

En el present treball de recerca s’ha dut a terme la síntesi esteroselectiva de tensioactius quirals ciclobutànics per tal que més endavant es puguin estudiar les seves propietats. Aquests tensioactius s’han preparat a partir dels 1,3-aminoalcohols i d’un 1,3-hidroxiàcid. Tots aquests productes són enantiopurs i se sintetitzen, en última instància, a partir d’etilè i d’anhídrid maleic. A partir d’aquests intermedis claus, i per reaccions successives, s’han sintetitzat dos tensioactius i el precursor d’un tercer.

Volubilis i els bona vacantia: una síntesi

La inscripció I.A.M.lat., 448 ens indica que l'emperador Claudi concedí a Volubilis (Mauretania Tingitana) certs beneficis després de la guerra de conquesta d' aquest regne nordafriciL L' artiele sintetitza la bibliografia que s' ha ocupat d' aquest tema des de principis de segle. EIs bona vacantia s6n un deis beneficis otorgats.

El poblament prehistòric i tardoromà al paratge de Montcortès i Pla de Corts: una síntesi

L’estancament que han patit històricament les comarques dels Pallars (Jussà i Sobirà) tant a nivell humà com econòmic, ha ajudat, fins fa pocs anys, a conservar fossilitzades estructures socials, religioses i humanes de diferents períodes, alhora que a nivell científic, aquest estancament té com a conseqüència la marginació quant al gruix de les investigacions que es fan a la resta del país. Es proposa en aquest treball de síntesi una anàlisi i contrastació de les dades que ens ofereix la historiografia quant al poblament i la seva evolució des de la Prehistòria fins al període tardoromà al Paratge de Montcortès i Pla de Corts (Baix Pallars, Pallars Sobirà), amb l’aportació de les darreres investigacions, encara sense publicar, que ens proporcionen, alhora que noves dades quantitatives, informació qualitativa sobre el funcionament d’aquests grups humans, és a dir, una nova perspectiva biofísica sobre la coevolució dels nous sistemes socioeconòmics amb els ecosistemes naturals en aquest territori.