Effect of tow-drop gaps on the damage resistance and tolerance of Variable-Stiffness Panels

This paper presents an experimental study of the effects of tow-drop gaps in Variable Stiffness Panels under drop-weight impact events. Two different configurations, with and without ply-staggering, have been manufactured by Automated Fibre Placement and compared with their baseline counterpart without defects. For the study of damage resistance, three levels of low velocity impact energy are generated with a drop-weight tower. The damage area is analysed by means of ultrasonic inspection. Results of the analysed defect configurations indicate that the influence of gap defects is only relevant under small impact energy values. However, in the case of damage tolerance, the residual compressive strength after impact does not present significant differences to that of conventional straight fibre laminates. This indicates that the strength reduction is driven mainly by the damage caused by the impact event rather than by the influence of manufacturing-induced defects

High-Performance-Tensile-Strength Alpha-Grass Reinforced Starch-Based Fully Biodegradable Composites

Though there has been a great deal of work concerning the development of natural fibers in reinforced starch-based composites, there is still more to be done. In general, cellulose fibers have lower strength than glass fibers; however, their specific strength is not far from that of fiberglass. In this work, alpha-fibers were obtained from alpha-grass through a mild cooking process. The fibers were used to reinforce a starch-based biopolymer. Composites including 5 to 35% (w/w) alpha-grass fibers in their formulation were prepared, tested, and subsequently compared with those of wood- and fiberglass-reinforced polypropylene (PP). The term “high-performance” refers to the tensile strength of the studied composites and is mainly due to a good interphase, a good dispersion of the fibers inside the matrix, and a good aspect ratio. The tensile strength of the composites showed a linear evolution for fiber contents up to 35% (w/w). The strain at break of the composites decreased with the fiber content and showed the stiffening effects of the reinforcement. The prepared composites showed high mechanical properties, even approaching those of glass fiber reinforced composites

Determination of corn stalk fibers' strength through modeling of the mechanical properties of its composites

Worldwide cultivation of corn is expanding, due in part to the increasing production of bioethanol. In consequence, huge amounts of corn stalks residues are been produced. Instead of incineration, we transformed the corn stalks into a semichemical pulp and successfully applied it as reinforcement in polypropylene composites. PP composites reinforced with 40% wt corn stalk single fibers were prepared, and their mechanical properties were evaluated. Through mechanical properties modeling of the composites, the intrinsic tensile strength of the cellulosic fibers that constitute the corn stalk have been determined

A Micromechanics-Based Damage Model for [± θ / 90n ]s Composite Laminates

A new damage model based on a micromechanical analysis of cracked [± θ / 90n ]s laminates subjected to multiaxial loads is proposed. The model predicts the onset and accumulation of transverse matrix cracks in uniformly stressed laminates, the effect of matrix cracks on the stiffness of the laminate, as well as the ultimate failure of the laminate. The model also accounts for the effect of the ply thickness on the ply strength. Predictions relating the elastic properties of several laminates and multiaxial loads are presented

Disseny d’un banc d’assaig d’efectes diferits en elements de formigó armat amb barres FRP

L'objectiu d'aquest projecte és el disseny dels bancs d'assaig necessaris per poder realitzar tres assajos de fisuració i deformació diferida al laboratori de resistència de materials de la UdG sobre provetes i bigues de formigó armat amb FRP i estudiar- ne el comportament. El primer assaig és el de fluència del formigó, on es sotmet una proveta a una compressió mantinguda en el temps. El segon assaig és un de tracció directa, on s'aplica una càrrega a tracció mantinguda en el temps en una proveta de formigó armat amb una barra FRP de reforç intern. El tercer és un assaig a flexió, on es carregarà una biga a flexió durant un període llarg de temps

Serviceability behaviour of fibre reinforced polymer reinforced concrete beams

El uso de materiales compuestos de matriz polimérica (FRP) emerge como alternativa al hormigón convencionalmente armado con acero debido a la mayor resistencia a la corrosión de dichos materiales. El presente estudio investiga el comportamiento en servicio de vigas de hormigón armadas con barras de FRP mediante un análisis teórico y experimental. Se presentan los resultados experimentales de veintiséis vigas de hormigón armadas con barras de material compuesto de fibra de vidrio (GFRP) y una armada con acero, todas ellas ensayadas a flexión de cuatro puntos. Los resultados experimentales son analizados y comparados con algunos de los modelos de predicción más significativos de flechas y fisuración, observándose, en general, una predicción adecuada del comportamiento experimental hasta cargas de servicio. El análisis de sección fisurada (CSA) estima la carga última con precisión, aunque se registra un incremento de la flecha experimental para cargas superiores a las de servicio. Esta diferencia se atribuye a la influencia de las deformaciones por esfuerzo cortante y se calcula experimentalmente. Se presentan los aspectos principales que influyen en los estados límites de servicio: tensiones de los materiales, ancho máximo de fisura y flecha máxima permitida. Se presenta una metodología para el diseño de dichos elementos bajo las condiciones de servicio. El procedimiento presentado permite optimizar las dimensiones de la sección respecto a metodologías más generales.

An integrated system for building and running reproducible research

Our generation of computational scientists is living in an exciting time: not only do we get to pioneer important algorithms and computations, we also get to set standards on how computational research should be conducted and published. From Euclid’s reasoning and Galileo’s experiments, it took hundreds of years for the theoretical and experimental branches of science to develop standards for publication and peer review. Computational science, rightly regarded as the third branch, can walk the same road much faster. The success and credibility of science are anchored in the willingness of scientists to expose their ideas and results to independent testing and replication by other scientists. This requires the complete and open exchange of data, procedures and materials. The idea of a “replication by other scientists” in reference to computations is more commonly known as “reproducible research”. In this context the journal “EAI Endorsed Transactions on Performance & Modeling, Simulation, Experimentation and Complex Systems” had the exciting and original idea to make the scientist able to submit simultaneously the article and the computation materials (software, data, etc..) which has been used to produce the contents of the article. The goal of this procedure is to allow the scientific community to verify the content of the paper, reproducing it in the platform independently from the OS chosen, confirm or invalidate it and especially allow its reuse to reproduce new results. This procedure is therefore not helpful if there is no minimum methodological support. In fact, the raw data sets and the software are difficult to exploit without the logic that guided their use or their production. This led us to think that in addition to the data sets and the software, an additional element must be provided: the workflow that relies all of them.

Using configuration management and product line software paradigms to support the experimentation process in software engineering.

There is no empirical evidence whatsoever to support most of the beliefs on which software construction is based. We do not yet know the adequacy, limits, qualities, costs and risks of the technologies used to develop software. Experimentation helps to check and convert beliefs and opinions into facts. This research is concerned with the replication area. Replication is a key component for gathering empirical evidence on software development that can be used in industry to build better software more efficiently. Replication has not been an easy thing to do in software engineering (SE) because the experimental paradigm applied to software development is still immature. Nowadays, a replication is executed mostly using a traditional replication package. But traditional replication packages do not appear, for some reason, to have been as effective as expected for transferring information among researchers in SE experimentation. The trouble spot appears to be the replication setup, caused by version management problems with materials, instruments, documents, etc. This has proved to be an obstacle to obtaining enough details about the experiment to be able to reproduce it as exactly as possible. We address the problem of information exchange among experimenters by developing a schema to characterize replications. We will adapt configuration management and product line ideas to support the experimentation process. This will enable researchers to make systematic decisions based on explicit knowledge rather than assumptions about replications. This research will output a replication support web environment. This environment will not only archive but also manage experimental materials flexibly enough to allow both similar and differentiated replications with massive experimental data storage. The platform should be accessible to several research groups working together on the same families of experiments.

Diseño de un sistema de auscultación de subsidencias mediante técnicas geomáticas

La subsidencia del terreno constituye un riesgo geotécnico capaz de afectar a amplias zonas del territorio. Este fenómeno puede producirse por la consolidación de los suelos finos de un sistema acuífero, disolución y colapso de materiales yesíferos, actuaciones humanes, etc. Muchas regiones del mundo, y gran parte de la geografía peninsular, pueden verse afectadas de manera significativa por este fenómeno. En este proyecto se pretende crear una metodología de trabajo que se pueda aplicar en cualquier ámbito geográfico para el control de las subsidencias. Para la realización de esta metodología se han tomado tres técnicas de auscultación de subsidencias, nivelación geométrica de precisión, nivelación GPS y DinSAR, y comparado sus pros y contras, así como las precisiones esperadas y el organigrama de trabajo. Para que se vea mejor la funcionalidad del sistema, se ha procedido a la implantación teórica del mismo en una localización al Norte de la ciudad de Madrid con un escenario realista. Abstract Subsidence is a geotechnical risk which can affect large countryside areas. This phenomenon may be produced by the consolidation of an aquifer system fine soils, dissolution and collapse of gypsum materials, human actions, etc. Many regions of the world, and much of the Iberian Peninsula, may be significantly affected by this condition. This project aims to create a methodology that can be applied in any geographical area to control subsidence. For this purpose, three subsidence monitoring techniques have been studied. Those are precision geometric leveling, GPS leveling and DInSAR. During the project, pros and cons as well as the precisions expected and work schedule have been studied and compared. The subsidence auscultation system has been theoretically implemented in a location. This location is a realistic stage located north of Madrid

The importance of promoting multimodal teaching in the foreign language classroom for the acquisition of social competences: practical examples

This article analyses the way in which the subject English Language V of the degree English Studies (English Language and Literature) combines the development of the five skills (listening, speaking, reading, writing and interacting) with the use of multimodal activities and resources in the teaching-learning process so that students increase their motivation and acquire different social competences that will be useful for the labour market such as communication, cooperation, leadership or conflict management. This study highlights the use of multimodal materials (texts, videos, etc.) on social topics to introduce cultural aspects in a language subject and to deepen into the different social competences university students can acquire when they work with them. The study was guided by the following research questions: how can multimodal texts and resources contribute to the development of the five skills in a foreign language classroom? What are the main social competences that students acquire when the teaching-learning process is multimodal? The results of a survey prepared at the end of the academic year 2015-2016 point out the main competences that university students develop thanks to multimodal teaching. For its framework of analysis, the study draws on the main principles of visual grammar (Kress & van Leeuwen, 2006) where students learn how to analyse the main aspects in multimodal texts. The analysis of the different multimodal activities described in the article and the survey reveal that multimodality is useful for developing critical thinking, for bringing cultural aspects into the classroom and for working on social competences. This article will explain the successes and challenges of using multimodal texts with social content so that students can acquire social competences while learning content. Moreover, the implications of using multimodal resources in a language classroom to develop multiliteracies will be observed.

Riscos en incendis de vehicles de nova generació

Les actuacions de bombers en operatius d'extinció d'incendis, habitualment es fan per inèrcies històriques. Ara, si diem: “Per a l'extinció d'un incendi de un vehicle heu d'estacionar l’autobomba a una certa distància, pendent amunt i a contravent, refrigerar a distància el vehicle amb con d'atac, i evitar els extrems del vehicle”, segurament més d'un pensarà o expressarà en veu alta “Això deu ser una broma, oi? Si hem estat apagant cotxes cada dia a la nostra manera… quin és el problema?". Bé, doncs n’hi ha uns quants, de problemes. Podem considerar un incendi en un vehicle com una bomba de temps amb un ble que s'encén abans de l'arribada de la dotació de bombers. Les actuacions inicials en aquests incendis han de centrar-se en la desactivació d'aquesta metxa. Els incendis en vehicles presenten una múltiple varietat perills reals. Els canvis en el disseny i la construcció d'automòbils exigeixen un canvi en la manera com els serveis de bombers s’enfronten als incendis de vehicles. Els nous materials i components incorporats a la indústria automobilística s'han traduït en un millor rendiment, una major economia de combustible, una millor resistència al xoc i en una reducció de les emissions de gasos. Malauradament, alguns d'aquests mateixos materials i components fan que l’extinció d’un automòbil modern sigui més difícil i perillosa que en vehicles més vells. En l’actualitat, un incendi d’un vehicle comporta més fums, més toxicitat, més temperatura, elements sotmesos a pressió, risc de projecció d’elements i la possibilitat d’energies alternatives... en definitiva, molts més riscos. Per donar una resposta adequada a aquest augment del risc, organitzativament cal augmentar les mesures preventives de seguretat, i operativament cal una estratègia d’extinció més cautelosa, tàctiques menys agressives i un major nivell de protecció personal.

Projecte Frankenstein: materials de metodologia docent

El projecte correspon a la assignatures de 1r curs de Fonaments Físics a l’Enginyeria Mecànica. Els alumnes han de dedicar un total de 16 h distribuïdes al llarg de dues setmanes amb un número aproximat de 8 h/setmana. Les classes expositives del professor corresponen a 2 h/setmana (1 h explicació conceptes i 1 h d’aplicació de conceptes en problemes). Els alumnes han d’assolir els conceptes simultàniament al desenvolupament del projecte. Els grups formats cooperen en el projecte, en el desenvolupament i comprensió dels exercicis i en la resolució de dubtes respecte la matèria relacionada amb el projecte

Els Mòduls integrals d'aprenentatge (MIAPS)

El pressupòsit bàsic d'aquesta experiència és que el nou model d'Espai Europeu d’Educació Superior pretén un major equilibri entre l'aprenentatge de l'alumnat i l'ensenyament del professor, fent més èmfasi en el primer. En aquest context, hem desenvolupat una eina que denominem "mòduls integrals d’aprenentatge (MIAPS)". L'experiència s'ha desenvolupat en els estudis de criminologia que, com bé es sap, va néixer en la cruïlla entre el model actual i el model de Bolonya, d'imminent implantació. Atès que no tenia sentit implantar un estudi sobre la base d'un model que ja estava condemnat a desaparèixer, centrat fonamentalment en l'ensenyament d'un temari, i en el qual el crèdit es corresponia amb 10 hores de classe; vàrem adoptar per un sistema més pròxim al nou model, basat en les hores del treball de l'alumne (1 cr = 25h). En aquest context, varem considerar que el 50% de les hores de treball de l'alumne haurien de correspondre's amb hores de contacte amb el professor, de les quals, almenys el 30% haurien de ser sessions presencials i la resta de tutories. L'altre 50% haurien de correspondre a hores de treball autònom. És precisament dintre d'aquestes hores de treball autònom que desenvolupem els MIAPS. Amb la finalitat d'homogeneïtzar l'estudi, es va establir que cada MIAP hauria de comportar unes 6 hores de treball de l'alumne. Els MIAPS són concebuts com a espais que combinen informació i activitat. Des d'aquest punt de vista, cada MIAP integra una unitat temàtica. En ella es recull la informació bàsica del tema i conté els vincles necessaris per a fitar adequadament el tema. Però addicionalment, el MIAP incorpora una sèrie d'activitats que es consideren necessàries i adequades per a aconseguir els coneixements i desenvolupar les competències vinculades al MIAP. Així, per exemple, si es pretén que una persona conegui els plantejaments d'una determinada teoria criminològica, el MIAP, a més de recollir la informació bàsica, relaciona, mitjançant vincles, altra informació que serveix per a contextualitzar el tema i ampliar i aprofundir la informació. Però el MIAP no es limita a un document que només proporciona informació, sinó que és també un document d'activitats. Si entre les competències relacionades està el treball en grup i l'anàlisi i resolució de problemes; el MIAP hauria d’incorporar, per exemple, un cas pràctic que han de treballar en grups i resoldre els problemes plantejats. El MIAP permet incorporar exercicis d'avaluació o autoavaluació. Els MIAPS estan pensats com a eines (documents interactius) que permeten treballar i desenvolupar aquelles temàtiques o aspectes que, en principi, no són objecte de classes presencials. Deixant les sessions presencials per fer coses diferents a repetir “allò que el professor sap”, i que generalment es pot trobar escrit. Des d'aquest punt de vista, els MIAPS són documents "complexos", en el sentit que incorporen una sèrie de recursos que van des de la informació a activitats d'avaluació o autoavaluació, passant per activitats de recerca, treballs en grups, elaboració de mapes conceptuals, etc. Així mateix, els MIAPS incorporen mecanismes que serveixen per a fer el seguiment de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge. Un aspecte important que vull ressaltar és que, entre els exercicis que l’alumnat pot desenvolupar, està la possibilitat fer les aportacions als MIAPS, a partir del seu procés d'aprenentatge. Aquesta eina es combina perfectament amb una avaluació continuada i amb metodologies com el portafolio o l'e-portafolio. Cal advertir que els MIAPS no tenen relació amb el tradicional "apunts" de classe o amb una recopilació de materials de lectura, sinó que constituïxen uns veritables documents de treball. El suport dels MIAPS és virtual i l’alumnat accedeix de forma restringida mitjançant la seva clau

L'entrenament de la resistència i la velocitat i l'aprofundiment en un esport. Exercicis de resistència i velocitat. Valorar l'esfoç i els seus resultats. 'El entrenamiento de la resistencia y la velocidad y la profundización en un deporte. Ejercicios de resistencia y velocidad. Valorar el esfuerzo y sus resultados'.

Crédito de Educación Física, ciclo de 12 a 16 años. Se incluyen tres temas: 1. las cualidades físicas básicas: resistencia, 2. actividades físicas: el hoquei, y 3. las cualidades físicas básicas: la velocidad. Se pretende que los alumnos adquieran valores de higiene, mejora personal, cooperación y autoaceptación. Los objetivos son desarrollar las cualidades físicas básicas, aceptar la realidad corporal, mejorar la velocidad y el dominio corporal. Las actividades que se proponen son carreras técnicas del hockey y trabajos escritos. Se incluyen actividades de evaluación.

La natació : exercicis de resistència a l'aigua. 'La natación : ejercicios de resistencia al agua'.

Módulo cinco para el primer crédito de Educación Física para el ciclo 12-16. Presenta los contenidos, objetivos didácticos, actividades de aprendizaje, temporalización indicativa, actividades y criterios de evaluación del crédito. Describe cada una de las sesiones en las que se ha dividido el crédito, incluyendo en todas ellas las explicaciones teóricas y los ejercicios que se han de realizar. Los temas a tratar son: la natación, ritmo de respiración, coordinación y ejecución correcta de cada estilo, cualidades físicas básicas: resistencia y velocidad. Incluye todo el material de soporte textual para el alumnado.