Disseny i implementació d'un Videoclub online amb J2EE i una llibreria de tags de suport per la capa de presentació

Disseny i implementació parcial d'un Videoclub online en J2EE. Es fa ús dels patrons de disseny i frameworks més adients les diferents capes de l'arquitectura justificant la seva elecció. Així mateix, es desenvolupa una llibreria de tags pròpia, que dóna suport en el desenvolupament de les vistes d'un model de negoci d'aquest tipus.

Parasitism of two zoonotic reservoirs Dasyprocta leporina and D. fuliginosa (Rodentia) from Amazonas, with Trichostrongylina nematodes (Heligmonellidae): description of a new genus and a new species

A new genus and a new species of Heligmonellidae nematodes are described parasiting the stomach of three agoutis (two Dasyprocta fuliginosa and one D. leporina) captured in the middle and high Negro river microregion, state of Amazonas, Brazil. The new genus, as well as its type-species, are closely related to the trichostrongylids included in Fuellebornema, particularly on what concerns the pattern of the caudal bursa, but differing from them by the characteristics of the synlophe, that presents a poorly developed carene, when compared to the referred number of body ridges in Freitastrongylus n. gen. and consequently in F. angelae n. sp.,in which the ridges are well developed and the carene at mid-body has a similar size when compared to the ridge situated in front of the right field (ridge no. 5). Caudal bursa is of the type 1-4, with rays 9 shorter than rays 10, with a very long genital cone.

Expression pattern of sirtuins in innate immune cells and influence of Sirtuin 1/2 inhibition on innate immune responses to Toll-like receptor ligands and to infection

Purpose/Objective: The family of histone deacetylases comprises 18 members in mammals, among which seven sirtuins (SIRT1-7). Sirtuins are NADP-dependent enzymes that have been involved in the control of cell metabolism, proliferation and survival. The expression pattern of sirtuins and their influence on host response to microbial infection remain largely unknown. The aim of the study was to analyze the expression of SIRT1-7 and to address the effects of SIRT1/2 inhibition on innate immune responses in vitro and in vivo.. Materials and methods: in vitro: Bone marrow (BM), BM-derived macrophages (BMDMs) and dendritic cells (BMDCs) and RAW 264.7 and J774.1 macrophage cell lines were stimulated for 0, 2, 6 and 18 h with LPS, Pam3CSK4 and CpG ODN. SIRT1-7 mRNA was quantified by real time-PCR. TNF was measured by ELISA. In vivo: BALB/c mice were challenged with LPS (350 lg i.p.) with or without a SIRT1/2 inhibitor. Blood and organs were collected after 0, 1, 4, 8 and 24 h to quantify SIRT1-7 and TNF. Mortality was assessed daily. Results: Bone marrow, macrophages and DCs express, in order of abundance, SIRT2 > > SIRT1, SIRT3 and SIRT6 > SIRT4, SIRT5 and SIRT7. Microbial products decrease the expression of all sirtuins except SIRT6 in a time dependent manner in BMDMs (0_24 h). SIRT2 is the most expressed sirtuin also in the liver, kidney (together with SIRT3) and spleen. Upon LPS challenge, SIRT1, SIRT3, SIRT4 and SIRT7 mRNA levels decrease in the liver (from 4 h to 24 h), whereas SIRT1-7 mRNA levels decrease within 1 h in both kidney and spleen. Pharmacological inhibition of SIRT1/2 decreases TNF production by macrophages stimulated with LPS, Pam3CSK4 and CpG ODN (n = 6; P < 0.001). In agreement, prophylactic treatment with a SIRT1/2 inhibitor decreases TNF production (n = 8; P = 0.04) and increases survival (n = 13, P = 0.03) of mice challenged with LPS. Conclusions: Sirtuins are expressed in innate immune cells. Inhibition of SIRT1/2 activity decreases cytokine production by macrophages and protects from endotoxemia, suggesting that sirtuin inhibitors may represent novel adjunctive therapy for treating inflammatory disorders such as sepsis.

Monocular-based 3-D seafloor reconstruction and ortho-mosaicing by piecewise planar representation

Photo-mosaicing techniques have become popular for seafloor mapping in various marine science applications. However, the common methods cannot accurately map regions with high relief and topographical variations. Ortho-mosaicing borrowed from photogrammetry is an alternative technique that enables taking into account the 3-D shape of the terrain. A serious bottleneck is the volume of elevation information that needs to be estimated from the video data, fused, and processed for the generation of a composite ortho-photo that covers a relatively large seafloor area. We present a framework that combines the advantages of dense depth-map and 3-D feature estimation techniques based on visual motion cues. The main goal is to identify and reconstruct certain key terrain feature points that adequately represent the surface with minimal complexity in the form of piecewise planar patches. The proposed implementation utilizes local depth maps for feature selection, while tracking over several views enables 3-D reconstruction by bundle adjustment. Experimental results with synthetic and real data validate the effectiveness of the proposed approach

Participation of N-acetyl-D-glucosamine carbohydrate moieties in the recognition of Schistosoma mansoni sporocysts by haemocytes of Biomphalaria tenagophila

Lectin-carbohydrate binding may be involved in the recognition of Schistosoma mansoni sporocysts by haemocytes of Biomphalaria; therefore, we tested if this interaction is associated with snail resistance against Schistosoma infection. In vitro data showed that most of the S. mansoni sporocysts cultured with haemocytes from Biomphalaria glabrata BH, a highly susceptible snail strain, had a low number of cells that adhered to their tegument and a low mortality rate. Moreover, the addition of N-acetyl-D-glucosamine (GlcNAc) did not alter this pattern of adherence and mortality. Using haemocytes and haemolymph of Biomphalaria tenagophila Cabo Frio, we observed a high percentage of sporocysts with adherent cells, but complete encapsulation was not detected. Low concentrations of GlcNAc increased haemocyte binding to the sporocysts and mortality, which returned to basal levels with high concentrations of the carbohydrate. In contrast, haemocytes plus haemolymph from B. tenagophila Taim encapsulated cellular adhesion index of level 3 and destroyed over 30% of the S. mansoni sporocysts in culture. Interestingly, the addition of GlcNAc, but not mannose, to the culture medium resulted in the significant inhibition of cellular adhesion to the parasite tegument and the reduction of parasite mortality, suggesting that GlcNAc carbohydrate moieties are important to the recognition of S. mansoni by B. tenagophila Taim.

Desenvolupament d'una aplicació per Internet amb Java2 EE.TFC Intranet Escolar

L'objectiu principal de l'aplicació serà la de proporcionar una eina més de comunicació entre l'escola, els professors i les famílies dels alumnes. Aquest projecte s'ha desenvolupat en Java amb implementació del patró MVC amb Struts2. Per al tractament de la persistència de les dades, s'ha utilitzat Hibernate y MySql com a base de dades.

Pattern recognition of sleep in rodents using piezoelectric signals generated by gross body movements.

Current research on sleep using experimental animals is limited by the expense and time-consuming nature of traditional EEG/EMG recordings. We present here an alternative, noninvasive approach utilizing piezoelectric films configured as highly sensitive motion detectors. These film strips attached to the floor of the rodent cage produce an electrical output in direct proportion to the distortion of the material. During sleep, movement associated with breathing is the predominant gross body movement and, thus, output from the piezoelectric transducer provided an accurate respiratory trace during sleep. During wake, respiratory movements are masked by other motor activities. An automatic pattern recognition system was developed to identify periods of sleep and wake using the piezoelectric generated signal. Due to the complex and highly variable waveforms that result from subtle postural adjustments in the animals, traditional signal analysis techniques were not sufficient for accurate classification of sleep versus wake. Therefore, a novel pattern recognition algorithm was developed that successfully distinguished sleep from wake in approximately 95% of all epochs. This algorithm may have general utility for a variety of signals in biomedical and engineering applications. This automated system for monitoring sleep is noninvasive, inexpensive, and may be useful for large-scale sleep studies including genetic approaches towards understanding sleep and sleep disorders, and the rapid screening of the efficacy of sleep or wake promoting drugs.

Lésions cérébrales du prématuré et techniques d'imagerie à visée pronostique du développement neurocognitif [Cerebral brain injury in preterm infants and the role of neuroimaging in predicting neurodevelopmental outcomes].

Due to advances in neonatal intensive care over the last decades, the pattern of brain injury seen in very preterm infants has evolved in more subtle lesions that are still essential to diagnose in regard to neurodevelopmental outcome. While cranial ultrasound is still used at the bedside, magnetic resonance imaging (MRI) is becoming increasingly used in this population for the assessment of brain maturation and white and grey matter lesions. Therefore, MRI provides a better prognostic value for the neurodevelopmental outcome of these preterms. Furthermore, the development of new MRI techniques, such as diffusion tensor imaging, resting state functional connectivity and magnetic resonance spectroscopy, may further increase the prognostic value, helping to counsel parents and allocate early intervention services.

Desenvolupament d'algorismes biològicament inspirats basats en Support Vector Machines

L'objectiu d'aquest projecte ha estat el desenvolupament d'algorismes biològicament inspirats per a l'olfacció artificial. Per a assolir-lo ens hem basat en el paradigma de les màquines amb suport vectorial. Hem construit algoritmes que imitaven els processos computacionals dels diferents sistemes que formen el sistema olfactiu dels insectes, especialment de la llagosta Schistocerca gregaria. Ens hem centrat en el lòbuls de les antenes, i en el cos fungiforme. El primer està considerat un dispositiu de codificació de les olors, que a partir de la resposta temporal dels receptors olfactius a les antenes genera un patró d'activació espaial i temporal. Quant al cos fungiforme es considera que la seva funció és la d'una memòria per als olors, així com un centre per a la integració multi-sensorial. El primer pas ha estat la construcció de models detallats dels dos sistemes. A continuació, hem utilitzat aquests models per a processar diferents tipus de senyals amb l'objectiu de abstraure els principis computacionals subjacents. Finalment, hem avaluat les capacitats d'aquests models abstractes, i els hem utilitzat per al processat de dades provinents de sensors de gasos. Els resultats mostren que el models abstractes tenen millor comportament front el soroll i més capacitat d'emmagatzematge de records que altres models més clàssics, com ara les memòries associatives de Hopfield o fins i tot en determinades circumstàncies que les mateixes Support Vector Machines.

Influència del clima en la fenologia de la floració de Globularia alypum: anàlisi a partir de mostres d'herbari

Globularia alypum és un arbust termòfil típic de la regió oest del Mediterrani. Aquest nanofaneròfit té un patró de floració molt ampli. Les poblacions primerenques floreixen des del Juliol fins al Desembre i les poblacions tardanes des del Gener fins a l’Abril. L’objectiu del projecte és esbrinar quins factors climàtics determinen la fenologia de la floració de l’espècie a partir de mostres d’herbari i conèixer l’abast geogràfic d’ambdós patrons de floració a la península Ibèrica i França. També l’estudi d’altres característiques fenològiques en relació amb el clima: els braquiblasts i les espigues de capítols. Els plecs d’herbari han estat georeferenciats per ser utilitzats en un entorn SIG junt amb les dades del clima i s’ha realitzat una anàlisi estadística. El resultats mostren que les poblacions primerenques creixen majoritàriament en zones costaneres mentre que les tardanes ho fan en zones continentals. Les poblacions primerenques creixen en àrees on les temperatures (mitjana, mínima, màxima i mínima del mes més fred) són més altes que les tardanes per l’efecte temperador del mar. Al analitzar totes les poblacions, el nombre de mesos des de la transició floral es correlaciona negativament amb la temperatura mínima mensual i la temperatura mitjana mensual en tots els mesos, mentre que amb la temperatura màxima mensual entre Octubre i Abril. Al estudiar sols les poblacions tardanes les correlacions són similars, però no en les primerenques on no se’n troba cap. Les correlacions entre el nombre de mesos des de la transició floral i les variables climàtiques anuals són iguals, a més de trobar-se una correlació negativa amb la temperatura mínima del mes més fred i l’índex tèrmic, i positiva amb l’índex de continentalitat. No s’ha trobat cap diferència en presència de braquiblasts segons la població, però sí en les espigues de capítols, essent més freqüents en les poblacions primerenques. Es suggereix que la temperatura és un factor més determinant per a les poblacions tardanes, mentre que es desconeix si és la precipitació en les primerenques. Tampoc es té coneixement sobre si les diferències entre els dos patrons són genètiques o fenotípiques i quin mecanisme possibilita el desenvolupament de braquiblasts i espigues de capítols.

The EU ‘2020 Energy Initiative’: The post-Lisbon pattern of change in EU energy policy

El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.

Reconeixement facial en obres d'art : avaluació del rendiment dels mètodes de l'estat de l'art actual

Aquest paper es divideix en 3 parts fonamentals, la primera relata el que pretén mostrar aquest estudi, que és aplicar els sistemes actuals de reconeixement facial en una base de dades d'obres d'art. Explica quins mètodes s'utilitzaran i perquè es interessant realitzar aquest estudi. La segona passa a mostrar el detall de les dades obtingudes en l'experiment, amb imatges i gràfics que facilitaran la comprensió. I en l'última part tenim la discussió dels resultats obtinguts en l'anàlisi i les seves posteriors conclusions.

Gènere i identitats en la construcció d'una comunitat colonial a Empúries (segles VI-V a.C.)

El projecte de recerca ha analitzat la complexitat ètnica, social i de gènere de l’assentament colonial d’Empúries a partir d’un exhaustiu estudi contextual dels materials ceràmics d’ús quotidià provinents de diferents sectors excavats als anys vuitanta a la Neàpolis empuritana (N-7000, N-5000 i N-1000). Aquests sectors datats els segles V i IV a.C., corresponen a un moment en el qual s’està construint una identitat colonial diferenciada en l’espai emporità. La comparació dels aixovars domèstics usats quotidianament pels habitants d’aquest tres sectors situats en punts distants de la Neàpolis mostra que estem davant d’un assentament colonial molt heterogeni, on conflueixen materialitats, tradicions tecnològiques i pràctiques quotidianes iberes, gregues i híbrides. Els estudis de materials confirmen que no va existir una segregació espacial entre poblacions d’origen grec i iber en aquest assentament i suggereixen la cohabitació de gent –tant d’homes com de dones- d’origen grec i iber a les diferents àrees estudiades d’aquest assentament portuari. En el registre material ceràmic de totes les zones estudiades s’observa un predomini dels productes ceràmics de tradició grega (colonials o àtics) en els serveis de taula, però no així en els estris utilitzats a la cuina, que són majoritàriament de tradició ibera. També els materials ceràmics relacionats amb l’emmagatzematge domèstic i amb el transport i el comerç (àmfores) són predominantment ibers. Aquest patró suggereix que els ibers que van cohabitar amb els grecs al port emporità no van assumir en tots els casos posicions subalternes, sinó que tingueren un rol rellevant en la gestió econòmica i comercial d’aquest espai portuari.