Gènere i identitats en la construcció d'una comunitat colonial a Empúries (segles VI-V a.C.)

El projecte de recerca ha analitzat la complexitat ètnica, social i de gènere de l’assentament colonial d’Empúries a partir d’un exhaustiu estudi contextual dels materials ceràmics d’ús quotidià provinents de diferents sectors excavats als anys vuitanta a la Neàpolis empuritana (N-7000, N-5000 i N-1000). Aquests sectors datats els segles V i IV a.C., corresponen a un moment en el qual s’està construint una identitat colonial diferenciada en l’espai emporità. La comparació dels aixovars domèstics usats quotidianament pels habitants d’aquest tres sectors situats en punts distants de la Neàpolis mostra que estem davant d’un assentament colonial molt heterogeni, on conflueixen materialitats, tradicions tecnològiques i pràctiques quotidianes iberes, gregues i híbrides. Els estudis de materials confirmen que no va existir una segregació espacial entre poblacions d’origen grec i iber en aquest assentament i suggereixen la cohabitació de gent –tant d’homes com de dones- d’origen grec i iber a les diferents àrees estudiades d’aquest assentament portuari. En el registre material ceràmic de totes les zones estudiades s’observa un predomini dels productes ceràmics de tradició grega (colonials o àtics) en els serveis de taula, però no així en els estris utilitzats a la cuina, que són majoritàriament de tradició ibera. També els materials ceràmics relacionats amb l’emmagatzematge domèstic i amb el transport i el comerç (àmfores) són predominantment ibers. Aquest patró suggereix que els ibers que van cohabitar amb els grecs al port emporità no van assumir en tots els casos posicions subalternes, sinó que tingueren un rol rellevant en la gestió econòmica i comercial d’aquest espai portuari.

The research Project has analyzed the ethnic, social and gender complexity of the colonial settlement of Empúries based on a complete contextual study of the daily pottery material from different sectors excavated in the eighties of the last Century in the Emporitan Neapolis (N-7000, N-5000 and N-1000). These sectors, dated in the 5th and 4th centuries BC., belong to a moment in which a distinct colonial identity is being constructed in the Emporitan space. The comparison of the domestic material culture used everyday by the inhabitants of these three sectors located in distant points of the Neàpolis, shows that this is a very heterogeneous colonial settlement, where Iberian, Greek and hybrid materialities, technological traditions and daily practices all converge. The study of these materials confirms that there wasn’t a spatial segregations between people of Greek and Iberian origins in this settlement, and suggests the cohabitation of people –men as well as women- of Greek and Iberian origins in the different areas studied in this maritime settlement. In the ceramic register of all the zones studied we can see a predominance of Greek tradition ceramics, attic or colonial production, in tableware sets, but not in the tools used in kitchens, that are in their great part of Iberian tradition. Also the ceramics related to the domestic storage and the transport and trade –amphorae- are mainly Iberian. This pattern suggests that the Iberians that cohabitated with Greeks in the Emporitan harbor didn’t have subaltern positions in all cases, but they had a relevant role in the economic and trade management of this harbor space.