Neogene antecedents of the modern human hand and its relation to bipedalism

El present projecte s'ha dut a terme a l'American Museum of Natural History (AMNH, New York) entre el 31 de Desembre de 2010 i el 30 de Desembre de 2012. L'objectiu del projecte era elucidar la història evolutiva de la mà humana: traçar els canvis evolutius en la seva forma i proporcions que van propiciar la seva estructura moderna que permet als humans manipular amb precisió. El treball realitzat ha inclòs recol•lecció de dades i anàlisis, redacció de resultats i formació en mètodes analítics específics. Durant aquest temps, l'autor a completat la seva de base de dades existent en mesures lineals de la mà a hominoides. També s'han agafat dades del peu; d'aquesta forma ara mateix es compta amb una base de dades amb més de 500 individus, amb més de 200 mesures per cada un. També s'han agafat dades en tres imensions utilitzant un làser escàner. S'han après tècniques de morfometria geomètrica 3D directament dels pioners al camp a l'AMNH. Com a resultat d'aquesta feina s'han produït 10 resums (publicats a congressos internacionals) i 9 manuscrits (molts d'ells ja publicats a revistes internacionals) amb resultats de gran rellevància: La mà humana posseeix unes proporcions relativament primitives, que són més similars a les proporciones que tenien els hominoides fòssils del Miocè que no pas a la dels grans antropomorfs actuals. Els darrers tenen unes mans allargades amb un polzes molt curts que reflexen l'ús de la mà com a eina de suspensió sota les branques. En canvi, els hominoides del Miocè tenien unes mans relativament curtes amb un polze llarg que feien servir per estabilitzar el seu pes quan caminaven per sobre de les branques. Una vegada els primers homínids van aparèixer al final del Miocè (fa uns 6 Ma) i van començar a fer servir el bipedisme com a mitjà més comú de locomoció, les seves mans van ser "alliberades" de les seves funcions locomotores. La selecció natural—ara només treballant en la manipulació—va convertir les proporcions ja existents de la mà d'aquests primats en l'òrgan manipulatori que representa la mà humana avui dia.

Sedimentología del Mioceno del Vallés occidental (prov. de Barcelona)

In this paper we make a litostratigraphical study on the Miocene of the 'Vallés occidental' (Barcelona, Spain) which embraces a part of the 'Depresion Media' of the intermediary tectonic grave between the 'Cadena Litoral' and 'Prelitoral' of the 'Sistema Mediterráneo'. At the same time we undertake an analysis of the bassin

Presencia del Mioceno continental bajo el cauce del río Onyar en Gerona

Starting from the discovery of a cheek-booth Dinotherium giganteum KAUP in the river Oñar in Gerona we can consider that the Miocene formations of La Selva expand up to this area

Prospecció geològica del subsòl del turó de Santa Maria de Roses (Alt Empordà, Girona)

Es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecànic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses. Es posa de manifest que aquest alt topogràfic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l'holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, ai miocè superior

Magnetostratigraphy of the Miocene continental deposits of the Montes de Castejón (central Ebro basin, Spain): geochronological and paleoenvironmental implications

A detailed magnetostratigraphic study has been carried out in the early to middle Miocene distal alluvial and lacustrine sediments of the Montes de Castejón (central Ebro Basin). The study was based on the analysis of 196 magnetostratigraphic sites sampled along a stratigraphic interval of about 240 meters. Local magnetostratigraphy yielded a sequence of 12 magnetozones (6 normal and 6 reverse) which could be correlated with the Geomagnetic Polarity Time Scale (GPTS) interval C5Cr to C5AD (between 17 and 14.3 Ma.). The sampled sedimentary sequences include the boundary between two tectosedimentary units (TSU, T5 and T6) already defined in the Ebro Basin. The magnetostratigraphy of the Montes de Castejón allows to date the T5/T6 TSU boundary at 16.14 Ma, within chron C5Cn.1n. This magnetostratigraphy also allows us to analyse in detail as well as to discuss the variations in sedimentation rates through space and time between different lacustrine environments: Outer carbonate lacustrine fringes and distal alluvial plains (Montes de Castejón sections) show higher sedimentation rates than offshore lacustrine areas (San Caprasio section, 50 km east of Montes de Castejón).

Origin of a restraining bend in an evolving strike-slip system: The Cenozoic As Pontes basin (NW Spain)

The As Pontes basin (12 km2), NW Iberian Peninsula, is bounded by a double restraining bend of a dextral strike-slip fault, which is related to the western onshore end of the Pyrenean belt. Surface and subsurface data obtained from intensive coal exploration and mining in the basin since the 1960s together with additional structural and stratigraphic sequence analysis allowed us to determine the geometric relationships between tectonic structures and stratigraphic markers. The small size of the basin and the large amount of quality data make the As Pontes basin a unique natural laboratory for improving our understanding of the origin and evolution of restraining bends. The double restraining bend is the end stage of the structural evolution of a compressive underlapping stepover, where the basin was formed. During the first stage (stepover stage), which began ca. 30 Ma ago (latest Rupelian) and lasted 3.4 My, two small isolated basins bounded by thrusts and normal faults were formed. For 1.3 My, the strike-slip faults, which defined the stepover, grew towards each other until joining and forming the double restraining bend, which bounds one large As Pontes basin (transition stage). The history of the basin was controlled by the activity of the double restraining bend for a further 3.4 My (restraining bend stage) and ended in mid-Aquitanian times (ca. 22 Ma).

Presencia de Biflustra savartii (Savigny-Audouin) (Briozoo Queilostomado) en el Mioceno peninsular

abababa

Las intercalaciones rojas del Eoceno marino de Vic (Barcelona)

En el estudio que se viene realizando sobre la Estratigrafía del Eoceno marino de Vic hemos podido observar intercalaciones rojas entre los materiales, siempre de colores claros (azul-grisáceos, beige o blanquecinos) que constituyen las diversas facies litológicas del Eoceno marino de Vic. Su interés como facies litológicas muy diversas de las demás, su posible continentalidad y su relación con el tramo rojo intermedio del Eoceno pirenaico han hecho que les dedicáramos una atención particular.

La estratigrafía del Mioceno entre Altafulla y Torredembarra (província de Tarragona)

Se da la estratigrafa de dos secciones del Mioceno en el sector de Altafulla-Torredembarra. Las dos secciones se caracterizan por su elevado contenido en COsCa.

Thegioastrea multisepta (SISMONDA). Primer coralario colonial del Mioceno marino de Montjuich (Barcelona)

Se cita por primera vez el hallazgo de un coral colonia en Montjuich, Thegioastrea multisepta (SISMONDA) y se estudian las posibles causas de la rareza de este tipo de organismos en este yacimiento

Roedores e insectívoros (Mammalia) del Mioceno superior de la Seu d'Urgell Cataluña, España)

Se describen en este trabajo los Insectvoros y Roedores de tres localidades de la Seu d'Urgell. Dos de ellas (Ballestar y Can Petit, pertenecientes a la formacin Ballestar) presentan una microfauna del Vallesiense inferior con Cricetulodon hatanbergeri, Muscardinus crusafonti, Myoglis meini, etc. La otra (La Bastida, en la Formacin Piedra) presenta una microfauna perteneciente al Vallesiense superior, con Progonomys cathalai como especie predominante. El análisis de esa fauna modifica el esquema estratigráfico propuesto hasta el presente para la cuenca de la Seu d'Urgell, ya que siempre se había sostenido que la Formación Piedra era anterior a la Formación Ballestar. De ambas formaciones se da una breve descripción sedimentológica.

Firmground ichnofacies recording high-frequency marine flooding events (Langhian transgression, Vallè-Penedès Basin, Spain)

The decapod burrow Spongeliomorpha sudolica occurs associated with transgressive firmgrounds in the transition between Aragonian continental red beds and Langhian marine units in some of the inner sectors of the Vallès-Penedès Basin. This ichnospecies designates branching burrow systems with scratch marks in the walls produced by marine crustacean decapods. The occurrence of Spongeliomorpha represents an example of theGlossifungites ichnofacies. The several horizons where the traces are found are intercalated with continental red beds a few meters below the main transgressive surface, which is overlain by fossiliferous marine sandstones. The Spongeliomorpha-bioturbated layers record short, high frequency marine flooding surfaces that may be related either to actual sea-level changes or to variations in tectonic subsidence or sediment input. In any case, these flooding events punctuated the early phases of the Langhian transgression in the basin.

Origin of a restraining bend in an evolving strike-slip system: The Cenozoic As Pontes basin (NW Spain)

The As Pontes basin (12 km2), NW Iberian Peninsula, is bounded by a double restraining bend of a dextral strike-slip fault, which is related to the western onshore end of the Pyrenean belt. Surface and subsurface data obtained from intensive coal exploration and mining in the basin since the 1960s together with additional structural and stratigraphic sequence analysis allowed us to determine the geometric relationships between tectonic structures and stratigraphic markers. The small size of the basin and the large amount of quality data make the As Pontes basin a unique natural laboratory for improving our understanding of the origin and evolution of restraining bends. The double restraining bend is the end stage of the structural evolution of a compressive underlapping stepover, where the basin was formed. During the first stage (stepover stage), which began ca. 30 Ma ago (latest Rupelian) and lasted 3.4 My, two small isolated basins bounded by thrusts and normal faults were formed. For 1.3 My, the strike-slip faults, which defined the stepover, grew towards each other until joining and forming the double restraining bend, which bounds one large As Pontes basin (transition stage). The history of the basin was controlled by the activity of the double restraining bend for a further 3.4 My (restraining bend stage) and ended in mid-Aquitanian times (ca. 22 Ma).

Procesos de alteración de materiales pétreos en edificios de interés histórico

Sin pretender ser un trabajo exhaustivo, se exponen las bases generales y las fases de estudio que se realizan actualmente en los trabajos técnicos de diagnosis sobre el estado de conservación de un monumento, como paso previo a la restauración. Los estudios de diagnosis se centran habitualmente en la acción de la contaminación (como factor extrínseco) y en el estudio de la porosidad de la roca y sus propiedades hídncas (como factores intrínsecos). Además de estos factores existen otros procesos de alteración que tienen su origen en la naturaleza mineralógica y sus caractensticas cristaloquímicas (fábricas cristalinas, fases de cemento); se trata de mecanismos que pueden ser determinantes en alteración y que pueden pasar desapercibidos si no se realiza un estudio petrológico y cristaloquimico en profundidad, especialmente con las nuevas técnicas de microscopía electrónica y de análisis puntual con sonda de electrones.

Occurrence of a new sulphate mineral: Ca7Na3K(SO4)9 in the Emet borate deposits, western Anatolia (Turkey)

This paper is a preliminary report on the petrographic and geochemical characteristics of a new sulphate mineral associated with lacustrine glauberite layers. This mineral is present in two boreholes recently drilled in the Emet borate district (Mio-cene; western Anatolia , Turkey). The evaporitic succession in these boreholes is mainly formed of a glauber ite-probertiteal-ternation. We suggest the name"emetite", after the town of Emet, for the new sulphate mineral, although the fine crystal size hinders the appropriate chemical and crystallographic characterization required to propose it as a new mineral to the International Mineralogical Association. .