1000 resultados para Galkin, I. S.: Toponimika Respubliki Marij Èl
Resumo:
Es proposa fer un estudi d'un col·loqui valenci de l'època baix medieval, molt poc conegut i emmarcat en la literatura satírica valenciana. Es contextualitza l'obra en el corrent satíric valenci de l'època i s'analitza el text i els personatges en relaci als tòpics del gènere (anticlericalisme, misogínia, erotisme i incapacitat sexual). L'anàlisi dels personatges descriu tots els tipus establerts (la vídua, el vell, l'alcavota, el clergue, el burgès, etc.). L'estudi fa també un acostament comparatiu a d'altres obres satíriques de l'època en d'altres literatures, com el Decameró i Els contes de Canterbury.
Resumo:
El 25 de gener d’enguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovaci (PRI) 2005-2008. El PRI és un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovaci en els sectors públic i privat, i per poder assolir l’objectiu d’inversi d’un 2,1% en recerca respecte al producte interior brut català l’any 2008. El PRI ha estat elaborat durant l’any 2004 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informaci, el Departament de Treball i Indústria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnològica, n’ha coordinat l’elaboraci, alhora que ha facilitat la col·laboraci dels altres departaments de la Generalitat. L’article descriu la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovaci per al progrés econòmic, social i cultural, en el que ja s’anomena societat o economia del coneixement. Es fa un repàs dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, així com una anàlisi de la situaci de la cincia, la innovaci i la transferència de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuaci els principals trets d’aquest pla: missi, objectius, programes transversals i complementaris, línies prioritàries, estratègia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genèrics de recerca i innovaci que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a l’execuci del PRI
Resumo:
L'objectiu fonamental d'aquest article és mostrar com les técniques desenvolupades en intel'ligéncia artificial (lA) són d'una gran utilitat per tal de millorar el software destinat a I'ambit educatiu. Per a aixó, en primer Iloc, s'hi fa un breu resum de les finalitats i els objectius generals de les investigacions en lA realitzades fins al moment. Posteriorment, es descriuen les diferents aplicacions de la lA en I'educaci dirigides als alumnes en tasques formatives i instructives, i als professors en tasques de disseny i planificaci de les activitats docents. L'article acaba amb una reflexi sobre les tendéncies futures de la lA aplicada a I'educaci.
Resumo:
En les darreres dècades s'ha viscut una lenta però important reconceptualitzaci social de la noci de patrimoni. Des d'una visi del patrimoni lligada a la idea de passat i de conservaci, s'ha evolucionat cap a una visi dinàmica i funcional, més vinculada al present i a la idea d'utilitzaci. Com a recurs amenaçat per les ràpides i intenses transformacions econòmiques, actualment el paisatge ha assolit una dimensi de patrimoni. Aquesta dimensi està reconeguda en la Convenci Europea del Paisatge, aprovada a Florència l'octubre del 2000, els principals objectius de la qual són la protecci i la gesti del paisatge, i el plantejament de la necessitat de promoure l'ensenyament en els diversos nivells educatius. Aquest article tracta el contingut de la Convenci i les seves implicacions en la didàctica del paisatge, tots exposant alguns dels resultats obtinguts en la investigaci sobre didàctica del paisatge feta per l'autor en l"àmbit del Departament de Didàctica de les Cincies Socials de la Universitat de Barcelona.
Resumo:
En aquest article desenvolupem una aproximaci als sectors i àmbits d'intervenci de l'educaci social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educaci social i pedagogia social.
Resumo:
Projecte i direcci d'obra de l'ampliaci de Centre Gastronómic de Convencions i Hotel "La Ópera" a Benicàssim. La ópera - centre gastronómic
Resumo:
En aquest article volem presentar les dades generals obtingudes en dues proves elaborades pel Departament d'Educaci per a avaluar les aules d’acollida. Una prova de coneixement de català i una prova d’integraci i adaptaci escolar
Resumo:
Aquest treball és una recerca en la qual s’ha pretès concretar quins aspectes són necessaris treballar en una intervenci pels nois i noies de tercer d’ESO de l’Institut de La Roca del Vallès. Per això, primer s’ha analitzat la bibliografia especialitzada amb la intenci de conèixer quins són els principals factors que influeixen perquè en una parella d’adolescents apareguin situacions de violència de gènere, i quines són les millors estratègies per preveure-la. Per fer una intervenci que respongui a les característiques concretes de l’alumnat que assisteix diriament a les classes en aquest centre educatiu, s’ha realitzat un procés mitjançant un qüestionari i grups de discussi per tal de conèixer quines eren aquestes característiques concretes. Finalment s’ha dissenyat una proposta d’intervenci respectant els horaris del centre i les seves programacions.
Resumo:
En aquest projecte s’avalua la gesti municipal de les principals fonts naturals del Parc Natural de Collserola. S’estudien 28 fonts analitzant-se l’estat actual de les fonts i la qualitat de l’aigua dels darrers anys. Només dos dels nou ajuntaments realitzen analítiques peridics analitzant paràmetres microbiològics i fisicoquímics així com analítiques completes cada 5 anys. La qualitat de l’aigua en el 78% de les fonts es considera com a “no apta per al consum humà” segons la normativa (RD 140/2003) i només el 35% de les fonts naturals està en bon estat. Així doncs, s’han proposat diferents propostes per tal de millorar l’estat de les fonts i la qualitat de l’aigua per a que en un futur pròxim tant les fonts naturals com el seu entorn estiguin en un estat de conservaci òptim.
Resumo:
Aquest projecte es basa en el modelatge i simulaci de sistemes utilitzant un simulador digital, i pretén ser una guia docent com a eina d’ajuda per a una assignatura que, a priori, s’impartirà a la Universitat de Vic. La simulaci és una tècnica que permet representar el comportament de processos (físics, productius, de serveis, etc.) sense necessitat d’accedir al sistema real. Per analitzar, estudiar i millorar el comportament d’un sistema mitjançant la tècnica de la simulaci digital és necessari primer desenvolupar un model conceptual que descrigui les variables d’interès, i després implementar-lo en un simulador per poder analitzar els resultats. ARENA és el software de simulaci que s’estudia en aquest projecte i es presenta com una eina que permet la descripci complerta de l’experincia que una entitat desenvolupa a l’interior del sistema mentre flueix a través d’aquest. En concret s’utilitza la versi ARENA 10.0. Pel que fa a l’estructura del projecte, primerament s’introdueixen conceptes teòrics referents a la simulaci, així com avantatges i inconvenients i els camps d’aplicaci de la simulaci. Seguidament i ja centrats en l’Arena, s’analitza un exemple senzill per començar-ne a veure el funcionament. Posteriorment, es van estudiant varis exemples amb complexitat progressiva. Aquests exemples es desenvolupen pas a pas de manera que es puguin anar provant amb el simulador. En el transcurs del projecte es van estudiant les eines de l’Arena i les seves possibilitats, així com els resultats obtinguts i les interpretacions d’aquests. Aquest projecte pretén, doncs, donar conceptes introductoris en el camp de la simulaci en general, i, en particular, descriure eines bàsiques sobre el funcionament de l’Arena.
Resumo:
En l’actual context de la societat de la informaci, les noves tecnologies de la comunicaci i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicaci de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informaci. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producci de la informaci i en la seva transmissi, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicaci generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informaci, després del metge, per a la gesti autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situaci actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Peridico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.
Resumo:
En totes les investigacions sobre I'evoluci ontogeneticadel nen es parteix d'una serie de pressuposits que,plantejats d'una manera explícita o no, determinen el seuenfoc i les seves conclusions teoriques. La relaci existententre desenvolupament i aprenentatge n'es un dels mesimportants. Aquesta relaci pot considerar-se com a unidireccional(a/ el desenvolupament es una condici previaa I'aprenentatge o b/ I'aprenentatge és desenvolupament)o be com a mútua i interdependent
