Teachers' remarks about their salaries in 1800 in the Helvetic Republic

For centuries, teachers have complained about their salaries. In the Stapfer inquiry of 1799, some teachers made remarks about financial issues, particularly their low incomes. This inquiry is the main source for the arguments presented here regarding teachers' low salary during this period of the Helvetic Republic. The disparity between the lowest and the highest income was huge in 1799. This fact invites investigations about the people who complained. The evidence indicates incoherence between the complaints regarding low salary and the real income that was earned by these teachers. However, in order for this thesis to be wholly understood, the salaries must be explained; at the time of the Stapfer inquiry, salaries were paid in different currencies, as wages in kind and using divergent measurements. The present article aims to determine who these teachers were and why they complained. The arguments presented by the teachers shed light on the topics of political appeals, the social status of teachers in 1800 and the professionalisation of teachers.

Promoció, edició i difusió d'obres jurídiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII

Aquest treball té com a context un període clau de la Catalunya moderna, l’arc cronològic que s’obre entre 1585 a 1621 i comprèn l’etapa final del regnat de Felip I (II de Castella) i el regnat de Felip II (III): una època en què el país consolida un projecte polític entorn de les seves vigoroses institucions de legitimitat ascendent, erigides en contrapoder de la monarquia (Pérez Latre 2004).

Subtitulació d'obres teatrals: Nora , de Henrik Ibsen

En aquest treball s’exploren les particularitats de la subtitulació teatral, a partir de l’anàlisi de les estratègies utilitzades per a la subtitulació de Nora. Paral•lelament, es destaca la importància de la dimensió semiòtica en la traducció audiovisual, mitjançant l’establiment de les diferències i semblances entre l’obra d’Ibsen i l’adaptació d’Ostermeier.

Devienne i el fagot : una visió de les obres de fagot i el seu moment

L’objectiu del treball és conèixer millor la figura de François Devienne i la seva obra per a fagot. Per això es fa un recorregut per la seva biografia, context històric i musical, el fagot de l’època, amb el qual tocava i per al qual composava, el seu catàleg de l’obra musical per fagot i una anàlisi de dues de les seves obres, una sonata i un quartet. Aquesta darrera part no es tracta només d’una anàlisi formal, sinó que recull també la vessant interpretativa.