Drets humans i ciutadania : introducció a la Declaració Universal dels Drets Humans. 'Derechos humanos y ciudadanía : introducción a la Declaración Universal de los Derechos Humanos'.

Resumen del documento en catalán. Las otras dos unidades tienen la signatura topográfica: 342.7 Gon

Els drets de tots i totes : gimcana. 'Los derechos de todos y todas : gimcana'.

Resumen del documento en catalán

Globalitzar els drets laborals. 'Globalizar los derechos laborales'.

El vídeo ofrece una explicación de qué es la globalización económica, de los problemas que genera aplicada desde las doctrinas neoliberales y de cómo afecta a los derechos laborales de los trabajadores alrededor del mundo.

Drets Humans i Ciutadania. 'Derechos Humanos y Ciudadanía'.

Ejemplo de desarrollo de una unidad didáctica para ESO. Versa sobre derechos humanos en su vertiente de los derechos de la persona. Se compone de dos partes, una para el profesorado y otra para los alumnos. En la primera incluye contenidos, objetivos, recursos, orientaciones didácticas y bibliografía, complementado con una unidad de ejemplo. Está compilado en un documento que contiene otros cuatro ejemplos de unidades didácticas.

Els drets de la terra. 'Los derechos de la tierra'.

Unidad didáctica indicada para la Educación Secundaria Obligatoria (ESO). Está orientada a trabajar la Tierra, sus derechos, a partir de la aplicación de las actividades propuestas en diferentes áreas de Secundaria. Estas actividades son diez y son presentadas en catalán o español y en francés e inglés, indicando al comienzo de cada una y las áreas más adecuadas para su aplicación. La unidad incluye hechos, conceptos y sistemas conceptuales, procedimientos, y actitudes, valores y normas.

Parlem de Drets Humans. 'Hablemos de Derechos Humanos'.

El vídeo se divide en cinco secuencias protagonizadas por un joven distinto. Cada una contiene: una actitud sobre los Derechos Humanos (el estudio de los documentos, su reivindicación más o menos ingénua, etc.) imágenes de soporte sobre violaciones de los Derechos Humanos, datos estadísticos sobre violaciones de los Derechos Humanos y una opinión sobre los aspectos nucleares de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.

Drets al cor. 'Derechos al corazón'.

Resumen del autor en catalán

Drets de la infància i necessitats socials

En l’article que es presenta a continuació s’aborda la relació existent entre necessitats i els drets de la infància. Es considera que tot i la naturalesa canviant de les necessitats és fonamental la definició d’un determinat marc de necessitats socials on quedi clarament exposat quines són les situacions negatives que afecten la infància i que es consideren com a situacions de necessitat. Alhora, es presenta la normativització dels drets de la infància com un marc general i universal que hauria de permetre i possibilitar l’atenció al conjunt de necessitats infantils advocant per una orientació que complementi l’actuació protectora amb una actuació àmplia basada en el desenvolupament dels drets de la infància i l’atenció a les seves necessitats des de la justícia social.

L'Explotació d'audiovisuals i la gestió de drets d'autor en els establiments hotelers

Estudi sobre el tractament de la propietat intel•lectual i els drets d’autor en el sector turístic hotelera, amb l’objectiu d’esbrinar com funciona aquesta gestió. S’incideix més en l´’us de les televisions en les habitacions d’hotel, i en quins criteris utilitzen les entitats de gestió per exigir aquest dret. Es proposen alternatives als establiments hotelers a partir dels criteris dels tribunals

Bones pràctiques a drets reals

La present comunicació explica el plantejament innovador d’una assignatura troncal de 3r curs de llicenciatura en Dret a la UdG. Tot i no tractar-se d’una assignatura de Grau, se’n presenta el sistema d’avaluació contínua (AC) i les millores docents introduïdes, que poden ser d’interès per a altres estudis en l’àmbit de les ciències socials en general i del Dret en particular. S’aporta una experiència de realització de pràctiques innovadores en connexió amb una matèria que tradicionalment s’havia enfocat d’una forma teòrica i memorística. El resultat és una millora en el rendiment, èxit i satisfacció de l’alumne, així com l’avaluació del professor

El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg crític

La tesi és un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artífexs més destacats del panorama artístic català del Set-cents. El primer volum aborda la revisió de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades inèdites d'arxiu. S'hi fa també un anàlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panoràmica sobre la relació del pintor amb el seu ambient artístic més proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artística en el context de la pintura precedent i contemporània peninsular i europea. El primer volum inclou, també, un epíleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqüències de la seva extraordinària fortuna crítica. El segon volum és un catàleg crític de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, són autògrafes, quaranta-una de les quals són inèdites. El catàleg també te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualització del coneixement de la seva biografia i de l'elaboració per primera vegada d'un catàleg crític complet de la seva obra, són la localització del testament del pintor, la revisió de la relació de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretació nova dels plets contra el col·legi de pintors de Barcelona, la revisió de la seva intervenció a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definició dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducció, la relació amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importància de l'aprenentatge en un context tradicional, etcètera.

Don Christofol de Cardona ... Balle General de la present Ciutat y Regne de Valencia : per que los taulegers dels drets Reals ... en lo Regne de Valencia ... ab mes comoditat puguen exigir, y cobrar dits drets

Contiene: Memorial tret per Christofol Modroño Cavaller, credencier de sa magestat, del peatge, quema, y altres drets reals de la present ciutat y regne de Valencia ...

Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap. de Cort XXIIII de las Corts per la S. C. y reyal maiestat del rey don Philip nostre senyor celebradas en la villa de Montso any MDLXXXV : volum primer.

Portada con escudo xilográfico.

Régimen jurídico de las lenguas y reconocimiento de la diversidad lingüística en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa

The territory of the European Union is made up of a rich and wide-ranging universe of languages, which is not circumscribed to the «State languages». The existence of multilingualism is one of Europe’s defining characteristics and it should remain so in the constantly evolving model of Europe’s political structure. Nonetheless, until now, the official use of languages has been limited to the «State languages» and has been based on a concept of state monolingualism that has led to a first level of hierarchization among the languages of Europe. This has affected the very concept of European language diversity. The draft of the treaty establishing a European Constitution contains various language-related references that can be grouped in two major categories: on the one hand, those references having to do the constitutional status of languages, and on the other, those regarding the recognition of European language diversity. Both issues are dealt with in this article. In analyzing the legal regime governing languages set forth in the draft of the constitutional treaty, we note that the draft is not based on the concept of the official status of languages. The language regulation contained in the draft of the constitutional treaty is limited in character. The constitutional language regime is based on the concept of Constitutional languages but the official status of languages is not governed by this rule. The European Constitution merely enunciates rights governing language use for European citizens vis-à-vis the languages of the Constitution and refers the regulation of the official status of languages to the Council, which is empowered to set and modify that status by unanimous decision. Because of its broad scope, this constitutes a regulatory reservation. In the final phase of the negotiation process a second level of constitutional recognition of languages would be introduced, linked to those that are official languages in the member states (Catalan, Basque, Galician, etc.). These languages, however, would be excluded from the right to petition; they would constitute a tertium genus, an intermediate category between the lan guages benefiting from the language rights recognized under the Constitution and those other languages for which no status is recognized in the European institutional context. The legal functionality of this second, intermediate category will depend on the development of standards, i.e., it will depend on the entrée provided such languages in future reforms of the institutional language regime. In a later section, the article reflects on European Union language policy with regard to regional or minority languages, concluding that the Union has not acted in accordance with defined language policy guidelines when it has been confronted, in the exercise of its powers, with regional or minority languages (or domestic legislation having to do with language demands). The Court of Justice has endeavoured to resolve on a case by case basis the conflicts raised between community freedoms and the normative measures that protect languages. Thus, using case law, the Court has set certain language boundaries for community freedoms. The article concludes by reflecting on the legal scope of the recognition of European language diversity referred to in Article II-82 of the European Constitution and the possible measures to implement the precept that might constitute the definition of a true European language policy on regional or minority languages. Such a policy has yet to be defined.

Discursivitzant la immigració i el dret d'asil: utilitzant l'anàlisi textual en la investigació-acció feminista i antirracista (part 1 de 2)- Anglès

Ponent: Erica Burman / Presenta: Jordi Bonet