Nouveau traité des arbres fruitiers... par Duhamel Du Monceau. Nouvelle édition... par MM. Veillard, Jaume Saint-Hilaire, Mirbel, Poiret et Loiseleur-Deslongchamps...

Mécénat texte imprimé : Cet ouvrage a été numérisé grâce à Pascal Séguin

Nouveau traité des arbres fruitiers... par Duhamel Du Monceau. Nouvelle édition... par MM. Veillard, Jaume Saint-Hilaire, Mirbel, Poiret et Loiseleur-Deslongchamps...

Mécénat texte imprimé : Cet ouvrage a été numérisé grâce à Pascal Séguin

Estudi dels efectes de la càrrega dels arbres de la varietat Baby Gold 6 (Prunus persica, (L.) Batsch), sobre diferents paràmetres de producció i de qualitat dels fruits

En el present treball s’ha estudiat els efectes de la carrega dels arbres, deixada en l’aclarida, sobre la variació dels calibres dels fruits, sobre la variació dels sòlids solubles (sucres) i sobre la variació de l’acidesa en la varietat de préssec del tipus pavia Baby Gold 6. A més s’ha establert les relacions al·lomètriques per la mateixa varietat Baby Gold 6. Per això, s’han utilitzat 10 arbres de la varietat de préssec del tipus pavia de la varietat Baby Gold 6 del camp de pràctiques de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. En aquests 10 arbres, en l’aclarida s’ha establert un rang de càrrega de 8.000 kg fins a 50.000 kg. Aquestes càrregues s’han repartit atenent a seccions de tronc similars per a cada càrrega productiva. Ja en el moment de la recol·lecció, s’ha agrupat els fruits per arbre i per passada. Llavors s’han pesat i calibrat un per un. Un cop pesats i calibrats tots els fruits d’un arbre i d’una passada s’ha fet un mixt del fruit per poder fer l’analítica de sucres i acidesa i també s’han avaluat diferents paràmetres de producció.

Optimització de diagnòstics mitjançant arbres de classificació

El projecte que es desenvolupa té per objectiu optimitzar el procediment que utilitzen els professionals mèdics per a elaborar el diagnòstic de les patologies que pateixen els pacients. Els criteris que s'optimitzen són variables, com ara minimitzar el cost de les exploracions necessàries i maximitzar l'eficiència, sempre a partir dels símptomes que acusi el pacient. Com a estratègia per a resoldre aquest problema s'utilitzen els arbres de classificació.

Distribution spatiale des racines fines, disponibilité de la lumière et rendement dans un système de culture intercalaire avec arbres feuillus en zone tempérée

Les distributions spatiales des racines fines de Quercus rubra L. (CHR), Populus deltoides x nigra (DN3570) (PEH) et d’une culture fourragère (FOUR) ont été étudiées dans un système agroforestier de culture intercalaire (SCI) du sud du Québec (Canada). L’étude ne révèle pas d’enracinement plus profond des arbres en SCI, mais des profils superficiels à l’instar de nombreuses espèces d’arbres en plantations ou en milieu naturel. Une séparation spatiale existe entre les systèmes racinaires du FOUR et des CHR dont la densité relative selon la profondeur est plus faible que celle de la culture de 0 à 10 cm, mais plus élevée de 10 à 30 cm. Les PEH ne présentent pas d’adaptation racinaire et les hautes valeurs de densités de longueur racinaires (FRLD) de surface près du tronc entraînent une diminution de 45 % de la densité racinaire de surface du fourrage, suggérant une forte compétition pour les ressources du sol. L’étude du rendement agricole a d’ailleurs révélé des réductions de biomasse fourragère particulièrement près des PEH. Cependant, les résultats d’une analyse à composantes principales suggèrent un impact secondaire de la compétition racinaire sur le rendement agricole, et une plus grande importance de la compétition pour la lumière. L’impact des PEH à croissance rapide sur la culture est plus grand que celui du CHR. Cependant, ils seront récoltés plus rapidement et l’espace libéré favorisera la croissance de la culture intercalaire. Cet aspect dynamique des SCI les rapproche des écosystèmes naturels et devrait être réfléchi et approfondi pour leur succès futur.

Arbres a canvi de CO2

Una marca de vehicles anuncia que, amb la venda dels seus models, es compromet a plantar prou arbres per fixar el CO2 que els cotxes trauran pel tub d’escapament. Malgrat el que digui la publicitat, el càlcul de l’absorció del gas que fan els arbres resulta una qüestió no gens fàcil d’esbrinar

Quan els arbres no ens deixen veure el bosc : per un debat a fons de la LOE en l'ensenyament concertat. 'Cuando los árboles no nos dejan ver el bosque : por un debate a fondo de la LOE en la enseñanza concertada'.

Tras analizar varias enmiendas de la LOE, se centra en el papel del personal docente en la vida diaria de los centros concertados y públicos, a quienes se les considera los grandes olvidados de la nueva Ley de educación. Describe un modelo de escuela falto de cualquier tipo de democracia y sin ningún tipo de coparticipación de los sectores que trabajan en ella.

Els arbres de la ciutat. 'Los ??rboles de la ciudad'

Glosario en la p. 36. Se acompa??a de una gu??a para el profesor

Arbres i arbusts de les Balears : boscos i garrigues. '??rboles y arbustos de las Baleares : bosques y garrigas'

El volumen, presentado como una gu??a de campo, constituye una magn??fica herramienta para el conocimiento y clasificaci??n de las m??ltiples especies que conforman la vegetaci??n mediterr??nea. En una primera categorizaci??n, los autores clasifican el tema objeto de estudio en: encinares, pinares y garrigas, marinas. En un segundo nivel de concreci??n, el usuario dispone de fichas para cada una de las especies vegetales, donde encontramos una fotograf??a del ejemplar, caracteres que facilitan su reconocimiento, d??nde vive y los usos y costumbres humanos ligados a la especie en cuesti??n. Las dimensiones del ejemplar, as?? como las magn??ficas fotograf??as y la concreci??n del texto facilitan la manejabilidad del recurso, que debe acompa??ar al usuario en sus salidas.