Nieuwe Paskaart Van de Noord-Bodem: beginnende aen de Oost Zijde van Abo tot Torne en aen de West-kant van Torne tot Gafle

Janamittakaavat: Duytsche mylen 15 in een graadt ; Spaensche mylen 17 1/2 in een graadt ; Engelsche en Fransche mylen 20 in een graat ; Italiaensche mylen 60 in een graat.

Kant en los problemas de filosofía de la mente contemporánea entre D. Davidson y J. Kim: un argumento a favor del Monismo Anómalo

El Monismo Anómalo que Donald Davidson postuló como posible derrotero a propósito de los problemas latentes en filosofía de la mente contemporánea ha sido víctima de serias críticas, en especial aquellas planteadas por Jaegwon Kim. Sin embargo, una lectura que incluya las referencia que Davidson hizo del proyecto que Kant desarrolló en la Tercera Antinomia de la Razón Pura puede servir para ofrecer una lectura a favor de su proyecto.

F. Hölderlin i S.T. Coleridge: recepció immediata i influència de la Crítica del Judici de Kant en els poetes del romanticisme

La tesi contrasta les conseqüències filosòfiques i la constel·lació temàtica de la Crítica del Judici, amb les manifestacions poeticofilosòfiques de F. Hölderlin i S.T. Coleridge. La font principal de recerca són aquelles tesis de la Crítica del Judici rellevants per comprendre l'esclat de l'idealisme allà on aquest nou sistema involucra significativament art i experiència estètica. Hölderlin s'instal·la de manera genuïna en la tensió entre l'idealisme i la filosofia crítica. Per la radicalitat dels seus plantejaments podrem presentar-lo també com a poeta romàntic o precedent del romanticisme. Pel que fa a Coleridge estudiem la recepció immediata de la filosofia Kantiana en el medi cultural britànic per contrastar el paper del poeta en la importació de la ideologia romàntica alemanya. L'objectiu és presentar Coleridge com a poeta que assumeix els postulats del romanticisme alemany i investigar si aquests postulats poden relacionar-se amb el balanç de la filosofia kantiana expressat a Crítica del Judici.

Autoconsciência pura, identidade e existência em Kant

Este artigo estabelece a relação entre apercepção transcendental e identidade, existência e percepção, e procura com isso mostrar que, embora esteja na base da estrutura cognitiva humana, a autoconsciência não elabora conhecimento.

Da história enquanto crítica: abordagem do pensamento kantiano na tese complementar de Michel Foucault, Gênese e estrutura da antropologia de Kant (1961)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Na 50 Nachlass Arthur Schopenhauer - 'Schopenhauer-Archiv', 204 - Antwortschreiben zur Frage der Bedeutung von Immanuel Kant

u.a.: Rücksprache mit Professor Schubert; Nachlass Immanuel Kant; Kritik an Hegel in "Der Wille in der Natur";

Na 50 Nachlass Arthur Schopenhauer - 'Schopenhauer-Archiv', 205 - Versendung des 1. Bandes der Kantschen Werke an Schopenhauer

veröffentlicht in: Schopenhauer, Arthur : Arthur Schopenhauers sämtliche Werke - München : Piper - Bd. 14 : Der Briefwechsel Arthur Schopenhauers ; 1 (1799 - 1849), Nr. 270

Ansichten aus Immanuel Kant's Leben

von Friedrich Theodor Rink

Äusserungen über Kant, seinen Charakter und seine Meinungen

von einem biligen Verehrer seiner Verdienste