Perspective for the reproduction of antimalarial drugs in Brazil

The appears to be no chemical manufacture of antimalarial drugs is Brazil. Technology at laboratory process level has been developed for chloroquine, mefloquine, pyrimethamine and cycloquanil, but not perfected nor scaled-up, largely for economic reasons and market uncertainty. Development of primaquine has been contracted but it will run into the same difficulty. Manufacturing capacity for sulfadoxine was registred in the SDI by Roche. A project to produce artemisinine and its derivates is under way at UNICAMP-CPQBA but is hampered by low content in the plant. Proguanil could be produced easily, but apparently no attempt has been made to do so. Quinine is imported on a large scale mostly for softdrink production. Since malarial treatment falls largely within responsability of the Government health authorities, manufacture of drugs in Brazil will depend on an assured medium-term purchase order made to a potential local manufacturer, since competition in the world market is scarcelyviable at the present moment.

La première histoire du christianisme (Les Actes des apôtres)

En écrivant à la suite de l'évangile ses Actes d'apôtres, Luc a signé la première histoire du christianisme. Fut-il un bon historien? Pour beaucoup, son oeuvre serait partielle, partiale, imprécise et antijuive. Daniel Marguerat s'insurge contre ce procès injustement intenté à l'auteur des Actes. Il s'attache à montrer comment Luc construit son récit en contraste avec les historiens de l'époque. On saisit ainsi mieux la grande originalité des Actes sur des thèmes aussi cruciaux que l'identité du christianisme entre Jérusalem et Rome, l'image de Dieu, magie et guérisons, le conflit entre juifs et chrétiens, l'énigme de la fin de Paul.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

The use and mis-use of some ecological terms and concepts in epidemiology

The article discusses the current use and mis-use of ecological terms and concepts in epidemiological literature, and in special, in works dealing with zoonotic diseases. A selection of examples was taken from papers recently published on the transmission of Chagas' disease by Triatoma sordida. Proper definitions are listed, with the intent of helping non-ecologists to use those terms and concepts correctly.

Conocer, destruir y venerar : significados del cuerpo en Bartolomé de las Casas

Este trabajo tiene como objetivo revelar significados del cuerpo humano en la obra del cronista de Indias Bartolomé de Las Casas, específicamente en tres de sus libros más representativos: Historia de las Indias, Apologética Historia Sumaria y Brevísima relación de la destruición de las Indias. Después de una lectura detallada y de un riguroso análisis se seleccionaron tres cuerpos temáticos que definen a su vez la estructura con la cual se presenta el trabajo: Conocer, Destruir y Venerar. En Conocer se identifica el conocimiento que sobre el cuerpo humano tuvo Bartolomé de Las Casas a partir de las tradiciones escolástica y enciclopédica. Se describen y explican tres temas fundamentales del dominio del fraile: en un primer apartado la relación del cuerpo y el alma y la teoría de los humores o temperamentos; en el siguiente, lo que se entendía por los órganos exteriores e interiores; y en el último, algunos aspectos exteriores (influencia del cielo y de la tierra, alimentación, afecciones temporales y sexuales, edad de los padres a la hora de engendrar, etc.) que se creía influían en la complexión del cuerpo humano. En la descripción de estas temáticas se analiza la forma cómo Bartolomé de Las Casas intentó aplicar este conocimiento a la corporalidad de los indios; ello a su vez se explica en el afán del fraile por defender con los argumentos europeos conocidos y legitimados, a los indios que estaban siendo explotados y destruidos en el proceso de descubrimiento y conquista del Nuevo Mundo. En el capítulo se puede observar cómo en algunas ocasiones los argumentos de Las Casas no se ajustan muy bien a la descripción de la corporalidad del indio. En Destruir los significados del cuerpo que resultan se derivan de dos tipos de de discurso diferentes. El primero es de carácter “denunciador” identificado en Brevísima relación de la destruición de las Indias, en donde sobresale la elección del léxico, el uso de sinónimos, reiteraciones e hipérboles, para enunciar el cuerpo del indio que está siendo destruido. En este apartado se analizan algunas características estilísticas que permiten observar un sentido diferente del cuerpo del indio y del cuerpo humano en general. El segundo tipo de discurso identificado es de carácter “histórico” y proviene de un análisis de Historia de las Indias. A través del seguimiento a la descripción del cuerpo del personaje Alonso de Ojeda, se observa cómo Bartolomé de Las Casas construyó un héroe dentro del relato a partir de la invulnerabilidad que le otorga al cuerpo del personaje. El análisis que se propone en Venerar, tiene en cuenta el carácter religioso con que Bartolomé de Las Casas signó el cuerpo humano en gran parte de su obra. El primer apartado es un análisis del cuerpo que profana; siguiendo tres temas fundamentales (la condena que Las Casas hace de la adoración a Príapo en la Antigüedad, la exposición de la sodomía y la antropofagia) se observa diferentes formas de profanar con el cuerpo condenadas por Bartolomé de Las Casas. El segundo apartado es un análisis de la forma cómo Bartolomé de Las Casas cristianizó en el relato algunos rituales religiosos de los indios, con el fin de acortar la distancia entre éstos y sus lectores (la cultura europea en general), para proponer su aceptación y sugerir a la vez la predisposición “natural” que tenían para ser cristianizados.

RTOG 0525: Exploratory Subset Analysis from a Randomized Phase III Trial Comparing Standard (std) Adjuvant Temozolomide (TMZ) with a Dose-dense (dd) Schedule for Glioblastoma (GBM)

Purpose/Objective(s): RTwith TMZ is the standard for GBM. dd TMZ causes prolongedMGMTdepletion in mononuclear cells and possibly in tumor. The RTOG 0525 trial (ASCO 2011) did not show an advantage from dd TMZ for survival or progression free survival. We conducted exploratory, hypothesis-generating subset analyses to detect possible benefit from dd TMZ.Materials/Methods: Patients were randomized to std (150-200 mg/m2 x 5 d) or dd TMZ (75-100 mg/m2 x 21 d) q 4 weeks for 6- 12 cycles. Eligibility included age.18, KPS$ 60, and. 1 cm2 tissue for prospective MGMTanalysis for stratification. Furtheranalyses were performed for all randomized patients (''intent-to-treat'', ITT), and for all patients starting protocol therapy (SPT). Subset analyses were performed by RPA class (III, IV, V), KPS (90-100, = 50,\50), resection (partial, total), gender (female, male), and neurologic dysfunction (nf = none, minor, moderate).Results: No significant difference was seen for median OS (16.6 vs. 14.9 months), or PFS (5.5 vs. 6.7 months, p = 0.06). MGMT methylation was linked to improved OS (21.2 vs. 14 months, p\0.0001), and PFS (8.7 vs. 5.7 months, p\0.0001). For the ITT (n = 833), there was no OS benefit from dd TMZ in any subset. Two subsets showed a PFS benefit for dd TMZ: RPA class III (6.2 vs. 12.6 months, HR 0.69, p = 0.03) and nf = minor (HR 0.77, p = 0.01). For RPA III, dd dramatically delayed progression, but post-progression dd patients died more quickly than std. A similar pattern for nf = minor was observed. For the SPT group (n = 714) there was neither PFS nor OS benefit for dd TMZ, overall. For RPA class III and nf = minor, there was a PFS benefit for dd TMZ (HR 0.73, p = 0.08; HR 0.77, p = 0.02). For nf = moderate subset, both ITT and SPT, the std arm showed superior OS (14.4 vs. 10.9 months) compared to dd, without improved PFS (HR 1.46, p = 0.03; and HR 1.74, p = 0.01. In terms of methylation status within this subset, there were more methylated patients in the std arm of the ITT subset (n = 159; 32 vs. 24%). For the SPT subset (n = 124), methylation status was similar between arms.Conclusions: This study did not demonstrate improved OS for dd TMZ for any subgroup, but for 2 highly functional subgroups, PFS was significantly increased. These data generate the testable hypothesis that intensive treatment may selectively improve disease control in those most likely able to tolerate dd therapy. Interpretation of this should be considered carefully due to small sample size, the process of multiple observations, and other confounders.Acknowledgment: This project was supported by RTOG grant U10 CA21661, and CCOP grant U10 CA37422 from the National Cancer Institute (NCI).

Appropriateness of colonoscopy in Europe (EPAGE II). Surveillance after polypectomy and after resection of colorectal cancer.

BACKGROUND AND STUDY AIMS: To summarize the published literature on assessment of appropriateness of colonoscopy for surveillance after polypectomy and after curative-intent resection of colorectal cancer (CRC), and report appropriateness criteria developed by an expert panel, the 2008 European Panel on the Appropriateness of Gastrointestinal Endoscopy, EPAGE II. METHODS: A systematic search of guidelines, systematic reviews and primary studies regarding the evaluation and management of surveillance colonoscopy after polypectomy and after resection of CRC was performed. The RAND/UCLA Appropriateness Method was applied to develop appropriateness criteria for colonoscopy for these conditions. RESULTS: Most CRCs arise from adenomatous polyps. The characteristics of removed polyps, especially the distinction between low-risk adenomas (1 or 2, small [< 1 cm], tubular, no high-grade dysplasia) vs. high-risk adenomas (large [> or = 1 cm], multiple [> 3], high-grade dysplasia or villous features), have an impact on advanced adenoma recurrence. Most guidelines recommend a 3-year follow-up colonoscopy for high-risk adenomas and a 5-year colonoscopy for low-risk adenomas. Despite the lack of evidence to support or refute any survival benefit for follow-up colonoscopy after curative-intent CRC resection, surveillance colonoscopy is recommended by most guidelines. The timing of the first surveillance colonoscopy differs. The expert panel considered that 56 % of the clinical indications for colonoscopy for surveillance after polypectomy were appropriate. For surveillance after CRC resection, it considered colonoscopy appropriate 1 year after resection. CONCLUSIONS: Colonoscopy is recommended as a first-choice procedure for surveillance after polypectomy by all published guidelines and by the EPAGE II criteria. Despite the limitations of the published studies, colonoscopy is also recommended by most of the guidelines and by EPAGE II criteria for surveillance after curative-intent CRC resection.

La nación de "los otros". Afrodescendientes porteños y la construcción de la nación argentina a fines del siglo XIX

Investigación producida a partir de una estancia en Buenos Aires en septiembre del 2007. Los procesos de consolidación de las naciones-estado llevan consigo una serie de políticas y prácticas que se focalizan en la construcción del "pueblo". Particularmente, la construcción del estado nacional argentino en el siglo XIX implicó la definición -por parte de los grupos de poder- de un pueblo que cumpliera con las expectativas que se esperaban de una joven nación que se encaminaba hacia la civilización y el progreso, es decir, lo que en esa época se correspondía con un imaginario de pueblo blanco y europeo. Así, se propiciaron políticas de erosión de quienes habitaban en el territorio nacional pero que no cumplían con aquellos mandatos, promoviendo su “invisibilización”. Nosotros trabajamos una de estas comunidades erosionadas de la memoria y de la historia nacional argentina, la comunidad de afrodescendientes de Buenos Aires. El objeto de la investigación que se está llevando a cabo es justamente el análisis de la población afroargentina de Buenos Aires en las últimas décadas del siglo XIX, un momento en que su presencia e historia estaban siendo negadas de los discursos y de las prácticas. Esta investigación de corte histórico-antropológico necesita para su consecución de un trabajo exhaustivo de archivos, objetivo principal de la beca de investigación fuera de Cataluña. Lo que se intentó en el viaje fue encontrar y rescatar fuentes que permitieran entrever las dinámicas de esta comunidad, sus formas de resistir y/o de negociar un estado nacional cada vez más fuerte y que sentaba las bases de lo que debía ser el “pueblo argentino”.

Influència de la música sobre l'atenció humana: especial a la metodologia d'anàlisi, tot combinant metodologia quantitavia amb qualitativa (mix method)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Calgary, Canadà, entre desembre del 2007 i febrer del 2008. El projecte ha consistit en l'anàlisi de les dades d'una recerca en el camp de la psicologia de la música, concretament en com influeix la música en l'atenció a través de les vies dels estats emocionals i enèrgics de la persona. Per a la recerca es feu ús de videu en les sessions, obtenint dades visuals i auditives per a complementar les dades de tipus quantitatiu provinents dels resultats d'uns tests d'atenció subministrats. L'anàlisi es realitzà segons mètodes i tècniques de caràcter qualitatiu, apresos durant l'estada. Així mateix també s'ha aprofundit en la comprensió del paradigma qualitatiu com a paradigma vàlid i realment complementari del paradigma qualitatiu. S'ha focalitzat especialment en l'anàlisi de la conversa des d'un punt de vista interpretatiu així com l'anàlisi de llenguatge corporal i facial a partir de l'observació de videu, tot formulant descriptors i subdescriptors de la conducta que està relacionada amb la hipòtesis. Alguns descriptors havien estat formulats prèviament a l’anàlisi, en base a altres investigacions i al background de la investigadora; altres s’han anat descobrint durant l’anàlisi. Els descriptors i subdescriptors de la conducta estan relacionats amb l'intent dels estats anímics i enèrgics dels diferents participants. L'anàlisi s'ha realitzat com un estudi de casos, fent un anàlisi exhaustiu persona per persona amb l'objectiu de trobar patrons de reacció intrapersonals i intrapersonals. Els patrons observats s'utilitzaran com a contrast amb la informació quantitativa, tot realitzant triangulació amb les dades per trobar-ne possibles recolzaments o contradiccions entre sí. Els resultats preliminars indiquen relació entre el tipus de música i el comportament, sent que la música d'emotivitat negativa està associada a un tancament de la persona, però quan la música és enèrgica els participants s'activen (conductualment observat) i somriuen si aquesta és positiva.

Quantitative analysis of image factors in a cultural heritage tourist destination

The tourism consumer’s purchase decision process is, to a great extent, conditioned by the image the tourist has of the different destinations that make up his or her choice set. In a highly competitive international tourist market, those responsible for destinations’ promotion and development policies seek differentiation strategies so that they may position the destinations in the most suitable market segments for their product in order to improve their attractiveness to visitors and increase or consolidate the economic benefits that tourism activity generates in their territory. To this end, the main objective we set ourselves in this paper is the empirical analysis of the factors that determine the image formation of Tarragona city as a cultural heritage destination. Without a doubt, UNESCO’s declaration of Tarragona’s artistic and monumental legacies as World Heritage site in the year 2000 meant important international recognition of the quality of the cultural and patrimonial elements offered by the city to the visitors who choose it as a tourist destination. It also represents a strategic opportunity to boost the city’s promotion of tourism and its consolidation as a unique destination given its cultural and patrimonial characteristics. Our work is based on the use of structured and unstructured techniques to identify the factors that determine Tarragona’s tourist destination image and that have a decisive influence on visitors’ process of choice of destination. In addition to being able to ascertain Tarragona’s global tourist image, we consider that the heterogeneity of its visitors requires a more detailed study that enables us to segment visitor typology. We consider that the information provided by these results may prove of great interest to those responsible for local tourism policy, both when designing products and when promoting the destination.

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

Dynamic product diversity

The goal of this paper is to study the frequency of new product introductions in monopoly markets where demand is subject to transitory saturation. We focus on those types of goods for which consumers purchase at most one unit of each variety, but repeat purchases in the same product category. The model considers infinitely-lived, forward-looking consumers and firms. We show that the share of potential surplus that a monopolist is able to appropriate increases with the frequency of introduction of new products and the intensity of transitory saturation. If the latter is sufficiently strong then the rate of introduction of new products is higher than socially desirable (excessive dynamic product diversity.)

Schistosomiasis mansoni in Bananal (State of São Paulo, Brazil): IV. Study on the public awareness of its risks in the Palha District

A rather high prevalence of mansoni schistosomiasis has been observed in some localities of Bananal, State of São Paulo, during the past decade. The highest prevalence of schistosomiasis was found in the Palha District; it was thus considered adequate for an evaluation of public awareness of the risks involved in acquiring schistosomiasis, a likely outcome of certain behavior patterns. We interviewed 542 district-dwellers. The 5-to-39 age-group constituted 65.5% of the whole sample. Concerning the infection, 69.2% had hearsay information; 46.1% know the infection; 69.6% know how it is acquired; 31.5% know about the symptoms and 57.1% know what can be done to avoid infection; 17.7% declared to have acquired the infection at least once in their lifetime; 62.3% reported total or partial immersion in collections of water of Bananal, once or twice a week, 53.9% of these for bathing or fishing. Although most (91.7%) households have treated running water, are connected to the sewage network or have septic tanks, 9% of the people interviewed use to defecate on the field. It became clear that the educational messages aimed at this population had not been adequate, having failed to fulfil any expectations. The local people received only piecemeal and subjective information about their problem. The control of schistosomiasis requires an integrated practice, which includes the analysis of macro-determinant factors, such as basic sanitation, habitation, education and health care. In short, we require a multidisciplinary vision of the mechanisms of transmission of the infection, which depends upon adequate planning and well trained personnel, intent on their educational work, to attain satisfactory results.

Obstetric analgesia and anesthesia in Switzerland in 2007

Introduction: The last twenty years has witnessed important changes in the field of obstetric analgesia and anesthesia. In 2007, we conducted a survey to obtain information regarding the clinical practice of obstetric anesthesia in our country. The main objective was to ascertain whether recent developments in obstetric anesthesia had been adequately implemented into current clinical practice. Methodology: A confidential questionnaire was sent to 391 identified wiss obstetric anesthetists. The questionnaire included 58 questions on 5 main topics: activity and organization of the obstetric unit, practice of labor analgesia, practice of anesthesia for caesarean section, prevention of aspiration syndrome, and pain treatment after cesarean section. Results: The response rate was 80% (311/391). 66% of the surveyed anesthetists worked in intermediate size obstetric units (500-1500 deliveries per year). An anesthetist was on site 24/24 hours in only 53% of the obstetric units. Epidural labor analgesia with low dose local anesthetics combined with opioids was used by 87% but only 30% used patient controlled epidural analgesia (PCEA). Spinal anesthesia was the first choice for elective and urgent cesarean section for 95% of the responders. Adequate prevention of aspiration syndrome was prescribed by 78%. After cesarean section, a multimodal analgesic regimen was prescribed by 74%. Conclusion: When comparing these results with those of the two previous Swiss surveys [1, 2], it clearly appears that Swiss obstetric anesthetists have progressively adapted their practice to current clinical recommendations. But this survey also revealed some insufficiencies: 1. Of the public health system: a. Insufficient number of obstetric anesthetists on site 24 hours/24. b. Lack of budget in some hospitals to purchase PCEA pumps. 2. Of individual medical practice: a. Frequent excessive dosage of hyperbaric bupivacaine during spinal anesthesia for cesarean section. b. Frequent use of cristalloid preload before spinal anesthesia for cesarean section. c. Frequent systematic use of opioids when inducing general anesthesia for cesarean section. d. Fentanyl as the first choice opioid during induction of general anesthesia for severe preeclampsia. In the future, wider and more systematic information campaigns by the mean of the Swiss Association of Obstetric Anesthesia (SAOA) should be able to correct these points.