1000 resultados para programari lliure
Resumo:
Presentarem en aquest informe les conclusions a les que arribem en l'estudi de l'aplicaci de gesti de biblioteques KOHA, soluci integral de gesti de catlegs bibliogrfics de tipus mitj o petit que no poden entrar en la dinmica pressupostria de grans institucions, grans catlegs o consorcis o, simplement, institucions amb una dotaci pressupostria per sobre de la mitjana. La novetat bsica de l'aplicaci s que es mou en un entorn completament web, per tant, no necessitem intranets pel seu manteniment, ens cal, nicament, un ordinador mitjanament potent que faci de servidor i connexi a internet. Cal esmentar que, a pesar d'haver sortit com una eina propietat d'una empresa privada (KATIPO), el projecte en aquest moment, s enterament cooperatiu, el codi del programa s lliure i no es necessiten grans despeses ni de maquinari ni humanes per portar-lo endavant. Valorarem, a ms, de quina manera aquest projecte es pot enquibir en la realitat bibliotecria catalana per determinar les variables que el fan no viable en el nostre entorn. Farem un reps per les diferents opcions que ens pot oferir el projecte i determinarem la facilitat d's sense coneixements previs, aix com el grau de modificaci al que podem arribar per tal d'adaptar-lo a les necessitats del segment al que va dirigit. Finalment, a les conclusions, valorarem fins a quin punt de maduresa s'ha arribat en l'aplicaci en els nostres dies i apuntarem, modestament, les variables que el fan atractiu o no al nostre entorn. Completa l'informe una relaci de biblioteques d'arreu el mn que s'han decantat per la soluci KOHA i el manual de l'aplicaci.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l'Institut de Physique Nuclaire d'Orsay (Frana), entre els mesos de setembre a novembre del 2005, collaborant amb el Profesor Jrme Margueron. La motivaci d'aquest estudi sorgeix en el marc de les explosions de supernoves del tipus II. A l'interior d'aquestes supernoves s'hi formen protoestels de neutrons composats d'una matria densa d'hadrons en interacci amb una quantitat ingent de neutrins. El temps d'escapament d'aquests neutrins s important per evaluar llur influncia en l'ona de xoc que, a l'exterior del protoestel, intenta escapar del collapse gravitatori i fer esclatar la supernova. En aquest intent de modelitzar l'interior dels protoestels de neutrons, sha tractat una matria hadrnica composada per nucleons (neutrons i protons) i lambdes, deixant per a estudis futurs la influncia de la resta d'hiperons ja que la sola presncia de les lambdes altera significativament la resposta del medi en front de pertorbacions externes. Com a resultat de lestudi sha obtingut, doncs, el cam lliure mig dels neutrins en la matria hadrnica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006. El debat filosfic sobre el lliure albir dels ssers humans per a decidir els seus actes, sha centrat aqu en el problema de la llibertat de triar la prpia mort com a mxima manifestaci de lliberta. Aquesta reflexi t tamb com a objectiu retre homenatge a la figura i obra del filsof Jean Paul Sartre en el centenari del seu naixement. Es defineix i situa el concepte de llibertat humana en el marc de la discussi. En segon lloc, sexposa de quina forma l'acte de sucidi esdev la manifestaci suprema del lliure albir de l'individu. Un cop plantejats els eixos mestres de la discussi, es porta l'atenci cap a la reflexi de Sartre sobre la llibertat, acompanyada dels precedents filosfics i existencials que van configurar la doctrina del filsof francs. Es conclou que la llibertat com a acte de tria conscient de les persones es troba radicalment arrelada a la condici humana que, portada per l'angoixa i la desesperana de la seva capacitat de tria, aliena la seva llibertat a instncies d'mbit social, tot i que la conscincia de llibertat depassa aquest marc social i aboca a la reflexi final de l'individu, que pot triar entre sser i no sser, opci aquesta que passa per la voluntat de triar la prpia mort.
Resumo:
How did the leading capital market start to attract international bullion? Why did London become the main money market? Monetary regulations, including the charges for minting money and the restrictions on bullion exchange, have played the key role in defining the direction of the flow of international bullion. Countries that abolished minting charges and permitted the free movement of bullion were able to attract international bullion, and countries that applied minting taxes suffered an outflow of bullion. In these cases monetary authorities tried to limit bullion movement through prohibitions on domestic bullion exchange at a free price, and tariffs and quantitative restrictions on bullion exports. The paper illustrates the logic of international monetary flow in the 18th century, using empirical evidence for England, France and Spain. The first section defines and measures monetary policy, and the second section introduces minting charges into the arbitrage equation in order to explain the logic of bullion flow between the pairs of nations England-France, England-Spain and France-Spain. The conclusion emphasises the importance of monetary policy in the creation of leading money markets.
Resumo:
"Aquest document cont originriament altre material i/o programari noms consultable a la Biblioteca de Cincies i d'Enginyeries".
Resumo:
El projecte desenvolupat t per finalitat lenviament de missatges de text des dun ordinador fins a una pantalla de televisi mitjanant una transmissi sense fils, juntament amb la monitoritzaci de la temperatura de l'espai on est installat el sistema. El projecte est format per un dispositiu transmissor, un receptor i un dispositiu que tracta el senyal per mostrar-lo en una pantalla de televisi. L'aplicaci disposa d'una interfcie d'usuari fcil d'utilitzar, ja que el projecte est destinat a ser manipulat per qualsevol individu. Per ltim, el sistema tamb disposa de l'opci de poder enviar el mateix missatge a diversos dispositius receptors, una xarxa de televisions, ampliant d'aquesta manera la utilitat del projecte.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l'Imperial College of London, Gran Bretanya, entre setembre i desembre 2006. Disposar d'una geometria bona i ben definida s essencial per a poder resoldre eficientment molts dels models computacionals i poder obtenir uns resultats comparables a la realitat del problema. La reconstrucci d'imatges mdiques permet transformar les imatges obtingudes amb tcniques de captaci a geometries en formats de dades numriques . En aquest text s'explica de forma qualitativa les diverses etapes que formen el procs de reconstrucci d'imatges mdiques fins a finalment obtenir una malla triangular per a poderla processar en els algoritmes de clcul. Aquest procs s'inicia a l'escner MRI de The Royal Brompton Hospital de Londres del que s'obtenen imatges per a desprs poderles processar amb les eines CONGEN10 i SURFGEN per a un entorn MATLAB. Aquestes eines les han desenvolupat investigadors del Bioflow group del departament d'enginyeria aeronutica del Imperial College of London i en l'ultim apartat del text es comenta un exemple d'una artria que entra com a imatge mdica i surt com a malla triangular processable amb qualsevol programari o algoritme que treballi amb malles.
Resumo:
"Es tracta d'un projecte dividit en dues parts independents per complementries, realitzades per autors diferents. Aquest document cont originriament altre material i/o programari noms consultable a la Biblioteca de Cincia i Tecnologia"
Resumo:
El proyecto se enmarca dentro de Plan Ambiental Institucional (PAI) de la Universidad Michoacana de San Nicols de Hidalgo (UMSNH), Mxico, en lo referente a la gestin de residuos y tiene por finalidad analizar la tipologa y composicin de los residuos que se generan en algunas de las reas de Ciudad Universitaria (CU). Para esto se realiz una metodologa de recogida no selectiva de residuos puerta a puerta que se estructur en dos fases, la primera, con el objetivo de obtener toda la informacin sobre el nmero y tipo de espacios de los edificios para luego elaborar y llevar a cabo el muestreo de los residuos, y la segunda, que se centr en la captura informtica y gestin de los pesos de los mismos. De los datos obtenidos se concluy que los residuos de mayor peso muestreado fueron el papel, la materia orgnica, el cartn y el vidrio transparente, los residuos de mayor generacin per cpita fueron el papel, cartucho de impresora, CD y disquete. Finalmente, se concluye que la UMSNH no da tratamiento a los residuos que al ser depositados al aire libre contaminan su medio ambiente. Reciclndolos podran obtenerse no slo beneficios ambientales sino tambin econmicos, que disminuiran el costo del reciclado devolviendo los residuos al ciclo productivo.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer una anlisi ambiental de la proposta del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model ms sostenible i respectus amb lentorn, i coherent amb la realitat existent.
Resumo:
Laugment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a lilla de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turstic. Molts daquests impactes sincrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. Lobjectiu principal daquest projecte s lelaboraci dun sistema dindicadors de pressi ambiental tils per a lanlisi de les platges. La zona objecte destudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales sn les que actualment es troben sotmeses a una major pressi. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les caracterstiques del tipus despai on es troben situades. Sn les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Calan Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalger i Cala Escorxada. Partint dun treball bibliogrfic, sha realitzat una selecci de mig centenar dindicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPMpp, mitjanant lelaboraci duna anlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPMpp sha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, lindicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporci de platges, s lindicador 3. ndex de valoraci de les mesures de conservaci del sistema natural, seguit de lindicador 6. Superfcie subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor dacceptabilitat dels valors dels indicadors.
Resumo:
Se realiza una diagnosis socioambiental y un presupuesto para el Plan de Manejo del Parque Nacional Los Quetzales (PNLQ). El PNLQ ocupa una superficie de 4117 ha. Presenta un rgimen hdrico elevado favorecido por la topografa quebrada que permite la presencia de fajas de condensacin. Estas condiciones favorecen la presencia del bosque nublado que como se ha observado es el hbitat de innumerables especies, algunas de las cuales presentan gran valor ecolgico. El presupuesto para el Plan de Manejo refleja cmo los gastos superan en una proporcin importante a los ingresos, por lo que se recomienda centrar los esfuerzos en la bsqueda de formas de financiacin (pago por servicios ambientales, convenios, co-manejo y donaciones). Tambin se hace precisa una aportacin anual del Gobierno Central para la ejecucin del Plan.
Resumo:
Estudi realitzat per avaluar la possibilitat i viabilitat dinstallaci de panells solar fotovoltaics als terrats de les comunitats de vens del Districte de lEixample de Barcelona. La seva finalitat s conscienciar a la poblaci sobre la problemtica actual del canvi climtic fent s de la ciutat com a element clau per a fomentar lestalvi de consum energtic i la reducci demissions de dixid de carboni (CO2). Els resultats obtinguts ens donen un valor aproximat de la superfcie i potncia necessria pels habitants de la ciutat de Barcelona i Catalunya, per tal de cobrir el seu consum delectricitat ds domstic amb energia solar fotovoltaica, aix com una comparativa amb els resultats obtinguts en el Districte de lEixample en les dimensions: socio-econmica, mediambiental i poltica.
Resumo:
El objetivo de este proyecto es la prediccin de la prdida de paquete. Para ello necesitaremos el modelado del canal. De esta manera, podremos determinar cuando una transmisin llega con xito o no. En primer lugar, se han estudiado los algoritmos de adaptacin de la tasa. Estos algoritmos mejoran el rendimiento de la comunicacin. Por este motivo, el programa de simulacin se basa en algunos de estos algoritmos. En paralelo, se han capturado medidas del canal terrestre para realizar el modelado. Finalmente, con un programa mucho ms completo se ha simulado el comportamiento de una transmisin con el modelado del canal fsico, y se han asumido algunas consideraciones, como las colisiones. Por lo tanto, se ha obtenido un resultado ms realista, con el cual se ha analizado tericamente las posibilidades de un enlace entre el canal terrestre y el canal satlite, para crear una red hbrida.
