876 resultados para gestural cues
Resumo:
Resumen tomado de la revista
Resumo:
Estudia la generalidad y especificidad de los correlatos fisiológicos asociados a la experiencia subjetiva de ansiedad de estado y rasgo. Es decir, la activación subjetiva relacionada con la experiencia subjetiva de ansiedad de carácter afectivo. Estudio I: 409 sujetos, de edades entre 13 y 20 años, 241 mujeres y 168 varones, todos alumnos del Instituto Viera y Clavijo. Estudio II: 46 alumnos de primero de BUP. El grupo experimental formado por 24 sujetos (9 varones y 15 hembras) y el grupo control de 22 sujetos (10 varones y 12 hembras). Estudio I: estudio de campo para establecer las relaciones entre rasgo de ansiedad y respuestas fisiológicas generales, también con edad y sexo. Estudio II: se propuso un diseño de factor único bivalente de dos grupos al azar, con medidas de la variable dependiente antes-después. Variable independiente: condición ansiógena, con dos niveles: condición ansiógena, experimental, y condición no ansiógena, control. Variable dependiente: respuestas dadas por los sujetos al STAI-E, al FG y al CTASS. Variables controladas: instrucciones, experimentador, asignación de los sujetos a los grupos, medidas antes de la variable dependiente, local, ítems de las pruebas, ósmosis experimental. Estudio I: STAI-R y el STAI-E (State-Trait Anxiety Inventory) y medidas de respuestas fisiológicas (autonómicas y somáticas) de carácter general por las escala FG. Estudio II: STAI-E y STAI- R, medidas de estado y rasgo de ansiedad; el CTASS, Cues for Tension and Anxiety Survey Schedule: indicadores de tensión y ansiedad y el FG (escala de respuestas fisiológicas generales). Estudio I: a. La validación interna se realizó con análisis factorial y análisis de ítems de las dos escalas STAI-R y FG. b. La fiabilidad de las escalas, mediante la formula KR-20 modificada de Cronbach. c. Análisis correlacional entre las puntuaciones totales del STAI-R y la escala FG y los factores racionales FG-A (Fisiológico General Autonómico). Estudio II: a. diferencia de medias en las puntuaciones totales del FG y el inventario CTASS. b. Análisis discriminante para cada uno de los ítems del inventario CTASS. Estudio I: a. Los resultados indican correlación positiva entre rasgo de ansiedad y respuestas fisiológicas. b. Las mujeres presentan mayor ansiedad de rasgo y respuestas fisiológicas generales que los hombres. c. A mayor edad, mayor puntuación en ansiedad y rasgo y respuestas fisiológicas generales. d. Los autoinformes que miden la ansiedad y rasgo y respuestas fisiológicas generales, tienen índices psicométricos de validación interna y de consistencia interna. Estudio II: a. Los sujetos en situación de prueba presentan en general respuestas fisiológicas específicas. b. No podemos deducir que las respuestas fisiológicas generales sean particularmente generadas por la situación de prueba. c. Las personas en situación de prueba tienen mayor ansiedad subjetiva de estado que las personas que se encuentran en situación de no prueba. d. La ansiedad de rasgo puede predecir mejor la ansiedad subjetiva en situación de no prueba que el estado de ansiedad. Las respuestas verbales de experiencias cognitivas y fisiológicas son útiles en la detección e investigación de conductas.
Resumo:
Our group in the Psychology Department at Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro (PUC-Rio) developed a rat genetic model of extreme freezing in response to contextual cues in an experimental chamber previously associated with footshock. One of the lines, Carioca High Freezing (CHF), exhibits an enhanced conditioned freezing response, whereas the other line, Carioca Low Freezing (CLF), shows the opposite response. The present study investigated corticosterone concentration between these two lines of animals and a random (RND) line of rats both under basal conditions and test condition after an emotional challenge using a contextual fear conditioning protocol. Comparisons between basal and test plasma corticosterone concentrations suggested differential basal and fear-induced differences between the two lines. The differences between basal conditions is an important and relevant aspect to be considered in behavioral experiments using or assessing stress and could help to understand variability in naïve populations.
Resumo:
En ratas, el cambio de una solución preferida (agua azucarada al 32%) por otra menos preferida (agua azucarada al 4%) produce una caída del consumo por debajo de un grupo control no devaluado, el cual siempre recibe acceso a la solución de valor bajo. Este fenómeno denominado contraste negativo sucesivo consumatorio ocurre incluso cuando la devaluación coincide con cambios en las claves ambientales o gustativas y cuando hay múltiples opciones de respuesta (con el reforzador de valor bajo disponible en varios lugares). En este artículo se presenta un experimento donde un grupo de ratas se entrenó en la fase pre-cambio con una solución preferida con sabor a almendra (32%A) y otro con una menos preferida (4%A). La fase post-cambio se realizó en un contexto distinto y novedoso, donde todos los animales pudieron elegir entre consumir 4% o 4%A. Se observó un efecto de contraste negativo en los animales que experimentaron la devaluación y una preferencia por la solución con el sabor a almendra utilizado durante la fase precambio en los sujetos de ambos grupos.
Resumo:
El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim.
Resumo:
L'increment de bases de dades que cada vegada contenen imatges més difícils i amb un nombre més elevat de categories, està forçant el desenvolupament de tècniques de representació d'imatges que siguin discriminatives quan es vol treballar amb múltiples classes i d'algorismes que siguin eficients en l'aprenentatge i classificació. Aquesta tesi explora el problema de classificar les imatges segons l'objecte que contenen quan es disposa d'un gran nombre de categories. Primerament s'investiga com un sistema híbrid format per un model generatiu i un model discriminatiu pot beneficiar la tasca de classificació d'imatges on el nivell d'anotació humà sigui mínim. Per aquesta tasca introduïm un nou vocabulari utilitzant una representació densa de descriptors color-SIFT, i desprès s'investiga com els diferents paràmetres afecten la classificació final. Tot seguit es proposa un mètode par tal d'incorporar informació espacial amb el sistema híbrid, mostrant que la informació de context es de gran ajuda per la classificació d'imatges. Desprès introduïm un nou descriptor de forma que representa la imatge segons la seva forma local i la seva forma espacial, tot junt amb un kernel que incorpora aquesta informació espacial en forma piramidal. La forma es representada per un vector compacte obtenint un descriptor molt adequat per ésser utilitzat amb algorismes d'aprenentatge amb kernels. Els experiments realitzats postren que aquesta informació de forma te uns resultats semblants (i a vegades millors) als descriptors basats en aparença. També s'investiga com diferents característiques es poden combinar per ésser utilitzades en la classificació d'imatges i es mostra com el descriptor de forma proposat juntament amb un descriptor d'aparença millora substancialment la classificació. Finalment es descriu un algoritme que detecta les regions d'interès automàticament durant l'entrenament i la classificació. Això proporciona un mètode per inhibir el fons de la imatge i afegeix invariança a la posició dels objectes dins les imatges. S'ensenya que la forma i l'aparença sobre aquesta regió d'interès i utilitzant els classificadors random forests millora la classificació i el temps computacional. Es comparen els postres resultats amb resultats de la literatura utilitzant les mateixes bases de dades que els autors Aixa com els mateixos protocols d'aprenentatge i classificació. Es veu com totes les innovacions introduïdes incrementen la classificació final de les imatges.
Resumo:
Visual search is an important component of our interaction with our surroundings, allowing us to successfully identify external cues that impact our spatial navigation. Previous research has established fixation duration, fixation count, saccade velocity, and saccade amplitude as important indices of visual search. We examined the Visual Efficiency Detection Index (VEDI) comprising multiple aspects of visual search performance into a single measure of global visual performance. Forty participants, 10 adults ages 22-48, and children ages 6, 8, and 10, completed tests of working memory and visual search in response to stimuli relevant to pedestrian decision making. Results indicated VEDI statistically relates to established indices of visual search in relation to their interpretability for human performance. The VEDI was also sensitive to developmental differences in visual search performance, suggesting insight to its utility in the developmental psychological literature.
Resumo:
This dissertation examines auditory perception and audio-visual reception in noise for both hearing-impaired and normal hearing persons, with a goal of determining some of the noise conditions under which amplified acoustic cues for speech can be beneficial to hearing-impaired persons.
Resumo:
Ecological traps are attractive population sinks created when anthropogenic habitat alteration inadvertently creates a mismatch between the attractiveness of a habitat based upon its settlement cues, and its current value for survival or reproduction. Traps represent a new threat to the conservation of native species, yet little attention has been given to developing practical approaches to eliminating them. In the northern Rocky Mountains of Montana, Olive-sided Flycatchers (Contopus cooperi) prefer to settle in patches of selectively harvested forest versus burned forest despite the lower reproductive success and higher nest predation risk associated with the former habitat. I investigated characteristics of preferred perch sites for this species and how these preferences varied between habitats and sexes. I then built on previous research to develop a range of management prescriptions for reducing the attractiveness of selectively harvested forest, thereby disarming the ecological trap. Female flycatchers preferred to forage from shorter perch trees than males, and females’ perches were shorter than other available perch trees. Both sexes preferred standing dead perch trees (snags) and these preferences were most obvious in harvested forest where snags are rarer. Because previous research shows that snag density is linked to habitat preference and spruce/fir trees are preferred nest substrate, my results suggest these two habitat components are focal habitat selection cues. I suggest alternative and complementary strategies for eliminating the ecological trap for Olive-sided Flycatchers including: (1) reduced retention and creation of snags, (2) avoiding selective harvest in spruce, fir, and larch stands, (3) avoiding retention of these tree species, and (4) selecting only even-aged canopy height trees for retention so as to reduce perch availability for female flycatchers. Because these strategies also have potential to negatively impact habitat suitability for other forest species or even create new ecological traps, we urge caution in the application of our management recommendations.
Resumo:
Cue combination rules have often been applied to the perception of surface shape but not to judgements of object location. Here, we used immersive virtual reality to explore the relationship between different cues to distance. Participants viewed a virtual scene and judged the change in distance of an object presented in two intervals, where the scene changed in size between intervals (by a factor of between 0.25 and 4). We measured thresholds for detecting a change in object distance when there were only 'physical' (stereo and motion parallax) or 'texture-based' cues (independent of the scale of the scene) and used these to predict biases in a distance matching task. Under a range of conditions, in which the viewing distance and position of the tarte relative to other objects was varied, the ration of 'physical' to 'texture-based' thresholds was a good predictor of biases in the distance matching task. The cue combination approach, which successfully accounts for our data, relies on quite different principles from those underlying geometric reconstruction.
Resumo:
The respiratory emission of CO2 from roots is frequently proposed as an attractant that allows soil-dwelling insects to locate host plant roots, but this role has recently become less certain. CO2 is emitted from many sources other than roots, so does not necessarily indicate the presence of host plants, and because of the high density of roots in the upper soil layers, spatial gradients may not always be perceptible by soil-dwelling insects. The role of CO2 in host location was investigated using the clover root weevil Sitona lepidus Gyllenhall and its host plant white clover (Trifolium repens L.) as a model system. Rhizochamber experiments showed that CO2 concentrations were approximately 1000 ppm around the roots of white clover, but significantly decreased with increasing distance from roots. In behavioural experiments, no evidence was found for any attraction by S. lepidus larvae to point emissions of CO2, regardless of emission rates. Fewer than 15% of larvae were attracted to point emissions of CO2, compared with a control response of 17%. However, fractal analysis of movement paths in constant CO2 concentrations demonstrated that searching by S. lepidus larvae significantly intensified when they experienced CO2 concentrations similar to those found around the roots of white clover (i.e. 1000 ppm). It is suggested that respiratory emissions of CO2 may act as a 'search trigger' for S. lepidus, whereby it induces larvae to search a smaller area more intensively, in order to detect location cues that are more specific to their host plant.
Resumo:
Ten mothers were observed prospectively, interacting with their infants aged 0 ; 10 in two contexts (picture description and noun description). Maternal communicative behaviours were coded for volubility, gestural production and labelling style. Verbal labelling events were categorized into three exclusive categories: label only; label plus deictic gesture; label plus iconic gesture. We evaluated the predictive relations between maternal communicative style and children's subsequent acquisition of ten target nouns. Strong relations were observed between maternal communicative style and children's acquisition of the target nouns. Further, even controlling for maternal volubility and maternal labelling, maternal use of iconic gestures predicted the timing of acquisition of nouns in comprehension. These results support the proposition that maternal gestural input facilitates linguistic development, and suggest that such facilitation may be a function of gesture type.
Resumo:
Three experiments examine whether simple pair-wise comparison judgments, involving the “recognition heuristic” (Goldstein & Gigerenzer, 2002), are sensitive to implicit cues to the nature of the comparison required. Experiments 1 & 2 show that participants frequently choose the recognized option of a pair if asked to make “larger” judgments but are significantly less likely to choose the unrecognized option when asked to make “smaller” judgments. Experiment 3 demonstrates that, overall, participants consider recognition to be a more reliable guide to judgments of a magnitude criterion than lack of recognition and that this intuition drives the framing effect. These results support the idea that, when making pair-wise comparison judgments, inferring that the recognized item is large is simpler than inferring that the unrecognized item is small.
Resumo:
Inferences consistent with “recognition-based” decision-making may be drawn for various reasons other than recognition alone. We demonstrate that, for 2-alternative forced-choice decision tasks, less-is-more effects (reduced performance with additional learning) are not restricted to recognition-based inference but can also be seen in circumstances where inference is knowledge-based but item knowledge is limited. One reason why such effects may not be observed more widely is the dependence of the effect on specific values for the validity of recognition and knowledge cues. We show that both recognition and knowledge validity may vary as a function of the number of items recognized. The implications of these findings for the special nature of recognition information, and for the investigation of recognition-based inference, are discussed
Resumo:
Purpose: Vergence and accommodation studies often use adult participants with experience of vision science. Reports of infant and clinical responses are generally more variable and of lower gain, with the implication that differences lie in immaturity or sub-optimal clinical characteristics but expert/naïve differences are rarely considered or quantified. Methods: Sixteen undergraduates, naïve to vision science, were individually matched by age, visual acuity, refractive error, heterophoria, stereoacuity and near point of accommodation to second- and third-year orthoptics and optometry undergraduates (‘experts’). Accommodation and vergence responses were assessed to targets moving between 33 cm, 50 cm, 1 m and 2 m using a haploscopic device incorporating a PlusoptiX SO4 autorefractor. Disparity, blur and looming cues were separately available or minimised in all combinations. Instruction set was minimal. Results: In all cases, vergence and accommodation response slopes (gain) were steeper and closer to 1.0 in the expert group (p = 0.001), with the largest expert/naïve differences for both vergence and accommodation being for near targets (p = 0.012). For vergence, the differences between expert and naïve response slopes increased with increasingly open-loop targets (linear trend p = 0.025). Although we predicted that proximal cues would drive additional response in the experts, the proximity-only cue was the only condition that showed no statistical effect of experience. Conclusions: Expert observers provide more accurate responses to near target demand than closely matched naïve observers. We suggest that attention, practice, voluntary and proprioceptive effects may enhance responses in experienced participants when compared to a more typical general population. Differences between adult reports and the developmental and clinical literature may partially reflect expert/naïve effects, as well as developmental change. If developmental and clinical studies are to be compared to adult normative data, uninstructed naïve adult data should be used.