Pediculose capitis: prevalência em escolares da Rede Municipal Pública de Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil

During 1985, 50,356 children and adolecents from 105 public schools of Belo Horizonte, Minas Gerais State were questioned about or examined for head lice (Pediculus capitis). The mean prevalence of pediculosis, obtainde from the questionnaires and sometimes confirmed by head inspections, was 7.7% or else 10.2% when adjusted to 38,311 respondents. Current and past infestations combined - within a period of three months before survey - revealed a total prevalence of 57.4%. Significant differences were observed among socioeconomic levels, and grades of school age. The more prevalent categories among the factors studied were: sex - femal: 9.2% (P<0.001); ethnic group - white: 10.0% (P<0.001); hair length - long: 9.5% (P<0.05); year age-group - 1-5 years: 19.2% (P<0.001), with a peak in the 5th year (21.3%).

Gestió de la confiança en infraestructures de clau pública (PKI)

En aquest projecte s’ha presentat un nou model de desenvolupament de la confiança, més flexible que els anteriors, des del punt de vista de l’usuari. El model proposat es basa en llistes de confiança per tal de resoldre els problemes d’interoperabilitat entre dominis de PKI. Aquesta proposta es basa en un model jeràrquic de PKI on s’estén la confiança mitjançant uns proveïdors de confiança.

Utilidad de las evaluaciones en el ámbito gubernamental y los factores que obstaculizan su utilización en salud pública

La situación actual de la evaluación de las políticas públicas y dentro de ellas de los programas públicos de salud, es cada vez más preocupante para las administraciones públicas presentes. La necesidad de los gobiernos por determinar cómo se han ido desarrollando, ejecutando y cumpliendo los objetivos de estos programas en las políticas públicas que los contienen, constituye una de las preocupaciones tanto del Estado, como de la ciudadanía. Este estudio tiene el propósito de presentar una visión general del estado teórico actual y brevemente práctico de cómo la utilización de las evaluaciones se está desarrollando en el presente, y revelar cuales son los factores que obstaculizan esta utilización en el sector de salud pública. Para ello, esta investigación ción se ha dividido en tres Capítulos. El primero, entrega una visión amplia y actual de la evaluación y su utilidad, junto con los factores principales que limitan este uso; el segundo, se enfoca en el área de la salud e intenta mostrar la realidad existente en la utilidad de las evaluaciones y qué factores afectan esta utilidad, y por último el tercero y final, realiza un análisis de los factores que obstaculizan la utilidad de las evaluaciones encontrados en salud, aplicando el marco conceptual del primer capítulo, dando para terminar algunas conclusiones y apreciaciones que permiten reflexionar sobre la realidad encontrada.

Justificaciones e instrumentos de la intervención pública en la política de sanidad

El objetivo del trabajo es entrar a valorar los argumentos que justificaran la actuación de los poderes públicos en la política pública de sanidad para, en el caso de encontrarlos, entrar a valorar qué instrumentos de las políticas públicas pueden dar una mejor respuesta al problema sanitario. Aunque no se descarta llegar a obtener una respuesta definitiva de un modelo claramente mejor que los demás, se presentarán las diversas opciones posibles las cuáles dependerán principalmente de qué justificación se dio a la intervención pública en un inicio.

Política pública en Francia: prohibición general o parcial del velo integral en el territorio nacional: Proyecto de ley del martes 11 de mayo de 2010

La República francesa se ofende por los burkas y de los niqab deambulando por las calles. Ve a sus principios rectores de Liberté, Égalité, Fraternité mofados, a su democracia desafiada, a su convivencia arriesgada. Por ello, el Gobierno francés ha impulsado desde hace un año una política pública que persigue la prohibición del velo integral -llámese burka o niqab- en el conjunto del espacio público. Años atrás, Francia, país que tanto aprecia los debates, se vio inmersa en la cuestión más general de la identidad nacional desde las reacciones de las banlieues en el 2005. Y por ello, Nicolas Sarkosy, en su programa electoral camino de las presidenciales en el 2007, ya incluía como una prioridad el tema de los valores y principios genuinamente franceses y europeos. Y en esta perspectiva, el Ministerio de Inmigración añadió sus calificativos de Integración e Identidad Nacional. El burka en el espacio público ha asaltado los medios de comunicación y la sociedad en su conjunto, especialmente desde hace dos o tres años. Es un problema sin precedentes en las democracias asentadas -aunque podríamos recordar el motín de Esquilache en 1766 bajo el reinado de Carlos III- sin una Jurisprudencia asentada al respecto, ni un marco normativo que lo prevea directamente. Y por ello, la élite política se divide estos días entre los prudentes y los atrevidos, los que se conforman con una prohibición parcial y los que persiguen una prohibición absoluta. Se trata de una política pública atípica, pues los bienes afectados son en realidad valores, principios y conceptos abstractos. Es la República francesa y la cohesión social los que se ven desafiados. Veremos en un primer momento, la etapa de identificación como problema público y su inclusión en la agenda política, por ende desde un punto de vista técnico, analizaremos brevemente esta política pública Top down limitada, y en el último apartado compararemos los argumentos de las dos alternativas que dispone actualmente el Parlamento para aprobar o no una ley al respecto. Por su parte, la Comisión Parlamentaria alegará principios de índole más filosófica que pragmática, mientras que el Consejo de Estado se centrará exclusivamente en los términos jurídicos y en la Jurisprudencia reduciendo en gran medida el impulso inicial del Gobierno. Quedará por ver estos días de debate en l’Assemblée Nationale1 si la prohibición será total o parcial.

La mesura substitutiva de la pena de presó prevista a l’Art 89 Codi penal: aplicació judicial i pràctica penitenciària a Catalunya en el cas de dones penades

L’objecte de la recerca és analitzar l’aplicació a Catalunya de la mesura d’expulsió prevista a l’article 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoració corresponent i, si s’escau, plantejar alternatives d’actuació. La recerca constata les dificultats d’aplicació del principi constitucional de reinserció i d’altres de previstos a la legislació penitenciària en relació amb el col•lectiu de penats estrangers en situació irregular. La pràctica penitenciària observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per l’acolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independència de la seva situació administrativa. Aquesta pràctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part d’aquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en què aquest ha fet l’aposta per l’expulsió dels penats estrangers en situació irregular. Aquesta posició oficial majoritària contrària a l’expulsió ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la població reclusa estrangera clarament contrària a la seva expulsió. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu país de residència resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administració penitenciària. Aquesta no-actuació i la manca d’alternatives legals provoquen situacions divergents de caràcter negatiu que atempten clarament contra el principi d’igualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores d’inseguretat pública. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies d’actuació en la línia de superar aquesta situació. Es proposa una reforma en profunditat de l’art. 89 del Codi penal i s’obre la via favorable a l’establiment d’una nova llibertat condicional per a penats estrangers en situació irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.

L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.

Viure en un mal veïnat: La fallida de l'Estat i les seves implicacions per a estats veïns. Els casos de Libèria i l'Afganistan

Per què i de quina manera afecten els estats fallits als seus països veïns? L’atenció dedicada als estats fallits per la comunitat internacional s’ha incrementat significativament en els darrers anys i ha millorat la nostra comprensió del fenomen; tanmateix, encara sabem molt poc sobre la influència de la fallida dels estats en els seus estats veïns. Aquesta recerca té l’objectiu de contribuir a cobrir aquest buit mitjançant l’anàlisi de dos casos diferents de fallida estatal –Libèria i l’Afganistan– i de les seves conseqüències en quatre dels seus veïns –Sierra Leone, Guinea, el Pakistan i el Tadjikistan. Més concretament, aquesta recerca investiga la importància dels moviments d’insurgència en la relació entre aquests països. Aquest treball sosté que els estats fallits creen mecanismes generadors de conflicte, que podrien causar-ne un esclat, als estats veïns per la creació de xarxes informals. Les dades empíriques mostren de quina manera les xarxes informals basades en la insurgència tenen un paper decisiu en l’esclat del conflicte.

Analyzing complexity in foreign language monologic oral production in a CLIL context

The study tested three analytic tools applied in SLA research (T-unit, AS-unit and Idea-unit) against FL learner monologic oral data. The objective was to analyse their effectiveness for the assessment of complexity of learners' academic production in English. The data were learners' individual productions gathered during the implementation of a CLIL teaching sequence on Natural Sciences in a Catalan state secondary school. The analysis showed that only AS-unit was easily applicable and highly effective in segmenting the data and taking complexity measures

Does the EU financing system contribute to shadow economic activity?

Financial contributions to the EU budget depend basically on official GDP. This means that countries with higher shadow economic activity contribute less than they should contribute in a system based on actual GDP and therefore could reduce their incentive to fight against such activities. In this paper we investigate if the EU financing system really has an influence on the intensity with which governments in EU member states fight against shadow economic activity. We find that the EU net contributors significantly fight more intensively against shadow economic activity while EU net receivers significantly fight less. As a result, shadow economic activity is higher in net receiver and lower in net contributor countries than it were in comparison with a scenario of nationally balanced EU funding. Quantitatively and averaged over the time period 2001-2007, the diagnosed effect amounts to a stimulation of hidden economic activity by almost 10% for particular economies. JEL classification: C31, D63, F33, H21, H26. Keywords: EU financing system, shadow economy, tax auditing.

Estudio epidemiológico de la presencia de cuerpos extraños en pacientes asistidos entre 1983 y 2009 en el servicio de Otorrinolaringologia del Hospital Central de Maputo (Moçambique)

Antecedents: els cossos estranys en l'especialitat d'ORL en països en desenvolupament representen un important problema de salut pública. Objectius: caracteritzar el perfil dels pacients, identificar els cossos estranys i establir relacions entre ells. Metodologia: estudi descriptiu, retrospectiu, de 4.826 pacients amb cossos estranys durant un període ampli (1983-2009). Resultats: el 52.8% dels pacients van ser de sexe masculí i el 64.9% d'edat pediàtrica. Els objectes metàl•lics (24.5%) la localització a l'oïda (40.3%) van ser els més freqüents. Conclusions: es demostren evidències d'interès en salut pública i es proposen estratègies de prevenció i de control.

Reducció de despeses ineficients i sostenibilitat de l'Estat del Benestar: el cas de Catalunya

Malgrat que el debat de l’Estat del Benestar està en el bell mig de l’actualitat política i econòmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendències han conduit a desenvolupar l’Estat del Benestar fins a extrems insostenibles. Això té explicacions múltiples i variades com les que s’aborden al llarg del present text. Aquestes tendències tenen una dinàmica econòmica i social pròpia que s’ha constatat amb força durant els darrers anys. Fa unes dues dècades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs països, però amb conclusions estimulants. Suècia és l’exemple més reeixit. La reforma duta a terme en el país nòrdics és una referència de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font d’inspiració per a la resta de països. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementària i des d’una perspectiva econòmica i jurídica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de l’Estat del Benestar, el de la burocratització. La reflexió d’acadèmics d’escoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visió rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que se’n deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pública i entrant en l’estudi concret del cas català, hem volgut endinsar-nos en l’anàlisi del pressupost. Essent com és una eina indispensable per avaluar el conjunt de polítiques econòmiques i socials d’un país. Aquesta anàlisi es duu a terme des d’una doble perspectiva: la primera, mitjançant un estudi comparatiu de l’evolució del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de l’any 2012 i les principals crítiques de l’oposició. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res està definitivament escrit, però la pretensió d’aquest treball és modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, és fonamental deixar de banda l’actual concepció de l’Estat del Benestar i començar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a l’únic model que, a parer nostre, aconseguirà que això sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepció actual del paper que ha de tenir l’Estat, de caràcter liberal i, alhora, social.

Bosnia and Herzegovina’s cross border cooperation: applying typologies and revising histories

Aquest document amplia el treball realitzat per Oliveras, durada i Perkmann en l'estudi de la cooperació transfronterera (CBC) a Europa. S'argumenta que el catàleg de les transferències regions (CBR), desenvolupat per Oliveras, durada i Perkmann el 2010, ha d'incloure la CBR que han sorgit com a resultat de l'ampliació actual de la UE en l'Oest Balcans. També serveix per donar suport a la opinió que una quarta etapa en la història desenvolupament de CBC a Europa encara no ha començat. El document porta el CBC de Bòsnia i Hercegovina en el marc de l'Instrument d'Ajuda Preadhesió (component II) com un estudi de casos i classifica cada CBC d'acord amb la tipologia que estableix Oliveras, durada i Perkmann. L'anàlisi revela que una forma de multi-nivell govern (MLG) també està sorgint en aquestes noves CBR. El tipus de MLG és també classificats. La conclusió de l'article és que el procés actual de la UE l'ampliació ha creat dos CBR i MLG promogut en els Balcans Occidentals

Identidad y marginación: experiencias cotidianas de niños inmigrantes marroquíes en una escuela pública española

Uno de los debates más candentes de la situación socio-política europea es el de la inmigración y las políticas de identidad. A causa de acontecimientos recientes, como la “Ley del Velo” o los disturbios en Francia en el 2005, el discurso que domina discusiones políticas y educativas sobre la inmigración, es el de una crisis de “los modelos de integración”, particularmente en lo que concierne a las segundas generaciones de inmigrantes. La Oficina Central de Estadística en Holanda, por ejemplo, ha publicado datos que indican que los jóvenes de segunda generación turcos y marroquíes se sienten menos “en casa” en el país, que sus propios padres (2006). Una pregunta importante es: ¿Cómo se llega a ese sentimiento de alienación? Aunque esta ponencia no puede abarcar esta pregunta en toda su complejidad, lo que sí ofrece es la rara oportunidad de examinar las interacciones de la vida cotidiana de un grupo de niños/as marroquíes con sus compañeros/as españoles durante la jornada escolar. Investigar las relaciones que los niños/as inmigrantes tienen con otros niños/as es crucial porque las identidades que desarrollan estos niños/as y su propio sentido de quiénes son, dependen, no sólo de las interacciones que tienen en su vida privada, sino también de las reacciones de otros compañeros/as y de sus interacciones en la escuela y otras instituciones (Appiah, 2006; Taylor, 1994). Es importante entender este fenómeno porque estos/as niños/as van a crecer o bien sintiendose miembros de pleno derecho de la sociedad española, o bien con un acusado sentido de alienación y no-pertenencia. Por lo tanto, el análisis de estas interacciones es una ventana que puede ofrecernos un resquicio para dilucidar como estos procesos de exclusión y alienación podrían empezar en la infancia y la pre-adolescencia. Este análisis es parte de un estudio etnográfico de socialización lingüística desarrollado en 12 meses, durante los cuales investigué la vida cotidiana de los niños/as de seis familias marroquíes en un pueblo del suroeste español. Este estudio consistía en grabar las rutinas de interacción en las que los niños/as participaban. Para este trabajo, he analizado 17 horas de video recogidos en la escuela primaria del pueblo. El análisis se centra en las prácticas lingüísticas y no-verbales que organizan formas de exclusión social de niños/as inmigrantes marroquíes por parte de sus compañeros/as españoles, a pesar del discurso público de inclusion, tolerancia y respeto que caracterizan los planes curriculares oficiales del centro escolar. A través de estas prácticas, se mostrará como a los niños/as inmigrantes se les adscriben características negativas y se les asignan posiciones para un trato diferencial.

Una revisió del sistema de seguretat pública de Catalunya a partir de l'estudi de la demarcació de Girona

En aquest sentit, no hem d’oblidar que l’èxit o el fracàs en la selecció d’un model de prestació de serveis de seguretat avançat depèn, de manera principal, de en quina mida serem capaços d’adaptar-nos als requeriments actuals i d’anticipar-nos a la demanda futura. No tinc cap dubte que és precisament aquí on està una part de la clau de l’èxit o el fracàs de les polítiques públiques de seguretat: en l’establiment d’una sintonia fina entre els productors de serveis seguretat -i aquí entra també la seguretat privada, a més de la pública- i els receptors d’aquests serveis –la ciutadania, entesa com a ciutadans i com a entitats ciutadanes. Per a trobar l’altra part de la clau cal donar un pas més: entendre que els ciutadans i les seves entitats són –a més de receptors- productors de seguretat, d’aquí la importància capital de la qüestió de la participació ciutadana.