Altruismo y solidaridad en el estado de bienestar

La hipótesis central de este trabajo plantea una relación causal entre las motivaciones altruistas y solidarias, y los Estados de Bienestar; concretamente, en la misma se esboza una relación causal bidireccional entre estas dos dimensiones: por una parte, el altruismo y la solidaridad se presentan como dos de los factores sociales que posibilitan la existencia de los Estados de Bienestar, y fomentan su mantenimiento y desarrollo; por otra parte, los Estados de Bienestar pueden generar, a su vez, un mayor nivel de motivaciones y conductas de este tipo.

L'ordenació dels espais de sòl no urbanitzable periurbà al Vallès Occidental: marc normatiu, planificació i experiències pràctiques

Els espais periurbans juguen un paper important en la configuració del territori i del medi ambient, ja que contenen valors i acullen funcions diverses (ecològiques i ambientals, socials i lúdiques, productives etc.). Si bé és cert que a la comarca del Vallès Occidental aquests espais són –també- producte de la relació amb un context geogràfic molt humanitzat, també ho és que actualment i en aquest context, es donen circumstàncies d’amenaça a l’equilibri que fou origen dels valors i funcions esmentats (tendències urbanitzadores i metropolització). Aquest escenari de complexitat demana una òptima ordenació del territori que garanteixi la preservació dels valors i funcions anomenats. El marc i les eines dels quals la societat s’ha dotat per a fer-ho les aporta el planejament del territori, la legislació sectorial etc. Tot i que aquest marc presenta oportunitats per a l'ordenació d’espais de sòl no urbanitzable periurbà, a la realitat pràctica s’observen pocs resultats d’aquesta favorable avinentesa. Aquesta és la paradoxa principal que planteja l’estudi de la temàtica escollida.

Trayectorias académicas y origen social una aproximación sociológica a las decisiones educativas de los estudiantes universitarios

Dentro del ámbito conceptual de la sociología de la educación, las desigualdades educativas (fundamentalmente de acceso) en función del origen social de los alumnos es a menudo explicada por las diferencias de rendimiento, -habilidad académica-; de una serie de constricciones institucionales particulares que lo contextualizan, -el proceso de selectividad- ; y del grado de libertad de movimiento o protagonismo que le confiere cada enfoque teórico a los individuos en las encrucijadas del proceso, -la capacidad de toma decisiones de los agentes-; sin embargo en el contexto de la presente tesina de investigación surgen las siguientes interrogantes: ¿Son estos elementos lo suficientemente pertinentes para explicar la desigualdad de trayectorias o éxito académico dentro de la Universidad?, ¿Existen realmente trayectorias académicas diferenciadas en función del origen social de los agentes? ¿El rendimiento académico dentro de la universidad es diferenciado en función del origen social de los alumnos?; rudimentarias preguntas de investigación que plantean el desafío de conocer cuales son las características particulares que asume el fenómeno de la desigualdad por origen de clase social en la universidad, estableciendo cuales son las constricciones institucionales existentes y cuales son los indicadores relevantes y pertinentes como paso previo a la elección del enfoque teórico a utilizar.

Politics and the Olympics: some new dimensions

Paper given at the Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona in 1995 analysing the relationship between politics, the Olympic Games and the Olympic Movement and their influences.

Inversiones inmobiliarias en Rumanía

El treball sobre les inversions inmobiliàries a Rumania es centra en analitzar les oportunitats que ofereix aquest sector, com una alternativa al saturat mercat espanyol. Per aquesta finalitat, s’examinaran les característiques polítiques, socials, econòmiques i inmobiliàries del pais, així como també s’estudiaran els mercats més representatius com opcions de negoci a Rumania: el mercat residencial, el mercat d’oficines, el mercat de parcs logístics i el mercat de superficies comercials.

Construcció i explotació d’un complex de turisme rural a la població d’Àreu (Pirineu de Lleida)

Aquest treball de fi de carrera pretén desenvolupar el pla de negoci per a la construcció i l’explotació d’un complex de turisme rural al Pallars Sobirà. El projecte compren l’enderroc de les construccions preexistents, construcció i posterior explotació d’apartaments d’ús turístic i una cafeteria a la població d’ Àreu. Dins el pla de negoci s’hi contemplen els plans comercial, financer, l’anàlisi del mercat i l’entorn i una acurada definició del servei que s’oferirà. Amb el treball es vol, doncs, aportar idees pràctiques i útils per a la consecució dels objectius plantejats en el projecte familiar.

La Moda y la clase social en la era del consumo

Dado que el debate académico actual exige del hallazgo de nuevas guías con las que poder reconsiderar la permanencia de la cultura de clases en las sociedades tardo-modernas, el análisis aquí presentado podría perfectamente adquirir preeminencia en tanto ambiciona poner de relieve las relaciones existentes entre la estructura social y las prácticas de consumo. En este sentido, el examen teórico es utilizado para recordar la trascendencia de la diferenciación y jerarquización de usos y significados que se aplican a los bienes de moda como resultado de las correspondencias entre determinadas condiciones sociales, ciertas normas situacionales y sistemas estructurados. En este sentido, las categorías operativas sobre las que se sustenta la tesina y que han de servir para la elaboración de una futura tesis, son el género y la clase social. Por lo que para el enjuiciamiento de la perspectiva adoptada ha de estimarse la voluntad de oponerse a los enfoques que anuncian las prácticas de consumo como realidades democratizadoras que igualan y liberan del contexto y la historia. Ya que en este caso, lo que precisamente no es pretendido, es la inobservancia de que los consumos de bienes simbólicos, como son los de moda, se realizan a partir de valores consensuados a través de relaciones interpersonales.

Transformación de los roles de las mujeres colonas y cambio socioambiental : el caso de la penetración de la minería transnacional en un agroecosistema de la comunidad de Junín, Ecuador

Este artículo trata de analizar el rol de las mujeres en una comunidad campesina de la Sierra norte del Ecuador, en función de las transformaciones socioambientales sufridas en base a dos procesos que se están dando hoy en día en el panorama local de Junín. Se trata por un lado de la tendencia de la comunidad hacia un modelo agroindustrial, y por el otro del conflicto socioambiental minero, latente desde hace poco más de una década en la realidad de la comunidad. Ambos procesos se encuentran fuertemente vinculados e influyen de manera directa sobre las estrategias de vida de la comunidad, puesto que ambos acaban transformando, debido a la aparición de nuevas actividades productivas, el uso que se hace de los recursos, de esta manera se observa una evolución del agroecosistema que conforma la comunidad de Junín. La discusión del presente estudio gira entorno a las repercusiones que estos dos procesos han tenido entorno al rol de la mujer, es decir se pretende estudiar un cambio social relacionado con el rol de la mujer en la comunidad, mediante un cambio ambiental que se ha dado entorno a estos dos procesos. De esta manera se ha observado que el conflicto minero ha sido el punto de partida que ha hecho salir a la mujer a la esfera pública, sobretodo por las alternativas productivas que ha creado, concretamente el ecoturismo por medio del cual la mujer ha pasado a realizar actividades productivas. Por otra parte, la modernización agrícola ha dejado patente la relación existente entre la mujer y la unidad doméstica. Esta tendencia hacia el modelo agroindustrial ha hecho desplazar a los hombres de la comunidad a realizar actividades agrícolas relacionadas con la comercialización, mientras que la mujer se ha mantenido en el sector de la agricultura de subsistencia.

Indicadors de responsabilitat social de les organitzacions

El fet que les finances socials estiguin íntimament lligades a les organitzacions que volen ser socialment responsables provoca la pregunta sobre quines característiques tenen i de quina manera es poden mesurar. Atès que no existeix una concepció unànime de RS ha estat imprescindible proposar una nova definició centrada en els aspectes fonamentals del concepte, per tal de poder avançar en la cerca d’indicadors. La línia d’investigació escollida es concreta en la conceptualització del terme RSO, que permet identificar-ne les dimensions i components, i així delimitar l’estudi a una aproximació als indicadors de la RSO concretament per a l’àmbit del treball.

La gestió dels residus a Catalunya en el marc de la justícia ambiental

En aquest estudi s'analitza la relació entre la distribució de les instal•lacions de gestió de residus, com ara els dipòsits controlats, plantes de compostatge, plantes incineradores, basses de purins, etc., i la població catalana, pel que fa als residus d'origen municipal, industrial o ramader, per tal de determinar si aquesta respon a condicions d'equitat ambiental. El marc de l'estudi és el de la justícia ambiental i la hipòtesi sota la qual es du a terme la investigació és que, a Catalunya, la localització de les instal•lacions de gestió de residus no respon a criteris d'equitat ambiental.

Local perception in Dandeli Wildlife Sanctuary - Karnataka, India

The main goal of this research is to assess the socio-economic and perception correlates of local resident’s knowledge and gladness towards a protected area. For the case study we selected Dandeli Wildlife Sanctuary and populations living in and around the protected area, as well as a nearby local city.

Memòria justificativa del treball realitzat durant l’estada a la Universitat de Wisconsin-Madison

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Wisconsin-Madison, EUA, Departament de Curriculum and Instruction, des de mitjans d’agost a mitjans de novembre de 2006. S’ha treballat en relació a la preparació de la tesi “Els grups interactius: una pràctica de les comunitats d’aprenentatge per a la inclusió de l’alumnat amb discapacitat “. La universitat de Wisconsin-Madison i en concret el departament de Curriculum and instruction compta amb professorat de reconegut prestigi internacional en l’àmbit de l’educació. Entre els temes que es treballen al departament i que vaig poder conèixer, en destaco les implicacions de l’educació en l’existència de desigualtats socials, així com les implicacions del govern i de les polítiques educatives en la creació i manteniment d’aquestes desigualtats, les reformes i polítiques educatives i el paper de l’educació en el més ampli context de la societat i les seves estructures, l’anàlisi del llenguatge vinculat amb les desigualtats i l’educació, la necessitat de tenir en compte la multiculturalitat des d’una perspectiva crítica, i les possibilitats de transformació en educació facilitades per les oportunitats d’interacció.

Significados sociales y culturales del envio de remesas de la migracion ecuatoriana en España

Proyecto realizado a partir de una estancia en la Facultad Latinoaméricana de Ciencias Sociales de Quito, Ecuador, entre julio y octubre del 2006. La estancia de investigación está enmarcada en la realización de una tesis doctoral sobre las connotaciones sociales y culturales que las remesas tienen para la migración ecuatoriana en España. Se pretende aportar conocimiento sobre las remesas partiendo de los posibles significados sociales y culturales que éstas guardan para los migrantes y sus familiares. En la mayor parte de los estudios sobre remesas han abundado una visión economicista y centrada únicamente en aspectos cuantitativos dejando a un margen aspectos como el papel que las remesas juegan en el mantenimiento del espacio social transnacional, su relación con el proyecto migratorio, o el uso y finalidad que se hace de estas remesas dentro del grupo doméstico. En este sentido, la estancia ha permitido realizar parte del trabajo de campo de la investigación (observación participante, realización de entrevistas semiestructuradas a familiares de migrantes, migrantes retornados, y migrantes que estaban de vacaciones, realización de grupos focales), así como contrastar y discutir algunas de las primeras conclusiones obtenidas en el trabajo con investigadores de este tema en Ecuador y realizar un vaciado de bibliografía publicada en Ecuador relacionada con el tema.

Estudi etnobotànic de la Conca de la Riera d'Argentona

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La conca de la riera d’Argentona és una zona molt rica en coneixements populars sobre els usos medicinals de les plantes. Es preten demostrar que és factible aplicar els estudis etnobotànics a zones en regressió rural properes a la costa com aquesta, ampliant així l’àmbit d’aplicació que fins ara ha tingut la ciència etnobotànica a Catalunya. S’ha elaborat un catàleg etnobotànic de les plantes medicinals d’aquesta zona a partir dels coneixements. Per aquest objectiu s’ha seguit una metodologia científica i interdisciplinària, combinant métodes de les ciències socials i de les ciències naturals. S’ha realitzat una enquesta etnobotànica a les persones que utilitzen o utilitzaven aquestes plantes i alhora s’han recollit mostres de les plantes. Els resultats demostren que els depositaris actuals d’aquests coneixements, que han estat transmesos de generació en generació, no han continuat transmetent-los als seus descendents. Caldria ampliar els estudis d’aquest tipus a la resta de comarques catalanes per tal que aquest patrimoni quedés preservat.

El naixement d'una llei

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. S’ha documentat el procés d’elaboració formal i polític la llei de Serveis Socials aprovada pel Parlament de Catalunya.