El paper del joc en el desenvolupament d'infants amb TEA

Jugar no és només un sinònim de diversió, sinó que darrera d’aquesta acció s’amaguen molts elements que són imprescindible per al desenvolupament infantil, ja que l’afavoreix en tots els àmbits de la seva vida. Un nen amb Necessitats Educatives Especial té el mateix dret de gaudir d’una estona de joc, i desenvolupar-­‐se com a persona. De fet, el joc és considerat una eina d’aprenentatge a l’edat infantil. Per això, el present treball de grau té com objectiu principal analitzar la importància del joc com a eina educativa amb infants amb un Trastorn de l’Espectre Autista. S’utilitza una metodologia qualitativa, i a través de l’observació, s’analitza com el joc ajuda a un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista a adquirir determinades habilitats i capacitats que li permeten tenir certa autonomia. Els resultats obtinguts, permeten afirmar que la Unitat de Suport a l’Educació Especial utilitza el joc com un recurs didàctic per a treballar amb infants amb Autisme. Per això, es planteja una proposta d’intervenció dins d’aquesta unitat.

Anàlisi de les teràpies assistides amb cans en infants amb el trastorn de l'espectre autista

El que es trobarà a continuació és tot el procés de recerca del Treball Final de Grau, on el tema clau s’engloba amb tot el que és el món de la Teràpia Assistida amb Gossos aplicades dintre l’àmbit de les persones amb diferents tipus de discapacitat. No obstant, aquest és un ampli col·lectiu i per tant, s’ha centrat en el context del Trastorn de l’Espectre Autista. És a dir, la finalitat que es busca amb aquesta investigació és saber si les Teràpies Assistides amb Gossos aporten beneficis a infants amb aquest trastorn. La recerca ha estat realitzada amb unes metodologies concretes. Per un costat, s’ha dut a terme un estudi de cas amb observació descriptiva d’un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista. Aquí s’ha fet un seguiment d’unes sessions de teràpia concretes amb l’infant autista, el gos i el terapeuta. Així doncs, a partir d’aquest s’ha analitzat, mitjançant unes categories específiques, els beneficis que aporta aquest animal, com a eina terapèutica, a l’Autisme. Encara que, per contrastar aquest, s’ha tingut en compte la opinió des de la vessant familiar i la professional, arribant a una informació més detallada a partir de l’entrevista.

Disseny d'espais ideals a una llar d'infants

És el moment de donar a conèixer tot el que s’ha après durant el Grau en Mestre d’Educació Infantil. Es tracta d’una part molt important del nostre camí com a aprenents ja que demostra els interessos que tenim i els objectius que volem aconseguir. A continuació es podrà observar un treball pensat en dissenyar espais ideals que haurien de tenir les llars d’infants. Sempre es pot millorar, però aquest projecte en fa una idea general i detallada de com seria, des del meu punt de vista, una llar d’infants ideal.

Anàlisi dels coneixements intuïtius i del canvi conceptual en infants de parvulari, sobre els animals que viuen el seu entorn

En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

Com influencia la pràctica Dalcroze en l'estimulacio de les diferents capacitats dels infants

Aquest treball consta d’un procés d’investigació en el qual hi podem trobar la corroboració de la pregunta inicial sobre com influencia la pràctica Dalcroze en l’estimulació de les diferents capacitats dels infants. Aquest mètode consisteix en estimular la coordinació i la maduresa personal de l’infant i està basat en el moviment i la percepció del ritme. Basant-me en el què diuen alguns autors i pedagogs s’han comprovat les hipòtesis a partir d’una investigació. Per poder investigar aquest fet s’han realitzat una sèrie d’observacions de diferents sessions de música amb infants de tres a set anys de dues escoles diferents. En una de les escoles, en la qual s’ha estat investigant, els alumnes fan música a partir del mètode Dalcroze i a l’altre escola no. A partir de les observacions de totes les sessions de música s’ha analitzat i comparat les dues maneres de treballar la música i les capacitats que es poden desenvolupar treballant la música d’una manera vivencial i dinàmica. Per fer la part pràctica s’ha utilitzant una metodologia qualitativa la qual investiga si a partir de la rítmica Dalcroze es poden estimular les diferents capacitats dels infants. Les dades han estat recollides en una graella d’observació on hi ha transcrita cada una de les sessions de música de les dues escoles, també han estat recollides a partir de les gravacions de totes les sessions i dues entrevistes realitzades a les professores de música. A partir d’aquí ha començat el procés d’investigació i anàlisi.

Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

Diagnostic potential of neutrophil elastase inhibitor complex in the routine care of critically ill newborn infants.

It has been suggested that determination of the neutrophil elastase alpha1-proteinase inhibitor complex (E-alpha1PI) improves the diagnosis of bacterial infection in newborns. We evaluated the use of E-alpha1PI measurements in 143 newborns, consecutively admitted to a tertiary intensive care unit, employing a new random access assay and a sampling procedure that minimises post-collection artefacts. The 95% range for noninfected newborns was 20-110 microg/l up to the 5th day of life and 20-85 microg/l thereafter. The sensitivity as to the diagnosis of culture-proven bloodstream infection was 80% for E-alpha1PI, 86% for the immature to total neutrophil ratio, 64% for C-reactive protein and 37% for the total white blood cell count. The corresponding specificity amounted to 97%, 85%, 85% and 86%, respectively. E-alpha1PI increases preceded elevations of C-reactive protein by 18 h. Like C-reactive protein, E-alpha1PI levels did not distinguish between bloodstream infection and non-bacterial inflammatory responses. Results of E-alpha1PI became available within 1 h of collection and usually 2-3 h before manual leucocyte counts. CONCLUSION: Determination of neutrophil elastase alpha1-proteinase inhibitor levels yields diagnostic advantages comparable to those of manual differential counts but provide faster turnaround times.

Escala d'Intensitat dels Suports per a Infants i Adolescents : resultados de la prueba piloto

La actual concepción de discapacidad intelectual, de acuerdo con la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD), pone de manifiesto que la implementación de apoyos adecuados mejora el funcionamiento individual de las personas con discapacidad intelectual (DI). Con el fin de valorar las necesidades de apoyo que los niños y adolescentes con DI manifiestan en su vida cotidiana y, a partir de dicho conocimiento facilitar la elaboración de planes de apoyo individualizados, actualmente un grupo de trabajo internacional liderado por la propia AAIDD, entre los que se encuentra el grupo Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius, está desarrollando la Supports Intensity Scale (SIS) for Children. El objetivo del presente artículo es dar a conocer el proceso de adaptación transcultural de la SIS for Children al contexto catalán, así como algunos resultados obtenidos en la prueba piloto que se ha llevado a cabo con una muestra de 33 niños y adolescentes de Cataluña, los cuales destacan la fiabilidad y validez del instrumento. Finalmente, el trabajo de validación de la escala actualmente en proceso, permitirá a los profesionales planificar y supervisar planes individualizados dirigidos a la promoción de experiencias de inclusión educativa y de integración a la comunidad.

Organ volume measurements: comparison between MRI and autopsy findings in infants following sudden unexpected death.

OBJECTIVE: To assess the accuracy of a semiautomated 3D volume reconstruction method for organ volume measurement by postmortem MRI. METHODS: This prospective study was approved by the institutional review board and the infants' parents gave their consent. Postmortem MRI was performed in 16 infants (1 month to 1 year of age) at 1.5 T within 48 h of their sudden death. Virtual organ volumes were estimated using the Myrian software. Real volumes were recorded at autopsy by water displacement. The agreement between virtual and real volumes was quantified following the Bland and Altman's method. RESULTS: There was a good agreement between virtual and real volumes for brain (mean difference: -0.03% (-13.6 to +7.1)), liver (+8.3% (-9.6 to +26.2)) and lungs (+5.5% (-26.6 to +37.6)). For kidneys, spleen and thymus, the MRI/autopsy volume ratio was close to 1 (kidney: 0.87±0.1; spleen: 0.99±0.17; thymus: 0.94±0.25), but with a less good agreement. For heart, the MRI/real volume ratio was 1.29±0.76, possibly due to the presence of residual blood within the heart. The virtual volumes of adrenal glands were significantly underestimated (p=0.04), possibly due to their very small size during the first year of life. The percentage of interobserver and intraobserver variation was lower or equal to 10%, but for thymus (15.9% and 12.6%, respectively) and adrenal glands (69% and 25.9%). CONCLUSIONS: Virtual volumetry may provide significant information concerning the macroscopic features of the main organs and help pathologists in sampling organs that are more likely to yield histological findings.

Pneumocystis-carinii-Pneumonie bei Säuglingen mit vertikaler HIV-Infektion in der Schweiz [Pneumocystis carinii pneumonia in infants with vertically acquired HIV infection in Switzerland]

OBJECTIVE: Review of incidence, clinical picture, therapy, and outcome of Pneumocystis carinii pneumonia (PCP) in infants with vertically-acquired HIV infection in Switzerland. METHODS: Inquiry among members of the Swiss Pediatrics AIDS Group, review of the data base of the Swiss Neonatal HIV Study and retrospective analysis of the charts from infants with PCP. RESULTS: Since 1986 PCP has been diagnosed in 10 out of 107 infants with vertically-acquired HIV infection. PCP occurred in 7 infants at the age of 3-6 months and in 3 at the age of 9-11 months. 4 infants showed symptoms related to HIV infection before developing PCP. Before the development of PCP, infection with HIV had been ascertained in 6 infants. In 2 the diagnosis was still unclear and in the 2 remaining the risk of HIV infection was not known. None of the infants was on primary prophylaxis against PCP. Signs and symptoms of PCP included cough and tachypnea (100%) as well as high fever up to 40 degrees C (90%). Transcutaneous oxygen saturation was 70-95%. Chest X-rays revealed interstitial infiltrates in 6 infants, localized infiltrates in 2 and interstitial as well as localized infiltrates in 2. The CD4+ cell count was, with one exception, < 1500/microliters, i.e. below the normal value for age. Side effects of high dose cotrimoxazole were noted in 6 patients. 5 infants required intubation and mechanical ventilation. 4 infants died due to PCP, including 3 of those who required intubation and mechanical ventilation. CONCLUSIONS: PCP in infants with vertically-acquired HIV infection preferentially occurs at the age of 3 to 6 months and is often lethal, especially in patients requiring intubation. Evaluation for HIV infection should be done as early as possible in order to introduce primary PCP prophylaxis in infants at risk for this opportunistic infection.

Pulse oximetry and transcutaneous oxygen tension for detection of hypoxemia in critically ill infants and children.

We tested the performance of transcutaneous oxygen monitoring (TcPO2) and pulse oximetry (tcSaO2) in detecting hypoxia in critically ill neonatal and pediatric patients. In 54 patients (178 data sets) with a mean age of 2.4 years (range 1 to 19 years), arterial saturation (SaO2) ranged from 9.5 to 100%, and arterial oxygen tension (PaO2) from 16.4 to 128 mmHg. Linear correlation analysis of pulse oximetry vs measured SaO2 revealed an r value of 0.95 (p less than 0.001) with an equation of y = 21.1 + 0.749x, while PaO2 vs tcPO2 showed a correlation coefficient of r = 0.95 (p less than 0.001) with an equation of y = -1.04 + 0.876x. The mean difference between measured SaO2 and tcSaO2 was -2.74 +/- 7.69% (range +14 to - 29%) and the mean difference between PaO2 and tcPO2 was +7.43 +/- 8.57 mmHg (range -14 to +49 mmHg). Pulse oximetry was reliable at values above 65%, but was inaccurate and overestimated the arterial SaO2 at lower values. TcPO2 tended to underestimate the arterial value with increasing PaO2. Pulse oximetry had the best sensitivity to specificity ratio for hypoxia between 65 and 90% SaO2; for tcPO2 the best results were obtained between 35 and 55 mmHg PaO2.

Reduction in the use of diagnostic tests in infants with risk factors for early-onset neonatal sepsis does not delay antibiotic treatment.

Despite a low positive predictive value, diagnostic tests such as complete blood count (CBC) and C-reactive protein (CRP) are commonly used to evaluate whether infants with risk factors for early-onset neonatal sepsis (EOS) should be treated with antibiotics. We investigated the impact of implementing a protocol aiming at reducing the number of diagnostic tests in infants with risk factors for EOS in order to compare the diagnostic performance of repeated clinical examination with CBC and CRP measurement. The primary outcome was the time between birth and the first dose of antibiotics in infants treated for suspected EOS. Among the 11,503 infants born at ≥35 weeks during the study period, 222 were treated with antibiotics for suspected EOS. The proportion of infants receiving antibiotics for suspected EOS was 2.1% and 1.7% before and after the change of protocol (p = 0.09). Reduction of diagnostic tests was associated with earlier antibiotic treatment in infants treated for suspected EOS (hazard ratio 1.58; 95% confidence interval [CI] 1.20-2.07; p <0.001), and in infants with neonatal infection (hazard ratio 2.20; 95% CI 1.19-4.06; p = 0.01). There was no difference in the duration of hospital stay nor in the proportion of infants requiring respiratory or cardiovascular support before and after the change of protocol. Reduction of diagnostic tests such as CBC and CRP does not delay initiation of antibiotic treatment in infants with suspected EOS. The importance of clinical examination in infants with risk factors for EOS should be emphasised.