The prediction of chemical reactivity from first principles: Collision and reaction dynamics

Aquest treball fa una revisió de mesures experimentals i càlculs teòrics sobre la dinàmica de col·lisions i reaccions moleculars. Els experiments se centren en col·lisions, a energies intermèdies, que involucren sistemes del tipus ió-àtom i iómolècula, per les quals es mesuren seccions eficaces totals, estat a estat, així com aquelles que discerneixen les diferents contribucions del moment angular d'espín. Els resultats obtinguts s'interpreten satisfactòriament en termes d'acoblaments no adiabàtics entre els diferents estats electrònics dels sistemes col·lisionants. Els càlculs teòrics utilitzen la metodologia quasiclàssica, així com metodologies mecanoquàntiques recentment desenvolupades, tant aproximades com exactes. S'han obtingut resultats totalment convergits per sistemes tipus, mentre que s'han analitzat, de manera detallada i extensiva, les característiques dinàmiques de sistemes triatòmic, tetraatòmic i pentaatòmic.

Chemistry in Catalonia 1990-1995

The seven-year period studied here differs very little from the sixyear period described in the previous Report (1990-1995). Sustained growth was observed in almost all the indicators used to evaluate the resources invested and the scientific results obtained

Els Qüestionaris com a recurs docent en l'aprenentatge autònom. Resultats d'una prova pilot en un curs de Química bàsica.

En aquest article es presenten uns nous qüestionaris on line dissenyats per millorar la comprensió dels continguts de l"assignatura Química Bàsica II i, alhora, propiciar el treball autònom dels estudiants. En el grup pilot que ha disposat dels qüestionaris, els resultats acadèmics dels estudiants que els han realitzat diverses vegades han estat millors que els dels alumnes que no els han utilitzat amb regularitat. Els resultats acadèmics del grup pilot també ha estat millor que els de cursos anteriors.

Algunes reflexions al voltant del tractament de l'equilibri químic en el batxillerat

En aquest escrit es recorda el tractament que rebia l"equilibri químic en el batxillerat que va estudiar l"autor de l"article i es compara amb el què es dóna en el batxillerat actual. Es palesa que en el batxillerat d"avui dia, l"equilibri químic rep un tractament força més extens i amb una major càrrega conceptual que el d"aquells anys. Aquest fet pot portar, si la matèria no es tracta amb el temps requerit, a que els estudiants d"avui dia no acabin d"entendre massa bé el significat i la utilitat de les magnituds i constants fisicoquímiques introduïdes i, a la vegada, es dificulti que puguin assolir completament d"altres objectius més elementals. D"altra banda, a partir de la revisió d"alguns dels textos de química més usats en els centres de batxillerat, es proposa reconsiderar el tractament que reben alguns aspectes concrets de l"equilibri químic i, en aquest sentit, es discuteixen algunes de les inconveniències observades i es plantegen alternatives per a tractar d"una manera més adient.

Chemistry in Catalonia 1990-1995

The seven-year period studied here differs very little from the sixyear period described in the previous Report (1990-1995). Sustained growth was observed in almost all the indicators used to evaluate the resources invested and the scientific results obtained

Dones migrants al servei domèstic: conciliació de la vida de les conciliadores

Actualment el flux migratori internacional s"ha feminitzat, quasi la meitat és compost per dones. No obstant això, malgrat exercir una influència en el comportament i en els projectes migratoris, la variable de gènere habitualment no ha estat recollida com a variable específica. L"article posa atenció en el col·lectiu de treballadores de la llar atesa la poca visibilitat que tenen en el debat públic. Al mateix temps, ha d"assumir un triple risc d"exclusió social (dones, migrants i amb precarietat laboral). Aquest col·lectiu ha estat un suport important per a moltes famílies europees en permetre a la dona, que continua assumint amb major grau la responsabilitat de la llar, conciliar la vida familiar i professional. Les qüestions clau sobre les quals reflexionarem són les possibilitats de conciliació que tenen les mateixes «reconciliadores », i també les oportunitats de participació i, per tant, d"integració a la societat d"acollida. El sector econòmic no afavoreix l"accés a aquests dos processos atès que l"accés a drets laborals és desigual i també hi ha una part important de situacions dins l"economia submergida. Aquesta realitat no ha estat abordada en profunditat dins del debat públic. Són els moviments de dones dins del marc del feminisme dialògic els que estan formulant estratègies més efectives i equitatives d"inclusió social i d"igualtat d"oportunitats. Paraules clau: gènere, immigració, conciliació, inclusió.

Prat i Cambó: la maduresa d'un projecte polític

El text explica el procés pel qual el conglomerat electoral de la Lliga Regionalista es va convertir en un partit polític modern, amb uns quadres estables, una ideologia ben definida, uns portaveus i una estratègia electoral complexa (per a Barcelona, la resta de Catalunya i el conjunt de la política espanyola); així mateix, i coincidint amb aquest moment d¿aparició del noucentisme polític, es va formular el seu programa de govern (posat després en pràctica per la Mancomunitat). També s¿analitza com aquesta conjuntura va permetre que la Lliga assolís un contacte real amb capes àmplies de la societat i se situa el final d¿aquesta etapa en l¿esclat de la Setmana Tràgica.

Una visió de la Guerra de Successió des de l'exili: el 'Teatro de desdichas' (Milà, 1716)

El 1716 es publicà a Milà un text que fa una àmplia justificació històrica i política de la causa de Carles III d'Àustria a la Guerra de Successió d'Espanya (1702-1715). L'obra, de dimensions considerables (72 pàgines), va ser redactada per un eclesiàstic castellà que participà a la defensa de Barcelona durant el darrer setge i que va ser desterrat a Itàlia per les noves autoritats borbòniques. L'article analitza algunes de les idees centrals del text, com ara: l'oposició a la tirania borbònica i la defensa d'una monarquia moderada; la identificació de l'entronització de Felip V com el trencament de l'equilibri europeu i el punt culminant de la decadència d'Espanya; la denúncia de la traïció dels aliats; la vindicació de l'austriacisme castellà i la crítica al borbonisme d'alguns sectors catalans; i la descripció de la repressió i de l'exili.