Els bancs de dades de la flora dels Països Catalans

Data banks on the flora of the Catalan Countries. Two data banks on the flora of the Catalan Countries (NE and E of the Iberian Peninsule and Balearic Islands) have been set up by the Secció de Ciències of the Institut d'Estudis Catalans (I.E.C., Institute of Catalan Studies). One is devoted to bibliography and the other to floristics, in this first phase concerned only with vascular plants. The sources are all types of publications containing concrete information on the vascular flora of the Catalan Countries. The information is transcribed on precoded forms so as to standardize the data and thus permit homogeneous input for subsequent storage in the computer. The coding schemes and characteristics of the forms are described for each of the data banks. Only the phytocoenological inventories receive special treatment which is discussed withreference to the floristic data bank. A first issue is annexed: the bibliografy concerning the vascular flora of Catalan Countries (years 1983 and 1984).

Observacions sobre la flora dels Paisos Catalans

Reunim en aquesta publicado un cert nombre de dades que hem aplegat en els nostres treballs dels anys darrers. La majoria corresponen als Països Catalans, algunes d'altres a terres veines. En general indiquem la situado de les localitats en el reticle UTM de 10 km de costat. Les especies son disposades per ordre alfabètic.

«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Cap a l'actualització d'alguns aspectes de la política lingüística a Catalunya

Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.

La incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català

Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora.Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependènciatecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar.Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i deconsciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciènciad'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives.Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

Estratigrafia y sedimentologia del Muschelkalk inferior del Dominio Montseny - Llobregat (Catalanides)

La evolución sedimentaria del Muschelkalk inferior de las cadenas costero catalanas se caracteriza por una primera secuencia de profundización, seguida por una segunda secuencia de somerización, constituída por pequeños ciclos somerizantes. Las dos secuencias están separadas por una discontinuidad estratigráfica de carácter regional. El tramo superior de la primera secuencia está dolomitizado por procesos de dolomitización secundaria él partir de la discontinuidad estratigráfica regional; en otros dominios de los Catalánides. la dolomitización puede afectar a casi toda la secuencia. La segunda secuencia está constituída por dolomías de tipo primario. El Muschelkalk inferior del dominio Montseny-L1obregat se diferencia del resto de los Catalánides, principalmente por existencia, en la secuencia de profundización, de cuatro rupturas sedimentarias interpretadas como superficies karstificadas intra-Muschclkalk. Todo el Muschelkalk inferior se desarrolla en facies mareales en un contexto de rampa carbonatada tipo homoclinal rampo. El estudio palinológico confirma una edad Anisiense medio-superior.

Dones a la ciència i a la universitat: la construcció de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat

[cat] Aquest treball recull el procés i els resultats de la recerca "Dones a la Ciència i a la Universitat: la contribució de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat" (2007 RDG 00001)finançada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en la convocatòria d'ajuts per a l'estudi de desigualtats originades per motius de gènere en l'àmbit científic i universitari (RDG) per l'any 2007. La finalitat d'aquest projecte ha estat explorar i reconstruirl'experiència personal i professional de tres generacions de dones en el procés de construcció de la seva identitat com a docents, investigadores i gestores. La forma d'assolir aquesta finalitat ha estatl'elaboració de 8 històries de vida professional per tal de comprendre la relació entre les seves trajectòries i les condicions de la seva feina i esbrinar com es van convertir en la mena de donesprofessores, investigadores o gestores que ara són; així com les relacions entre les experiències personals i el desenvolupament de les seves trajectòries professionals. En aquest procés s'han posat en evidència les estratègies d'adaptació, resistència i creació que les dones desenvolupen enla seva interacció amb el context de la docència, la recerca i la gestió, les formes de violència simbòlica que experimenten, i els canvis que s'han produït al centres de recerca i les universitats catalanes des de la perspectiva de gènere en els darrers trenta anys.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.

Français 856

Contient : « FOLQUET DE MARCELHA » ; « GUIRAUTZ DE BORNELH » ; « PEIRE VIDAL DE THOLOSA » ; « BERNARTZ DE VENTEDORN » ; « GAUCELM FAYDIT » ; « RAYMON DE MIRAVALH » ; « AYMERICS DE PEGULHAN » ; « PEIROLS » ; « ARNAUTZ DE MARUELH » ; « PONS DE CAPDUELH » ; « RAYMBAUT DE VAQUIEYRAS » ; « GUILLEMS DE SANT DESDIER » ; « BERTRANS DE BORN » ; « N'AYMERIC DE BELHENUEY » ; « RAYMON JORDA, vescoms de Sant Antoni » ; « CADENET » ; « GUILLEM AYMAR » ; « DAUDE DE PRADAS » ; « MARCABRU » ; « PEIRE D'ALVERNHE » ; « LO MORGUE DE MONTAUDO » ; « GAUSBERT DE PUEGCIBOT » ; « PEIRE ROGIER de Mirapeys » ; « RAYMBAUT D'AURENCA » ; « ARNAUTZ DANIEL » ; « BERENGUIER DE PALOU » ; « GUILLEM DE BERGUEDA » ; « GUILLEM DE CABESTANH » ; « JAUFRE RUDEL DE BLAYA » ; « GUI D'UYSEL » ; « RIGAUT DE BERBEZILH » ; « HELYAS DE BARJOLS » ; « HUC DE SANT CIRC » ; « FALQUET DE ROTHMAS » ; « COMS DE PEYTIEUS » ; « HELYAS CAYBEL » ; « ALBERT DE SESTARO » ; « PERDIGOS » ; « RAYMON DE THOLOSA » ; « GUILLEM PEIRE DE CAZALS » ; « GUILLEM FIGUEIRA » ; « GUIRAUTZ DE CALANSON » ; « PEIRE BERMON RICAS NOVAS » ; « HUC BRUNENC de Rodes » ; « BERNART DE VENZAC » ; « GUILLEMS MONTANHAGOL » ; « SORDEL » ; « BERTRAN D'ALAMANO » ; « GUIRAUDO LO ROS » ; « AYMAR DE ROCAFICHA » ; « RAYMON DE CASTELNOU » ; « PEIRE CARDENAL del Puey » ; « GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA » ; « SERVEZI DE GIRONA » ; « GAVAUDA » ; « PAULET DE MARCELLA » ; « FOLQUET DE LUNELH » ; « BERNAT MARTI » ; « BERNATZ DE ROVENNAC » ; « JOHAN ESTEVE DE BEZERS » ; « RAYMON GAUCELM DE BEZERS » ; « JORDAN DE COFOLEN » ; « PISTOLETA » ; « GUIRAUTZ D'ESPANHA, DE THOLOZA » ; « LAMBERTI DE BONANELH » ; « PONS DE SA GARDIA » ; « AYMAR LO NIER » ; « RAYMON VIDAL DE BEZAUDU » ; « GUILLEM ANELIER DE THOLOZA » ; « LAMFRANCO SIGUALA » ; « ARNAUT CATALAN » ; « HELYAS FONTSALADA » ; « MORGUE DE FOYSSAN » ; « HUC DE LA BACALLARIA » ; « BERNATZ DE TOT LO MON » ; « GUILLEM MAIGRET » ; « PEIRE ESPANHOL » ; « En BLACATZ » ; « GUILLEM MOGIER DE BEZERS » ; « ARNAUTZ DE QUINTENAC » ; « G. DE SANT GREGORI » ; « GRANET » ; « PEIRE DE BOCINHAC » : (A la table « O GUILLEM ».) ; « POJOLS » ; « ALEGRET » ; « PONS D'ORTAFAS » ; « GUILLEM DE SALANHAC » ; « PEIRE DE LA MULA » ; « GUILLEM FABRE BORZES DE NARBONA » ; « HUC DE LESCURA » ; « ARNAUT PLAGES » ; « CLARA D'ANDUZA » ; « SERCAMONS » ; « LO REYS N'AMFOS » ; « GENEYS LO JOGLARS » ; « JOHANS AGUILA » ; « BERTRAN DEL PUGET » ; « ROSTANH DE MERGUAS » ; « PONS SANTOLH DE THOLOZA » ; « AUSTORC D'AORLAC » ; « SALH D'ESCOLA » ; « BERNAT SICART DE MARVEIOL » ; « GUILLEM DE LEMOTJAS » ; « DURAN DE CARPENTRAS » ; « OZILS DE CADARTZ » ; « PEIRE BERMON LO TORT » ; « BERNAT DE LA FON » ; « PEIRE DE MAENSAC » ; « GUILLEM DE BIARS » ; « BERNAT TORTITZ » ; « PEIRE DE COLS D'AORLAC » ; « GAUCELM ESTACA » ; « GUILLEM HUC D'ALBI » ; « US CAVALIERS DEL TEMPLE » ; « GUI DE CAVALHO » ; « GUILLEM DE BALAZUC » ; « GUILLEM D'IEYRAS » ; « GUILLEM DE MURS » ; « YZARN RIZOLS » ; « N'AUSTORC DE SEGRET » ; « JOYOS DE THOLOZA » ; « AUGIER DE SANT DONAT » ; « PEIRE CAMOR » ; « OGIER NIELLA » ; « LA COMTESSA DE DIA » ; « GUILLEM GODI » ; « HUC DE PENA » ; « FRAIRE MENOR » ; « RAIMON ESCRIVAN » ; « RAIMON D'AVINHO » ; « RAYMON DE LA SALA » ; « NAT DE MONS » ; « Mayestre PEIRE DE CORBIA » ; « HUC DE MUREL » ; « NA GORMUNDA » ; « ARNAUT DE BRANTALO » ; « N'AUDOY » ; « N'ESPERDUT » ; « GAUTIER DE MURS » ; « RAYMON RIGAUT » ; « YZARN MARQUES » ; « PEIRE YMBERT » ; « Mecier MATFRE ERMENGAU » ; « RAIMON MENUDET » ; « Mayestre MATIEUS DE CAERSI » ; « GUILLEM EVESQUE, joglar d'Albi » ; « TIBAUT DE BLIZON » ; « GUILLEM DE DURFORT » ; « GUILLEM D'AUTPOLH » ; « BONIFASSI DE CASTELLANA » ; « PONS FABRE D'UZES » ; « Mosenher En PEIRE, reys d'Arago » ; « Resposta de PEIRE SALVAGGE » ; « Mayestre BERNAT D'AURIAC, mayestre de Bezers » ; « BERNAT ALANHAN DE NARBONA » ; « Tenso d'En MAIGRET e d'En GUILLEM RAYNOLS » ; « Tenso d'En CABRIT e d'En RICAU » ; « Tenso d'En GUIONET e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En PONS DE MONLAUR e d'En ESPERDUT » ; « Partimen d'En PEIRE e d'En ALBERT » ; « Partimen d'En BERTRAN DE SANT FELITZ e d'En UGO » ; « Partimen d'En JORIS e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En SORDELH e d'En MONTANHAGOL » ; « Partimen d'En GUI D'UYSSELH e de madona Na MARIA » ; « Torneyamen d'En AYMAR e d'En PERDIGOS e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En BERTRAN e d'En SORDELH » ; « Partimen d'En ARNAUT e del coms BERENGUIER de Proensa » ; « Partimen d'En PREBOST e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GAYMAR » ; « Torneyamen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En UGO e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En AYMERIC DE PEGULHA » ; « Partimen d'En YMBERT e d'En GUILLEM » ; « Partimen d'En HELYAS e del COZI » ; « Partimen d'En COYNE e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen del coms e d'En GUI » ; « Tenso d'En GAUBERT e d'En BERTRAN » ; [Partimen de PUJOL et de...] ; « Partimen d'En BERNART e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En BONAFOS e d'En CAVAIRE » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GUIDUY » ; « Partimen d'En BERNAT DE LA BARTA e d'En PEIRE DE CAZALS » ; « GAUCELM FAIDIT e N'ALBERT » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PERDIGO » ; « Partimen d'En AYMERIC DE PEGULA e d'En BERGUEDA » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PEYROL »

Français 856

Contient : « FOLQUET DE MARCELHA » ; « GUIRAUTZ DE BORNELH » ; « PEIRE VIDAL DE THOLOSA » ; « BERNARTZ DE VENTEDORN » ; « GAUCELM FAYDIT » ; « RAYMON DE MIRAVALH » ; « AYMERICS DE PEGULHAN » ; « PEIROLS » ; « ARNAUTZ DE MARUELH » ; « PONS DE CAPDUELH » ; « RAYMBAUT DE VAQUIEYRAS » ; « GUILLEMS DE SANT DESDIER » ; « BERTRANS DE BORN » ; « N'AYMERIC DE BELHENUEY » ; « RAYMON JORDA, vescoms de Sant Antoni » ; « CADENET » ; « GUILLEM AYMAR » ; « DAUDE DE PRADAS » ; « MARCABRU » ; « PEIRE D'ALVERNHE » ; « LO MORGUE DE MONTAUDO » ; « GAUSBERT DE PUEGCIBOT » ; « PEIRE ROGIER de Mirapeys » ; « RAYMBAUT D'AURENCA » ; « ARNAUTZ DANIEL » ; « BERENGUIER DE PALOU » ; « GUILLEM DE BERGUEDA » ; « GUILLEM DE CABESTANH » ; « JAUFRE RUDEL DE BLAYA » ; « GUI D'UYSEL » ; « RIGAUT DE BERBEZILH » ; « HELYAS DE BARJOLS » ; « HUC DE SANT CIRC » ; « FALQUET DE ROTHMAS » ; « COMS DE PEYTIEUS » ; « HELYAS CAYBEL » ; « ALBERT DE SESTARO » ; « PERDIGOS » ; « RAYMON DE THOLOSA » ; « GUILLEM PEIRE DE CAZALS » ; « GUILLEM FIGUEIRA » ; « GUIRAUTZ DE CALANSON » ; « PEIRE BERMON RICAS NOVAS » ; « HUC BRUNENC de Rodes » ; « BERNART DE VENZAC » ; « GUILLEMS MONTANHAGOL » ; « SORDEL » ; « BERTRAN D'ALAMANO » ; « GUIRAUDO LO ROS » ; « AYMAR DE ROCAFICHA » ; « RAYMON DE CASTELNOU » ; « PEIRE CARDENAL del Puey » ; « GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA » ; « SERVEZI DE GIRONA » ; « GAVAUDA » ; « PAULET DE MARCELLA » ; « FOLQUET DE LUNELH » ; « BERNAT MARTI » ; « BERNATZ DE ROVENNAC » ; « JOHAN ESTEVE DE BEZERS » ; « RAYMON GAUCELM DE BEZERS » ; « JORDAN DE COFOLEN » ; « PISTOLETA » ; « GUIRAUTZ D'ESPANHA, DE THOLOZA » ; « LAMBERTI DE BONANELH » ; « PONS DE SA GARDIA » ; « AYMAR LO NIER » ; « RAYMON VIDAL DE BEZAUDU » ; « GUILLEM ANELIER DE THOLOZA » ; « LAMFRANCO SIGUALA » ; « ARNAUT CATALAN » ; « HELYAS FONTSALADA » ; « MORGUE DE FOYSSAN » ; « HUC DE LA BACALLARIA » ; « BERNATZ DE TOT LO MON » ; « GUILLEM MAIGRET » ; « PEIRE ESPANHOL » ; « En BLACATZ » ; « GUILLEM MOGIER DE BEZERS » ; « ARNAUTZ DE QUINTENAC » ; « G. DE SANT GREGORI » ; « GRANET » ; « PEIRE DE BOCINHAC » : (A la table « O GUILLEM ».) ; « POJOLS » ; « ALEGRET » ; « PONS D'ORTAFAS » ; « GUILLEM DE SALANHAC » ; « PEIRE DE LA MULA » ; « GUILLEM FABRE BORZES DE NARBONA » ; « HUC DE LESCURA » ; « ARNAUT PLAGES » ; « CLARA D'ANDUZA » ; « SERCAMONS » ; « LO REYS N'AMFOS » ; « GENEYS LO JOGLARS » ; « JOHANS AGUILA » ; « BERTRAN DEL PUGET » ; « ROSTANH DE MERGUAS » ; « PONS SANTOLH DE THOLOZA » ; « AUSTORC D'AORLAC » ; « SALH D'ESCOLA » ; « BERNAT SICART DE MARVEIOL » ; « GUILLEM DE LEMOTJAS » ; « DURAN DE CARPENTRAS » ; « OZILS DE CADARTZ » ; « PEIRE BERMON LO TORT » ; « BERNAT DE LA FON » ; « PEIRE DE MAENSAC » ; « GUILLEM DE BIARS » ; « BERNAT TORTITZ » ; « PEIRE DE COLS D'AORLAC » ; « GAUCELM ESTACA » ; « GUILLEM HUC D'ALBI » ; « US CAVALIERS DEL TEMPLE » ; « GUI DE CAVALHO » ; « GUILLEM DE BALAZUC » ; « GUILLEM D'IEYRAS » ; « GUILLEM DE MURS » ; « YZARN RIZOLS » ; « N'AUSTORC DE SEGRET » ; « JOYOS DE THOLOZA » ; « AUGIER DE SANT DONAT » ; « PEIRE CAMOR » ; « OGIER NIELLA » ; « LA COMTESSA DE DIA » ; « GUILLEM GODI » ; « HUC DE PENA » ; « FRAIRE MENOR » ; « RAIMON ESCRIVAN » ; « RAIMON D'AVINHO » ; « RAYMON DE LA SALA » ; « NAT DE MONS » ; « Mayestre PEIRE DE CORBIA » ; « HUC DE MUREL » ; « NA GORMUNDA » ; « ARNAUT DE BRANTALO » ; « N'AUDOY » ; « N'ESPERDUT » ; « GAUTIER DE MURS » ; « RAYMON RIGAUT » ; « YZARN MARQUES » ; « PEIRE YMBERT » ; « Mecier MATFRE ERMENGAU » ; « RAIMON MENUDET » ; « Mayestre MATIEUS DE CAERSI » ; « GUILLEM EVESQUE, joglar d'Albi » ; « TIBAUT DE BLIZON » ; « GUILLEM DE DURFORT » ; « GUILLEM D'AUTPOLH » ; « BONIFASSI DE CASTELLANA » ; « PONS FABRE D'UZES » ; « Mosenher En PEIRE, reys d'Arago » ; « Resposta de PEIRE SALVAGGE » ; « Mayestre BERNAT D'AURIAC, mayestre de Bezers » ; « BERNAT ALANHAN DE NARBONA » ; « Tenso d'En MAIGRET e d'En GUILLEM RAYNOLS » ; « Tenso d'En CABRIT e d'En RICAU » ; « Tenso d'En GUIONET e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En PONS DE MONLAUR e d'En ESPERDUT » ; « Partimen d'En PEIRE e d'En ALBERT » ; « Partimen d'En BERTRAN DE SANT FELITZ e d'En UGO » ; « Partimen d'En JORIS e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En SORDELH e d'En MONTANHAGOL » ; « Partimen d'En GUI D'UYSSELH e de madona Na MARIA » ; « Torneyamen d'En AYMAR e d'En PERDIGOS e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En BERTRAN e d'En SORDELH » ; « Partimen d'En ARNAUT e del coms BERENGUIER de Proensa » ; « Partimen d'En PREBOST e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GAYMAR » ; « Torneyamen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En UGO e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En AYMERIC DE PEGULHA » ; « Partimen d'En YMBERT e d'En GUILLEM » ; « Partimen d'En HELYAS e del COZI » ; « Partimen d'En COYNE e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen del coms e d'En GUI » ; « Tenso d'En GAUBERT e d'En BERTRAN » ; [Partimen de PUJOL et de...] ; « Partimen d'En BERNART e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En BONAFOS e d'En CAVAIRE » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GUIDUY » ; « Partimen d'En BERNAT DE LA BARTA e d'En PEIRE DE CAZALS » ; « GAUCELM FAIDIT e N'ALBERT » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PERDIGO » ; « Partimen d'En AYMERIC DE PEGULA e d'En BERGUEDA » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PEYROL »

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Aproximación sociolingüística a las lenguas de signos a través de la realidad catalana

Al oír y leer algunos de los comentarios que suscitó la aprobación, el 26 de mayo de 2010, de la Ley de la lengua de signos catalana (LSC), pueden entenderse algunos de los posibles porqués de su demora. Un día después de aprobarse la ley por 132 votos a favor y ninguno en contra, el portavoz de UPyD en Cataluña, Antonio Robles, en rueda de prensa, afirmaba:"Nos parece un ejercicio de crueldad innecesaria excluir la lengua de signos común de todos los españoles de la enseñanza vehicular de los niños sordos y sordociegos." . Asimismo, el Sr. Robles declaraba no comprender la razón de que PP y Ciutadans hubieran votado a favor de dicha ley, y se lamentaba de que UPyD no hubiera estado en el hemiciclo para haber podido oponerse a lo que él considera la exclusión de la lengua de signos española (LSE). Mientras que el PP no dejaba oír su contrarréplica, el partido de Albert Rivera reconocía su error en la votación, ya que"entendía que el texto final, que se sometía a votación, era bilingüe, es decir que permitía escoger entre la lengua de signos española y la lengua de signos catalana" . Afirmaciones de este tipo nos llevan a recordar que el debate y la polémica sobre el bilingüismo en Cataluña, cuyo fuego han querido atizar políticos como Antonio Robles aprovechando la aprobación de una ley tan celebrada por la comunidad sorda, no tiene sentido alguno para la lengua de signos. Pero lo cierto es que no puede reprochárseles un desconocimiento que, desgraciadamente, es generalizado entre aquellos que no han tenido ocasión de acercarse a la realidad de los sordos, o a su lengua.

Morphology in phonology : introduction

This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana) further discuss the role and concept of paradigms, an old Neogrammarian notion to which renewed attention has been payed both from the phonological perspective (cf. work by Benua 1995, 1997; Burzio 1994 and subsequent work; Kenstowicz 1996, 2002; Steriade 2000, and the articles in the recent volume edited by Downing et al. 2005, among others) and from the morphological perspective (cf. work by Aronoff 1994; Bauer 1997, 2001; Carstairs-McCarthy 1994, 1998; Stump 1991, 1997; van Marle 1985, 1994; Wurzel 1989, and several articles in the recent volume edited by Boucher 2002, among others).