989 resultados para heritage language maintenance
Resumo:
Los hablantes bilingües tienen un acceso al léxico más lento y menos robusto que los monolingües, incluso cuando hablan en su lengua materna y dominante. Este fenómeno, comúnmente llamado “la desventaja bilingüe” también se observa en hablantes de una segunda lengua en comparación con hablantes de una primera lengua. Una causa que posiblemente contribuya a estas desventajas es el uso de control inhibitorio durante la producción del lenguaje: la inhibición de palabras coactivadas de la lengua actualmente no en uso puede prevenir intrusiones de dicha lengua, pero al mismo tiempo ralentizar la producción del lenguaje. El primer objetivo de los estudios descritos en este informe era testear esta hipótesis mediante diferentes predicciones generadas por teorías de control inhibitorio del lenguaje. Un segundo objetivo era investigar la extensión de la desventaja bilingüe dentro y fuera de la producción de palabras aisladas, así como avanzar en el conocimiento de las variables que la modulan. En lo atingente al primer objetivo, la evidencia obtenida es incompatible con un control inhibitorio global, desafiando la idea de mecanismos específicos en el hablante bilingüe utilizados para la selección léxica. Esto implica que una explicación común para el control de lenguaje y la desventaja bilingüe en el acceso al léxico es poco plausible. En cuanto al segundo objetivo, los resultados muestran que (a) la desventaja bilingüe no tiene un impacto al acceso a la memoria; (b) la desventaja bilingüe extiende a la producción del habla conectada; y (c) similitudes entre lenguas a diferentes niveles de representación así como la frecuencia de uso son factores que modulan la desventaja bilingüe.
Resumo:
Through analysis of mice with spatially and temporally restricted inactivation of Lpin1, we characterized its cell autonomous function in both white (WAT) and brown (BAT) adipocyte development and maintenance. We observed that the lipin 1 inactivation in adipocytes of aP2(Cre/+)/Lp(fEx2)(-)(3/fEx2)(-)(3) mice resulted in lipodystrophy and the presence of adipocytes with multilocular lipid droplets. We further showed that time-specific loss of lipin 1 in mature adipocytes in aP2(Cre-ERT2/+)/Lp(fEx2)(-)(3/fEx2)(-)(3) mice led to their replacement by newly formed Lpin1-positive adipocytes, thus establishing a role for lipin 1 in mature adipocyte maintenance. Importantly, we observed that the presence of newly formed Lpin1-positive adipocytes in aP2(Cre-ERT2/+)/Lp(fEx2)(-)(3/fEx2)(-)(3) mice protected these animals against WAT inflammation and hepatic steatosis induced by a high-fat diet. Loss of lipin 1 also affected BAT development and function, as revealed by histological changes, defects in the expression of peroxisome proliferator-activated receptor alpha (PPARα), PGC-1α, and UCP1, and functionally by altered cold sensitivity. Finally, our data indicate that phosphatidic acid, which accumulates in WAT of animals lacking lipin 1 function, specifically inhibits differentiation of preadipocytes. Together, these observations firmly demonstrate a cell autonomous role of lipin 1 in WAT and BAT biology and indicate its potential as a therapeutical target for the treatment of obesity.
Resumo:
Autoantibodies to apolipoprotein/A-1 (anti-ApoA-1 IgG) have pro-atherogenic properties in patients at high cardiovascular risk, but its prevalence in patients with end-stage kidney disease is unknown. The aims of this single-center, cross-sectional study were to assess the prevalence of anti-ApoA-1 antibodies in patients on maintenance hemodialysis (MHD), and to examine its correlation with inflammatory biomarkers related to atherosclerotic plaque vulnerability and dialysis vintage. To this purpose, anti-ApoA-1 IgG levels and the concentrations of interleukin-6 (IL-6), interleukin-8 (IL-8), monocyte chemoattractant protein-1 (MCP-1), metalloproteinase-9 (MMP-9), tumor necrosis factor-α, and C-reactive protein (CRP) were assessed in the sera of 66 MHD patients (mean age: 68 ± 14 years, 36% women, 32% diabetics). Anti-ApoA-1 IgG positivity (defined as a blood value ≥ 97.5(th) percentile of the normal distribution as assessed in healthy blood donors) was 20%. Circulating levels of anti-ApoA-1 IgG correlated positively with dialysis vintage, but not with cardiovascular risk factors or previous cardiovascular events; no significant correlations were found between the anti-ApoA1 IgG levels and circulating levels of IL-6, IL-8, MCP-1, MMP-9, CRP, or low-density lipoprotein-cholesterol. In multivariable linear regression, adjusted for age and sex, only dialysis vintage remained positively and independently associated with anti-ApoA-1 titers (β = 0.05, 95% CI: 0.006; 0.28, P = 0.049). In conclusion, the prevalence of anti-ApoA-1 IgG is raised in the MHD-population, and positively associated with dialysis vintage, a major determinant of cardiovascular outcome. Whether antiApoA-1 antibodies play a role in the pathophysiology of accelerated atherosclerosis in the MHD-population merits further study.
Resumo:
Times Cited: 0 References: 0 Citation MapAbstract : Background: Chemotherapy followed by autologous stem cell transplantation (ASCT) is the standard treatment for relapsed DLBCL. No study has compared salvage therapies and evaluated maintenance post ASCT.Methods: DLBCL CD 20+ in first relapse or pts refractory after first therapy were randomized between R ICE (rituximab, ifosfamide, etoposide, carboplatinum) or R DHAP (rituximab dexamethasone cytarabine cisplatinum). Responding patients received BEAM and ASCT then randomized between observation or maintenance with rituximab every 2 m for 1 yr (Gisselbrecht J Clin Oncol; 2010).Results: Analysis was made on 477 pts (R ICE: 243 pts; R DHAP: 234 pts): 255 relapses >12m, 213 refractory/early relapses; 306 pts had prior rituximab; secondary(s) IPI 0-1: 281 pts; s IPI 2-3:181pts. There was no difference in response rate between R ICE 63.6% and R DHAP 64.3%. There was no difference between R ICE and R DHAP at 4 yrs for EFS (26% vs 37% p=0.2) and OS (43% vs 51%, p=0.3). Factors affecting 4 yrs EFS, PFS and OS were: prior treatment with rituximab; early relapse< 12 m; s IPI 2-3. ASCT was performed in 255 pts and 242 randomized for maintenance: 122 pts rituximab (R), 120 pts observation (O). Distribution between R/O arms were respectively: median age 54 /53 yrs, Male 76/83; female 46/37; secondary IPI 0-1: 84/81; sIPI 2-3: 36/36. 89/76 relapses >12m., 33/41 refractory/early relapses. Median follow up was 44 m with 111 events. 4 yrs EFS was 52.8 % (CI 46-59) with 63% (CI 56-69) OS. There was no difference in EFS, PFS and OS between R and O arms. In multivariate analysis, sIPI2-3 significantly affected EFS, PFS, OS (p=0.0004). Women (83pts) had a better 4 yrs EFS 63% than male (159pts) 37% (p=0.01). The difference was only in the R arm (p=0.004). Gender was an independent prognostic factor in the R arm. Toxicity was mild with 12% SAE versus 4% for R /O respectively.Conclusions: There was no difference between R ICE and R DHAP and between post ASCT maintenance with R or O. Women did significantly better after ASCT with rituximab. Early relapses to upfront rituximab-based chemotherapy have a poor prognosis.
Resumo:
Other Audit Reports
Resumo:
Other Audit Reports
Resumo:
Other audit reports
Resumo:
Teixint Cultures és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de I'educació d'adults, I'aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos Iingüístics que les mares d'origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa atén a mares d'origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec (la majoria de les quals té altres fills en edat escolar que assisteixen a la tarda a la biblioteca per fer els deures escolars). Tot el projecte esta vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. El programa es realitza de forma setmanal, al llarg de dues hores, a la biblioteca pública infantil d'en Massagran de Salt. Les mares expliquen contes i llegendes rellevants de la seva infància en la seva llengua i, a partir de diferents activitats de narració, traducció i dramatització de les històries basades en una metodologia de a dual-language D, elaboren textos escrits i narracions orals en català i en la seva llengua. Posteriorment són les mateixes participants les que editen els contes a I'ordinador i elaboren digitalment un llibre de contes bilingüe. Les sessions s'han registrat en àudio i vídeo i hem estudiat el procés d'implementació del programa i les estratègies multilingües utilitzades per les participants, els educadors i voluntaris. Els resultats evidencien el progrés de les dones en I'aprenentatge del català, la modificació de les seves actituds lingüístiques i de la seva autoimatge, així com I ‘impacte positiu del programa a la comunitat pel que fa al reconeixement dels recursos lingüístics i culturals de les minories ètniques.
Resumo:
BACKGROUND/AIMS: Switzerland's drug policy model has always been unique and progressive, but there is a need to reassess this system in a rapidly changing world. The IMPROVE study was conducted to gain understanding of the attitudes and beliefs towards opioid maintenance therapy (OMT) in Switzerland with regards to quality and access to treatment. To obtain a "real-world" view on OMT, the study approached its goals from two different angles: from the perspectives of the OMT patients and of the physicians who treat patients with maintenance therapy. The IMPROVE study collected a large body of data on OMT in Switzerland. This paper presents a small subset of the dataset, focusing on the research design and methodology, the profile of the participants and the responses to several key questions addressed by the questionnaires. METHODS: IMPROVE was an observational, questionnaire-based cross-sectional study on OMT conducted in Switzerland. Respondents consisted of OMT patients and treating physicians from various regions of the country. Data were collected using questionnaires in German and French. Physicians were interviewed by phone with a computer-based questionnaire. Patients self-completed a paper-based questionnaire at the physicians' offices or OMT treatment centres. RESULTS: A total of 200 physicians and 207 patients participated in the study. Liquid methadone and methadone tablets or capsules were the medications most commonly prescribed by physicians (60% and 20% of patient load, respectively) whereas buprenorphine use was less frequent. Patients (88%) and physicians (83%) were generally satisfied with the OMT currently offered. The current political framework and lack of training or information were cited as determining factors that deter physicians from engaging in OMT. About 31% of OMT physicians interviewed were ≥60 years old, indicating an ageing population. Diversion and misuse were considered a significant problem in Switzerland by 45% of the physicians. CONCLUSION: The subset of IMPROVE data presented gives a present-day, real-life overview of the OMT landscape in Switzerland. It represents a valuable resource for policy makers, key opinion leaders and drug addiction researchers and will be a useful basis for improving the current Swiss OMT model.
Resumo:
Els objectius del projecte “Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital” són diversos: d’una banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Marià Manent; d’altra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. La digitalització ha permès de preservar digitalment el patrimoni literari constituït per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors més importants de la literatura catalana del segle XX. L’inventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha permès de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduïts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusió d’aquests registres bibliogràfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres permet la seva consulta en línia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitarà als investigadors l’estudi de la història textual de les traduccions, la de l’evolució de la llengua literària dels autors, entre altres possibilitats.