Disentangling water usage in the European Union: A decomposition analysis

The Water Framework Directive (WFD) defines common objectives for water resources throughout the European Union (EU). Given this general approach to water preservation and water policy, the objective of this paper is to analyse whether common patterns of water consumption exist within Europe. In particular, our study uses two methods to reveal the reasons behind sectoral water use in all EU countries. The first method is based on an accounting indicator that calculates the water intensity of an economy as the sum of sectoral water intensities. The second method is a subsystem input‐output model that divides total water use into different income channels within the production system. The application uses data for the years 2005 and 2009 on water consumption in the production system of the 27 countries of the EU. From our analysis it emerges that EU countries are characterized by very different patterns of water consumption. In particular water consumption by the agriculture sector is extremely high in Central/Eastern Europe, relative to the rest of Europe. In most countries, the water used by the fuel, power and water sector is consumed to satisfy domestic final demand. However, our analysis shows that for some countries exports from this sector are an important driver of water consumption. Focusing on the agricultural sector, the decomposition analysis suggests that water usage in Mediterranean countries is mainly driven by final demand for, and exports of, agricultural products. In Central/Eastern Europe domestic final demand is the main driver of water consumption, but in this region the proportion of water use driven by demand for exports is increasing over time. Given these heterogeneous water consumption patterns, our analysis suggests that Mediterranean and Central/Eastern European countries should adopt specific water policies in order to achieve efficient levels of water consumption in the European Union. JEL codes: N5; C67 Keywords: Water use, Subsystem input–output model; Water intensity, European Union.

Design, synthesis, and biological and crystallographic evaluation of novel inhibitors of Plasmodium falciparum enoyl-ACP-reductase (PfFabI).

Malaria, a disease of worldwide significance, is responsible for over one million deaths annually. The liver-stage of Plasmodium's life cycle is the first, obligatory, but clinically silent step in malaria infection. The P. falciparum type II fatty acid biosynthesis pathway (PfFAS-II) has been found to be essential for complete liver-stage development and has been regarded as a potential antimalarial target for the development of drugs for malaria prophylaxis and liver-stage eradication. In this paper, new coumarin-based triclosan analogues are reported and their biological profile is explored in terms of inhibitory potency against enzymes of the PfFAS-II pathway. Among the tested compounds, 7 and 8 showed the highest inhibitory potency against Pf enoyl-ACP-reductase (PfFabI), followed by 15 and 3. Finally, we determined the crystal structures of compounds 7 and 11 in complex with PfFabI to identify their mode of binding and to confirm outcomes of docking simulations.

La gobernanza económica de la Zona Euro

La Unión Europea se encuentra actualmente inmersa en un proceso de cambio de su sistema de gobernanza económica. Este artículo analiza por qué los Estados miembros están siendo capaces de cooperar en temas que en los años 1990s eran tabú en la arena comunitaria. En base a una metodología cualitativa y un marco teórico nutrido por los enfoques neofuncionalista e intergubernamental, concluimos que los acuerdos sobre gobernanza económica a los que se está llegando en la actualidad responden más a la necesidad que a la voluntad de hacer avanzar la integración.

La gobernanza económica de la Zona Euro

[spa] La Unión Europea se encuentra actualmente inmersa en un proceso de cambio de su sistema de gobernanza económica. Este artículo analiza por qué los Estados miembros están siendo capaces de cooperar en temas que en los años 1990s eran tabú en la arena comunitaria. En base a una metodología cualitativa y un marco teórico nutrido por los enfoques neofuncionalista e intergubernamental, concluimos que los acuerdos sobre gobernanza económica a los que se está llegando en la actualidad responden más a la necesidad que a la voluntad de hacer avanzar la integración.

Els joves de l'aula d'acollida de l'institut : Integració i relacions

Aquest treball neix de la voluntat de saber si les les aules d'acollida estan en la bona direcció per assolir o facilitar la integració o inclusió social dels joves immigrats que hi assisteixen. Tot i partir d'un objectiu molt agosarat i sabent que la integració o inclusió social no la determina un sol factor, l'estudi es centra en analitzar les relacions socials dels joves assistents a l'aula d'acollida, tant dins de l'àmbit escolar com fora d'aquest, intentant vincular aquesta xarxa de relacions amb el grau d'inclusió a la comunitat on habiten, i en concret, dins del centre educatiu.

Elaboració d'un gestor de relacions de contactes

El projecte consisteix en l'elaboració d'un sistema amb interfície web que permet gestionar les relacions tant amb els contactes com amb els clients i a la vegada tenir un control de les activitats que s'han realitzat amb aquests.

Sergi Belbel. Històries de família : Les relacions familiars en cinc obres de Sergi Belbel

L'assumpte d'aquest treball és el tractament que fa Belbel de les relacions familiars i, en concret, dels conflictes de comunicació, o d'absència de comunicació, i, consegüentment, esbrinar l'interès de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famílies i de relacions familiars.

Gestió dels recursos docents en el marc de l'EEES

L'Espai Europeu d'Educació Superior comporta un canvi de paradigma molt important, com ésl'adopció d'un procés d'aprenentatge basat en l'adquisició i desenvolupament de competències mitjançant activitats, relegant els continguts a un segon terme. El propi concepte d'activitat inclou i combina elements molt diversos que involucren recursos docents de tota mena, tot abastant un ventall més ampli del que s'entén estrictament per contingut en el sentit tradicional. És necessari, doncs, plantejar-se una gestió dels recursos docents orientada a facilitar la creació d'itineraris formatius que permetin als estudiants assolir les competències desitjades, així com complementar la seva formació. En lloc de proporcionar els continguts directament als estudiants, l'objectiu és aconseguir un procés d'aprenentatge centrat en l'usuari mitjançant la formació que els permeti ser autònoms en la localització, l'ús i fins i tot la generació de continguts necessaris en cada activitat.

Establiment dels objectius prioritaris i dels criteris de selecció de projectes per a l'aplicació del programa Leader Plus de la Unió Europea a l'Alt Urgell

Els programes Leader de la Unió Europea tenen com a objectiu el desenvolupament de territoris rurals.La comarca catalana de l’Alt Urgell es va beneficiar anteriorment de l’aplicació del programa Leader 2en set municipis del sud de la comarca. L’actual convocatòria anomenada Leader Plus té en canvi unàmbit d’aplicació que afecta a la totalitat del territori de l’Alt Urgell.A més de l’àmbit territorial, també els objectius estratègics són diferents. Leader 2 pretenia corregir lesconseqüències negatives de la crisi industrial de Taurus. Per aquest motiu, el seu objectiu fonamentalconsistia en aturar la pèrdua de població del territori i va donar molta importància a la creaciód’ocupació i les inversions en la indústria. En canvi, el programa Leader Plus té com a objectiu bàsicestabilitzar la població i millorar el benestar econòmic en els nuclis rurals. Per aquesta raó prioritza lesinversions en sectors con el turisme o altres serveis que ajudin a millorar la qualitat de vida de les zonesrurals.Les conclusions d’aquest treball han servit com a referència per a la redacció de les bases que hauran deservir per a la determinació de quins tipus d’inversions es poden acollir a la iniciativa Leader Plus al’Alt Urgell i quines subvencions es poden concedir.

Maltractament en les relacions de parella: estils de personalitat i simptomatologia d'un grup de dones maltractades

Aquest treball examina diverses circumstancies del maltractament en dones que arriben a diferents serveis assistencials públics de la província de Barcelona, la simptomatologia clínica que presenten i els seus estils de personalitat. 43 dones ateses en centres d'urgincies o cases d'acolliment completaren I'MCMI-II (de Millon, 1999), 1 'Escala d 'Ajustament Dihdic (dlSpanier, 1976), i una adaptació de llEntrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domistic (Echebunía, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Els resultats indicaren que es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiincies de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duració, frequincia i extensió. S'obsemi que les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no, mostrant major gravetat psicopatoldgica. Els resultats obtinguts amb lfMCMI-II reflectien una prestncia relativament baixa de simptomatologia ansiosa i depressiva i un predomini dels estils esquizoides, dependents i evitatius de la personalitat, de manera que un dels primers objectius clínics pensem que hauria de ser contrarestar la tendincia al retraiinent emocional i a l'azllament social per afavorir la seva capacitat d'establir relacions interpersonals i socials en general. Es discuteixen els resultats obtinguts i s'apunten algunes consideracions clíniques i assistencials

Europa als ulls dels Annales (1093-1933)

During this first third of this century, the continent of Europe witnessed far-reaching territorial transformations in the nineteenth century model. To some extent, the setting wich had inspired the epistemological structure of the French regional school was being replaced by one in which -at least to externa1 appearances- the relationship between the physical environment and human activities was much less evident. The adaptation of the theoretical and methodological context to the new Europe seems to take the form of a non-lineal evolution, for in the latter years of the period examined, evolutionary tendencies indicate a return to the more classical model. In this way, the growing interest which the publication had shown in Atlantic Europe and topics of a more economic nature, was truncated. The traditional settings --especially the Mediterranean- came to the fore again and interest in rural societies was renewed. Likewise, the monographic studies which had demonstrated distinct functional objectives in the midtwenties, recovered elements of ecological explanation, and the search for the relationship between environment and society

Pairalisme, història del dret i història de les relacions socials al camp català. Algunes reflexions

En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexió general, que convida a una comparació en l'àmbit europeu, es proposa l’anàlisi dels canvis en la concepció i en les practiques de la “propietat” que caracteritzaren el període comprès, a Catalunya, entre les campanyes unitàries de la dècada de 1880 sobre la codificació i la discussió abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es farà referència als debats sobre l’emfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- així com a la necessitat d'estudiar, si aquest és el cas, les pràctiques de resistència social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relació els dos tipus de reflexió, la retòrica del dret apareixerà com una arma ideològica en mans dels propietaris, però es revelaran algunes pràctiques judicials que simultàniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els “posseïdors de la terra”. Aquesta utilització del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos teòrics dels juristes, sinó que trencarà definitivament la unitat del discurs pairalista