La sociedad del conocimiento y su impacto en el mercado accionario en Colombia

El acelerado desarrollo experimentado en los últimos años por las TIC, ha generado procesos de transformación fundamentales en las relaciones humanas, la economía, la cultura, la política e inclusive las costumbres. Tomando como punto de partida el concepto de Manuel Castells (2002), en el que manifiesta que la revolución de las TIC dada su capacidad de penetración en todo el ámbito de la actividad humana, entre ellas la obtención de conocimiento, es el punto de entrada para analizar la complejidad de la nueva economía, la sociedad y la cultura en formación, éste proyecto de investigación tiene como objetivos: i) Determinar el impacto que tiene la Sociedad del Conocimiento en el mercado accionario en Colombia y ii) Establecer por qué se considera al mercado accionario como un mercado especulativo. El documento inicia con un marco teórico en el que se analizan los conceptos que responden a dos tradiciones de pensamiento distintas: La Sociedad de la Información y la Sociedad del Conocimiento, y se abordan los rasgos centrales que actualmente las definen; analizando las transformaciones que llevaron a su origen y el modo en que se ha intentado unificar sus características bajo un único término. Seguidamente se realiza una contextualización del mercado accionario en Colombia haciendo una descripción de sus principales participantes y las características de cada uno de ellos. Posteriormente se describe el impacto que tienen los principales índices bursátiles utilizados en el mercado accionario y por último se hace una descripción desde diversos autores respecto del concepto de especulación.

Capacidades dinámicas; la fuente de sostenibilidad ante el cambio

Las capacidades dinámicas constituyen un aporte importante a la estrategia empresarial. De acuerdo con esta premisa se desarrolla el siguiente documento, al reconocer que la generación de competencias se consolida como la base teórica para el logro de sostenibilidad ante eventos de cambio que puedan afectar la estabilidad y la toma de decisiones de las organizaciones. Dada la falta de aplicación empírica del concepto se ha elaborado este paper, en el que se demuestran e identifican las herramientas que la aplicación empiríca puede dar a las organizaciones y los instrumentos que proveen para la generación de valor. A través del caso de estudio ASOS.COM se ejemplifica la necesidad de detección y aprovechamiento de oportunidades y amenazas, así como la reconfiguración, renovación y generación de competencias de segundo orden para enfrentar el cambio. De esta manera por medio de las habilidades creadas al interior de las empresas con enfoque en el aprendizaje e innovación se logra la comprensión del negocio y el afianzamiento de mejores escenarios futuros.

Aproximación a un modelo metodológico orientado a los procesos de gestión de conocimiento generadores de valor en organizaciones del sector salud en Colombia

En las organizaciones del sector salud en Colombia, se realizan procedimientos que a pesar de ser homólogos entre ellos, no se discriminan ocasionando que no siempre se escoja el que genere mejores resultados, no solo desde el punto de vista médico sino también de la dirección que se ejerce en las organizaciones la cual debe estar en función de optimizar cualquiera de los procesos propios de la actividad, en este caso, en busca de generación de valor usando como vía la apropiada GC, éste documento está orientado a demostrar que la GC aporta herramientas que permiten desarrollar la aproximación a un modelo metodológico que procura facilitar la elección de procedimientos en salud si se toman los costos asociados como criterios relevantes del análisis, se seleccionaron como instrumento de demostración a los procesos denominados Traqueostomía Quirúrgica y Traqueostomía Percutánea la intensión de desarrollar una aproximación a un modelo metodológico orientado a los procesos de gestión de conocimiento generadores de valor en organizaciones del sector salud en Colombia.

Caracterización de la cultura organizacional y lineamientos de intervención para la implementación de procesos de cambio en las organizaciones. Caso empresa sector financiero

El presente Trabajo de Grado busca caracterizar la cultura organizacional de una empresa del sector Financiero en Colombia y realizar orientaciones de acciones para el cambio organizacional de acuerdo con la estrategia de perdurabilidad establecida por la Alta Dirección de dicha empresa. Para este fin, se realiza una cuidadosa revisión y actualización del estado del arte de los conceptos clave ¨Cultura Organizacional¨ y ¨Cambio Organizacional¨. Es de resaltar que para el primero de ellos, se toma como punto de partida el estado del arte sobre Cultura Organizacional realizado por el profesor Carlos Eduardo Méndez Álvarez y cuyo marco temporal abarca desde los orígenes del concepto en el siglo XIX hasta el año 2006. Asimismo, luego de una cuidadosa revisión de los Modelos de Cambio Organizacional existentes y de la realidad de la empresa objeto de estudio, se adopta el Modelo ADKAR que consta de cinco fases: Conciencia del Cambio, Deseo, Conocimiento, Capacidad – Habilidad y Refuerzo. Asimismo, a partir de la construcción de un fundamento teórico sólido y a través de la aplicación de la metodología para describir la Cultura Organizacional en Colombia MEDECO se busca una aproximación a la Cultura Organizacional de la empresa objeto de estudio con el fin de describir e identificar los rasgos predominantes de su cultura organizacional y entregar una propuesta final con los rasgos necesarios que alientan la consecución exitosa de los procesos de cambio.

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Development, implementation and evaluation of an activated sludge supervisory system for the Granollers WWTP

La present tesi pretén recollir l'experiència viscuda en desenvolupar un sistema supervisor intel·ligent per a la millora de la gestió de plantes depuradores d'aigües residuals., implementar-lo en planta real (EDAR Granollers) i avaluar-ne el funcionament dia a dia amb situacions típiques de la planta. Aquest sistema supervisor combina i integra eines de control clàssic de les plantes depuradores (controlador automàtic del nivell d'oxigen dissolt al reactor biològic, ús de models descriptius del procés...) amb l'aplicació d'eines del camp de la intel·ligència artificial (sistemes basats en el coneixement, concretament sistemes experts i sistemes basats en casos, i xarxes neuronals). Aquest document s'estructura en 9 capítols diferents. Hi ha una primera part introductòria on es fa una revisió de l'estat actual del control de les EDARs i s'explica el perquè de la complexitat de la gestió d'aquests processos (capítol 1). Aquest capítol introductori juntament amb el capítol 2, on es pretén explicar els antecedents d'aquesta tesi, serveixen per establir els objectius d'aquest treball (capítol 3). A continuació, el capítol 4 descriu les peculiaritats i especificitats de la planta que s'ha escollit per implementar el sistema supervisor. Els capítols 5 i 6 del present document exposen el treball fet per a desenvolupar el sistema basat en regles o sistema expert (capítol 6) i el sistema basat en casos (capítol 7). El capítol 8 descriu la integració d'aquestes dues eines de raonament en una arquitectura multi nivell distribuïda. Finalment, hi ha una darrer capítol que correspon a la avaluació (verificació i validació), en primer lloc, de cadascuna de les eines per separat i, posteriorment, del sistema global en front de situacions reals que es donin a la depuradora

Sobre el lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la recerca i activitat filosòfica. La tesi està dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosòfiques de la tècnica i la tecnologia al llarg de la història; la segona reflexiona sobre les característiques de la societat de la informació, la comunicació i del coneixement; i, per últim, la tercera part, com a conseqüència de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funció de la filosofia en relació amb la tecnologia i societat actuals.

Keyphrase extraction by synonym analysis of n-grams for e-journals categorisation

Automatic keyword or keyphrase extraction is concerned with assigning keyphrases to documents based on words from within the document. Previous studies have shown that in a significant number of cases author-supplied keywords are not appropriate for the document to which they are attached. This can either be because they represent what the author believes the paper is about not what it actually is, or because they include keyphrases which are more classificatory than explanatory e.g., “University of Poppleton” instead of “Knowledge Discovery in Databases”. Thus, there is a need for a system that can generate appropriate and diverse range of keyphrases that reflect the document. This paper proposes a solution that examines the synonyms of words and phrases in the document to find the underlying themes, and presents these as appropriate keyphrases. The primary method explores taking n-grams of the source document phrases, and examining the synonyms of these, while the secondary considers grouping outputs by their synonyms. The experiments undertaken show the primary method produces good results and that the secondary method produces both good results and potential for future work.

Automatic keyphrase extraction: a comparison of methods

There are many published methods available for creating keyphrases for documents. Previous work in the field has shown that in a significant proportion of cases author selected keyphrases are not appropriate for the document they accompany. This requires the use of such automated methods to improve the use of keyphrases. Often the keyphrases are not updated when the focus of a paper changes or include keyphrases that are more classificatory than explanatory. The published methods are all evaluated using different corpora, typically one relevant to their field of study. This not only makes it difficult to incorporate the useful elements of algorithms in future work but also makes comparing the results of each method inefficient and ineffective. This paper describes the work undertaken to compare five methods across a common baseline of six corpora. The methods chosen were term frequency, inverse document frequency, the C-Value, the NC-Value, and a synonym based approach. These methods were compared to evaluate performance and quality of results, and to provide a future benchmark. It is shown that, with the comparison metric used for this study Term Frequency and Inverse Document Frequency were the best algorithms, with the synonym based approach following them. Further work in the area is required to determine an appropriate (or more appropriate) comparison metric.

File Transfer Protocol

The discourse surrounding the virtual has moved away from the utopian thinking accompanying the rise of the Internet in the 1990s. The Cyber-gurus of the last decades promised a technotopia removed from materiality and the confines of the flesh and the built environment, a liberation from old institutions and power structures. But since then, the virtual has grown into a distinct yet related sphere of cultural and political production that both parallels and occasionally flows over into the old world of material objects. The strict dichotomy of matter and digital purity has been replaced more recently with a more complex model where both the world of stuff and the world of knowledge support, resist and at the same time contain each other. Online social networks amplify and extend existing ones; other cultural interfaces like youtube have not replaced the communal experience of watching moving images in a semi-public space (the cinema) or the semi-private space (the family living room). Rather the experience of viewing is very much about sharing and communicating, offering interpretations and comments. Many of the web’s strongest entities (Amazon, eBay, Gumtree etc.) sit exactly at this juncture of applying tools taken from the knowledge management industry to organize the chaos of the material world along (post-)Fordist rationality. Since the early 1990s there have been many artistic and curatorial attempts to use the Internet as a platform of producing and exhibiting art, but a lot of these were reluctant to let go of the fantasy of digital freedom. Storage Room collapses the binary opposition of real and virtual space by using online data storage as a conduit for IRL art production. The artworks here will not be available for viewing online in a 'screen' environment but only as part of a downloadable package with the intention that the exhibition could be displayed (in a physical space) by any interested party and realised as ambitiously or minimally as the downloader wishes, based on their means. The artists will therefore also supply a set of instructions for the physical installation of the work alongside the digital files. In response to this curatorial initiative, File Transfer Protocol invites seven UK based artists to produce digital art for a physical environment, addressing the intersection between the virtual and the material. The files range from sound, video, digital prints and net art, blueprints for an action to take place, something to be made, a conceptual text piece, etc. About the works and artists: Polly Fibre is the pseudonym of London-based artist Christine Ellison. Ellison creates live music using domestic devices such as sewing machines, irons and slide projectors. Her costumes and stage sets propose a physical manifestation of the virtual space that is created inside software like Photoshop. For this exhibition, Polly Fibre invites the audience to create a musical composition using a pair of amplified scissors and a turntable. http://www.pollyfibre.com John Russell, a founding member of 1990s art group Bank, is an artist, curator and writer who explores in his work the contemporary political conditions of the work of art. In his digital print, Russell collages together visual representations of abstract philosophical ideas and transforms them into a post apocalyptic landscape that is complex and banal at the same time. www.john-russell.org The work of Bristol based artist Jem Nobel opens up a dialogue between the contemporary and the legacy of 20th century conceptual art around questions of collectivism and participation, authorship and individualism. His print SPACE concretizes the representation of the most common piece of Unicode: the vacant space between words. In this way, the gap itself turns from invisible cipher to sign. www.jemnoble.com Annabel Frearson is rewriting Mary Shelley's Frankenstein using all and only the words from the original text. Frankenstein 2, or the Monster of Main Stream, is read in parts by different performers, embodying the psychotic character of the protagonist, a mongrel hybrid of used language. www.annabelfrearson.com Darren Banks uses fragments of effect laden Holywood films to create an impossible space. The fictitious parts don't add up to a convincing material reality, leaving the viewer with a failed amalgamation of simulations of sophisticated technologies. www.darrenbanks.co.uk FIELDCLUB is collaboration between artist Paul Chaney and researcher Kenna Hernly. Chaney and Hernly developed together a project that critically examines various proposals for the management of sustainable ecological systems. Their FIELDMACHINE invites the public to design an ideal agricultural field. By playing with different types of crops that are found in the south west of England, it is possible for the user, for example, to create a balanced, but protein poor, diet or to simply decide to 'get rid' of half the population. The meeting point of the Platonic field and it physical consequences, generates a geometric abstraction that investigates the relationship between modernist utopianism and contemporary actuality. www.fieldclub.co.uk Pil and Galia Kollectiv, who have also curated the exhibition are London-based artists and run the xero, kline & coma gallery. Here they present a dialogue between two computers. The conversation opens with a simple text book problem in business studies. But gradually the language, mimicking the application of game theory in the business sector, becomes more abstract. The two interlocutors become adversaries trapped forever in a competition without winners. www.kollectiv.co.uk

Kunskapsöverföring- att leda rätt : Ledarens roll vid kunskapsöverföring i en organisation

I en rapport som Svensk Näringsliv (2010) har utfört beskriver de att företag redan idag och inom en snar framtid står inför den största pensionsavgången någonsin i Svensk historia. 40- talisternas avgång ställer företag inför stora utmaningarna, framförallt att lyckas genomföra en lyckad generationsväxling. De personer som går i pension har under sitt yrkesverksamma liv utvecklat en kunskap som många organisationer vilar på. En stor del av denna kunskap måste överföras för att organisationerna ska kunna fortsätta att vara effektiva på marknaden. Syftet med denna studie var att få en djupare förståelse för ledarskapets betydelse gällande kunskapsöverföring i en organisation, samt bidra med praktiska verktyg till chefer och medarbetare för att undvika att förlora värdefull kunskap vid en generationsväxling. Industriföretaget LEAX har själva identifierat ett problem i att överföra viktig kunskap i och med kommande generationsväxling. Deras önskan var att få hjälp med praktiska verktyg för hur de ska tänka och verka för att mildra kunskapsglappet som kan uppstå. För att undersöka detta och därmed uppfylla denna studies syfte har intervjuer genomförts med fyra produktionsledare, fyra medarbetare som förväntas dela kunskap och tre medarbetare som förväntas ta till sig kunskap. Innan intervjuerna genomfördes läste vi in oss på teori om kunskap, kunskapsöverföring och ledarskap. Eftersom begreppet kunskap har en bred betydelse och kan definieras olika beroende om den är individuell eller organisatorisk, började vi i vårt teoriavsnitt att bena ut detta begrepp. Nonaka och Takeuchi (1995) gör en förenklad bild av kunskap som ett isberg, där den explicita kunskapen benämns som toppen. Väl synlig över ytan på vattnet är den enkel att upptäcka och ta till sig. Under vattnet döljer sig en osynlig kunskap som är svår att upptäcka, så kallas implicit eller tyst kunskap. Denna kunskap utgör en enorm del av isberget och blir därmed viktig att bevara. Dock är denna kunskap svår att överföra då den är osynlig och svår att ta på. För att förstå vad kunskapsöverföring innebär, behöver organisationer identifiera vilken sorts kunskap som behöver överföras för att kunskapsöverföringen ska bli lyckad (Jonsson, 2012). Men även fast organisationer gör detta måste även ledningen förstå att kunskapsöverföring är en strategisk angelägenhet som kan ses som en process som involverar medarbetare. I denna studie har vi undersökt hur ledare kan skapa motivation, engagemang och resurser för medarbetare att vilja medverka och bidra till kunskapsöverföring. För att försöka förstå hur kunskap överförs i en organisation har vi använt oss av Nonaka och Takeuchi, (1995) SECI-modell. Modellen bygger på samspelet mellan den tysta och explicita kunskapen, vilket sker i fyra processer. Dessa processer har vi sedan utvecklat till en egen modell som inkluderar institutionella, organisatoriska och kognitiva faktorer. Utifrån dessa faktorer har vi skapat praktiska förslag på hur ledare tillsammans med medarbetarna kan planera kunskapsöverföring. Dessa praktiska förslag gynnar både individuell- och organisatorisk utveckling, samt bidrar till att mildra kunskapsförlust vid generationsväxlingen. Ett av de praktiska exempel vi utformat är en kompetensprofil, som är ett hjälpmedel för organisationer att identifiera vilken kunskap som medarbetarna besitter, vilket synliggör vilken kunskap det är som kan gå förlorad. Kompetensprofilen tillsammans med vår modell kan appliceras på liknande företag, men även på organisationer som verkar inom andra branscher. Eftersom denna kompetensprofil är utvecklad efter de krav som finns inom aktuell verksamhet, finns det möjlighet att anpassa efter andra verksamheter.

As mudanças nos processos de gestão do conhecimento: o caso Embratel

o aumento da competição despertou nas organizações a necessidade de reverem seus processos. Com o advento do fenômeno da globalização, associado ao desenvolvimento das telecomunicações, da tecnologia da informação e dos processos de logística, os mercados ficaram cada vez mais restritos, fazendo com que a inovação no desenvolvimento de produtos e o correto entendimento das necessidades dos clientes passassem a representar um diferencial de mercado. Para os profissionais, estas mudanças representaram novos desafios no tocante à cobrança por resultados e à manutenção da empregabilidade. No meio de todas estas mudanças, surge no cenário empresarial e acadêmico um novo processo de gestão, conhecido por gestão do conhecimento. Além disso, os efeitos deste novo cenário levou à abertura de mercados até então restritos, dentre eles o de telecomunicações, cujas empresas operadoras brasileiras foram privatizadas em 1998. Entre ela, insere-se a Empresa Brasileira de Telecomunicações (Embratel), criada em 1965 com a função de integrar o país por meio das telecomunicações. Atuando com um perfil de engenharia por 30 anos, a Embratel se viu obrigada a promover profundas mudanças em seus processos internos e no perfil de seus profissionais para se transformar em uma empresa prestadora de serviços, implantando e reformulando sistemáticas voltadas à aquisição e desenvolvimento de novas competências. Este estudo apresenta uma análise das mudanças do processo da gestão do conhecimento na EmbrateL a partir da privatização do setor de telecomunicações no Brasil. O método utilizado foi a análise de conteúdo, feita com base em dados coletados no campo, em documentos e na bibliografia existente. F oram analisados os principais processos da gestão do conhecimento ao longo da vida da EmbrateL dividindo-a em três períodos: de 1965 a 1994, período essencialmente estatal; de 1995 a 1997, período em que a empresa viveu sua transição para a privatização, e a partir de 1998, período de ambiente privado. O estudo permitiu concluir que, apesar de terem sido observadas mudanças nos indicadores de aquisição e desenvolvimento de conhecimento, a Embratel demonstra ser uma empresa na qual sempre existiu o processo de gestão do conhecimento, o que certamente contribuiu para sua história de sucesso.

Desafios na economia do conhecimento - o caso do BNDES

Land, capital and work dictated the organizations¿ success in the industrial era. Added to these factors, the intangible assets are considered the key complement to determine business¿ sustainability in the knowledge era. The globalization creates a new dynamic in the markets and the knowledge management becomes focal point to the organizations. It becomes more common the incorporation of inter-organizational nets to improve business, in a strategy win-win where the tacit knowledge, noncodified, which is shared. More specifically, the innovation management, one of the intangible assets aspects, plays an important role in the Federal Government agenda, through the PDP and other market players. BNDES made significant progress to assist companies¿ demands in the knowledge era, among them: the adoption of the Intangible Assets BSC methodology to evaluate companies¿ credit risk and the partnership with Brightom University (UK) to train innovation management to companies¿ managers. Besides the initial steps, what are the challenges that BNDES will face from now on? In the bibliographic review, it is analyzed the competitive factors in the knowledge era, the evolution of the intangible assets concept, the consolidation of the networking as business strategy, evaluation its advantages and disadvantages, some innovation definitions and its management through the identification of the development level of the Brazilian companies¿ in this aspect. After that, it is analyzed the management tool so-called Balanced Scorecard, which is fundamental to the Intangible Assets BSC. The actions already implemented by BNDES, Sebrae and FINEP focused on the subject are identified in order to evaluate the integration level among those actions. Then, it is demonstrated the relevancy of the subject not only to BNDES, but also to society. This study faces the subject by the preparation of a diagnostic from 30 actives SMEs investments from BNDESPAR portfolio, a BNDES subsidiary, adopting the BSC methodology through questionnaire. The objective is to certify if there is enough space to elaborate an action plan focused on creating value to companies considering them intangible assets and, if it is viable, how this toll can be useful and adequate to achieve such objective. The questionnaire content, answered by the training participants in the innovation management program, is also evaluated to check the suggestions of actions to maximize the expected feedback. In the conclusion, it is verified that the tool so-called Intangible Assets BSC is adequate to the management activity of the investments in PMEs from BNDESPAR portfolio and there is enough space to adopt measures focused on creation of companies¿ value, mentioning some examples and highlighting some preliminary academicals contributions to improve the tool and also suggests other steps that BNDES can adopt to optimize the actions already implemented.

As universidades corporativas e sua contribuição para a gestão do conhecimento nas organizações

O contexto atual da sociedade do conhecimento impulsiona as organizações e seus profissionais a buscarem novas de formas de agir para se manterem competitivos. Nessa sociedade, a inteligência, a criatividade e o próprio conhecimento são recursos produtivos essenciais. Às organizações, cabe um esforço no sentido do desenvolvimento de iniciativas para a geração de valor a partir desses recursos intangíveis. Aos profissionais, cabe buscar sua contínua recapacitação, atendendo à necessidade de atuarem como trabalhadores do conhecimento. As universidades corporativas surgiram nesse contexto, como uma abordagem estratégica para a atividade de treinamento e desenvolvimento da organização, acompanhando o realinhamento do sistema de Recursos Humanos, que assumiu um caráter mais estratégico e voltado para o negócio. Os objetivos dessa pesquisa envolvem a compreensão do que são e como funcionam as universidades corporativas no Brasil, analisando seu papel na gestão do conhecimento da organização. Verificou-se que essas instituições são uma evolução do sistema de treinamento e desenvolvimento e não atuam, ainda, como gestoras do conhecimento organizacional. A denominação "universidade" adotada por elas confere-lhes certo status, contudo constatou-se que as universidades corporativas não exploraram o potencial que conceito de universidade evoca: a permanente geração de novos conhecimentos. Apesar disso, não lhes pode ser negado o mérito de representarem um ponto de partida para que as organizações compreendam o conhecimento como um de seus recursos produtivos principais.